Els experts aposten per muntar l'exèrcit abans de la independència

per Quico Sallés/Barcelona, 16 de febrer de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La taula d'experts, (d'esquerra a dreta) Marta Lasalas, Pepe Beunza, Alex Calvo i Amadeu Recasens. Foto: QS/ND

"Desenganyem-nos, per definició un estat és un exèrcit perquè la llibertat té un preu, i el preu és l'exèrcit". Amb aquesta contundència s'ha expressat Alexandre Calvo, professor de Relacions Internacionals a la European University, un dels experts convocats per l'Assemblea Nacional Catalana al debat el model de Defensa d'una Catalunya independent celebrat aquest divendres al vespre. Un debat on també hi han participat Pepe Beunza, primer objector de consciència polític no violent i Amadeu Recasens, Assessor del Consell d’Europa seguretat i policia, i que ha servit per analitzar el virtual model de l'exèrcit d'un estat català. La conclusió de dos dels tres ponents participants ha estat clara: l'exèrcit s'ha d'organitzar abans de la independència.


Una “gendarmerie” a la catalana

Tant Calvo com Amadeu Recasens han coincidit en què en les primeries d'un estat català ja s'hauria de tenir una "Força d'Autodefensa Catalana", com la que va articular el Japó després de la Segona Guerra Mundial. Aquest cos podria néixer com una divisió especialitzada dels Mossos d'Esquadra sobretot en dues vessants: una força marítima -guardacostes i patrullers- i helicòpters d'acció ràpida amb la incorporació d'armament més pesant.


Aquesta força, segons els dos experts, ja es podria començar a bastir "ara mateix" a través d'especialitzar unitats de la policia catalana sense esperar a ser independents ni a celebrar la consulta. És a dir, pels experts, no cal ser independents per preparar-lo i muntar-lo. Aquesta estructura seria l'exèrcit primari, sobretot, en els primers anys d'un estat independent mentrestant s'analitzaria més concretament quin abast i quina mida haurien de tenir unes forces armades catalanes, i si s'escau la seva necessitat.

De fet, les diferències entre els defensors d'una estructura de caire militar en una Catalunya independent han aparegut sobre el model i la mida. Calvo defensava un exèrcit convencional i partícip internacional. Recasens apostava per mantenir aquest exèrcit embrionari -policia militaritzada- però no d'un de convencional i sobretot dirigit cap a la seguretat interior perquè "l'amenaça exterior és inexistent". "Una mena de gerdarmerie francesa, amb armament més pesant i amb entrenament militar seria la solució", han apuntat Recasens i Calvo que també han recomanat començar a preparar el servei d'intel·ligència abans d'encetar el procés sobiranista.


OTAN?

Així mateix, tots dos han defensat la integració a l'OTAN, tenint present que Islàndia, sense pràcticament estructura militar està en l'estructura de l'Organització Atlàntica. Per evitar recels, tant Recasens com Calvo, han proposat no batejar l'exèrcit com a tal sinó buscar un nom que no desperti sentiments refractaris pel que consideren una estructura d'estat absolutament indispensables.

Servei Civil

A les antípodes d'aquest postulats s'ha situat el tercer ponent, Pepe Beunza, que ha negat de soca-rel la necessitat de tenir un exèrcit o integrar-se en l'OTAN.  Ara bé, Bounza ha apostat per un servei civil d'intervenció. "Proposo la defensa popular no violenta", ha afegit Beunza, una idea que els altres dos ponents han recollit, tenint present que sí que n'hi haurà alguna que exercirà el monopoli de la força.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació