Catalunya, terra de curiositats

La 'Guia xafardera de Catalunya' d'Anna-Priscila Magriñà recull 78 aspectes xocants, insòlits, simpàtics, anecdòtics i algun d'inquietant del país

| 23/12/2012 a les 11:15h
Arxivat a: Cultura, catalunya, xafardera, guia xafardera de Catalunya, Guia xafardera de Catalunya
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/12/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S'amaga el sant grial a Montserrat? Els nazis s'ho pensàven. Foto: Josep Maria Costa

Rebuscar en aquells aspectes més insòlits i xocants de la història i la societat catalanes ha estat la feina de formigueta que ha portat Anna-Priscila Magriñà (Reus, 1983) a publicar la 'Guia xafardera de Catalunya' (Angle Editorial, 2012), un recull de 78 curiositats que conformen l'altra cara de la història de Catalunya, aquella més desconeguda i fins i tot anecdòtica però que esdevé complement necessari de la història més acadèmia.

L'autora, que ja va acumular experiència publicant el 2010 en coautoria '1001 curiositats de Barcelona', intenta sorprendre ara el lector amb breus relats sobre aspectes sovint poc coneguts, com el fet que els nazis -amb Himmler al capdavant- van buscar el sant grial a la muntanya de Montserrat, que el primer manual eròtic europeu es va escriure en català, que a la Cerdanya es feien els millors pernils de l'època romana, que el burro català va tenir un paper destacat en la conquesta de l'oest nord-americà o que els bolquers del Nen Jesús es van perdre durant la Guerra Civil quan un misteriós personatge va retirar la relíquia del Banc d'Espanya, on estava custodiada per motius de seguretat. Un misteriós personatge, per cert, que per poder endur-se els bolquers es va identificar com a militant d'Esquerra Republicana de Catalunya...

Més exemples, des de la invenció dels calçots fins a la adaptació d'una cançó eròtica en l'himne nacional, passant per l'addicció a la morfina de Santiago Rusiñol, la importància revolucionària de la barretina o el fet que el fundador de Moulin Rouge fos terrassenc i que en aquell mateix local parisenc aconseguís fama internacional Joseph Pujol, marsellès de pares maratonins, gràcies a la seva singular interpretació de 'La marsellesa' i altres cançons a base de tirar-se pets. I així fins a 78.

Magriñà recull doncs diversos aspectes de la història però també de la societat, la gastronomia i les relacions humanes, insistint sempre en l'aspecte sorprenent i insòlit i alhora assegurant, amb una prosa àgil i amarada de sentit de l'humor, la complicitat del lector, que sabrà trobar en aquest llibre el contrapunt d'una història massa oficial, massa acadèmica i sovint, massa derrotista.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Catalonia
Joan de la terra, 23/12/2012 a les 12:57
+1
-4
Si creus que la llengua es quelcom vital per a la nostra subsistencia us recomano llegir aquest breu artícle:

PER QUÉ ELS POLITICS JA NO BAN MAI A MONTSERRAT
Josep Pages Canaleta Cardedeu, 23/12/2012 a les 16:43
+1
-3
Per qué tan parlar de Referèndum de Independencia hi no beix a cap partit politic fer cap trobara AL MONASTIR DE MONTSERRAT Simbol més gran del nostra Catalanisme Simbol de Catalunya i els catalans he ELS Fa Vergonya anar a MONTSERRAT ara als nostres covards politics he .
Llenguatge
Àlex, 23/12/2012 a les 17:13
+3
-13
És "tafanera", no "xafardera".
Ignorant
Anònim, 24/12/2012 a les 11:35
+9
-0
Àlex, primera que xafarder és tan correcte com tafaner i segona que no volen dir el mateix ni de lluny. I segona, si sabessis una mica del que parles, sabries que el castellà "chafardero", on no existeix "chafardear", ve precisament del català "xafarder".

I ara vés a cremar unes quantes biblioteques.

xafardejar
v. intr. [LC] Algú, fer, més o menys malèvolament, objecte de conversa el que sap o creu saber, el que pensa, el que ha sentit a dir, de la vida i dels fets de la gent.

tafanejar
1 v. intr. [LC] Algú, exercir la seva curiositat en coses que no li importen, en afers d’altri. Passa l’estona tafanejant.
2 tr. [LC] Algú, exercir la seva curiositat (en coses que no li importen, en afers d’altri). Què tafanegeu, aquí?

chafardero, ra.
(Del cat. xafarder).
1. adj. Chismoso, cotilla. U. t. c. s.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
01/01/1970
L'home desconeix l'autor de l'atac, tem que l'incident es pugui repetir i ha denunciat els fets als Mossos
01/01/1970
Una "normalització" de la situació en els propers mesos comportaria un impacte "moderat" de les tensions polítiques
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»