ERC es reforça per tirar del carro del procés sobiranista

| 26/11/2012 a les 11:27h
Arxivat a: Política, Oriol Junqueras, 25N, ERC

Galeria de fotos (Jordi Borràs)

Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/11/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ERC va aconseguir ser segona força. Foto: Jordi Borràs

Oriol Junqueras ha esborrat amb una fortíssima estrebada electoral tots els mals que Esquerra va patir com a conseqüència de la seva aposta pel tripartit a partir del 2003, quan curiosament es va donar una correlació de forces entre el nacionalisme-independentisme molt similar al que ha passat en aquestes eleccions: del 46-23 de CiU-ERC s'ha passat al 50-21. Però, tal com va dir el candidat en els últims mítings de campanya, "quan en tens 23 diputats a favor de la independència i 112 en contra és difícil guanyar", i ara n'hi ha almenys 87, comptant ICV-EUiA. "Ara fa nou anys vam intentar, potser de manera ingènua, donar-li una oportunitat al PSC d'encapçalar el procés", havia apuntat dilluns a Granollers. 
 
Ahir en el seu discurs de valoració de resultats Junqueras no va parlar de cedir a CiU l'oportunitat el 2003 li va donar al PSC però va posar sobre la taula un desig difícil: la quadratura entre l'ambició nacional i l'accent social, cosa que obliga a explorar formules "plurals", possiblement explorant grans acords amb CiU i ICV. Això no vol dir formar govern sinó buscar un camí del mig en el qual una gran majoria del Parlament convoqui sigui com sigui una consulta sobiranista i alhora es puguin fer retallades, si cal fer-ne, començant per exemple per recuperar l'impost de sucessions per a les rendes més altes. "Tenim una caixa d'eines contra la crisi i n'hi ha per triar", ha dit en campanya el líder dels republicans.
 
A pesar que algú només vulgui posar el focus sobre la davallada de CiU, Catalunya ha modificat en els últims anys el centre de gravetat ideològic (per això hi ha hagut fins a quatre manifestacions multitudinàries, l'última de les quals definitiva) i, amb aquest escenari, Junqueras, que havia enterrat de cop els últims lideratges però que havia fet un conjur intern perquè no li fessin oposició visible, va llançar la seva triple gran aposta: governar un municipi gran de 30.000 habitants, sumar almenys 20 diputats al Parlament i assolir la inimaginable segona força. Per cert, ahir en aquest municipi gran, Sant Vicenç dels Horts, governat per Junqueras des de fa un any i mig, Esquerra va guanyar les eleccions pasant del 5,8% al 23,5% per sobre del fins ara indestructible PSC del Baix Llobregat.
 
La desena legislatura al Parlament, segons Junqueras, comença amb una "recomposició" tant en l'espai sobiranista com en l'espectre d'esquerres i Esquerra haurà de mesurar molt bé les seves forces a curt i a mig termini, perquè els moviments es produeixen alhora a tots els partits... i a tot el país. Ahir, quasi de matinada, quan es confirmava que Esquerra seria la segona força del Parlament, a la seu de la nit electoral hi van començar a aparèixer els mitjans internacionals que havien obviat ERC tota la campanya: Al Jazeera, Le Monde, BBC, France 24... El procés sobiranista segueix amb múltiples cares, i la primera i la segona força del Parlament són ara com volia Junqueras.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Catalunya ha optat per la seua extinció
Isidre - Valls, 26/11/2012 a les 11:52
+5
-11
Malgrat no ser sant de la meua devoció, en López Tena, la clava: "Catalunya ha optat per la seua extinció".

Extinció d'esquerres, aixó si, cosa que sempre serà un consol per alguns "extinguits".

Al proper que em parli d'independencia, sobirania o estat propi, lixafo els morros.
Res!
Isidre - Valls, 26/11/2012 a les 11:55
+2
-9
Dubto molt que ERC tiri de cap carro. Aixó no va amb ells.

Ara dirán que s'han d'acabar les "retallades", però el que no faran és dir com.

L'ERC es un partit separatista, entre altres coses
Anònim, 26/11/2012 a les 12:03
+0
-12
Vet aqui la seva miseria i limitacio. Un partit ha de ser monotematic i de pinyo fix o cau en la dispersio. La clientela d'ERC es per damunt de tot secessionista; l'esquerranisme es una remora que creu que ha d'arrossegar.
ENDAVANT
Anònim, 26/11/2012 a les 12:15
+14
-0
Efecticament gran resultat de ERC, que es presenta com partit complementari a CiU pel procés d'estat, i alhora alternativa de model i de govern.
Amb la victòria a Sant Vicenç del Horts, el Juqnueras demostra proximitat amb la gent i capacitat de gestió.
Alerta
Anònim, 26/11/2012 a les 12:21
+3
-0
Estic molt content de que ERC sigui la 2a força i ens asseguri el camí cap a la independència. Ara bé, atenció perquè pel fet de governar amb CiU rebreu moltes garrotades des de tots els partits, principalment els dits d'esquerres. Compte amb ICV. Espero que estigueu a l'alçada de les circumstàncies i no us deixeu avassallar pels que només van al darrere dels vots fent veure que lluiten per la classe obrera (moltes crítiques a Mas, 0 al PP)

Molta sort i andavant!!!
Plan C
Syriza catalana?, 26/11/2012 a les 12:48
+3
-2
El que és una vergonya és que dels 10 persones que es veuen a la foto nomès 2 alcin el puny!
Tan minsa és la representació del socialisme a aquesta Esquerra tant sòcio-lliberal?
Compte que no us convertiu en un altre PSC, que els temps que venen són molt convulsos.
Joan Tardà: Tingues present la possibilitat de formar una Syriza a la catalana (Esquerrans d'ERC, ICV i CUP) si es comencen a obrir de cames a CyU allà dins.
Reflexions en veu alta
Lluís des del Vallès, 26/11/2012 a les 13:19
+7
-3
Sóc escèptic. Perdoneu.Crec que el nostre somni ha entrat al congelador una temporada. En aquest sentit i fins que no es demostri el contrari estic d'acord amb la crònica que fa l'Enric Juliana a La Vanguardia.
Per cert, si el tripartit sumés, hi hauria un nou tripartit.Que ningú no en dubti.
En canvi, serà molt i molt difícil que ERC vulgui entrar al govern de CIU, en un moment de fallida financera. Surt més a compte parlar dels "poderosos" i d'altres demagògies a l'oposició. No crec que ERC vulgui entrar en un govern de Ciu i "ajudar" al seu competidor més directe, de la mateixa manera que no és possible un pacte entre els diferents nacionalistes bascos. No us preocupeu, ens ho vestiran de moltes maneres, però sobretot que ells són d'"esquerres" i d'altres collonades.
Veig el futur certament gris.
Mentrestant, a Madrid somriuen. "Misión cumplida" diuen. "Divide y vencerás".
Hom pot dir que una part de Catalunya No ha entès absolutament res, repeteixo absolutament res, del procés endegat a Catalunya, particularment dels antics votants de CIU que ara han votat a ERC, per tal d'"accelerar " el procés. Aviat, molt aviat se'n penediran. La seva alegria els durarà molt poc. M'agradaria equivocar-me. Tanmateix sóc molt i molt escèptic. Perdoneu, ja no tinc ni 20 ni 30 ni 40 anys, ni visc de la política, ni tinc cap carnet de cap partit. Solament sóc català.
Diuen que cada país té alló que es mereix. Potser és veritat. Crec que hem perdut un tren, d'aquells que no passen cada mitja hora ni cada dia. M'enteneu, oi?
catanyol
JORIDJrhy, 26/11/2012 a les 13:59
+1
-0
Voldreu dir ESTIRAR DEL CARRO suposo!
Psicologia
CRISTINA DEL VALLÈS, 26/11/2012 a les 13:59
+1
-1
Un tema psicològic que ningú ha esmentat (sense que serveixi d'excusa per a cap partit): Moltíssimes persones sabien molt bé a qui NO volien votar, però dubtaven de a qui donar expressament el vot fins al moment de fer-ho. La majoria de col·legis electorals estaven ubicats en escoles i instituts que a la porta tenien unes pancartes immenses que deien "PROU A LES RETALLADES", "MAS, NO ET CARREGUIS L'EDUCACIÓ", etc.etc.etc. Pregunto: és possible que al veure-les, les persones que anaven a votar l'estat propi que pregona CiU, canviessin el sentit del seu vot per acabar votant l'estat propi que pregona ERC?
Això no va enlloc
Anònim, 26/11/2012 a les 14:36
+3
-2
Si fos jove marxaria d'aquest país, després d'ahir somieu amb la independència perquè és l'unic que podreu fer, jo ja he perdut la fe en el poble català. Aquest parlament que ha sortit ni tan sols podrà governar el dia a dia, això serà una olla de grills.
referèndum
Anònim, 26/11/2012 a les 17:40
+1
-2
Lluís des del vallès: la demagògia és treure l'impost de succesions,privatitzar l'hospital clínic,carregar-se l'ensenyament i la sanitat...sense tenir nassos de compensar la manca d'ingressos amb impostos a les transaccions financeres,als bancs i a les grans fortunes. CiU té una corrupció en el seu partit que fa vergonya. Has llegit les transcripcions de les converses telefòniques d'Oriol Pujol pel cas ITV? Ah,com que s'han convertit a l'independentisme podem perdonar-los que ens robin i facin negocis amb els serveis públics? Ja n'hi ha prou de demagògia: si voleu el Govern,neteja,transparència,nous impostos,treure l'euro per recepte,transferir tots els diners de les diputacions a consells comarcals (anulant consells comarcals ridículs com a l'àrea metropolitana),racionalitzar la despesa... Demagògia,la teva. I en Duran Lleida què hi diu?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
01/01/1970
Agustí Alcoberro apunta que és "el millor horitzó" però també ho és "aquell que generi consens"
Ferran Casas
01/01/1970
Rovira i Pascal han de vetllar perquè la seva estratègia de defensa no malmeti ni la credibilitat ni la imatge del procés. Al jutge no li importa massa el que diguin. Avui també són notícia els presos i Sant Medir, la "Revista de Catalunya", Brams, la seu del PDECat, el govern Azaña i Josep Tarradellas
Una de les comparses del Carnaval | Martí Albesa
01/01/1970
Espectaculars imatges de Martí Albesa del Carnestoltes més multitudinari de la Garrotxa
Mariano Rajoy, en una reunió amb Albert Rivera, al fons. | ACN
01/01/1970
Els populars i el PSOE es neguen a abordar una modificació de la llei per fer el sistema més proporcional, malgrat que Rajoy ho va pactar amb Rivera i que Pedro Sánchez ho portava en el programa
Josep Maria Bricall | Adrià Costa
01/01/1970
L'exconseller de Tarradellas, que publica les seves memòries, critica que "quan el Sis d'Octubre, Companys i el Govern van assumir les responsabilitats i ara no s'ha fet" | Segons Bricall, la reacció de l'Estat ha estat suau comparat amb la història: "Si Espanya no fos a la Unió Europea ja tindríem l'exèrcit a Catalunya"