Un encaix impossible

per Jordi Palmer, 1 de gener de 2013 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les estelades, majoritàries entre el públic a l'acte institucional de la Diada Foto: Jordi Borràs

L'encaix de Catalunya al si d'Espanya és impossible i cal explicar les raons per les quals això és així. Aquest és, ras i curt, l'objectiu del llibre de Xavier Escura i Dalmau 'La història indignada dels catalans' (Rafael Dalmau Editor, 2012), que fa un repàs històric a tota la sèrie de desencontres que han portat la majoria de la població catalana a fer el pas de decantar-se cap a l'independentisme.


Subtitulat 'Sobre el desencaix català i altres impotències hispanes', el llibre es pregunta per les raons de la “mania” de molts espanyols cap als catalans i la baixa autoestima d'aquests. Recollint opinions de destacats polítics espanyols, des dels Espartero i Azaña i la seva dèria de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys fins als temors d'Adolfo Suárez i Felipe González de no tenir prou força per controlar el “problema” català, l'autor intenta esbrinar les raons de tot plegat i les diferències amb la qüestió basca, i ho fa des d'un rigorós estudi històric que s'endinsa en l'origen dels diferents pobles peninsulars per recórrer la història dels catalans com a part hegemònica de la “mal denominada” corona d'Aragó i la conformació nacional de Catalunya davant del que considera “la fal·làcia de la unitat nacional espanyola”.

Amb pròleg del sociòleg Salvador Cardús, que és pràcticament el mateix text que ja va prologar una primera versió d'aquesta mateixa obra, apareguda l'any 2000 amb el títol de 'Els sentiments i les raons de les nacions', el llibre d'Escura no es fixa només en la història per dibuixar els principals esculls que impedeixen un encaix català dins d'Espanya, sinó que arriba al present per fer un apunt sobre els tipus de nacionalismes i “no-nacionalismes” que s'han convertit en actors de l'actualitat política i presenta tres hipòtesis de futur que marcaran el destí de Catalunya, la compatibilitat entre espanyolisme i catalanisme seria la primera, la prevalença del dret de conquesta seria la segona, i la independència de Catalunya en seria la tercera i la defensada per l'autor.

A més, i en paral·lel al viatge històric que presenta l'autor, un dels capítols es permet la llicència d'imaginar una història contrafactual que parteix de la victòria catalanoaragonesa a la batalla de Muret l'any 1213 i que porta a considerar una Catalunya liderant els diferents regnes hispànics. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació