Galimaties esperpèntic

de paletos con idioma paleto. EL CASTELLANO SE NORMALIZÓ EN 1492, LLEVAIS NO 300, SINO 521 AÑOS DE RETRASO. Ese es vuestro problema el retraso cultural y social, el resto pura envidia del que no ha podido ser, bueno si una cosa VASALLO.

Anònim, 30/04/2013 a les 09:21 Unineuronal, ese es mi objetivo. Gracias!

No era prou trist que ens anomenessin "aragonés oriental" que ara hem passat a "lapao". Sigui com sigui, crec que aquesta mena d'atacs són bastant estúpids. Els aragonesos seguiran sent aragonesos i seguiran parlant les seves llengües sigui quin sigui el nom que els hi posi el govern espanyol. Digueu-li aragonès oriental, lapao o català, la gent de la franja de ponent seguirà parlant en català perquè és el que han parlat tota la vida.

Caminant amb una guia per la Baixa Ribagorça vaig arribar al poble de Queixigar, on hi deia Cajigar. Vaig preguntar a la gent d'allí, que parlaven tots català, com és deia realment el poble. Em van dir que es deia Queixigar, però que tenia dos noms: el popular, Queixigar i, l'oficial, Cajigar. El mot, Queixigar, significa un bosc de carrasques, un carrascar o carrascal, en aragonès.

Alabat ruc, que a la fira et duc! O com es diu en la llengua imposada, -Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces.... ||*||

Indignant, ens indignes i avorreixes, Buffffffff! ||*||

D'entrada la fotografía que encapçala aquest article no té desperdici, diu: "El català és reivindicat com a llengua pròpia en diversos espais públics a la Franja de Ponent" i surt un señal de trànsit alterat per tapar una lletra (la "e" de Tamarite). Doncs bé, els nostres salvapàtries veïns (catalans, no tots sinó alguns) poden estar tranquils, en la majoria dels nostres pobles aragonesos orientals tenim doble retolació en els seus noms (Vall-del-Tormo), doble retolació en instal·lacions socials (Mequinensa), dobre retolació en els indicador locals (Fraga) o doble retolació en carrers (Calaceit), per posar uns quants exemples entre tantes poblacions d'Aragó. Mentrestant aquest veïns (o almenys alguns d'ells -els més cridaners-) ens titllaràn sempre de "venuts", d'espanyols (com si això fós un insult), de "castellanitzats" (com si a la seva terra més del seixanta per cent no tingués la llengua castellana com a usual), de "pérdua de la nostra identitat" (què sabran ells de la nostra identitat a banda dels cachirulos!!!, nosaltres, que vam tenir un Regne!!), etc. etc. Quan no, amb tota desvergonya, de rucs, de prehistòrics, de primitius... que també estem acostumats (la qual cosa no vol dir que estem també emprenyats). Si us plau catalans: deixeu-nos als aragonesos en pau. Som i serem sempre aragonesos (gràcies a Déu), parlem la llengua que parlem!!!

la normalització d´en Antonio de Nebrija es com dir que que un xiquet d´5 anys va intentar normalitzar una llengua.

Lo que es esperpéntico es que la lengua hablada en Ceuta, las islas Canarias, Colombia, Argentina, Cuba... se le llame español porque así la bautizaron unilateralmente los españoles a finales del siglo XIX. Ya sería hora de encontrar un nombre asumible por todos los territorios sin imposiciones por parte de España una grande, libre y café au lait. Panespañolismo español i bla bla bla... Ha ha ha ha ha ha ha hi ha espanyolistes que no són més nonacionalistes per que no s'entrenen prou o quan la biga que tenen als ulls no els deixa assabentar-se de res. Que pesaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaats!

http://books.google.es/books?id=5cxMAAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false En Jan a Alemanya, ha trobat aquest llibre, que es una gramàtica de castellà, que en Bartolome Gravio va escriure a l’any 1559. He escrit en castellà actual les tres primeres pagines del llibre, per estalviar-vos la lectura en castellà antic. També us adjunto l’enllaç del llibre original per si us plau llegir-lo. Es evident que era en aquell temps el castellà, una llengua vulgar que necessitava que es fes una gramàtica per donar-li estructures d’idioma. Es un gran cop per els que parlen del català com una llengua amb poca importància, quasi un dialecte, en comparació amb el castellà. Diu l’autor ben clarament “, no se han escrito en toda España tantos, tan buenos, y tan sutiles libros en prosa, y metro, como en esta lengua Catalana”. Hem pregunto a on son tots aquets llibres, els hauran destruït els manipuladors de la historia. S ’haurà salvat aquest per que estava en una biblioteca alemanya? Una altre reflexió. Perquè no hi ha cap document original de la historia de Cristòbal Colon ? Tot son copies escrites en castellà, naturalment alguns anys després. En un dels documents el copista diu que després de desembarcar al poble de Palos, en tres dies de marxa Colon era en presencia dels Reis que eren a Barcelona. No aura el copista canviat Pals per Palos. En aquell temps no hi havia encara tren. He tingut molt interès en escriure això, perquè els meus amics espanyolistes que em parlen de la manipulació de la historia facin alguna reflexió.

Gramática de la Lengua Vulgar de España Impreso en Lovaina Por Bartholome Gravio 1559 Con Gracia y Privilegio del Rey Cuatro son, y muy diferentes, entre sí, los lenguajes en los que hoy día se habla en toda España. Al primer lenguaje le llaman Vascuence, que es la lengua de la provincia de Vizcaya y de Navarra; tiene su origen esta lengua, y reconócese por madre a la lengua Caldea , según dicen los doctos que la entienden: es muy notorio (como parece a los más graves varones), que esta es la más antigua lengua entre todas las otras, que se hablan en toda España en este tiempo. Síguele tras esta, la Arábiga, que es verdaderamente Hebrea; la cual tiene el lugar segundo, no solo por su antigua y noble descendencia, como también por haber escrito en ella muchos españoles, bien y agudamente diversas obras en todas las artes liberales; esta se habla en el reino de Granada, y en parte de los reinos de Andalucía, de Valencia y de Aragón. La tercera es la lengua Catalana ; esta es verdaderamente francesa, y tiene su origen en la provincia de Gascoña, de la muy antigua ciudad de Limoges; hablase en ella en los reinos de Cataluña, de Valencia, Mallorca, Menorca, Ibiza, Cerdeña, y aun en Nápoles. Tiene esta lengua su lugar inmediatamente junto a la lengua Arábiga (dejando aparte muchas, y muy buenas razones) por esta solo, que, después de los árabes, no se han escrito en toda España tantos, tan buenos, y tan sutiles libros en prosa, y metro, como en esta lengua Catalana, tanto que todos los Italianos a una voz dicen, y confiesan haber sido los Provenzales, inventores de sus trovas, de que hoy día tanto se precia la ingeniosa y prudente Italia; y la lengua provenzal, de la que ellos hablan, es la misma Catalana , lo cual ninguno duda, y si lo dudase, se prueba del pie a la mano por las muy antiguas obras de los Provenzales, por el Dante, por el Petrarca, y por el Bocaccio, y principalmente por el veinteavo Canto de su Purgatorio del Dante, en el cual hace hablar a su maestro, el gran Limosín, padre de poesía, el divino Arnoldo Daniel, digo, le hace hablar en lengua de Limoges, o Provenzal, donde se ve claramente que la Provenzal y la Catalana son la misma lengua. El cuarto lenguaje, es aquel, que yo nuevamente llamo, Lengua Vulgar de España, porque se habla, y entiende en toda ella generalmente, y en particular tiene su asiento en los reinos de Aragón, Murcia, Andalucía, Castilla la Nueva, y Vieja, León y Portugal; aunque la lengua Portuguesa tiene tantas, y tales variedades en algunas palabras, y pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por sí; todavía no es apartada realmente de aquella, que yo llamo vulgar, antes son una misma cosa, manaron de una misma fuente, tienen en todo, y por todo una misma descendencia, salvo que la Portuguesa, se parece algo mas con la madre de entre ambas, la Lengua Latina. A esta que yo nombro Vulgar, algunos la llamaron lengua Española, en lo cual, a mi parecer, erraron pues vemos que en España hay más de una lengua; y otras más antiguas, que no esta, y de más lustre, por los más escritores que han tenido. Otros la llamaron Castellana , dándole el nombre de la provincia de Castilla donde (según se dice) ella más florece; lo cual aunque no parece desaforado todavía es nombre ambicioso, y lleno de envidia, pues es más claro que la luz del sol, que los reinos de León y Aragón tienen mayor y mejor derecho en la lengua Vulgar , que no el reino de Castilla, y esto por tres razones; la primera, porque estando Castilla debajo la sujeción de reyes Moros, donde no se hablaba sino en Arábigo, en León y Aragón, reinaban reyes Cristianos, en cuyo reino se hablaba la lengua que ellos quieren nombrar Castellana; la segunda porque toda Castilla fue conquistada y reducida a la ley de Cristo por la industria, amparo y favor de los reyes de León y de Aragón, echando de ella a los Moros, que la poseían; la tercera por cuanto siendo los dos reinos sobredichos, con cetro y real corona adornados, Castilla era condado sujeto y dando parias al reino de León. Por las cuales causas y otras que adrede callo, me pareció nombrarla no Española, ni Castellana, sino Vulgar, como siempre la llamaré en toda esta obra, porque siendo la más vulgar, la más usada, y la que más tierra ocupa en toda España, fue necesario encontrarle un nombre conforme a lo que ella es, para que se diese a cada uno lo suyo, quitando todo perjuicio y contienda, y esto basta para lo que se debe saber acera del nombre de esta lengua, que al presente enseñar queremos. http://books.google.es/books?id=5cxMAAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false

"Lo que es esperpéntico es que la lengua hablada en Andalucia, Extremadura, la Mancha, Cantabria, Múrcia, Canàrias, Argentina, Chile, Ecuador, el Perú, Veneçuela, Colombia, México... i parte de África se le llame castellano porque así la bautizaron unilateralmente los castellanos. Ya va siendo hora de encontrar un nombre que sea asumible por todos los territorios sin imposiciones por parte de Castilla. Y lo que es más esperpéntico es la cantidad de fascistas que hay en Espana..." D'on no n'hi ha no en raja!

La pseudo-normalización de Antonio de Nebrija no deja de ser una patata , ya que la mayor parte del pueblo castellano no sabía ni leer ni escribir o sea que ya pudo intentar normalizar lo quisiese Antonio de Nebrija que en la mayor parte de Andalucía lo que se hablaba no se parecía en mucho por ejemplo al habla castellana de Valladolid. Respescto al aragonés es una lengua extinta desde el momento es que su nobleza y sus clases populares lo abandonaron, en la parte reconquistada mayoritariamente por aragoneses el dialecto que se hablaba no tuvo ni un siglo de preeminencia, los reyes de la Corona de aragón utilizaban el catalán y el latín , pero el aragonés era relegado a tercer término por muy oficial que fuese y con el auge del castellano desapareció . La culpa no es de los catalanes ni de los castellanos es de los aragoneses un pueblo débil y sin ninguna conciencia de nacion entre sus gentes mas allá de un honorífico título otorgado más que nada por la influencia de los carolingios.

Resulta que les parles "fragmentades" a les que et refereixes ja tenen nom. Heu-les ací de nord a sud: El RIBAGORÇÀ és el dialecte català parlat a les comarques de la RIBAGORÇA (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la LLITERA. El CATALÀ NORD-OCCIDENTAL és el dialecte del territori que comprèn les conques del Segre (des del límit entre la Cerdanya i l'Urgellet) i de l'Ebre, és el parlar de les comarques centrals que formen el pla de Lleida i el d'Urgell, que són: el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Noguera i bona part del BAIX CINCA. El TORTOSÍ és el dialecte català parlat al conjunt de comarques compreses pel Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de parla castellana), el MATARRANYA, el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i el sud de la Ribera d'Ebre. Les parles "fragmentades" són les mateixes que les comarques veïnes, és a dir les parles dels Pallars, la Noguera, el Segrià i de les Terres de l'Ebre són tant "fragmentades" com les de les comarques germanes de la Franja. Si això no ho voleu entendre és problema vostre, la resta és embolicar la troca. És, això sí, com l'aranès subdialecte del dialecte gascó de la llengua occitana.

Tú si que eres paleto amigo que, al parecer, no sabes ni leer. Precisamente lo que se dice en mi comentario es que NO había normalización en las lenguas y que el dialecto aragonés en la Zaragoza de 1300, se parecía enormemente al castellano de la época. El texto final que incorporaba, está escrito en aragonés normalizado de ¡1987!, año que como todo el mundo sabe, menos tú, no pertenece al siglo XIII. La conclusión de mi comentario, que un ánima inteligente debería sacar, es que el castellano no sustituyó al aragonés, sino que ambas lenguas confluyeron, al menos en la parte suroeste de Aragón. También se saca como conclusión indefectible de tu comentario posterior, que para llegar a mi altura (aragonesa) intelectual y de conocimiento te falta un largo trecho. Animo, no defallezcas, que hasta tú puedes. Por cierto, el castellano SI fue normalizado muy tempranamente: en 1492, por el sevillano Antonio de Nebrija. Y esta es una de las claves de su preponderancia, ya que se convirtió prontamente en lengua culta.

Que listos son los aragoneses, ahora resulta que en el siglo XIII el aragones ha estado normalizado , ni lo estaba el aragones ni el catalan ni el castellano ni ninguna lengua, el aragones nunca se ha normalizado porque desde siempre ha sido sustituido por el castellano eso nos dice todo de la importancia que tenia .

Doncs apa, tenint en compte que, per exemple, la capital del Imperio hacia Dios pot dir-se Madrí, Madriz, Madrit, podem anar proposant diferents noms per la seva llengua, i no pararíem. Cajtellano del Zu, Cajtellano ejtremeño, Catteyano andalúorientá, Catteyano andalúossidentá, Casteyano de Fachadoliz, Ejpañó algarroveño... au vinga, podeu anar-hi afegint més denominacions, de ben segur que algun polític de la linguística les comprará (Ui no, la lengua castellana és una e indivisible com la seva nación de naciones)

Dimecres 8 Natxo Sorolla participarà en la Taula rodona sobre «L’ofensiva contra el català» Taula rodona sobre «L’ofensiva contra el català» Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’ Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47 Dia: Dimecres 8 de maig Hora: 19 hores Hi intervindran: Josep Melià (Illes Balears), Miquel Àngel Pradilla (País Valencià), Natxo Sorolla (Franja) i Marina Solís (Catalunya). També ho faran Rafel Torner, que presentarà el butlletí de Cercle XXI i Elvira Riera (SOCS), que presentarà l’acte. Font: SOCS-IEC L’acte consistirà en una taula rodona sobre L’ofensiva contra el català on intervindran quatre persones per analitzar aquesta ofensiva a les Illes Balears, el País Valencià, la Franja i Catalunya. Alhora també es presentarà el número 12 del butlletí del Cercle XXI, que porta el mateix nom.Hi intervindran: Josep Melià (Illes Balears), Miquel Àngel Pradilla (País Valencià), Natxo Sorolla (Franja) i Marina Solís (Catalunya). També ho faran Rafel Torner, que presentarà el butlletí de Cercle XXI i Elvira Riera (SOCS), que presentarà l’acte. Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l’ Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47 Dia: Dimecres 8 de maig Hora: 19 hores Us hi esperem! Societat Catalana de Sociolingüística

Efectivamente, en la Corona de Aragón el aragonés y el catalán eran lenguas oficiales, con el latín, y de igual rango. Sólo te olvidas de un pequeño detalle: ninguna de las dos lenguas estaba normalizada, por lo que se encontraban fragmentadas en multitud de modalidades dialectales. No era lo mismo, ni de lejos, el aragonés hablado en el Pirineo, que el hablado, pongamos por caso, en Zaragoza, la capital del reino. Como muestra, la transcripción en el aragonés de Zaragoza de un fuero aprobado en la Cortes de Zaragoza de 1300, bajo el reinado de Jaime II: «Que el senyor rey todos los viernes sia en consistorio et tinga audiencia publicament las puertas abiertas et oya los querellantes et reciba las peticiones de aquellos. E si por ventura algun dia viernes aquesto fer no podra el siguient dia sabado que sia en audiencia assi como devia estar el viernes». Como puede comprobarse, la diferencia de este dialecto aragonés con el castellano antiguo hablado en aquellas fechas en Castilla, es insignificante. Veamos como sería este fuero en aragonés normalizado (grafía de Huesca 1987): «Que o sinyor rei totz os viernes sía en consistorio y tienga audiencia publicament as puertas ubiertas y sienta os querellants y reciba as peticions d'aquells. Y si por ventura bell día viernes isto fer no pueda o siguient día sabado que sía en audiencia asinas como heba d'estar o viernes». Que cada cuál saque sus conclusiones y salga de su error.

Tienes toda la razón. Aún más: de la misma manera que al occitano del valle de Arán se le denomina aranés, no se debería poner traba alguna a que las modalidades autóctonas de Aragón, existentes muchos siglos antes de que la lengua hablada en Cataluña (también, por cierto, muy fragmentada dialectalmente) se denominase catalán, se llamen, de manera genérica, aragonés oriental. Eso sin esconder su entrocamiento con los dialectos catalanes, entre ellos el barceloní, que sirve de base, como todo el mundo sabe -o debería saber-, al catalán normalizado.

És fatigós viure dins d'un estat prepotent, on la llengua catalana i la nació catalana en el seu conjunt, fan nosa. Per això volem la independència! El què costa de comprendre és com alguns han trigat tants d'anys a esdevenir independentistes. Amb l'estat propi, malgrat que solament inclogui el Principat actual, els franjolins reaccionaran poc o molt ja que parlaran la llengua de l'estat veí alhora que el seu propi estat els menysté lingüísticament.

Us imagineu un catalanoparlant fotent-se, menyspreant i inventant-se noms de les variants del castellà que parlen a Andalusia, Extremadura, Lleó o Cantàbria... Faria el ridícul i el pallús, no? Encara seria més greu si ho fes des de un govern o una institució. Això és el que fan els espanyolistes cínics com ara el comentarista V.2.0 de les 13:35 i tota la resta de l'espanyolam hipòcrita que pul·lula pel nostre planeta. En el fons, mitjançant la seua actitud infantívola, fan palès que no han paït el fracàs a espanyolitzar i a anorrear del tot la nostra nació, i tampoc han aconseguit del tot fer desaparèixer la nostra llengua (per a ells els és una nosa), al principi "sin que se note el cuydado" durant 3 segles i ara al segle XXI, encara insisteixen sense ni dissimular, com l'inefable Ministre espanyol Wert que no té cap mania en manifestar públicament que el seu propòsit és espanyolitzar infants catalans des de un ministeri espanyol. Venim del nord, de mar enllà i de terra endins... i senzillament volem ésser. Ànims a tots els catalans, ara ens cal dir prou a tanta ximpleria i a tanta barra!

Si cadascú parles lo que li roti no caldrian fer lleis discriminatories ni incriminatories, aquí a catalunya i allá a l'aragó o a valencia pero la llengua es un instrument per separar en mans dels polítics i caiem com bestiar oví.

Els esperarem. Com no podria ser d'altre manera.

Els espanyols d'Aragó segueixen els mateixos passos dels espanyols del País Valencià i de les Illes: negar fins i tot el nom del nostre idioma, amb la intenció de fragmentar-lo i desprestigiar-lo. Però repeteixo el que ja he dit: això només ho poden arreglar els habitants de la Franja, prenent consciència de llur identitat i votant la seva reincorporació al Principat de Catalunya.

De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar parlem la mateixa llengua, és curiós que aquest fet neguitegi tant als espanyolistes. Compartim la llengua, la cultura, les tradicions... i junts arribarem fins on els habitants d'aquest territori vullgam, sense interferències. Per a demostrar com són de xitxarel·los els espanyolistes, vos vull recordar que la parla de la comarca del Matarranya és idèntica a la de les comarques veïnes de la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d'Ebre; la parla del Baix Cinca i de la Llitera és com la del Segrià i la Noguera; la de la Ribagorça com la de la Ribagorça (sic) i els Pallars. És a dir que les variants de la Franja no són homogènies tal i com les de la "franja" formada pels Pallars, la Noguera, el Segrià, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià. Per la qual cosa, posats a intentar dividir-nos, els espanyolistes d'Aragó, hi haurien de "veure" com a mínim 3 "llengües" diferents a la Franja de Ponent. Però, d'on no n'hi ha no en raja.

Si aquí las calles de las ciudades pueden denominarse països catalans, en el resto del territorio pueden denominar sus idiomas como les salga de las jotas.

Quan es tanquen les fronteres i algung aragonesos passin fam jja veurem el que passa

Sense esforça-me gaire parlo una pila d'idiomes i/o llengües: Català, lapao, lapapyp, catalán oriental, valencià i valenciano, balear, castellà, andalusí, mexicà, argentí, colombià, uruguaià, paraguaià, peruà, xilè i les varietats dialectals de Múrcia , Extremadura. Collons, se mes idiomes que en Berlitz....

Sí, com a la dictadura. Per no dir "català" han d´inventar-se un altre nom, i molt pitjor un acrònim: LAPAO. Els feixistes d´Aragó segueixen les passes dels de València o les Balears. Fins quan els aguantarem ?? A la propera oportunitat, tots a fora !!

Que en lleida(cataluña),las empresas dejen los poligonos industriales y se vayan a Fraga,que gasolineras de pueblos cierran por que es mas barato en la franja,mucha gente de los pueblos limitrofes con la franja van a comprar a la franja,el problema es este .En la franja como si quieren hablar en chino

Buen comentario el del las cabras Yo tengo un rebaño de doscientas y necesito un buen macho como tu para cubrirlas Si te interesa deja aquí tu número de teléfono y el presupuesto ( si es que cobras ) Un saludo Casanova

HACEN LO QUE LES DA LA REAL GANA ,POR LO TANTO HAY QUE RESPETARLO

Hom sap que a Mèxic,l idioma no és el castellà, es semblat,però no es el mateix,com passa a l Argentina,Cuba,Uruguai,Chile,Colombià,etc etc. España desprecia tanto como ignora. I axi caminan i vam passant els segles,i un dia es pregunten¿Per que els catalans no volen ser espayols? Espanya,es la pàtria de la negació. No a la llengua catalana. No a la cultura catalana. No a la història dels catalans. No a l economia de Catalunya(economia que els hi ha anat molt bé a ells) No a les lleis catalanes. No el dret a decidir del ciutadans de catalunya. Espanya,la pàtria de la negació

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES Davant l’aprovació per part de les Corts aragoneses de la “nova Llei de llengües” esdevinguda el passat dia 26-04-2013, fet que deroga definitivament l’antic projecte heretat de l’antic govern que concedia una timida consideració a la realitat plurilíngüe de l’Aragó, declarem el següent: -L’absurditat de la negació d’una realitat cultural diversa a l’actual Comunitat Autònoma d’Aragó, on hi conviuen en major o menor grau tres llengües diferents. -Que el criteri segons es divideixen les zones lingüístiques de la comunitat obeeix a una estratègia política ben orquestada per les institucions en mans del PP per tal de no reconèixer la pluralitat de llengües existents, així com segueix la tònica d’intent d’anorreament contra la llengua a tots els països de llengua catalana, amb l’aquiescència del PSOE. -Que aquest criteri circumscriu tota possible realitat cultural d’Aragó a les fronteres de l’actual autonomia aragonesa, obviant el fet que tres dècades de divisió administrativa d’un estat no poden passar per sobre de la història de la regió catalanòfona de la Franja, on està documentat que la llengua catalana hi arribà el segle XII amb el consegüent agermanament cultural amb les terres contígües. -Que el fet de preservar les variants locals dels parlars franjolins no equival a negar la filiació de dits parlars com a varietat pròpia de la llengua catalana, no pas de la llengua aragonesa com defensa l’actual govern aragonès. -Que l’atac i despersonalització que està rebent la societat franjolina respecte a la seva identitat cultural i lingüística és insostenible i totalment intolerable en el marc europeu de protecció de les llengües minoritàries, com així ha defensat alguna opció política al Parlament europeu. -Voler negar, fins i tot, el nom de la llengua que n’és pròpia d’una franja que s’estén des dels pirineus fins el Matarranya atempta contra la dignitat i la consciència lingüística i cultural dels habitants de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. -Que aquesta imposició s’ha fet en nom d’unes majories parlamentàries actuals que, tanmateix, poden ésser canviants en un futur, sense el degut consens amb les entitats culturals reconegudes de la zona catalanoparlant (ICF), el món acadèmic, la comunitat educativa o amb d’altres opcions polítiques de l’Aragó. -Per tot això demanem: Respecte per la realitat multicultural de l’Aragó, la derogació inmediata de la nova “llei de llengües” que nega el dret a l’ensenyament i a la normalització en i de la llengua pròpia dels habitants de la Franja, que és la llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. -Creiem fermament que ara més que mai és l’hora de seguir col·laborant en moviments i iniciatives conjuntes dins del marc de la comunitat lingüística catalana contra els atacs que rep la llengua compartida arreu dels territoris on es parla, com és el cas de la campanya d’Enllaçats per la Llengua. -Així mateix desitgem el més prometedor dels futurs i tota la nostra solidaritat i germanor per a la comunitat de llengua aragonesa, amb la que compartim neguits i esforços en pro de la defensa de cadascuna de les llengües pròpies davant els atacs rebuts contra ambdós realitats. -L’escolarització en català i el coneixement de la llengua pròpia dels xiquets franjolins hauria de ser un dret inherent de l’especifitat del territori i no causa del menyspreu de les seves institucions. 27 de Abril de 2013 / Moviment Franjolí per la Llengua

Totes aquestes manipulacions i guerra lingüística bruta a la Franja de Ponent s'acabaran el dia que tots els habitants d'aquest territori, per majoria almenys del 80%, demanin seriosament i democràticament la reincorporació a Catalunya. Recordem que aquestes terres foren cedides a Aragó pel nostre senyor rei Jaume II, per acontentar la noblesa argonesa, i que, precisament per aquest fet, fou anomenat "El Just". Doncs bé, en època moderna i democràtica, correspon a la majoria del poble la decisió de tornar a Catalunya. Però molt em temo que el poble de la Franja, llevat d'una meritòria i fins i tot heroica minoria, passa bastant de qüestions lingüístiques o històriques o, si molt els colleu, diran que són espanyols i aragonesos. Malauradament i dissortadament.

Soc de Faió, a la Franja de Ponent. Amics, no us canseu, ells ja ho saben que parlem en català, fa molts anys que ens desprecien dient que ho fem en "chapurreau" o altres bestieses, la darrera "aragonés oriental"... ho saben molt bé, per això la seva actitud de colonitzadors españolistes... amb la col·laboració de l'Administració, l'Esglèsia i massa begades les classes benestants de la Franja...Facin el que facin, diguin el que diguin, seguirem parlant en la llengua de Jesus Moncada i nostra: el català.

Al tribunal de la Haia..., aquesta política tipus serbi.

aquests del PP. On poden, com a la Franja, exterminen la llengua sense contemplacions.

L'Aragó té tres llengües: l'aragonès, el català i el castellà. El més fotut és que la llengua forània, el castellà, és la més parlada.

A la Corona d'Aragó, tant el català com l'aragonès eren oficials i tenien el mateix rang. Nosaltres, mal que bé, hem mantingut la nostra llengua, els aragonesos, ja fa segles es van castellanitzar i es van deixar robar la seva identitat com a poble, ara no són més que castellans amb cachirulo. La llengua aragonesa avui dia malviu en unes poques valls del Pirineu d'Osca i no és ni oficial. Amb això està tot dit.

Que es fuma aquesta gent???

Ahora es el momento de echar mano de la famosa frase de la que tanto gustan muchos de los lectores de este diario: nosotros, los aragoneses, a lo nuestro. Aquellos que quieran inJerir, pueden inGerir cuanto quieran. Si así lo desearen, incluso hasta reventar.

Se darían de leches, pero leches españolas, porque los catalanes nos habremos quedado muy a gustito. Digamos, que si és por questiones del paro, ese ya lo tenemos ahora mismo en este "paraiso" llamado España en lengua española que no castellana...faltaría más.

O sía ,que el "patois",que parlan a l'occident de Catalunya,es CATALÀ OCCIDENTAL,un dialecte del català,oi ? Quina incultura,aquests aborigens mesetaris, en tants anys no han après a parlar català,com Dèu mana. Això,es el que te, estar-se tants de segles,passsejant les cabres per la muntanya .

Cuando seamos independientes, como en cuba, habrá leches por salir de aquí y entonces ¿ Dónde encontraremos un lugar en que nos quieran? Espero qué nuestro Masias nos lleve en esta travesía, a la tierra de leche y miel que nos había prometido.

mireu... Quèbec sense la pressió de França no hagués pogut recuperar el francés... la franja catalana d'aragó... La catalunya Nord el País valencià i les illes balears no recuperarn res sense la pressió d'un Catalunya forta i independent... així és.així que primer independència de Catalunya i després a continuar...

Jo estuiejo alla perque el meu besavi matern es de per allà i us puc assegurar que tan s'els en fot la llei aquesta... una pena si pero es el SEU PROBLEMA

Lo que es esperpéntico es que la lengua hablada en Valencia, Baleares, Cataluña y parte de Aragón se le llame catalán porque así la bautizaron unilateralmente los catalanes a finales del XIX. Ya va siendo hora de encontrar un nombre que sea asumible por todos los territorios sin imposiciones por parte de Cataluña. Y lo que es más esperpéntico es la cantidad de fascistas que hay en Cataluña que pretenden crear un miniimperi catalán anexionándose lo que ellos llaman paisos catalans y que en realidad nunca han sido catalanes ni lo quieren ser. En esos países hay más gente que cree que Elvis sigue vivo que los que quieren ser anexionados a Cataluña. El pancatalanismo es el sucesor de Franco, lo único que han hecho ha sido cambiar la palabra "Hispanidad" por "Paisos catalans" pero la ideíca es la misma.

I per que tot aquest odi? Que els hem fet nosaltres als germans aragonesos? Té res a veure les consignes de la FAES? (Falange Española) Tinc pressa !

Quan siguem independents, els farà gràcia tenir com a pròpia una llegua estrangera, i li tornaran a dir català. Al temps.

Nadie nos quiere Por que será?

Ho deia i jo no el creia, que hi havia molta ignorància i molta enveja. Que la culpa era dels capellans que temien tot el que venia de fora i possaven a la gent contra les "males influències" dels catalans. No ho anyorava gaire, quasibé gens, nomès els parent, les germanes... Ara entenc al meu pare, perqué s'en va anar. El refotut però no va parlar català fins que la seva neta, la meva filla, no el va entendre quan li va parlar castellà. I ja passava dels 70. Ells dos parlaven català (bé, potser era aragonès oriental...no sé pas, jo) Un bon home.

Seguint les passes dels grans filòlegs que hi ha a les files del PP (per no parlar dels economistes), proposo que bategem el castellà com "adnasc" (Argentino Donde No Agarran Sino Cogen). Si no us agrada, per la dificultat en pronunciar el nom del propi idioma que tindrien els adnasc-parlants, una altra possibilitat és anomenar-lo mexori (Mexicà Oriental).

Gent de la Franja, podeu fer com els del "Condado de Treviño"... demaneu la incorporació a Catalunya i s'haurà acabat el bròquil.

Sembla ser que Mourinho no ha pogut matricular els fills a l'escola anglesa que pretenia, perquè no tenen prou nivell d'anglès. Caram. Si fer les classes en la llengua pròpia del territori és nazi, esgarrifa d'imaginar què deu ser exigir que l'alumne ja la domini d'antuvi. Què hi ha, pitjor que nazi? Potser mariachi? Però jo d'ell faria un darrer intent de convèncer-los amb els arguments de Colonos C's. O sigui explicar als directors del centre que els territoris no tenen llengües i que els drets no són dels territoris sinó de les persones. Per provar-ho no es perd res. Els ho haurà de dir en anglès, això sí.

Que bons que són els espanyols...(encara hi ha qui ho pensa ?)

Una prova més que vivim en un país d´esperpento de grau màxim, que ni en Valle-Inclán ho hauria imaginat. Es superen cada dia, no sé si és un mèrit; tot podria ser.

i negar que a catalunya es parli en catella o en espanyols el seu lloc el andalus el colombia el argenti el guiea ecuaterial etc no mes es tracatar de traduir la lley i prou.

Que els habitants catalanoparlants demanin anexionar-se a Catalunya. Els esperem amb els braços oberts.