Hispània, sense catalans

Els creadors d'Astèrix van visitar Espanya el 1968, sense trobar-hi ni un sol català

| 16/03/2013 a les 23:59h
Arxivat a: Cultura, Astèrix i Obèlix
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/03/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Astèrix i Obèlix es troben amb el Quixot.

Fa 45 anys dos dels creadors més originals del còmic franco-belga van girar els ulls cap a Espanya i van decidir que les seves estrelles, Astèrix i Obèlix, hi viatgessin. Allà, els dos guerrers gals hi van trobar una Hispània endarrerida que intentava sortir-se'n a partir de les divises dels turistes i poca cosa més. Ha passat gairebé mig segle i moltes coses han canviat. Però dues característiques s'han mantingut sense variació: els ibers/espanyols són una excepció dins d'Europa i els catalans no tenen cabuda dins dels tòpics que defineixen els espanyols. Ni abans ni ara.


"Nosaltres treballàvem amb els tòpics més coneguts, no necessàriament amb la realitat. I els catalans no ens quadraven a l'hora de dibuixar els trets més típics dels espanyols. Per això Astèrix i Obèlix no van passar per Catalunya en el viatge a Hispània", explicava fa uns anys Albert Uderzo en una entrevista a TVE-Catalunya. Aquella Espanya -la de finals dels seixanta- tampoc no es podia explicar des dels catalans.

Però rebobinant una mica més -fins l'estiu del 1968, per ser exactes- ens trobem René Goscinny i Albert Uderzo buscant idees sobre el terreny hispà, de cara al que seria el catorzè àlbum de la sèrie Astèrix , un personatge ja al cim d'un èxit que mai no ha abandonat. Paradoxalment, els autors francesos van acompanyats d'un català: Víctor Mora, novel·lista i creador del Capitán Trueno , a més de traductor de les aventures d'Astèrix per a les llengües catalana i castellana. "Una de les coses que més gràcia va fer a Goscinny va ser l'estat d'obres permanent de les carreteres espanyoles, cosa que després va reflectir en un parell de vinyetes" (p. 34). Avui, passats 45 anys, Víctor Mora ja no es pot posar al telèfon i ni tan sols recorda aquella trobada, però a través de la seva esposa, Harmonia Rodríguez, encara lamenta la desaparició de Goscinny, "amb qui compartien un mateix sentit de l'humor i una molt bona relació personal".

L'Espanya d'aquell Astèrix era la de la fase final de la dictadura franquista, la del boom del turisme sobre un país que té un aspecte clarament subdesenvolupat per a un ciutadà francès de l'època. En l'àlbum l’acció es desencadena just després de la batalla de Munda per als romans (actualment Montilla, encara una referència gens catalana als anys seixanta), quan Hispània ha caigut sota domini romà. Tota? No. Com calia esperar, un petit poble resisteix sota el comandament de Soupalognon y Crouton, un cap iber amb un nom que ha concentrat els tòpics espanyols en totes les traduccions. En català, Víctor Mora es va limitar a canviar la ceba per l'all i en va quedar Sopadall i Crostó, però la versió alemanya ho va portar fins a Costa y Bravo. El neerlandès va rebatejar el cap iber com a Paella y Peseta. I encara l'anglès ho va barrejar tot plegat: Huevos y Bacon. Traductors sense misericòrdia, tots ells.

Espanya mesetària

L'Espanya que dibuixa Albert Uderzo és plana i seca, mesetària, en contrast amb el verd del poblet de la Bretanya on viuen els gals insurrectes. I per aquells camins plens de pols discorre l'aventura, amb el segrest del nen Pépé (Pep, en català, curiosament l'única llengua que adapta el nom), fill del cap Sopadall i Crostó, que es resisteix salvatgement amb una fona, en referència indirecta a la punteria dels cèlebres foners mallorquins, tropes d'elit durant les guerres púniques entre Roma i Cartago. Un cop dominat, els romans traslladen l'ostatge infantil a la Gàl·lia i allà, com era previsible, cauen a les mans d'Astèrix i Obèlix, que es comprometen a restituir el nen a la seva família hispana.

En el camí de retorn és quan comencen les referències a la situació política espanyola. Els gals contracten un guia per travessar els Pirineus, clandestinament, en un hostal d'aspecte inequívocament basc (p. 28), cosa que no evita l'habitual pallissa a la patrulla romana. Travessades les muntanyes, el guia els indica que en línia recta arribaran a Pompaelo (Pamplona), tot i que l'aventura sencera tindrà un regust notablement meridional. Més endavant, la comitiva es troba turistes gals que els expliquen que són allà perquè fa sol, el canvi de moneda els resulta favorable i, tal com asseguren -aparentment convençuts per la propaganda ideada per Manuel Fraga- "Hispània és diferent" (p. 27).

Turisme per a gals

Astèrix, Obèlix i Pep no són turistes, però visiten les processons de Jaén, Segòvia, Salamanca i Còrdova -totes idèntiques- i mengen una estranya paella de pollastre (p. 33) en diversos establiments per a turistes. Com a estrangers que són, acaben, no caldria sinó, cantant flamenc en una caravana de gitanos que es passen les nits de festa i ballant.

Òbviament, en un tour hispànic no podia faltar el tòpic de les curses de braus. Allà Goscinny i Uderzo plantegen des del principi el debat moral, quan una espectadora qualifica l'esdeveniment d'"espectacle horrible i covard" (p. 44). Tot i així, Astèrix acaba fent de torero (i no "toreador", com indica una nota a peu de pàgina referida a l’error clàssic de Carmen , de Bizet). En general, la seqüència del toreig queda un pèl forçada i sembla haver estat inclosa més aviat per satisfer el catàleg de tòpics que no pas per fer avançar una trama que ha quedat momentàniament en suspens.

Al final, els guerrers gals, naturalment, retornen Pep al seu poble, no sense haver patit les entremaliadures d'un fill de dignatari de comportament insuportable i que està especialitzat a contenir la respiració cada cop que vol fer algun xantatge als adults. L'aventura finalitza amb una peculiaritat en la sèrie. Per una sola vegada, el banquet final acaba amb Obèlix cantant flamenc, davant l'horror de la resta dels convilatans del poblet gal. A excepció del bard, que, tot i estar emmordassat, gaudeix d'allò més de la venjança musical.

Espanyols agitanats

Uderzo i Goscinny van dibuixar una Espanya franquista i endarrerida, poblada per ibers amb aparença força miserable. Els tòpics hi són tots: sol, flamenc, menjar barat i cuinat amb massa oli (p. 33) i pobles decorats amb banyes de brau situats enmig de paratges desèrtics on tant apareix el Quixot (p. 32) com els bandolers assaltadors de camins (p. 40). Els ibers hi són descrits com gent orgullosa de la seva identitat, però també adaptada al servei al turisme, que és l'única activitat econòmica que apareix en tot l'àlbum. Era l'Espanya que creixia obrint-se a Europa, però sense formar-ne part.
Anys més tard, Albert Uderzo reconeixia que l'aspecte dels ibers era "com el dels gitanos, tot i que després he comprovat en aquest sentit que a Barcelona i d'altres llocs molta gent té els ulls clars i no són tan diferents dels francesos".

De Sheila a Salomé

René Goscinny recorre sovint a les cançons com a recurs humorístic. I aquest és un dels maldecaps principals dels traductors, que fan mans i mànigues per trobar equivalents al sentit de l'original. En el cas d' Astèrix a Hispània el primer episodi musical es troba a la pàgina 20, quan el bard Asseguratòrix canta " Je suis un petit garçon fils de gaulois moyen... " (Jo sóc un noi fill del gal mitjà), una paròdia de l'èxit de Sheila de finals dels seixanta. Un repte que Víctor Mora adapta al català amb un èxit contemporani de Salomé: "Se’n va anar, aquell brètol de romà".

La seqüència continua amb " J'vous ei apportei des sangliers... Les sangliers ça est tellement bon! ", imitant l'accent belga de Jacques Brel en una de les seves cançons més conegudes: " Les bonbons ". Mora, en canvi, fa servir dues peces diferents; la popular "Baixant de la font del gal, una noia, una noia..." i, a més, un flaix Sinatra: "Estrangers en la nit..."

L'escena següent amb música, en canvi, aplica una traducció del tot literal. Apareix a la pàgina 35 i es reitera la vinyeta final, amb un Obèlix que s'atreveix amb el flamenc: "Ai, ai, ai, ai, quina desgràcia d'haver nascut... Mare meva per què m'has fet això...".


* Article publicat originàriament al número 1.500 del setmanari El Temps.



Un dels diàlegs del còmic.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

A Hispània hi va trobar espanyols, a Ibèria catalans i a Vascònia bascos
Blai, 17/03/2013 a les 01:47
+45
-6
Així era la Península a la vellúria.
Anglaterra/Escòcia
Anònim, 17/03/2013 a les 03:13
+30
-3
"l'Espanya que creixia obrint-se a Europa, però sense formar-ne part".
I encara segueixen igual. Sembla, ben bé, que allò de l'evolució no hi troba camí cap a aquelles terres. Ni que es tracti d'evolucionar de la dictadura a una democràcia, entenen del que això es tracta. I, a sobre, els emprenya que el món encara hi tingui aquest punt de vista d'ells. Ja s'ho faran, els catalans no podem esperar miracles.
I els andalusos
Irene, 17/03/2013 a les 03:31
Interessant
+63
-7
tenen la seva propia historia, pero amb sembla que ja estan totalment assimilats, ni Toledo era Castella, i teníen riquesa cultural i económica, fins que van entrar els castellans a la seva historia.

Ho sento nois, pero els castellans, heu fet molt mal a la cultura i l'economía de la resta de les terras que avui composen Espanya.

Els andalusos teníen terres fértils, fins que se les van repartir entre la noblesa (encara en viuen d'aixo dels diners de l'unió europea) i els hi van deixar les terres fetes una caca, per no llaurarles, per no cuidarles. Els han arruïnat com a nosaltres i els tapen la boca amb un PER, treient-lis la dignitat i el futur.
Com sempre, les élits castellanes depredant-ho tot.
Hi ha molts exemples:
Extremadura, un altre lloc igual, Galicia, en fi.... que no saben crear riquesa la noblesa castellana, els castellans eren pastors transhumans, aixó vol dir anar viatjan i anar creman milles. Pan para hoy, hambre para mañana. Per aixó necessitaven conquerir, perque per ells mateixos, res de res, demanar prestecs als jueus i per no pagarlos ferlos al mar amb un vaixell a la seva sort, empalar a tot el que trobaben quan conquerien amèrica del sud... vinga home... que aquestes altures ya els coneixem.
I ara per énessima vegada han tornat a arruïnar a Hispania i Ibéria i aixó que porta el nom que a ells els hi agrada, Espanya, Madrid, son un forat negre que s'ho empassa tot, cultura, diners, dignitat, TOT. Ho lamento per els madrilenys, pero es així.
jarrai catalana
otger catalò, 17/03/2013 a les 05:40
+21
-6
És curiós que els francessos en tractin com a gitanos, crec que França té un greu problema d'adaptació per als joves marroquins i de l'África negre que hi viuen. L'islamisme radical... Podriem parlar de tòpics...
jejejejejeje
Irene, 17/03/2013 a les 05:43
+36
-15
Son boixos aquests castellans.

"És l'any 50 abans de Crist. Tota la Ibéria està ocupada pels castellans... Tota? No! Una aldea poblada pels irreductibles catalans resisteix encara i sempre a l'invasor. I la vida no és fàcil per a les guarnicions de legionaris castellans als reduïts campaments de Barcelorum, Gironium, Lleidanum i Tarracobonum..."

El que els fá mes rabia es que mai ens poden acabar d'assimil.lar del tot, sempre com l'Ave Fenix, ressurgeix la memòria!! La meva mare deia que la seva deia, be, es una dita falimiar.

Els morts, criden venjança!!!! INDEPEDÈNCIA DE CATALUNYA//*// 1.714-2.013-2.014//*// Democràticament, però independència a la fí.
Passar de llarg
Anònim, 17/03/2013 a les 07:26
+9
-42
Aterrarien segurament a l'aeroport del baix Llobregat. Ja se sap. I es va hospedar a la part alta de la ciutat. També es sabut que en ple franquisme hi va haver molt col·laboracionista que per a semblar "més fi" no feia servir llengües vernàcules. Vaja, molts convergents. Enteneu oi?
_
CAT //*//, 17/03/2013 a les 09:00
+10
-3
La Roma antiga tenia Tarraco, Tarragona, de capital, tot i els canvis de després. Per tant, sincerament va ser una censura franquista. Van anar a la Hispania geogràfica, no al nom Hispania com a lloc, perquè Roma era la capital i la resta era periferia, zones geogràfiques llunyanes i poc més. Qualsevol altre nucli podria ser un niu de conspiradors, per tant, la rebaixa de poders (i per tant rebre riqueses etc) era evident. Van anar a on ells creien, però com es veu a tota la història, tampoc van moure's massa de la zona...

I per qui el van fer? o a qui volien arribar? Pels francesos era un país subdesenvolupat...
L'enemic no és només Anglaterra, sinó el Regne Unit
Blai, 17/03/2013 a les 09:35
+13
-4
El contenciós no és entre Irlanda o Escòcia i Anglaterra, sinó entre Irlanda o Escòcia i el Regne Unit, inclosa Anglaterra. Valgui el matís, perquè és molt més que un matís.
-
Blai, 17/03/2013 a les 10:32
+18
-7
Per molt democràtic que sigui l'Estat espanyol, mai no serà l'Estat propi de la nació catalana; aquesta l'haurà d'abandonar en franca secessió, tingui el règim que tingui.
Lógico
Anònim, 17/03/2013 a les 10:58
+8
-44
¿Como van a encontrar catalanes si hasta el siglo XII no aparece Cataluña? ¿Y de haber salido habrían ido la historia de corrupción? Seguramente es un tópico de Cataluña.
puk
Anònim, 17/03/2013 a les 11:31
+15
-5
Escanya serà la riota d'Europa quan Catalunya es separi. Un gran territori que haurà quedat en no res. Normal estiguin plè d'odi, Catalunya també era una gran nació. La recuperarem i tornarem a engrandir la nació, recuperant els països catalans, si ho volen.
A Lógico
Anònim, 17/03/2013 a les 11:34
+7
-9
En tot cas hi havia hispans, o sigui ciutadans de les províncies hispanes. Si ho agafes en sentit estricte de la història (cosa que mai fa Astèrix i Obèlix) no existia cap poble dels que actualment hi ha sota el nom de l'Estat espanyol. Sí, hi havia els bascos, però res a veure amb la concepció actual d'Euskadi.
Vull dir que Espanya pren el nom de la província d'Hispania, però ja no hi té cap més relació.
Tractat dels pirineus
puk, 17/03/2013 a les 11:36
+19
-5
S'ha de fer força en aquest moment per recuperar el nostre país i també més endavant abolir el tractat dels pirineus i altres acords que es prenéssin sense el consentiment del parlament català.
Que burros que arribem a ser!
Jordi M, 17/03/2013 a les 13:03
+3
-7
Els autors francesos van voler fer una ridiculització de l'Espanya més casposa i nosaltres, en lloc de gaudir amb aquell escarni a l'enemic, anem i ho traduïm al català la caricatura a una Catalunya que en la versió original s'obviava perquè aquí no estàvem tan endarrerits i per tant no encaixàvem amb aquell retrat tan cruel. Ui, sí, quina gràcia que fa que un gos espanyol es digui Campdelbarça. Estem per fer-nos-ho mirar.
Creació
Fedor, 17/03/2013 a les 14:15
+6
-1
El problema és que Déu va crear l'home a la seva imatge i semblança i als ecspanyols a imatge i semblança de l'home.
Jajajaja
Anònim, 17/03/2013 a les 15:11
+2
-11
Sí, seguro que los franceses estarán muy receptivos para abolir el tratado de los Pirineos. Y no me refiero solo al gobierno francés sino también a los ciudadanos franceses que viven en el Roussillon y que en buena parte votan a un partido tan "catalán" como el Front National de LePen.
Hispania no és Iberia
quedadit, 17/03/2013 a les 17:20
+10
-5
Era la península Hispànica no ho negaré mai peró els ibers no eren hispans, la península la formaben diferents nacions (ibers, vascons, celtes, celtivers, turdetans, ciutats fenicies i gregues,...) i presisament els ibers corresponien al que avui és pot enquadrar com Països Catalans amb una mica més terra endins i agafant Murcia i un trosset d'Andalusia. El 'mot' iber per a emprar'lo com a península és una expropiació de l'Estat a la cultura e história catalana, l'esència i arrel del nostre 'fet diferencial'. Siuspalu, ne seguim en articles arrastran el 'nostre mot antic' Iber...
Fumats?
Jordi Saura, 17/03/2013 a les 17:32
+4
-4
Us heu fumat alguna cosa? Des de quan ens hem de fixar ara en l'Astèrix? Per cert, jo en seguiré llegint i vull la independència, a més no entren a HIspània pel País Basc i segueixen pel centre? Fa temps que no llegeixo aquest però em sembla que anava així, a més el personatge del nen no es deia PEPE i no PEP? Deixem de fotre el ridícul d'una vegada i preocupem-nos per allò important: La guerra bruta, la crisi... INDEPENDÈNCIA JA i prou collonades!!!!!
Ai, si fos ara.
Gongylus, 17/03/2013 a les 18:31
+10
-2
Si el llibre s'hagués escrit actualment, ben segur que hi sortiria la corrupció paradigmàtica espanyola del cas Bankia.
"Comic" flojo de Asterix...
XxX, 17/03/2013 a les 18:32
+9
-17
Particularmente opino que la historia es bastante aburrida...junto a la de "Las doce pruebas de Asterix" de lo peor que han hecho...

Asi que no me extraña el bodrio de articulito en plan "España es un asco (como demuestra un dibujante de comics-amén) pero en eso no tiene que ver Cataluña que como siempre se salva dentro de un mundo de pecadores...".

El rollo de siempre...
Com deia Obèlix:
Anònim, 17/03/2013 a les 20:11
+9
-1
Aquests espanyols estan sonats...
Com deia Obèlix:
Anònim, 17/03/2013 a les 20:27
+9
-1
Aquests espanyols estan sonats...
Menys tonteries
Anònim, 18/03/2013 a les 00:21
+7
-8
Preguntar-se sobre si els ibers eren catalans o espanyols es tan absurd com preguntar-se quina marca de movil feia servir Juli Cesar,i no exagero ni un pel i qui digui el contrari o es un ignorant o es un mentider. En aquella epoca no existien ni Espanya ni Catalunya, i no es una opinió sino una veritat històrica i cientifica tan certa com que 2 i 2 son 4.

Avui en dia en els ambients acedemics seriosos si algú defensa l'existencia d'Espanya al segle I o IIAC es sistematicament repudiat per tota la comunitat cientifica sigui d'esquerers o dretes o espanyola o catalana (una altre cosa es el que digui l'esperpento retrasat de la espe aguirre que en un pais normal estaria sota la protecció dels serveis socials perque no serveix ni per netejar vaters)

Aixi que menys dir tonteries i si es vol fer una Catalunya independent que sigui sota els fonaments de la cultura i la ciencia i no amb la ignorancia i la manipulació de la història com ha fet la historiografia espanyola.

Ale dit aixó ja hempo deu dir criptoespanyolsita i el que volgueu, per desgracia Catalunya no es tan diferent d'espanya en ignorancia, corrupcio i demagogia
Ibèria és la protoCatalunya i Hispània la protoEspanya
Blai, 18/03/2013 a les 02:51
+7
-2
És cert que en temps dels ibers Catalunya no existia. Però Catalunya no és més que la Ibèria romanitzada i cristianitzada. Semblantment, Espanya és la Hispània romanitzada i cristianitzada. Tot amb tot, el que ara ens ha d'interessar és el present.

ibers al fi
Anònim, 18/03/2013 a les 10:12
+9
-0
La diferència de lengua entre el Català i el Castellà ve de l'Iber i el Celtiber. Déspres de la romanització i homogenització del territori totes les llengües de la península Hispànica s'han homogeneitzat amb el llatí, visigot, arab, franc o occità, si perviuen amb trets diferenciats, rau en l'arrel i en molts aspectes els límits lingüístics coincideixen en gran mesura amb els pobles independents de l'antiga península Hispànica. Està clar que no negaré que del Iber al Català hi ha un avisme però aixó no treu que no n'esdevingui l'arrel. Negar el passat, és negar l'existència. Per molt que 'ara no toqui'...

P.D.: l'única llengua que conserva la línea és el vasc abans vasco, una de les més antigues d'Europa i quina casualitat que per proximitat entre llengües de pobles veins, ara s'empra per traduïr part dels textos ibers...
Íbers i Celtíbers
Anònim, 18/03/2013 a les 10:35
+6
-0
Els Íbers, segons la visió unitària del nacionalisme espanyol, no van existir mai. A la vall de l'Ebre, Pirineus i costa valenciana hi habitaven pobles probablement preindoeuropeus (íbers, protobascos...). Més cap a la Meseta, Atlàntic i voltants hi habitaven celtes (celtíbers...). Sembla ser que cap al sud hi havitaven pobles semites (o nord africans)
Els vascons són els protobascos
Jesus, 19/03/2013 a les 01:47
+1
-0
Els primers amb "v" baixa, els segons amb "b" alta. Per això Vascònia va amb "v" baixa. Hi ha un carrer del Cap i Casal amb el nom de Bascònia, és un error car ha d'anar amb "v" baixa. La frontera temporal és la cristianització de l'ètnia vascona esdevenint així basca.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un moment de les votacions de l'AGO de l'ANC al poliesportiu de la Mar Bella | ANC
Ferran Casas
01/01/1970
Ja s'han abonat 3,8 milions en concepte de multes i fiances | L'Assemblea aprova els comptes anuals i tomba les dues esmenes a la totalitat al full de ruta que busca com fer efectiva la República i recuperar el liderat del procés
Soraya Sáenz de Santamaría i Íñigo Méndez, en roda de premsa. | ACN
Roger Pi de Cabanyes | 9 comentaris
01/01/1970
Els populars necessiten obrir nous fronts allà on Ciutadans encara no ha aconseguit arrelar i contrarestar davant l'opinió pública el revés del TC a la doctrina Wert
01/01/1970
L'exlíder de Podem Catalunya i el cap de files d'ERC a Barcelona narren com han viscut la visita al fins ara vicepresident de la Generalitat
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 13 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 46 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives