José Montilla: «Pel camí del mig hi ha més possibilitats, i complicitats»

L'expresident de la Generalitat entre 2006 i 2010 es reivindica en una entrevista amb Nació Digital: "El meu Govern era més estable que el d'Artur Mas"

| 20/03/2013 a les 23:59h
Arxivat a: Política, José Montilla, PSC
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/03/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'expresident José Montilla, al seu despatx de la Diagonal de Barcelona. Foto: Adrià Costa.

José Montilla Aguilera (Iznájar, Còrdova, 1955) és un tipus rialler. No és una ironia. De fet, durant el seu ascens polític i al llarg de la seva presidència somreia poc i, aparentment, de manera no gaire espontània. Però Montilla, en política, ho ha estat tot i ho ha aconseguit tot i, ara, sembla reconfortat en el seu paper de pare de la pàtria. Quina? Això ja és una altra història...

- Tot llibre és un exercici intel·lectual. I Clar i català. Testimoni de quatre anys de presidència (RBA), n'és un. Fem-ne un altre: l'endemà de la independència, continuaríeu la lluita social en aquest marc polític diferent, o treballaríeu pel retorn a l'Estat espanyol?

- Home, això és una pregunta una mica tramposa, no? [riu]

- Del tot!

- És un supòsit que crec que no es donarà. Però què faria jo? Evidentment, lluitar per les idees que sempre he tingut des de fa moltes dècades, que tenen relació fonamentalment amb la igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat..., i fer-ho, evidentment, allà on visqui. Però, reiterant que nego aquest hipotètic escenari, és evident, continuaria lluitant per aquestes idees.

- No creuríeu necessari retornar a l’statu quo anterior?

- Això depèn de com es faci, de com estigui el clima. Jo el que desitjo per al país és prosperitat i pau, cohesió social i cohesió nacional.

- Aquesta cohesió social i nacional, està ara qüestionada pel procés?

- No, està qüestionada per molts factors. En primer lloc, la crisi i els seus efectes derivats fan que tot estigui qüestionat: la política, els polítics, les institucions... A més, estem en una societat amb una crisi de valors, que la crisi econòmica accentua. Per tant, la cohesió social està en perill? Evidentment que està afeblida. I la cohesió nacional? Doncs ja veurem què passa. El que menys desitjo per al nostre país és una fractura: la fractura social s'està produint, i la nacional es pot produir. Tant de bo siguem capaços de conjurar una i trobar solucions per l'altra.

- Al llibre dieu que ara hi ha una campanya "d'agitació i propaganda" d'unes dimensions mai vistes. L'origen d'aquesta campanya és l'acció política del Govern actual?

- Crec que va més enllà, no sóc tant ingenu com per pensar que això és fruit d'una manipulació feta des d'un despatx, o una campanya dissenyada en un despatx. Va més enllà. A més, està basada en alguns fets que són objectius. Si no, no tindria la capacitat d'arribar a tanta gent com ha arribat. Una cosa és que no la comparteixi, i que cregui que està magnificada, i l'altra és que hi ha, a l'arrel, unes raons objectives, això és una evidència. No seré jo qui ho negui, ans al contrari, ho he denunciat en més d'una ocasió.

- Quan parleu de "fractura nacional", us referiu a una fractura dins de Catalunya...

- Sí, evidentment.

- ...perquè enteneu que una part de la societat es podria sentir incòmoda en una Catalunya independent?

- Hi ha gent que no vol la independència, una part molt important de la societat catalana, crec jo.

- Però ara també hi ha una part de la societat catalana que tampoc no se sent còmoda amb l'statu quo actual.

- Evidentment. Jo tampoc em sento còmode amb l'statu quo actual. La solució no és quedar-nos com estem o marxar, hi ha d'altra gent que tenim d'altres opcions que legítimament defensarem. No em vull quedar com estem.

- Hi ha camí del mig?

- Crec que sí.

- L'ha d'oferir Madrid?

- No. Cal insistir. Persistència i insistència. És una de les claus de la política. Hi ha qui diu que no voldran el camí del mig, i és evident que no és fàcil, però pel camí del mig hi ha més possibilitats, podem trobar més complicitats.

- Quin són els mínims, d'aquest camí del mig?

- Justícia fiscal, justícia social, reconeixement nacional, una reforma a fons de la Constitució, un reforçament del vincle europeu... Sé que és difícil, però també sé que la independència és molt més difícil. Hi ha qui pensa que no, qui pensa que no cal negociar-la, que ens la prenem i tal. Doncs jo crec que no és factible, avui, en l'Europa en què vivim. A l'Europa actual, la secessió unilateral no és possible.

- Però és la mateixa Europa que a Xipre no garanteix els diners del petit estalviador.

- Xipre és un estat independent. I on és la seva sobirania? No podem plantejar les coses basant-nos en un concepte de sobirania que ja no existeix, que forma part del passat. Els estats-nació, a Europa, són història. I, tant de bo, ho siguin cada cop més.

- Però justament el que s'està discutint a Catalunya és sobre sobirania, i l'Estat entén que la sobirania és del poble espanyol.

- El dret internacional interpreta que els sobirans són els estats. Vas a qualsevol resolució de l'ONU, i el subjecte de sobirania són els estats. Això és així, fins ara.

- Amb l'Estatut, el poble català va votar un text i, com que no és sobirà, un tribunal va poder esmenar-lo. Com es pot resoldre?

- Ara tenim molts tribunals que esmenen, fins i tot a Europa, amb els desnonaments... [riu] Tot això s'ha de resoldre amb diàleg i negociació. La història ens diu que a la independència s'hi accedeix mitjançant la negociació i el diàleg, o bé mitjançant la violència. I com que descarto la via de la violència, quina via queda per millorar la situació del nostre autogovern? El diàleg i la negociació.

- El grup parlamentari socialista al Congrés va fer fora José Zaragoza per votar a favor del dret a decidir. Aquesta és una mostra de diàleg?

- No podem veure les coses amb la perspectiva curta. S'han de veure a llarg termini, si hi ha possibilitat de canvis. No es tracta de posar una demanda damunt la taula i pensar que ara ens diran que sí. Cal persistir i insistir. El PSOE, respecte la modificació de la Constitució, té ara una posició molt més avançada que no pas fa dos anys. No hi ha res que sigui inamovible.

- El PP té recorregut?

- Hi ha gent al PP que també vol reformar la Constitució. Exministres del govern d'Aznar, fins i tot. Alguna cosa s'hi mou. És un partit més plural del que ens pensem: hi ha des de centristes fins a l'extrema dreta. I aquest és un dels grans problemes de la dreta espanyola.

- Sempre s'havia dit que era un avantatge.

- I un inconvenient, també. Sense l'extrema dreta dins del PP, no s'hauria produït ni el recurs ni la sentència de l'Estatut.

- A la clausura del congrés del PSC del 2008, diguéreu a Zapatero: "Los socialistas catalanes te queremos, pero queremos más a Catalunya." Va ser un punt d'inflexió?

- Cal veure el context en què es produeix: es produeix quan Zapatero havia format govern després de les eleccions generals i quan havíem començat a negociar, primer no amb massa èxit, el nou sistema de finançament. És en aquesta clau, que es va donar aquest missatge.

- Va ser conjuntural, doncs?

- Va ser conjuntura. I deixar clara una cosa, que sempre he deixat clar. Quan els candidats a dirigir el PSOE venen al carrer Nicaragua el 2000, venen convocats pel primer secretari del PSC, i dic: "Us recordo que sou a la seu d'un altre partit."

- La neutralitat estricta no es va mantenir, a últimes primàries.

- Ja no era primer secretari del PSC, i per tant no vull jutjar. Suposo que les circumstàncies eren diferents respecte el 2000.

- Precisament va ser en aquestes primàries quan es va retreure a Carme Chacón de voler dirigir un partit diferent del que militava. Com es resol, aquest sí però no del PSC?

- Ara que s'està discutint el nou protocol, suposo que serà un dels temes que tractaran.

- Josep Maria Triginer, de la federació catalana del PSOE, i Josep Pau Pernau, del PSC-Reagrupament, anys després, mantenen una visió contraposada del futur nacional català. Amb 30 anys de PSC, per què no hi ha hagut una convergència ideològica?

- Sí que n'hi ha hagut. La immensa majoria dels afiliats que té avui el PSC s'han afiliat amb molta posterioritat a la fundació del partit, i no tenen una militància prèvia a cap dels col·lectius que funden el PSC. Però és que també és normal que un partit d'ampli espectre, central en la política catalana, que hi hagi pluralitat. No ho veig com un problema. Al contrari, veuria com un problema que ho perdéssim.

- La sortida d'Ernest Maragall del PSC és una pèrdua de pluralitat?

- És un senyor que surt de diputat i de l'executiva, i decideix muntar una cosa per compte seu. Està en el seu dret de fer-ho.

- Però és una pèrdua?

- Sí, però els partits, al llarg de la història, perden gent i hi ve gent nova.

- El tripartit va canviar en alguna mesura la relació entre Catalunya i Espanya?

- Ho va intentar, amb un resultat agredolç. És evident que en determinades coses es va avançar, pel que fa a l'esforç modernitzador de Catalunya en infraestructures, a la millora del finançament -després tocada per la caiguda dels ingressos que ha afectat a tothom-, i per l'Estatut. L'Estatut va suposar un avenç, va haver-hi traspassos de competències. Ara ja no se'n parla, de traspassos. Va haver-hi una certa presència a Europa, amb participació als consells de ministres, amb el català utilitzat segurament no com voldríem, però que es va donar. Però l'ofensiva del PP i la crisi econòmica va espatllar bastant les coses.

- Aquella ofensiva del PP va aconseguir intimidar el PSOE?

- En part, sí. L'ofensiva va ser brutal i sí, hi va haver qui es va arronsar. No al Congrés dels diputats, però sí en entorns mediàtics o intel·lectuals.

- Com a ministre i com a president de la Generalitat, vau ser al centre d'aquest engranatge polític entre Catalunya i Espanya. Vau trobar prou comprensió, al govern Zapatero? Actituds com les de Magdalena Álvarez devien desgastar molt.

- Sí. Amb alguns ministres va ser complicat. Amb d'altres, no. Però tenia clar què havia de fer: defensar els interessos de Catalunya.

- Només ICV reivindica clarament el tripartit. De quina forma es pot construir una alternativa a l'actual majoria sense passar per un tripartit?

- Mai no se sap. La política canvia molt, fixem-nos en Itàlia! Cal recordar que el primer govern catalanista i de progrés es va trencar després de l'aprovació de l'Estatut a les Corts Generals i abans del referèndum en què ERC va demanar el vot negatiu, coincidint amb el PP. Què va passar, després? ERC va dir que era l'Estatut que havia aprovat el poble de Catalunya, i que estava disposat a desplegar-lo. Per tant, va ser possible fer un acord de govern, i governar. Un govern que va tenir una gran estabilitat, malgrat la crisi i decisions molt dures que vam perdre, mai vam perdre una sola votació al Parlament. Però quan es van convocar les eleccions, ERC va anar-hi amb una condició "sine qua non": la convocatòria d'un referèndum. En aquell moment, no podíem supeditar un acord de govern al compromís previ de convocar una consulta. Era obvi que hi havia una discrepància de fons, i per això vam dir que en aquell context no apostàvem per la reelecció de l'acord a tres.

- Això limita les possibilitats d'alternança?

- L'alternança s'acaba produint, en un país democràtic. Tarda més o menys, però s'acabarà produint. Com? No ho sé, ni crec que ho sàpiga ningú.

- Per tant, el "no" al tripartit, era conjuntural?

- Avui, la política és tan canviant, tan gasosa, tan líquida, que els moviments que es produiran dels propers dos anys, no sabem quins seran.

- CiU ha desplaçat la societat cap al sobiranisme o és a la inversa?

- Aquí se sumen tres factors. En primer lloc, els canvis generacionals, en tant que els fills o néts de persones que havien nascut a Albacete, no tenen la relació afectiva i emocional que podien tenir el seus pares o avis. En segon, que té relació amb aquesta actitud de confrontació i fustigament que ha mantingut la dreta espanyola respecte a Catalunya, que es pot visualitzar amb la sentència de l'Estatut. I un tercer, que desitjaria que fos conjuntural, que té relació amb la crisi: sense la crisi econòmica, no s'explica tampoc què passa a Itàlia. Les persones, a més de pragmatisme, necessiten una cosa que els pugui il·lusionar, és igual si després és una cosa més il·lusòria que il·lusionant. Jo crec que això també ho explica tot plegat. No són només raons polítiques o d'estratègia política d'algú. Hi ha aquests moviments més de fons que expliquen aquest desplaçament.

- Es percep que CiU ha construït un marc mental on li encaixa tot. Quina il·lusió transmeten el PP, PSOE i PSC al ciutadà?

- És un dels problemes que en aquest moment té la política a Europa, i els grans partits especialment. La socialdemocràcia en el seu conjunt, i també els partits conservadors. Europa requereix de canvi de política. Sense un canvi de política, amb majúscules, és molt difícil engrescar al personal. El pragmatisme de la "troika" no engresca.

- Aquest cap de setmana ha tingut lloc un consell de Govern al Palau de Pedralbes. Us sembla que el Govern actual està en una situació d'excepcionalitat?

- Suposo que havien de fer una cimera que no s'ha acabat fent, i que tenien les agendes ocupades! [riu] És un Govern que, malgrat tenir més diputats que els que tenia el PSC al darrer govern, és un Govern més feble que aquell: ha de negociar les coses, ha de negociar cada ple. Abans hi havia un Govern més estable. Més previsible, també. I això no és bo, perquè la situació és molt difícil i, per tant, el que el país necessitaria és un Govern estable, amb una majoria parlamentària estable, amb un full de ruta clar, més enllà d'un eslògan, conscient com sóc del marge que pot tenir un govern com el de Catalunya avui, que és reduït. Si reduït és el marge d'Espanya, el de Catalunya...

- CiU i ERC es van presentar a les eleccions amb un programa de govern que el govern espanyol diu que no es pot aplicar.

- Però això no és excusa. Els governants han d'entomar la seva pròpia responsabilitat. És com si Rajoy digués que Europa no el deixa, i que aquesta fos la seva cantarella diària. Oi que no el deixaríem? No se sosté, els governants estan per governar amb les eines que tenen. Els ideals, ja ho sé, ja... Ja m'hagués agradat a mi, ja...

- Li recomanaríeu al president Mas confiar del tot en ERC?

- No dono consells. Ni als meus. Dit això, durant la meva experiència de govern, no tinc cap queixa de l'actitud col·laboradora i lleial ni d'ERC ni d'ICV.

- Ciutadans està convençut que un dels motius dels seus ascensos rau en l'aliança que el PSC va mantenir amb ERC, i sosté que el PSC ha abandonat una part dels seus votants. Esteu d'acord amb aquest anàlisi?

- Hi ha més gent que diu això, sí. Però això és normal. En un moment en què es tensen les coses i es bipolaritzen, les forces polítiques que estan més al mig, que tenen posicions que no són de tant blanc o negre, és normal que perdin plomes. També li ha passat a CiU. Ara bé, és cert que originàriament hi va haver gent que van votar Ciutadans que provenien alguns del PP, nous votants i, alguns, també del PSC.

- Aquest votant es pot tornar a captar?

- Ja ho veurem. La descripció ideològica del vot, tal com s'ha entès tota la vida, cada cop en queda menys a tots els partits. L'electorat vota en funció de les conjuntures, dels lideratges i de les propostes. Per tant, dependrà del que sigui capaç de fer el PSC.

- Quina relació manteniu amb els vostres exconsellers?

- Amb Joan Saura coincidim al Senat. Ens coneixíem ja de l'etapa al món local, dels 80. El conseller amb qui tenia més relació ja d'abans de ser membre del Govern era en Francesc Baltasar, que ni era socialista. Amb Carod-Rovira ens veiem alguna vegada, tot i que viu a Tarragona. I, amb alguns altres, ens veiem de tant en tant.

- Organitzeu sopars de tripartit?

- No! [riu] Ara, anar a dinar o prendre un cafè amb algun, sí que ho fem.
  Bernat Ferrer i Salvador Cot, durant l'entrevista a José Montilla. Foto: Adrià Costa.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Que la Caixa continuï sent parasociata, ja és vici
Jordi M, 20/03/2013 a les 00:26
Interessant
+58
-2
Els set anys de Tripartit aquest home es va entregar en cos i ànima a entabanar la Caixa.
No hi ha cami del mig
Anònim, 21/03/2013 a les 00:07
Interessant
+100
-3
No el tracteu d'expresident. Tracteu-lo de senador, que és el que és. Ah, i per cert, no hi ha cami del mig.
Camins
Anònim, 21/03/2013 a les 00:30
+44
-2
La sentència del Tribunal Constitucional, només deixa dos camins oberts. Cap d'ells és el del mig. Llegiu-vos-la bé, ara que teniu temps.
tan insubstancial com sempre
robertg, 21/03/2013 a les 01:34
+44
-2
Ni dreta ni esquerra, ni blanc ni negre, ni carn ni peix, ni fred ni calent, ni trist ni content, ni sabi ni ruc, ni català ni espanyol.........
Aquest és en Montilla...una cosa indefinida, marcida, sense substància. Això si, a cobrar , el primer de tots.

Per cert , el camí del mig només existeix en la filosofia budista, i si algú ha arrivat al Nirvana encara no ens ho ha explicat, entre altres coses perquè és el no-res absolut. Quines coses.
Inferència: Catalunya a dins o a fora de l'Estat espanyol
Blai, 21/03/2013 a les 01:39
+41
-2
No hi ha terceres vies, ni camins entremig. Doncs bé, ara Montilla Aguilera impugna tal axioma, ell que sempre ha volgut que Espanya continuï posseint Catalunya.
Què és el camí del mig?
Pollancre, 21/03/2013 a les 03:07
+28
-2
El camí del mig són els pares.
Quin federalisme ?
Santi Vidal, 21/03/2013 a les 05:11
+35
-2
Parlar de federalisme sense especificar el model ( alemany, suís, americà,...?)és com parlar de cristianisme sense distingir entre protestants, ortodoxes o catòlics. El federalisme no és el camí del mig, és una cruïlla de molts camins i sembla més aviat fet per embolicar la troca que per arribar a bon port.
Quin un
Oscar, 21/03/2013 a les 05:12
+34
-2
Nose perquè l'hi donen portada de Nació digital a aquest home, que va esser per mi la vergonya del meu païs Catalunya durant anys...Ancare recordo la pancarta amb la seva foto al meu petit poble, i vaig pensar que mai podria presidir Catalunya un paio com aquest...Quan va ser així, em mirava el cartell i sentia vergonya agena...Marxem ja, però marxem ràpid!
ignominia
carlota 33 , 21/03/2013 a les 05:29
+40
-3
Amb tot el respecte que merèixen (ó no..) les persones però cada vegada que veig aquest senyor em ve al cap la ignominia que suposà el fet de tenir-lo de president, no ja per botifler si no per ignorant i poc de lletres, encara recordo les visites oficials quan havia de treure uns paperets per deixar cuatre mots en els llibres de visites ja que és absolutament incapaç de escriure dues línies sense errors. Tanmateix ara està on li correspon: Senador del regne de la caspa!
Venedor de fum
Anònim, 21/03/2013 a les 06:16
+35
-2
En aquest camí del mig, què és el que es decideix aquí i què és el que es decideix allà? una segona pregunta que no s'ha fet: si hi ha molts catalans que volen continuar essent espanyols, què fem amb els molts catalans que no ho volen ser? el camí del mig em permetrà anar pel món com a català o seguirè amb la obligatorietat d'haver d'anar amb un passaport i una nacionalitat que no són meus?
hmm
Tomppa, 21/03/2013 a les 06:44
+31
-2
Hmm clar! Els catalans no han de ser 100% normals sinó només 50% ... i espanyols han de ser al mig camí també ? Montilla signaria un contract a on espanya seria només un mig estat i llengua comú serià francès o alemany o àrab ? Espanya ja té un peu a països àrabs i com que Montilla no es nacionalista sinó no nacionalista estic ben segur que no estaria gens en contra que estat espanyol deixaria a existir i capital d'estat espanyol estaria a Marroc ... o hmm o potser que Montilla es ultra nacionalista espanyol que defensa unitat d'estat espanyol amb una llengua comú!?! Podria ser!?! Igualtat vol dir que tens mateixos drets que altres i si no defenses igualtat vol dir que defenses desigualtat ...
josè
Xavidecercs, 21/03/2013 a les 06:46
+41
-2
Aquest home semble que " Chaconeja " una mica oi ? ...
hmm
Tomppa, 21/03/2013 a les 06:50
+30
-3
Per cert Montilla ... encara si estat Espanyol fos un país més ric i culta de planeta terra, serià un estat espanyol i no pas estat dels catalans ... ho Espanya es Déu a on vol formar part totes nacions del món ? Totes nacions del món volen viure com castellà parlants ? Hmm perquè em sona això ... ah sí es diu IMPERIALISME!!
hmm
Tomppa, 21/03/2013 a les 06:51
+31
-3
Montilla ... partits imperialistes ( que defensa unitat amb altres regions que no són seves ) no són mai partits del centre! Potser això explica no hi sou ?
no el suporto
David M., 21/03/2013 a les 06:58
Interessant
+59
-2
Em posa malalt aquest paio, no ho puc evitar.Intento no odiar-lo,comprendre´l amb caritat cristiana, però no puc...
cabòries!
Despertaferro, 21/03/2013 a les 07:03
Interessant
+57
-3
El sr Montilla sap perfectament que l'estat tan sols ha deixat un camí viable: ||*||
...la resta son cabòries.

A qui vol enganyar?
Al·lucino
Anònim, 21/03/2013 a les 07:46
+42
-3
O sigui que el camí del mig és haver de pidolar engrunes a un estat espanyol que ens odia. Si l'estat no ens escolta, llavors hem de dir que hem fet el que hem pogut i llençar la tovallola. Ens demana posar el futur en mans d'aquells que li van mutilar l'estatut. A més som males persones perquè estem trencant la cohesió nacional i social. Ja veiem quina gran febre federalista hi ha a Espanya amb manifestacions multitudinàries cada dia. Ja veiem com els dirigents del PSOE s'han mostrat de cop i volta tant comprensius amb les aspiracions catalanes. En Montilla només vol guanyar temps i això demostra que no té cap solució al problema o pitjor, en forma part. En resum, el camí del mig és la rendició incondicional disfressada de "no estem obligats a fer res més".
L' amic dels LARA
Anònim, 21/03/2013 a les 07:49
Interessant
+53
-2
Després de haver arruïnat Catalunya no se com te vergonya de obrir boca
Falsa lliçó
Anònim, 21/03/2013 a les 07:52
+35
-3
Diu el sr Montilla: "La història ens diu que a la independència s'hi accedeix mitjançant la negociació i el diàleg, o bé mitjançant la violència". Totalment fals! La història ens diu que quan l'ESTAT VOL NEGOCIAR la independència s'aconsegueix pacíficament i quan NO VOL NEGOCIAR s'aconsegueix per la violència. Només amb aquesta frase ja veig que el senyor Montilla vol posar llops per guardar les ovelles.
Socis
Anònim, 21/03/2013 a les 08:17
+28
-1
Pero també hi va haber dos socis de govern... un va ser ERC i l´altre ICV, que també van ajudar a arruinar catalunya... amb la seva despesa desmesurada, que voleu recordar els xanxullos que tenien.. ho podem fer ehhh....
S'han acabat les oportunitats
Anònim, 21/03/2013 a les 08:44
+28
-2
No hi ha camí del mig. Segles de sotmissió a l'Espanya castellana (l'única Espanya possible als ulls espanyols) i l'últim intent-pantomima de la Constitució de 1978 ho demostren. No volem seguir perdent el temps, ni els que ens hem fet grans esperant una quimera, ni volem seguir veient com els nostres fills han d'emigrar per guanyar-se la vida perquè tenim l'estat espanyol (i francès) en contra.
En resum.
Concís, 21/03/2013 a les 08:54
+30
-1
És la imatge d'allò que NO convé a Catalunya ni a cap país del món.
camí del mig
acp, 21/03/2013 a les 09:02
+27
-1
Segons el sr.montilla els espanyol poden anar per un camí ampla i amb el peatge pagat;els catalans només per el camí del mig estret,costerut i sense asfaltar
Nota:el camí ampla del espanyols està fet i asfaltat per els catalans en una proporció molt considerable!!
No tenen credibilitat
Anònim, 21/03/2013 a les 09:09
+31
-1
No sé perqué els hi doneu ressó amb aquesta gent,que l´únic a que van es a mantenir el seu sou.Jo quan els sento per la ràdio o la TV canvio de canal.Sempre diuen el mateix i segons el que marca el partit.Que per la seva culpa,per la seva inconciència tinguem
empenyorada la Generalitat(els diners públics) fins al 2108 i no hi hagi cap responsable a la presó,diu molt de com s´han comportat i com naltros els hi hem comportat
Paraules buides
Anònim, 21/03/2013 a les 09:18
+39
-1
Les paraules del Sr. Montilla no tenen cap valor, no te criteri ni sap de que parla, és un "homenet", faria be d'escoltar al COL.LECTIU WILSON
Spaaain m'agraaada
Pirineus, 21/03/2013 a les 09:23
+31
-1
La nit dels morts vivents.
vergonya
gironí, 21/03/2013 a les 09:25
+36
-1
Em faria vergonya assemblar-me en quelcom a en Montilla.
chissssssst
Agraïments per sempre
Un de la terra, 21/03/2013 a les 09:31
+41
-1
Sempre haurem d'agrair a Carod i la colla que l'envoltava que hagi fet senador espanyol aquest senyor, cobrant un dineram de Catalunya i donant lliçons mitjançant entrevistes com aquesta.

País desgraciat el nostre, que ha de veure aquestes desgràcies...
Somiar
Pato, 21/03/2013 a les 09:44
+31
-1
Diuen que somiar es gratis i aquest sr. ens costa un calerons a tots perquè ho fagi. Dir quel seu desgovern era mes estable que l'actual, aixó si que es ben be somiar.
Ja ni ha prou !
Anònim, 21/03/2013 a les 09:51
+42
-1

Sempre lo mateix, la cohesio nomes es trenca quant es la part unionista de la societat catalana que es sent amenaçada.
Quant es tracta dels sentiments independentistes i nacionals de l'altre part de la societat (extraoficialment majoritaria), tot sont mitjes tintes, "cami del mig", dialeg indefinit, "peix al cove", engrunes i miseries, etc. etc.

Ja ni ha prou, referendum ja ho eleccions plebiscitaries i posterior DUI.

Es que es una manipulacio de la realitat tant evident !!
Montilla és el gran malbaratador de les finances de la Generalitat
Blai, 21/03/2013 a les 09:58
+46
-1
José Montilla no bascula entre ser fidel a Catalunya o a Espanya. Ell no vacil•la gens ni mica. De sempre ha estat lleial a Espanya. El seu espanyisme és incondicional i inconfusible, com el d’en Duran, Boadella, Vidal-Quadras, el del PSOE-PSC, el del PP, el d’Unió i el del Ciudadanos. Per més inri va enfonsar l'ecomonia de la Generalitat, gastant molt més del pressupost que tenia assignat. És el gran dilapidador de Catalunya.
Monti
Jam, 21/03/2013 a les 09:58
+40
-1
Monti... persona (!) non grata per múltiples raons
EL PSC ESTÀ MORT, RIP RIP HURRA!!!!!
Anònim, 21/03/2013 a les 10:02
+37
-1
//*//
Som europeus i potser espanyols però abans de ser conasiderats com castellans preferim deixar de ser espanyols.
Charly Brown, 21/03/2013 a les 10:03
+16
-10
Pel camí del mig hi ha el risc de que ens continuin aixecant la camisa continuament. La paraula nacionalidades a la constitució que significa ara? Res.

Mentre ells es vulguin mantenir fidels al ideari imperial castellà (equivalen a la lacra franquista o falangista) no tenim res a pelar amb Espanya i a més tenim la gran responsabilitat per construir una Europa unida de no permetre que ho facin.

Podem pactar alguna cosa, sempre es pot, pero si ells diuen que la constitució és sagrada i que som una única nació espanyola (que per ells vol dir de llengua comuna castellana) nosaltres hem de declarar que el nostre dret a la autodeterminació, no és que sigui irrenunciable, és que el volem exercir abans del Setembre del 2014 per alliberar-nos de les cadenes imperials. I que per aixó si cal recurrirem a la legalitat internacional. El mon ha de saber que els catalans no som castellans, ni que li diguin a això ser espanyol.
Carod i Puigcercós el van fer president. En tenen la culpa
Blai, 21/03/2013 a les 10:06
+39
-3
I pensar que Carod i Puigcercós el van fer president de Catalunya! Jordi Pujol passarà a la història com el polític de l’encaix, del pactisme, del possibilisme, del peix al cove. Montilla passarà a la història per ser el polític de la tercera via, del camí entremig; el que se suposa que hi ha entre la secessió i la subjugació nacional (confederalisme, federalisme, encaix, devolució, estat “lliure” (autònom), coestat, protectorat, bantustan, reserva, sobirania “compartida”, sobirania-associació...)
Crec que l'Espanya constitucional d'ara és infumable.
Charly Brown, 21/03/2013 a les 10:12
+33
-1
Si perque no hi hagi fractura hem de seguir sotmesos a la Espanya d'ideari nacional absolutista o franquista els catalans no hi estem d'acord. L'Espanya imperial d'ideari franquista és repugnant i contraria als principis de convivencia humana. "Atado y bien atado". Espanya i especialment Castella ha de renunciar al ideari falangista "unidad de destino en lo universal o nacion indivisible" perque, portadors d'aquesta lacra europea, pot véncer pero mai convéncer i mentre no ho faci és una rémora per la civilització occidental.

No és posible una veritable reconciliació si no s'assumeixen les faltes.
Dubte
Anònim, 21/03/2013 a les 10:17
Interessant
+51
-1
No he llegit l'article. No m'interessa gens. Però hi he entrat perquè tinc un dubte:

Quin collons d'interès té el que xerri aquest paio? I dic xerrar perquè no opina, ell no. Ell només diu el que considera que ha de dir, segons la voluntat del politburó.

Les seves paraules no tenen cap transcendència perquè demà te'n podrà dir unes altres sense cap mena de rubor ni vergonya.

Durant anys va governar Cornellà amb aquest mateix sistema: jo dic el que vull perquè no deixo que tu em contradiguis. I m'és ben igual el que demostri la realitat.

Això sí, a final de mes para la mà com a expresident (indigne) de Catalunya, com a parlamentari, com a exministre i com a senador. I aquí tots aguantant retallades.
Els consells comarcals,les diputacions i el Senat s'han de suprimir
Jesus, 21/03/2013 a les 10:18
+33
-3
Les retallades havien d’haver començat dissolvent institucions inútils com els consells comarcals, les diputacions i el senat espanyol. Per fer-se’n una idea, cal saber quan cobra al mes Montilla per escalfar una cadira, per fer acte de presència, en el Senat espanyol? Tòtila més que tòtila! És més inútil que fet d'encàrrec.
Luny de la 'España grande i libre',
Un catala que mai serà espanyol, 21/03/2013 a les 10:32
+35
-1
Cal ser plurals, si, però amb els demócrates. Amb els intolerants, anti el que sigui, i amb els que ens volen encaixar amb l'estat espanyol sense preguntar-nos, no cal que els hi fem la publicitat gratis. Un personatge com aquest, que ha rebaixat la categoria de President de la Generalitat, a un xuclador del diner pùblic, cal oblidar-lo i foragitar-lo de la nostra història. Un democrata no és pot oposar a que el poble decideixi, aquest si.
Impresentable
Osser, 21/03/2013 a les 10:32
+47
-1
Em pregunto perquè a aquest impresentable, que no arriba ni a botifler, se li dona tan espai.
Un "président" d'un país que està en contra de la independència del país que presideix, ja ho diu tot. Parleu de noticies que realment interessin.
pelut
Anònim, 21/03/2013 a les 10:51
+35
-2


EL CAMI DEL MIG, EL VEIG ESTRET, FOCS, PLE DE PELS, I AMB UN FORAT NEGRE...........
JO VULL ANAR PEL DE LA BORA, NO TE ES MES LLIS I NO FA TANATA PUDOR.

quans sous té el montilla?
Anònim, 21/03/2013 a les 11:04
+37
-1
no tindriem de començar per retallar sous vitalicis i de dropos?
que és guanyi les garrofes com intentem fer tots.
i no només ell, amb la seva posició n'hi ha molts i el que cobran, no és pas poc.
fora sous vitalicis!!!
i l'opinió d'aquest personatge m'importa ben poc, va deixar el pais molt empobrit i endeutat. els acords establers per ell i la seva gent van ser nefastos per el poble de Catalunya.
és un gos a les orders del seu amo.
Independència plena
Anònim //*//, 21/03/2013 a les 11:08
+24
-2
Crec que a la resposta de la pregunta "serieu del PSC després de la independència?" ha dit "seguiria sent del que he cregut sempre". I lo federalista és lo més descentralitzat que hi ha, sobretot si és asimètric. Mai va posar en dubte a Maragall, per tant, després de la independència tot i perdre el federalisme (o que li diguem NO directament) continuarien tots sent PSC i sent només de CAT, no d'Espanya. El marc canvia i no poden votar per tot CAT.

Al 2010 l'status quo ja hi era, Mas deia "doncs DUI si no l'accepten" i no van acceptar el nou Pacte Fiscal, basat al 2010 i no a 1981. Per tant d'status quo no n'hi haurà mai més. I en certa manera el federalisme també és status quo. En què diferenciem una CCAA actual d'un quasifederalisme? de què ens serveix un blindatge unilateral etc, si de sobte el centre "poderós" diu "doncs ara no sou ni federals ni blindats ni res" i tornen a fer com tot el 2013 veiem i veurem?

Propaganda? Campanya? penso que és la gent que s'ajunta, el que no podem demanar és que cada persona posi el que creu perquè 7'5 milions de comentaris no els pot llegir ningú tant ràpid

Que hi ha gent "molt important" que no vol la independència? espero no siguin els fatxes espanyolistes, que són "tant importants" que tenen el 2'8% "que no se sienten nada catalanes" del CEO de Febrer. Si és tant important nº, perquè tenien en compte els sobiranistes d'ICV i PSC? perquè es fan partits aglutinadors d'ideologies contràries?
perquè el federalisme normal també inclou la independència plena, i si no hi és, NO ÉS FEDERALISME

I com sempre, escombrant cap a cada: ell se sent còmode amb el federalisme. Ningú vol l'autonomisme, i com el federalisme és un 22% (incloent-hi el confederalisme) la solució és fàcil. Però si fem la DUI i no ha respost Rajoy si faria efectives o no les 5 propostes per la independència plena, doncs no seria bó a Europa, tot i que seriem un 3r estat CONEGUT i amb la nacionalitat europea com si diguessim, la llei no ens expulsa de la ciutadania, legalment seriem europeus i no espanyols.

diu "" La història ens diu que a la independència s'hi accedeix mitjançant la negociació i el diàleg, o bé mitjançant la violència. I com que descarto la via de la violència, quina via queda per millorar la situació del nostre autogovern? El diàleg i la negociació."" diu independència no federalisme.

Els "reformistes" de la consti del PP volen minar les competències de CCAA i dels països CAT i Euskadi

La crisi no és prou. El rebuig continuu i diari des d'Espanya aquell país, és evident, i per tant, perquè quedar-nos fins i tot federalistes? cada cop hi ha més gent que ho veu clar i català: CAT //*//, per DUI

I finalment l'estabilitat del tripartit era quasi nul.la en molts aspectes. Va intentar-se el federalisme i res. I ara, simplement estàn molt cohesionats però fan el teatre de sempre contra les retallades, és molt complicat però intentaràn fer tot el que puguin.

Per tot això i més CAT ||*|| blablabla i DUI ja coi
Anar pel mig?
Vicenç Ramoneda, 21/03/2013 a les 11:08
+38
-1
Si vas pel mig no veus on et porten. Els catalans anem per davant i sabem on volem anar i la majoria de polítics ens segueixen!

Visca la DUI!
L'AMO
Jofre, 21/03/2013 a les 11:23
+35
-1
Molt bé Nació Digital, altaveu i pancarta per a Don Pepe Montilla, presidente enyorat de tot progre esquerranòs, espanyolista impassible i amo i senyor de tripartits i tripartides. Així és construeix el camí cap a la Independència: tornant als orígens de tants que ara s'autoproclamen independentistes impacients, però que durant 7 anys van llepar el cul de don Pepe i del seu antecessor, en Pasqualet, tots dos sociates i espanyolistes practicants. Si Montilla torna a remenar la cua en els mitjans presumptament independentistes, és que alguna cosa es cou: què, anem cap al tercer?
erc
Anònim, 21/03/2013 a les 11:59
Interessant
+53
-2
Encara em costa perdorna ERC que el fes president de la Generalitat
AU VA MONTILLA , PLEGA
VES A PREDICAR AL DESERT, 21/03/2013 a les 11:59
+37
-1
AIXO DEL CAMI DEL MIG, HO VA DIR RECENTMENT UN TWITAIRE RESPECTE A CIU, I ARA AQUEST MINDUNDI COPIA LA IDEA, NI SER ORIGINAL SAPS MONTILLA. FAS PENA EN TOTS ELS TERRENYS I EL PAIS S'HA ENFONSAT AMB TU GOVERNANT, SI ESPERES QUE ALGU ET FACI CAS, ES QUE ESTEU BEN MALAMENT.
El camí del mig
No existeix, 21/03/2013 a les 12:25
+31
-0
El camí del mig no existeix. Són dos camins i el que anomena del mig és el mateix que l'actual: ells amos i nosaltres sotmesos.
ja ens entenem
Anònim, 21/03/2013 a les 12:41
+36
-0
El camí del mig Sr. Montilla es cobrar com expresident de la Genaralitat i cobrar com senador, vosté si que en sap de fer números..., ja ens entenem
Penós!
Anònim, 21/03/2013 a les 12:44
+34
-0
El Mantilla, igual que ha portat el seu partit a la misèria política, també ha portat el nostre país al pou, hem de sortir-ne i allunyar-nos d'espanya, amb ells no tenim sortida, ni econòmica, ni cultural.

Per cert, no entenc les ensabonades de N.D. als espanyolistes, aquests ja tenen el seu mitjà (vegi's El Inmundo i similars)
Prou
Als tramposos anomenem-los així, 21/03/2013 a les 13:20
+38
-0
El camí del mig no existeix. O s'està embarassada o no se'n està (no se'n pot estar una miqueta ni bastant); O s'està mort o no...etc. El camí del mig és una fal·lacia, engany, trampa...
La qüestió és: volem que Catalunya sigui un Estat independent igual que ho és Espanya, Itàlia, Suïssa etc; o volem formar part d'Espanya?
Decidit això i suponsant (Deu no ho vulgui) que la resposta fos continuar sent propietat d'Espanya, llavors s'ha de qüestionar com i en qualitat de què ho volem (federats, autònoms, esclaus agraïts, comunitat de massoquistes...etc). El Sr. Montilla, Iceta i companyia no són una tercera via: Són el NO a Catalunya lliure i desprès el que sigui dins l'espanyolitat (fins i tot federals)
Sí, ara!
Jordi M, 21/03/2013 a les 13:30
+34
-0
El que ha estat fent la sucursal del PSOE durant tres dècades no és anar pel camí del mig sinó anar en direcció contrària. Boicotejar les loteries catalanes mentre tu n'impulses d'espanyoles no era anar pel camí del mig sinó anar en direcció contrària. Combatre aquella TV3 -aquella- no era anar pel camí del mig sinó anar en direcció contrària. Atiar el lerrouxisme a través de la FECAC i Fedelatina no era anar pel camí del mig sinó anar en direcció contrària. Legislar expressament contra qualsevol projecció exterior de la Generalitat no era anar pel camí del mig sinó anar en direcció contrària. Negar l'espoli i considerar que la queixa catalanista era victimisme, i insolidaritat la reclamació, no era anar pel camí del mig sinó anar en direcció contrària. La sucursal del PSOE s'ha estat tres dècades anant, no pel camí del mig, sinó en direcció contrària a tots i cadascun dels intents de redreçament nacional endegats per Catalunya. Però ara que una majoria clara de la població del país i una majoria aclaparadora dels catalans ja s'ha decidit per la independència, ara sí, ara ells tenen el santíssim morro de proposar-nos aquell camí del mig que durant tres dècades va fer de tot per combatre'l perquè ells el que volien era anar en direcció contrària.
La confederació és l'antiindependència
Blai, 21/03/2013 a les 13:37
+30
-0
Ni el confederalisme ni el federalisme no inclouen la independència política de Catalunya, justament la seva raó de ser és impedir-la. Si la incloguessin, baldament com a mera possibilitat, voldria dir que s’han passat el separatisme. Tant el confederalisme com el federalisme són modalitats elevades d’autonomia. Signifiquen que Catalunya continuï engabiada en l’Estat estranger espanyol, però amb unes amarres amorosides i mitigades pel vincle mínim de la confederació, però implica inequívocament una subordinació política, al capdavall. Posem proa a la secessió, sense més preàmbuls, moratòries, ni fer recalades en confederacions endogaladores. Una cadena sempre serà una cadena, tant si és de cer, com d'alumini, com de plàstic.
No hi ha terceres vies, ni camins entremig: polarització!
Blai, 21/03/2013 a les 14:09
+33
-0
Se't felicita, a l'autor d'EL CAMÍ DEL MIG NO EXISTEIX. Als tramposos, anomenem-los així. 21 març 2013, 13:20.

Justa la fusta. El comentari no pot ser més encertat i precís. Te'l subscric al 100%, sense reserves. El contenciós hispanocatalà no havia estat tan polaritzat com ara. La polarització vol dir adonar-se’n de les falses terceres vies, dels falsos camins entremig, bo i posant proa a la secessió.
Ni credibilitat, ni legitimitat
Jordi M, 21/03/2013 a les 14:36
+17
-1
Sí que hi ha camí del mig. Gairebé sempre hi ha un camí del mig. El problema és que el PSC no té cap legitimitat ni cap credibilitat per proposar-lo perquè s'ha estat un terç de segle intentant fer anar el país en direcció contrària i encara és l'hora que hagi demanat perdó i fet propòsit públic d'esmena. A banda que quan Montilla ens parla de camí del mig vol enganyar-nos: fa com que suggereix una solució intermèdia de recorregut quan en realitat ell la pensa de destinació. Que en això també hi ha solucions intermèdies. Però també en això tenen un problema de credibilitat i legitimitat. Entenguem-nos, jo no estic pas per les propostes de confederalitat plurinacional que encara sosté Duran. Ni de conya. Però Duran sí que té legitimitat i credibilitat per sostenir-les perquè de fet són les que ha sostingut sempre el nacionalisme català.
Fora d'aqui!
Anònim, 21/03/2013 a les 14:44
+32
-0
En quan obtinguem la llibertat ja pots marxar d'aqui, no t'hi volem en aquest pais que has arruinat. Fora mamón!
ESPANYA…
Anònim, 21/03/2013 a les 16:21
+34
-0
…HA ESTAT, ÉS I SERÀ MISÈRIA!!!!!!!
No se que diu
Anònim, 21/03/2013 a les 17:06
+29
-0
No se que diu l'article perquè amb tots els respectes no penso perdre 5 minuts en llegir el que diu en Montilla, tenim coses més importants a fer per aixecar aquest país.
com bé diueu...
Anònim, 21/03/2013 a les 17:13
+20
-1
com bé diueu per aquí costa moltissim perdonar a ERC, per culpa dels talps sociatas com el carod vem haver daguantar lanalfabet aquest durant 4 anys...
Molt honorable
Anònim, 21/03/2013 a les 17:22
+27
-0
Molt honorable expresident,
espero que renuncii a les prebendes derivades d'haver presidit la Generalitat i desaparegui de la vida publica d'una vegada per totes. La seva herència de deutes i peatges a l'ombra son un llegat molt dolorós i que ens costarà dècades de superar. Sortosament el PSOE ja no mana ni a les Diputacions, per tant espero que el seu llibre no el compri ningú, ni que sigui per regalar als enemics.
Parlar de camins del mig a aquestes alçades és seguir volent marejar la perdiu. Reconeguin d'una vegada que sempre s'han sentit còmodes sent comparses de Madrid.
Perdoni que no m'aixequi...ja sap on està la porta de sortida...
Siau
OAAAAUUUAAAAH!!
Falip Sinqué, 21/03/2013 a les 17:26
+2
-35
Qué, chavales, ¿cómo va eso de la indipindensia? ¿Sale o no sale, sale o no sale? ¿La habéis proclamado ya? Es que me he levantado tarde y no he visto el noticiero.

XDD

Vais a chupar DNI español por un tubo.

Venga, todos juntos, ¡a berrear!:

In-indí-indipindín-si-á!!!

JAJAJAJAJAJA
.
Anònim, 21/03/2013 a les 17:44
+1
-29
Cot, qué bien sales en esa foto entrevistando a Montilla. Pareces un periodista.
Ni carn ni peix
[email protected], 21/03/2013 a les 18:23
+26
-0
Sembla més gallec que andalús.
Fins quan?
Capità Enciam, 21/03/2013 a les 20:24
+18
-0
Jo li preguntaria al President Montilla dues coses:

1. Hi ha límits als maltractaments d'Espanya?
Un altre "millora" del finançament que no resolgués res seria tolerable? Una reforma de la Constitució en la que ens enredessin altre cop li faria canviar d'opinió? Quantes més campanyes catalanofòbiques i més insults hem d'acceptar els catalans? L'empobriment de Catalunya i l'afavoriment de Madrid no han d'acabar-se mai?, etc, etc.

2. Com pensa caminar el camí del mig? Com es concreta aquest camí del mig? Com s'omple de contingut la via federalista? Inclou l'Agència Tributària pròpia? Rel. bilaterals? Dret a l'autodeterminació? Seleccions catalanes?... I amb quines forces polítiques compta el federalisme? Amb el PSOE andalús? Amb Carme Chacón? Amb els intel·lectuals "progrés"? Amb el grup PRISA? És viable un projecte polític que depèn d'aquests "amics"? I com convencerà el PP?

En fi, res nou sota el sol. El PSC l'únic que vol és netejar la consciència i, almenys nominalment, no desdir-se del seu llegat catalanista. Però això són només paraules, no fets, perquè en últim terme saben que volen l'impossible: que Espanya canviï. L'únic problema, però, és que Espanya no vol canviar...
pel camí del mig
Anònim, 21/03/2013 a les 20:31
+20
-0
pel camí del mig hi tinc l'entrecuix!
qué diu del mig?
Anònim, 21/03/2013 a les 20:38
+16
-1
el mig es un avió rus.
Trampa, trampa!
Jordi M, 21/03/2013 a les 22:52
+13
-0
Jo no'm crec que Montilla realment proposi un camí del mig. Camí del mig seria si dos discutissin si anar de Barcelona a Puigcerdà per l'Eix o per caminois forestals i un tercer intervingués per proposar una fórmula intermèdia: fer-ho per carreteres secundàries. Però Montilla no proposa això. Montilla proposa anar al Montseny. No proposa un 'camí del mig'. Proposa una altra destinació. Proposa anar no tan lluny.
El nacionalisme català sempre ha estat secessionista
Blai, 22/03/2013 a les 11:31
+8
-1
A Jordi M. 21 març 2013, 14:36.

El nacionalisme català sempre ha estat separatista, mai confederador. Perquè té per fita la independència i la integritat territorial de Catalunya. Mai no s’ha proposat de reformar l’Estat estranger espanyol, perquè això és privatiu de l’autonomisme transigent. Convergència ha jugat molt brut en devaluar el significat normatiu del terme nacionalisme, sempre equivalent de separatisme, d'independentisme.
Lluitem per deixar de ser políticament espanyols
Blai, 22/03/2013 a les 12:38
+8
-0
Resposta a Charly Brown. 21 març 2013, 10:03.

Dius que POTSER som espanyols. Puntualitzem. Del 1479 ençà que ens hi obliguen a ser-ho políticament, estatalment; nacionalment, ètnicament, identitàriment no som res més que catalans, mal que els pesi als espanyols. Tot i que Espanya nega que Catalunya sigui nació i que hagi sigut mai Estat independent. La raó de ser del nacionalisme català és precisament fer que Catalunya deixi de ser propietat d’Espanya, és a dir, fent-la sortir de l’Estat espanyol, tingui el règim que tingui. Espanya ens obliga a ser espanyols o hispànics; no a ser castellans. L’Estat estranger que ens domina, posseeix, nega i espolia es diu espanyol, no castellà, de fa bastants segles. Qui diu que els catalans no som castellans, tàcitament, implícitament, ens està dient que som espanyols, en la lletra petita. Perquè s’expressa per al•lusions, amb sobreentesos. Vull dir que hi ha molt de “marro” en l’equívoc calculadament fet a posta de la realitat Castella-Espanya en relació amb Catalunya. Si precisem que el contenciós és hispanocatalà i no castellanocatalà, és que deixem prou clar que els catalans no som espanyols, que volem sortir d’un Estat que per tot el món es conegut amb el nom d’Espanya i no pel de Castella. M’entens, oi? De vegades no es parla directament sinó per allò que s’insinua i que no es diu clarament però que es deixa entendre.
Meditem-ho. Salutacions i independència pàtria!
DECLARACIÓ UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA!
SÓC DE TREMP, 22/03/2013 a les 14:30
+8
-0
Montilla sempre ha estat al camí del mig, al no res.

- Fou batlle de Cornellà sense viure a Cornellà,...vivia al camí el mig. Recordo la mija rialla que feia només amb la boca, però els ulls els tenia morts. Voltava per Cornellà, sense parlar amb la gent, sense fer res, llevat de cobrar el sou i ...

- Es va matricular a Empresarials. Només es va matricular. En Montilla estava passejant pel... camí del mig.

- La seva primera dona, catalana i llicenciada en filologia catalana i ell no ho va "saber" mai,... era al camí del mig!

- El van fer President de la Generalitat (per fotre's dels catalans), però mai va ser el Molt Honorable President. Ell vivia al camí del mig, entre Catalunya i "españa", potser més a "españa" que a Catalunya.

DECLARACIÓ UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA PER NO MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN D'ENGUANY, DIADA DELS PAÏSOS CATALANS!

PER LA REPÚBLICA CATALANA! ||*||
Camp a través
JoMateix, 23/03/2013 a les 13:53
+0
-0
L'experiència em fa dir que pel camí del mig sempre s'hi troben més branques, troncs, arbustos de tota mena, porcs senglars i brossa abandonada i mal dipositada.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 2 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
01/01/1970
Una "normalització" de la situació en els propers mesos comportaria un impacte "moderat" de les tensions polítiques
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 9 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»