La ela geminada fa cent anys

Les noves tecnologies han generat problemes d'indexació i identificació a aquest grup de lletres

| 14/01/2013 a les 17:57h
Arxivat a: Cultura, ela geminada, iec
Aquesta notícia es va publicar originalment el 14/01/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La ela geminada al panell de fitxes de l'edició catalana del joc Scrabble Foto: Unjoanqualsevol

El 14 de gener del 1913 la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va aprovar, a proposta d'Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, la introducció a les 'Normes ortogràfiques' de la ela geminada, un grup de lletres consistents en dues eles amb un punt volat entremig que representa el so d'una ela prolongada i pronunciada en dues síl·labes diferents, utilitzat en paraules com pel·lícula, bèl·lic, cel·la i novel·la entre moltes altres, a més de noms propis com Apel·les, Avel·lí, Gal·la o Sibil·la.

Tot i el seu ús comú, la utilització d'un punt volat ha suposat per a la ela geminada una difícil adaptació a les noves tecnologies, que sovint han dificultat l'ús d'aquest grup de lletres. De fet, tot i que els ordinadors possibiliten l'ús del punt volat -a diferència dels smartphones, on el punt volat està disponible només en alguns sistemes operatius-, el cas és que la tecnologia actual dificulta l'ús correcte de la ela geminada, fet que és especialment problemàtic quan ateny a documentació personal. Tenir nom o cognoms amb aquest tipus d'ela pot suposar tot tipus de malentesos i fins i tot problemes legals.

Defensors de la ela geminada

Precisament, per intentar pal·liar els efectes no desitjats i afavorir l'ús correcte de la ela geminada -evitant l'ús de substitutius del punt volat com el guió, el guió baix o el punt baix-, existeix des del 2004 el Projecte de Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada L·L.cat, que té com a principals objectius detectar i fer conèixer els usos erronis de la ela geminada i les anomalies que se'n deriven i proposar i promoure solucions adequades per esmenar els errors.

De fet, el principal problema amb que es troba l'ela geminada és la dificultat de codificar-la informàticament de manera correcta, ja que actualment l'estàndard Unicode n'accepta una codificació parcial,només amb la ela i el punt volat 'l·', una codificació insuficient que ha creat problemes d'indexació i identificació. Així, el grup pretén també aconseguir una codificació correcte de la ela geminada i recuperar un espai propi per al grup de lletres en els teclats dels dispositius electrònics.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Cal tenir més cura
Anònim, 14/01/2013 a les 18:15
Interessant
+55
-1
El què no té cap justificació és veure als nostres carrers anuncis i rètols escrits:

COL-LEGI, COL.LEGI... en comptes de COĿLEGI.
Problema
Anònim, 14/01/2013 a les 18:15
+9
-1
Entre d'altres problemes, un dels més greus per la repercussió que té, és que el ctype (qualificació que rep cada caràcter sobre si és lletra, número o símbol, per exemple) que se li dóna des dels temps de l'Unix és la de símbol no alfabètic, com si fos un punt, un guió o el signe del dòlar. Els ho he comunicat en dues o tres ocasions i sempre m'han dit que no ho poden canviar "perquè potser crearia problemes a les persones que el fan servir com a símbol".

Potser estaria bé que l'IEC o algun altre organisme hi prengués cartes.
Llàstima
LoPep, 14/01/2013 a les 18:21
+11
-3
Els doctes Alcover i Fabra haurien pogut trencar la tradició de representar amb"ll" aquest so tan freqüent en català, passant a fer-ho com en occità o portuguès.

Ara escriuriem, i trobariem ben natural, "tinc colh avalh el trebalh sobre Lhulh", així com "collaboren amb la novella amb tranquillitat", la qual cosa ens faria tractar l'ela geminada igual com ho fan francesos, italians o anglesos.

Ben mirat, ningú impedeix a l'IEC de fer una reforma en aquest sentit, si vol. Els problemes tecnològics s'acabarien.
l·l l·l l·l l·l l·l l·l l·l !!!
Pere Jaume Anfós, 14/01/2013 a les 18:54
+20
-0
Ah, il·lusió de veure aqueixa molt excel·lent "l·l"!

Quan la veig ja sé que vull llegir el text que la duu... car el qui l'hi ficava era si més no qualcú educat. Segurament que el que hi deia no era d'il·lús. Podria ésser contrari a les meues opinions, mes mai mal exposat... car qui és acurat en l'escriure és sens dubte acurat en el pensar.

Som-hi, i congratulacions a la "l·l"; per molts anys!
mandra
Anònim, 14/01/2013 a les 18:56
+12
-0
més problemes dóna trobar al "ç" als tablets en els quals està l´opció del català. De fet, ni la posen. Com tampoc els accents oberts, ... Tant els hi costa fer les coses bé?
LY
Anònim, 14/01/2013 a les 19:06
+29
-0
La proposta que comenteu ja la varen tenir en compte fa cent anys. Ara bé no hauria estat LH ja que en occità i portuguès va aparellada al conjunt de consonats NH, el nostre conjunt correspon a NY .

La proposta de l'any 1903 era LY per al so actual de Palla, Palya i ll per a l'actual ela geminada amb punt. (Lyuís, Lyoret de Mar, Lyac

La proposta no tingué succés perquè hauria topat amb molta oposició (pensem, per exemple, en els noms propis que, com Lluís, Llúcia o Llavaneres, comencen per Ll i que haurien hagut de canviar de grafia) i també perquè pensaven que la inèrcia de l'escola en castellà hauria "forçat" la lectura amb /ʎ/ dels mots escrits amb ll etimològica. Ara aquest argument no seria vàlid car el català s'ensenya a les escoles.

Amb tot penseu que la inèrcia del castellà fa escriure, encara ara a suposats "estudiants" de català, "ja ja" en comptes de ha ha, o escriure "la" deute" en comptes del deute, etc

Ara bé fer canvis en una llengua no hauria d'ésser cap drama, els italians ja fa molt temps vàren eliminar l'hac, solament la conserven al ver "havere" haver i algun mots.

Així escriuen "uomo" home, "alcool", també la vàren el·liminar en una de les llengües del nostre país l'occità (i doncs l'aranès): l’òme, l’istòria.
Enparaulats
lector_333, 14/01/2013 a les 19:34
+12
-2
El que ha de fer algú, es publicar una llista de totes les paraules amb L·L per ajudar als que juguen a "Enparaulats" que les passen putes cada cop que n'han de col·locar una !!!
Qui la pronuncia?
Anònim, 14/01/2013 a les 19:38
+8
-56
A banda del Josep Cuní, no conec ningú que, actualment, pronunciï la L geminada.
Crec, sincerament, que es podria eliminar i substituir-la per una L simple.
Ho dic com a independentista i defensor de la llengua, soci d'Òmnium i de la Plataforma x la Llengua.
absurd
Anònim, 14/01/2013 a les 20:09
+6
-52
És absurd mantenir una lletra fossil que ningú pronuncia i que dóna tants problemes amb les tecnologies. És més senzill fer una reforma ortografica del català que l'adapti al segle 21.
Saber-ne més
Anònim, 14/01/2013 a les 20:12
+29
-1
També hauríem de recuperar la diferència entre la B i la V que encara avui es conserva a les comarques de la Plana Alta, el Baix i el Alt Maestrat, alguns indrets de les illes Balears, l'Alt Camp, les comarques de la Catalunya del Nord...

Ens aniria molt bé per a no fer faltes d'ortografia en confondre les esmentades B i V i sobretot per a no fer el ridícul quan pronunciem paraules amb B o V en francès, anglès, italià, portuguès...

Una vegada més la inèrcia del castellà fa estralls, car el castellà és l'única llengua que confon B i V.
Als setciències, se us veu el llautó
Anònim, 14/01/2013 a les 21:02
+17
-0
El què cal és potser una reforma, no pas una adaptació de la nostra llengua a l'espanyol.
Respecte vol dir tenir cura
Anònim, 14/01/2013 a les 21:28
+21
-1
A l'ensems amb l'estat propi estaria bé que també recuperéssim el respecte per la nostra llengua, sense manies, ni autoodis, ni actituds provincianes... senzillament tal com fan tots els ciutadans del món amb llur llengua, ni més ni menys.

Elenc
Anònim, 14/01/2013 a les 21:51
+10
-1
CAĿLIGRAFIA, EXCEĿLENT, INSTAĿLAR, INTEĿLIGENT, METÀĿLIC, MIĿLENARI, NUĿLA, PARAĿLEL, PÀĿLID, PEĿLÍCULA, SÍĿLABA, TIĿLA, SATÈĿLIT, COĿLECCIÓ, PARCEĿLA, CÈĿLULA, GORIĿLA, PUPIĿLA, PENICIĿLINA, BRUSSEĿLES, IĿLEGAL, COĿLEGIAL, COĿLABORAR, AĿLÈRGIA, COĿLEGI, AĿLUCINACIÓ, IĿLEGÍTIM...
El nostre país...
Anònim, 14/01/2013 a les 22:25
+16
-0
A Barcelona una vegada vaig veure una botiga que a la façana hi tenia un rètol gros on hi deia: CENTRE DE UNGLES (sic).

Això vol dir que ho va escriure malament qui va encarregar el rètol, a l'empresa de fabricació de rètols ningú no va parar compte de l'error, els operaris que el van coŀlocar de nou no se n'adonaren de l'erroda... finalment ni els propietari ni cap dels seus empleats ho va detectar. (???????????)

Us imagineu un error semblant a qualsevol altre indret del món? Jo, no.

A sobre els Wert i la constitució espanyola tocant els collons!
lector_333, 14/01/2013 a les 19:34
Anònim, 15/01/2013 a les 12:10
+4
-0
Aquí tens tota la llista completa:


%B7l&operEntrada=3

Però això sí, aquesta llista no et servirà per a jugar a "eNparaulats". Cuida el teu català, nen.
l·l = ñ?
Anònim, 15/01/2013 a les 14:27
+3
-30
Qualsevol modificació sobre l'alfabet llatí és una "anomalia".
Hi ha anomalies necessàries (com els accents) i d'altres que només compliquen la vida i perpetuen aquell tòpic insidiós del "català, que és tan difícil" i que afavoreixen el passeig militar de l'espanyol.
La "ela geminada" seria necessària si espontàniament els catalanoparlants pronunciéssim no una lateral alveolar simple, sinó doble (o allargada). De fet, és el que fem en mots com "atleta" [əɫɫέtə] (dial. or.) o [aɫɫéta] (dial. occ.), que escrivim amb "tl" i no pas amb "l·l". En canvi, en la gran majoria dels mots que duen "l·l" els catalanoparlants espontàniament hi pronuncien una simple [ɫ] (cosa que ja ve de l'edat mitjana).
Cal tenir present que Fabra no va defensar mai (abans de les Normes) la ela geminada: volia trobar una grafia per a la ela palatal (ho va provar amb la grafia antiga "yl", acostada al dígraf "ny", i fins i tot amb la lletra ɫ de l'alfabet polonès en què representa un so velar), però no va decidir-se per cap solució. Se suposa que en l'estira-i-arronsa de la discussió de les Normes Fabra va haver d'acceptar la "l·l" que proposava Alcover, que partia de l'exòtica grafia "l'l" del diccionari d'Esteve, Bellvitges i Jutglà de 1803 i que algú havia utilitzat esporàdicament durant la Renaixença. De tota manera, el punt volat serveix internacionalment en la transcripció de textos antics per a indicar l'absència d'una o més lletres quan no es pot representar amb l'apòstrof.
Els que volen preservar la "ela geminada" a tota costa sense voler tenir en compte que no es correspon a cap pronunciació espontània real i que complica innecessàriament l'ortografia catalana, sovint em fan el mateix efecte que els espanyolistes que branden la seva "ñ" per tot arreu.
Si de debò voleu dedicar esforços, energies i diners, dediqueu-los a defensar i fomentar de debò la llengua i a combatre el mal ús que se'n fa diàriament als mitjans de comunicació, en els discursos dels polítics, en els llibres, a les escoles, etc. Altrament, el que aconseguirem és que el català sigui un perfecte catanyol de tenir punt volat.
Simplificacions i catanyol
Anònim, 15/01/2013 a les 19:02
+12
-0
Fatiga molt llegir comentaristes que voldrien "simplificar" "anomalies" de la nostra llengua. Solament per respecte als parlants que conserven la pronúncia tradicional no espanyolitzada, s'ho haurien de pensar abans d'escriure i proposar segons què.

Posats a "simplificar" també podríeu simplificar la S sonora eliminat-la ja que en alguns àmbits tampoc la pronuncien o eliminar el só català de la J, ja que la majoria escriuen ha ha ha, com a "ja ja ja" (?), i substituir-la per una I ja que a l'aglomeració de Barcelona hi ha persones que diuen "io", "proiecte", "aiuntament"... en comptes de jo, projecte, ajuntament.

També podrien demanar la desaparició de la V, la pronuncia de la qual ha desaparegut en alguns indrets, per influència de l'espanyol, malgrat tot encara és conserva en moltes comarques sobretot del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord i algunes de la Catalunya espanyola.

Ja és prou dur viure en un país amb una llengua torpedinada per totes bandes que hagin d'haver els "simplificadors" de torn, que confonen l'evolució pròpia de totes les llengües amb l'espanyolització i el catanyol pur i dur.

Resumint: adopteu l'espanyol directament que segon qui és llengua "simplificada" o això creuen alguns.

Ara bé els parlants monolingües espanyols tenen moltes dificultats per a pronunciar bé les altres llengües, les que no són espanyol o castellà.

El francès que té S sonores com el català, J com la catalana, ela doble, LL equivalent la nostra L·L, diferencien V i B, el só CH equivalent a la nostra X... l'anglès que té el só J com el nostre, la S sonora, la LL, l'A neutra, les E obertes i tancades, diferencien V i B, la Z sonora... l'italià diferencia V i B, S sonora, LL, sons com la J nostrada... el portuguès...

Ves per on pronunciar bé el català pot ésser molt útil per a aprendre més ràpidament llengües, però, alguns volen empobrir encara més els catalanoparlants.

Ja n'hi prou de fer el mec i el babau!
L·L≠ Ñ; Ñ=NN
Anònim, 15/01/2013 a les 19:12
+4
-0
Al setciències de les 14:27 hores

Fes-t'ho mirar! La síndrome d'Estocolm es pot guarir!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
Puigdemont i els consellers exiliats fan una declaració conjunta per la diada
Ferran Casas
01/01/1970
El clam pels drets civils es deixarà sentir a tots els racons. Perquè Sant Jordi és cultura i és amor, sí, però també és llibertat. Avui són notícia les roses, els llibres, els autors que firmen, la primavera i Txarango, Maldonado i Felip VI, el primer volum d'Edicions 62 i Charlie Rivel
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format
Aida Morales | 1 comentari
01/01/1970
Els locals regulats de consum de marihuana i els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona alerten de "captadors" en zones turístiques que ofereixen droga, fins i tot, a menors d'edat | El 2017 es van tancar 41 locals sense llicència a la capital catalana
Andreu Mas-Colell | Adrià Costa
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
L'exconseller es mostra convençut que Puigdemont gestionarà la situació per "tenir Govern el 22 de maig" | Afirma que "tot indica que el conseller d'Economia i Finances serà Pere Aragonès" i li té "tota la confiança" | "El xoc entre Llarena i Montoro demostra l'error de judicialitzar la política", assegura
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes