«Me chocan las simetrías que algunos establecen»

per Jordi Palmer, 11 de maig de 2013 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de maig de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va fer una reflexió divendres de suma importància per entendre el debat lingüístic que es viu a dia d'avui. En resposta a un periodista que li va plantejar, ara que l'Aragó ha decidit que el català que s'hi parla s'ha de dir lapao, la possibilitat que una comunitat autònoma decidís batejar el castellà amb alguna altra denominació.

La resposta de Sáenz de Santamaría va ser “me chocan las simetrías que algunos establecen”, per continuar contestant que el castellà és la llengua oficial de tot Espanya segons ho estableix la Constitució i que les comunitats autònomes només tenen potestat per legislar les llengües de cada territori.

Cal entendre aquesta reflexió, aquesta 'sorpresa' de la vicepresidenta, com la incredulitat que li produeix que algú pugui comparar el castellà amb qualsevol de les altres llengües parlades a l'Estat. La fe constitucionalista que professa Soraya li impedeix pensar, ni per un moment, que aquesta supremacia del castellà forma precisament una de les greus mancances democràtiques d'Espanya.

A Catalunya som molts els que aspirem a que el català tingui, almenys, els mateixos drets que té el castellà, és a dir, que les dues llengües haurien de ser, de fet, equiparables i en tot cas, s'hauria de prioritzar l'ús de la llengua més arrelada al territori, seguint el model suïs com a exemple. Però aquest no és el model constitucional i Soraya ho sap molt bé. Tan bé que se'l creu fins al punt de sorprendre's que algú es pugui plantejar anomenar el castellà com a andalús, canari, o 'lapolla', per citar l'acudit que ha circulat aquests dies.

La seva reflexió, de fet, és molt més preocupant del que sembla, perquè és la constatació del menyspreu institucional que consagra la Constitució Espanyola contra les llengües que no són el castellà. Fixin-se si el text constitucional és pervers que, amb aquesta 'Carta Magna' a la mà, el Parlament de Catalunya podria decidir demà mateix que el català ja no és llengua oficial a Catalunya i seria perfectament legal de tal manera que el govern espanyol es limitaria a afirmar que respecta la decisió. En canvi, si el Parlament de Catalunya proposés que el castellà deixés de ser oficial, el més probable seria que s'apliqués l'article 155 de la Constitució.

Sabent tot això, els que ens quedem 'xocats', amb cara de sorpresa i de no entendre res som els catalans. ¿Quant de temps hem de seguir sota unes lleis fetes a mida de la idea d'Espanya que té Soraya Sáenz de Santamaría?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació