Altisent, d'osteòpata a cantautor

per Jordi Palmer , 26 de desembre de 2012 a les 16:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cantautor Altisent

El planter de cantautors catalans s'amplia amb l'arribada de Lluís Torné Altisent (Tremp, 1956), que amb l'edició del disc 'Ales de pal' (autoeditat, 2012) s'ha tret una espineta de tota la vida, la de donar a conèixer al públic general les seves cançons i ho ha fet amb un treball que recorda els primers passos de tot un històric, Joan Manuel Serrat. Val a dir, a més, que Altisent s'estrena al món discogràfic amb un aval de primera, el de Raül Fernández, Refree, que li ha fet de productor.


La coneixença entre Altisent i Refree però, mereix paràgraf apart, ja que es dóna la circumstància que el primer és osteòpata professional, i el segon va tenir la necessitat d'anar a la seva consulta per problemes d'esquena. D'allà va sorgir una relació que ha dut Refree ha treballar en el disc, i de considerar-lo “el més pur i sincer en que he treballat a la meva vida”.

-Què el porta a enregistrar el seu primer disc?


-Bé, és el primer disc professional, perquè ja en vaig fer un per als amics i algunes gravacions, però sense sortir a les botigues ni que fos pel públic en general. Aquest és el primer que publico amb totes les de la llei, perquè volia fer-ho més públic. Tenia temes que m'agradaven i estava bé que la gent els sentís. I vaig contactar amb el Raül...

-Vostè va conèixer Raül Fernández, més conegut com a Refree, a la consulta...


-Sí. Sóc osteòpata i un dia ell va venir a la consulta, jo al principi no sabia qui era, però quan ho vaig saber li vaig passar els temes. A ell li van agradar i a mi em va agradar que li agradés. Jo ja buscava fer el disc i el camí es va accelerar amb el contacte amb el Raül. Però va ser un treball lent, el vam gravar a l'estiu del 2011.

-I com valora l'experiència de treballar amb Refree?

-Com una experiència fantàstica, he aprés molt com a músic i com a persona, i crec que els dos ens hem enriquit.

-Al disc es percep una clara influència de Joan Manuel Serrat. Hi està d'acord?

-Sí, m'ho diu la gent que m'ha escoltat de manera crítica. I sí, a mi m'agrada molt Serrat, potser per la manera de cantar i les lletres. M'agrada més el primer Serrat, crec que ara ja és una altra cosa, però la potència de lletra del Serrat és fantàstica. Però tinc altres referents i agafo de tot arreu. M'agrada Drexler, Beatles, Refree i coses que escolten els meus fills, com algunes coses de Els Amics de les Arts. I també la música clàssica, com Bach i Mozart.
 
-Creu que s'hi ha posat molt tard, a fer discos?

-M'hi he posat sempre, però professionalment tard. Però tampoc tinc un interès de fer una carrera professional, tot i que tampoc no em nego a fer un segon i un tercer disc. Crear cançons és amb el que més gaudeixo.

-Així, continua component?

-Sí. Fer cançons és una de les eines personals que tinc per canalitzar l'emoció, parlar dels meus dimonis i que hi hagi una autoreparació.

-Farà concert de presentació?

-Sí, el 26 de gener al Centre Artesà Tradicionàrius. Presentarem el disc i en funció de la resposta ja veurem si en fem més.

-Al disc musica poemes de Miquel Martí i Pol, Maria-Mercè Marçal i Joan Margarit. Perquè?

-Perquè m'encanten, Martí i Pol l'he llegit tota la vida, Marçal m'hauria agradat molt poder-la conèixer, i Margarit perquè és una bèstia, supercrú escribint, i condensa molta emoció en poques paraules i arriba al moll de l'os.

-Perquè tria el seu segon cognom com a nom artístic?

-Perquè m'agrada com a nom i perquè és un paral·lelisme amb la meva vida. A la vida, la feina, sóc Lluís Torné, i Altisent queda amagat i com mut, però és una altra part que també és meva.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació