Un encaix impossible

| 01/01/2013 a les 23:59h
Arxivat a: Política, catalunya, indignats, història
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/01/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les estelades, majoritàries entre el públic a l'acte institucional de la Diada Foto: Jordi Borràs

L'encaix de Catalunya al si d'Espanya és impossible i cal explicar les raons per les quals això és així. Aquest és, ras i curt, l'objectiu del llibre de Xavier Escura i Dalmau 'La història indignada dels catalans' (Rafael Dalmau Editor, 2012), que fa un repàs històric a tota la sèrie de desencontres que han portat la majoria de la població catalana a fer el pas de decantar-se cap a l'independentisme.

Subtitulat 'Sobre el desencaix català i altres impotències hispanes', el llibre es pregunta per les raons de la “mania” de molts espanyols cap als catalans i la baixa autoestima d'aquests. Recollint opinions de destacats polítics espanyols, des dels Espartero i Azaña i la seva dèria de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys fins als temors d'Adolfo Suárez i Felipe González de no tenir prou força per controlar el “problema” català, l'autor intenta esbrinar les raons de tot plegat i les diferències amb la qüestió basca, i ho fa des d'un rigorós estudi històric que s'endinsa en l'origen dels diferents pobles peninsulars per recórrer la història dels catalans com a part hegemònica de la “mal denominada” corona d'Aragó i la conformació nacional de Catalunya davant del que considera “la fal·làcia de la unitat nacional espanyola”.

Amb pròleg del sociòleg Salvador Cardús, que és pràcticament el mateix text que ja va prologar una primera versió d'aquesta mateixa obra, apareguda l'any 2000 amb el títol de 'Els sentiments i les raons de les nacions', el llibre d'Escura no es fixa només en la història per dibuixar els principals esculls que impedeixen un encaix català dins d'Espanya, sinó que arriba al present per fer un apunt sobre els tipus de nacionalismes i “no-nacionalismes” que s'han convertit en actors de l'actualitat política i presenta tres hipòtesis de futur que marcaran el destí de Catalunya, la compatibilitat entre espanyolisme i catalanisme seria la primera, la prevalença del dret de conquesta seria la segona, i la independència de Catalunya en seria la tercera i la defensada per l'autor.

A més, i en paral·lel al viatge històric que presenta l'autor, un dels capítols es permet la llicència d'imaginar una història contrafactual que parteix de la victòria catalanoaragonesa a la batalla de Muret l'any 1213 i que porta a considerar una Catalunya liderant els diferents regnes hispànics. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Catalunya mai no ha estat en condicions de dominar tota la Península,
Blai, 02/01/2013 a les 00:19
+18
-4
ni tampoc no en tenia les ganes, li repugnava dominar d'altres nacions. Hi ha qui creu que si Catalunya hagués guanyat la batalla de Muret el 1213, hagués esdevingut la nació i l’Estat hegemònic de la Península, en comptes de ser-ho l’Estat hispànic. És fals, perquè encara que Catalunya hagués guanyat a Muret, no podia competir amb el Regne hispà en demografia, ni en força militar, ni en economia; no tenia el suport del papat, en canvi el Regne hispà sí. A Muret, França i el papat van aturar l'expensió catalana a Occitània. En cas de victòria catalana, no hagués alterat l'equilibri de forces entre les quatre nacions peninsulars: Catalunya, Vascònia, Espanya i Galícia-Portugal.
2 dies menys
Anònim, 02/01/2013 a les 00:27
+36
-1
Hem de treballar fort durant el 2013 per aconseguir que sigui el darrer any dins d'Spanistang.
Sólo ver el mapa de la portada..
Anònim, 02/01/2013 a les 00:34
+4
-41
Ya se sabe que todo lo demás es pura invención. El autor ya sabe lo que hace, hay que aprovechar el tirón. Publicidad con fondos públicos, no se ve todos los días.
Otro historiador del movimiento.
Independència II / * \ II
Anònim, 02/01/2013 a les 00:42
+28
-2
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS ||\*/||
Sovint
LoPep, 02/01/2013 a les 08:01
+50
-1
En tot aquest tema de la unitat d'Espanya, hi ha una qüestió que sovint es deixa de banda, que crec poc estudiada, i que a mi em sembla cabdal: la distància entre Catalunya i la Meseta.
Vull dir que fins a finals del s XIX, era molt més fàcil el comerç i les relacions de tota mena amb tot l'arc mediterrani fins a Roma que no pas amb Valladolid.
Crec que el caràcter, la gastronomia i la mentalitat tradicionals catalanes eren (són?) més properes als occitans, provençals o ligurs que no pàs als castellans, suposats compatriotes.
No me explico esta desafección a España de vascos y catalanes
Anònim, 02/01/2013 a les 08:29
+3
-40
"No me explico esta desafección a España de vascos y catalanes"


Santiago Ramón y Cajal

"Deprime y entristece el ánimo, el considerar la ingratitud de los vascos, cuya gran mayoría desea separarse de la Patria común. Hasta en la noble Navarra existe un partido separatista o nacionalista, robusto y bien organizado, junto con el Tradicionalista que enarbola todavía la vieja bandera de Dios, Patria y Rey.

En la Facultad de Medicina de Barcelona, todos los profesores, menos dos, son catalanes nacionalistas; por donde se explica la emigración de catedráticos y de estudiantes, que no llega hoy, según mis informes, al tercio de los matriculados en años anteriores. Casi todos los maestros dan la enseñanza en catalán con acuerdo y consejo tácitos del consabido Patronato, empeñado en catalanizar a todo trance una institución costeada por el Estado.

A guisa de explicaciones del desvío actual de las regiones periféricas, se han imaginado varias hipótesis, algunas con ínfulas filosóficas. No nos hagamos ilusiones. La causa real carece de idealidad y es puramente económica. El movimiento desintegrador surgió en 1900, y tuvo por causa principal, aunque no exclusiva, con relación a Cataluña, la pérdida irreparable del espléndido mercado colonial. En cuanto a los vascos, proceden por imitación gregaria. Resignémonos los idealistas impenitentes a soslayar raíces raciales o incompatibilidades ideológicas profundas, para contraernos a motivos prosaicos y circunstanciales.

¡Pobre Madrid, la supuesta aborrecida sede del imperialismo castellano! ¡Y pobre Castilla, la eterna abandonada por reyes y gobiernos! Ella, despojada primeramente de sus libertades, bajo el odioso despotismo de Carlos V, ayudado por los vascos, sufre ahora la amargura de ver cómo las provincias más vivas, mimadas y privilegiadas por el Estado, le echan en cara su centralismo avasallador.

No me explico este desafecto a España de Cataluña y Vasconia. Si recordaran la Historia y juzgaran imparcialmente a los castellanos, caerían en la cuenta de que su despego carece de fundamento moral, ni cabe explicarlo por móviles utilitarios. A este respecto, la amnesia de los vizcaitarras es algo incomprensible. Los cacareados Fueros, cuyo fundamento histórico es harto problemático, fueron ratificados por Carlos V en pago de la ayuda que le habían prestado los vizcaínos en Villalar, ¡estrangulando las libertades castellanas! ¡Cuánta ingratitud tendenciosa alberga el alma primitiva y sugestionable de los secuaces del vacuo y jactancioso Sabino Arana y del descomedido hermano que lo representa!

La lista interminable de subvenciones generosamente otorgadas a las provincias vascas constituye algo indignante. Las cifras globales son aterradoras. Y todo para congraciarse con una raza (sic) que corresponde a la magnanimidad castellana (los despreciables «maketos») con la más negra ingratitud.
A pesar de todo lo dicho, esperamos que en las regiones favorecidas por los Estatutos, prevalezca el buen sentido, sin llegar a situaciones de violencia y desmembraciones fatales para todos. Estamos convencidos de la sensatez catalana, aunque no se nos oculte que en los pueblos envenenados sistemáticamente durante más de tres decenios por la pasión o prejuicios seculares, son difíciles las actitudes ecuánimes y serenas.

No soy adversario, en principio, de la concesión de privilegios regionales, pero a condición de que no rocen en lo más mínimo el sagrado principio de la Unidad Nacional. Sean autónomas las regiones, mas sin comprometer la Hacienda del Estado. Sufráguese el costo de los servicios cedidos, sin menoscabo de un excedente razonable para los inexcusables gastos de soberanía.
La sinceridad me obliga a confesar que este movimiento centrífugo es peligroso, más que en sí mismo, en relación con la especial psicología de los pueblos hispanos. Preciso es recordar –así lo proclama toda nuestra Historia– que somos incoherentes, indisciplinados, apasionadamente localistas, amén de tornadizos e imprevisores. El todo o nada es nuestra divisa. Nos falta el culto de la Patria Grande. Si España estuviera poblada de franceses e italianos, alemanes o británicos, mis alarmas por el futuro de España se disiparían. Porque estos pueblos sensatos saben sacrificar sus pequeñas querellas de campanario en aras de la concordia y del provecho común.
Al bali de las 00:19
Anònim, 02/01/2013 a les 09:32
+3
-25
Para alucinar Sr. Blai, como interpreta y manipula ustyed la historia.

O sea que según usted a Catalunya "li repugnava dominar d'altres nacions". Entonces los almogovares y su expansión por el Mediterraneo debió de ser para hacer un poco de turismo ¿no?

Y ya veo que según usted las naciones peninsulares estabaan maracdas por el idioma solamente, que analísis mas profundo, jajaja.
explicació molt clara
Anònim, 02/01/2013 a les 09:43
+24
-1
Al Sr. que no s'ho explica com en Ramon i Cajal, tal com ell mateix diu, només cal repassar la historia, però subjectivament, no pas des del seu bandol, vaurà com te una explicació molt clara. En quant al cas dels vascos no m'hi fico, ja s'ho faràn, ja voldriem els catalans tenir les prebendes que tenen els bascos i a més estar ben tractats i ben mirats com ells.
MAÑO
FELIU DE CASTELLA, 02/01/2013 a les 09:43
+1
-16
¿A que era maño?.
Catalunya lliure
Salmond, 02/01/2013 a les 10:27
+28
-0
"Vull la independència no perquè pensi que som millors que cap altre país,sinó perquè sé que som tan bons com qualsevol altre.""El nostre futur i el nostre èxit han d'estar a les nostres mans" Alex Salmond (Primer ministre escocès)
Aquesta cita és absolutament vàlida en el cas de Catalunya.
responsabilitat
Decart, 02/01/2013 a les 10:47
+22
-0
En l'història d'un país hi ha temps en que toca decidir i els ciutadans que viuen aquest temps tenen la responsabilitat de decidir com serà el país del futur. Probablement si treballem, estalviem, i tenim sort podrem deixar un patrimoni als nostres fills i nets, però només si som valents si mirem al futur amb intel·ligència i coratge si som conscients de com les generacions futures agrairàn la nostra determinació, podrem donar l'eina de progrés mes important que hi ha, l'independència.
Tinc el llibre
Anònim, 02/01/2013 a les 11:24
+23
-1
és molt bo. El recomano. Dòna una visió molt amplia des del punts de vista històric, politic, econòmic, social, etc. Llegir-lo et fa augvmentar l'autoestima i t'omple d'arguments sòlids a favor de la nostra plena llibertat.
A l'ignorant de les 00:34
Anònim, 02/01/2013 a les 11:32
+27
-2
El que es pura invenció i manipulació és gosar dir que Catalunya mai ha estat Estat,que la Corona dual que Catalunya va crear amb Aragó (i que després s'hi afegirien nous regnes com el de València i Mallorques) fou una monarquia catalana, car els sobirans eren catalans i les estructures i lleis que menaren aquella estructural confederal eren catalanes; que les nostres llibertats i constitucions ens foren anul·lades i prohibides per la força de les armes "por justo derecho de conquista" i que per això hi hagué resistència, la mateixa que d'una o altra manera ha persistit fins els nostres dies per tal de reivindicar les nostres llibertats perseguides, retallades, adulterades i identitat minimitzada. Pura invenció i manipulació es creure que Cataluya es província de Castella (altrament dita España). Espanyolistes: les vostres manipulacions i mentides no ens faran retrocedir en la nostra veritat i raó, ans el contrari us les combatrem.
Anem be, però tenim pressa!
Anònim, 02/01/2013 a les 11:52
+27
-1
Cada cop hi ha mes inadaptats desagraïts en mitjans catalans, escriuen en castellà i entren res mes a insultar-nos, com es costum, i a reflectir les seves pors i vergonyes.
Serà que anem pel bon camí, però no ens adormim, tenim pressa!
Visca Catalunya Lliure!
INDEPENDENCIA
Amaos los unos a los otros
Anònim, 02/01/2013 a les 16:32
+1
-26
No entiendo por qué los catalanes no nos quieren, con lo que nosotros los queremos a ellos.

Lo malo es que muchos de ellos son descendientes de extremeños, castellanos, gallegos, andaluces, etc. ¡Y son los que más reniegan de su pasado!

No lo entiendo, de verdad.

QUÉ DIUS,TÚ?
BEJOTA, 02/01/2013 a les 19:06
+0
-19
El presidente del Consejo Europeo, Herman Van Rompuy, ha lanzado un mensaje a las autoridades escocesas, catalanas y flamencas, señalando que "nadie obtendrá nada del separatismo".

N.B.ELS MATRIMONIS DE CONVENIENCIA ,DURAN MÉS I VIUEN MIJOR.PER SI DE CAS...
que no ho entens? normal ets ecspañol
Anònim, 03/01/2013 a les 01:03
+7
-0
Amaos los unos a los otros
Anònim, 02/01/2013 a les 16:32

Ni entens això ni res que tingui a veure amb els catalans, la seva cultura, llengua, historia, ves per on, es aquesta absència d'enteniment, entre d'altres coses, la que marca la diferencia.
Ni els ecspañoles ens enteneu ni nosaltres, els catalans, us entenem, ni ganes.
A nivell espiritual, i ja que barreges, podem estimar i estimem a qualsevol ésser viu, a diferencia de vosaltres, que gaudiu assassinant braus, penjant els gossos com a tortura fins la mort, i d'altres "gracies" peculiars de la vostra in-cultura.
Gracies per no entendre, ningú espera que ho facis, ans al contrari. Afortunadament per nosaltres, no tenim res a veure amb vosaltres.
INDEPENDÈNCIA ||*||
per què he de ser Espanyol?
Jordi Cortacans, 03/01/2013 a les 03:49
+10
-1
A veure ,Espanyols. Per què ens hem de sentir Espanyols si no volem ni ens sentim? A cas vosaltres us sentiu Portuguesos? Sobre els sentiments no es pot legislar,encara que ja ho heu fet amb la vostra fotuda constitució.Els catalans serem el que vulguem ser,i no ens cal el vostre permís per a res .
L'encaix, encara que fos possible, voldria dir sotmetiment consentit,
Blai, 03/01/2013 a les 17:16
+3
-0
és a dir, patir una alienació nacional de cavall i a sobre donar les gràcies als nostres opressors, depredadors i posseïdors, els espanyols.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"