Aquest article es va publicar originalment el 26 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ERC va aconseguir ser segona força. Foto: Jordi Borràs
Oriol Junqueras ha esborrat amb una fortíssima estrebada electoral tots els mals que Esquerra va patir com a conseqüència de la seva aposta pel tripartit a partir del 2003, quan curiosament es va donar una correlació de forces entre el nacionalisme-independentisme molt similar al que ha passat en aquestes eleccions: del 46-23 de CiU-ERC s'ha passat al 50-21. Però, tal com va dir el candidat en els últims mítings de campanya, "quan en tens 23 diputats a favor de la independència i 112 en contra és difícil guanyar", i ara n'hi ha almenys 87, comptant ICV-EUiA. "Ara fa nou anys vam intentar, potser de manera ingènua, donar-li una oportunitat al PSC d'encapçalar el procés", havia apuntat dilluns a Granollers.
Ahir en el seu discurs de valoració de resultats Junqueras no va parlar de cedir a CiU l'oportunitat el 2003 li va donar al PSC però va posar sobre la taula un desig difícil: la quadratura entre l'ambició nacional i l'accent social, cosa que obliga a explorar formules "plurals", possiblement explorant grans acords amb CiU i ICV. Això no vol dir formar govern sinó buscar un camí del mig en el qual una gran majoria del Parlament convoqui sigui com sigui una consulta sobiranista i alhora es puguin fer retallades, si cal fer-ne, començant per exemple per recuperar l'impost de sucessions per a les rendes més altes. "Tenim una caixa d'eines contra la crisi i n'hi ha per triar", ha dit en campanya el líder dels republicans.
A pesar que algú només vulgui posar el focus sobre la davallada de CiU, Catalunya ha modificat en els últims anys el centre de gravetat ideològic (per això hi ha hagut fins a quatre manifestacions multitudinàries, l'última de les quals definitiva) i, amb aquest escenari, Junqueras, que havia enterrat de cop els últims lideratges però que havia fet un conjur intern perquè no li fessin oposició visible, va llançar la seva triple gran aposta: governar un municipi gran de 30.000 habitants, sumar almenys 20 diputats al Parlament i assolir la inimaginable segona força. Per cert, ahir en aquest municipi gran, Sant Vicenç dels Horts, governat per Junqueras des de fa un any i mig, Esquerra va guanyar les eleccions pasant del 5,8% al 23,5% per sobre del fins ara indestructible PSC del Baix Llobregat.
La desena legislatura al Parlament, segons Junqueras, comença amb una "recomposició" tant en l'espai sobiranista com en l'espectre d'esquerres i Esquerra haurà de mesurar molt bé les seves forces a curt i a mig termini, perquè els moviments es produeixen alhora a tots els partits... i a tot el país. Ahir, quasi de matinada, quan es confirmava que Esquerra seria la segona força del Parlament, a la seu de la nit electoral hi van començar a aparèixer els mitjans internacionals que havien obviat ERC tota la campanya: Al Jazeera, Le Monde, BBC, France 24... El procés sobiranista segueix amb múltiples cares, i la primera i la segona força del Parlament són ara com volia Junqueras.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor
hola