L'u per u del debat

Els candidats, vistos pels "seus" redactors de campanya

per Redacció, 19 de novembre de 2012 a les 01:33 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els set candidats, vistos pels redactors de campanya. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital

Presidint el debat; per Quico Sallés


Artur Mas aquest vespre no ha fet de candidat de CiU. De fet, els altres candidats l'han entronitzat i l'han tractat de President. Fora del cos a cos, mantenint un paper institucional ha arribat a mantenir-se out en alguns moments del debat. “He fet tertúlia amb mi mateix”, admetia en conversa amb els periodistes quan ha acabat la disputa dialèctica entre els set candidats. To pedagògic, pin de “President”, corbata fosca, sensatesa i tallant els debats més espinosos amb xifres i números han estat els elements que Mas ha utilitzat per no fer malbé el millor actiu que té la campanya de CiU, el seu candidat. “L'escolti, escolti,...” reposat dirigit als altres ha estat el seu màxim aliat. Mas ha entrat president i ha presidit el debat, i a més, amb comoditat i cortesia.

La reacció arriba massa tard; per Jordi Palmer

Pere Navarro ha fet un mal començament de debat, entestat a reproduir fil per randa els eixos bàsics del seu discurs de campanya i sense prestar atenció als seus contrincants. No ha estat fins les acaballes de la segona part que el candidat del PSC ha començat a treure pit i a replicar els atacs que ha rebut de totes bandes, especialment des de la candidata del PP. Navarro ha tingut doncs una reacció tardanera, que difícilment li haurà fet recuperar el crèdit que ha perdut durant les tres primeres quartes parts del debat. Els números que ha dibuixat a la carpeta –per indicar els ingressos que podria aconseguir el Govern, han estat el moment còmic d'un debat on el mateix moderador li ha cridat l'atenció per la manca de participació.

Alícia, de la fúria a la calma; per Bernat Ferrer


La candidata del PP Català ha viscut dos debats, durant la nit d'avui: el primer, sobre Catalunya-Espanya, un pèl crispada, brandant uns suposats “papers de la Unió Europea” i enfrontant-se amb Artur Mas. “Vostè deixa 840.000 aturats”, li ha retret ja des d'un principi, per bé que el “bloc social” era el segon. Però quan el candidat de CiU l'ha respost, contundentment, amb prou feines ha sabut balbucejar: “No hem pressionat la UE perquè digui res!” Després de la pausa publicitària, més calmada, s'ha limitat a esbossar algunes de les propostes populars.

Vestida de blanc immaculat, color que l'afavoreix, no ha tingut cap mena de pietat amb Pere Navarro –“Vostès no són ni carn ni peix!”, “No sap defensar la Catalunya que se sent espanyola!"…- i ha optat per fer com si Albert Rivera ni existís. La por a perdre votant espanyolista li ha fet mossegar-se la llengua en més d'una interrupció del líder de C's. Malgrat tot, la claca popular, a mig debat, ja ha promogut l'etiqueta #aliciagana. Ha convençut als seus, amb dubtes de si ha caçat cap nou votant. De fet, com apunten la majoria d'enquestes.

Herrera, maneres de cap d'oposició; per Jordi Palmer

Joan Herrera no ha estat mai el tipus més divertit ni el més ocurrent de la colla i això no és cap secret, però al debat ha sabut superar la seva manca d'empatia amb un discurs sòlid i clar, molt centrat en la necessitat de desenvolupar noves polítiques socials encarades a protegir els més dèbils. A més, el candidat d'ICV ha protagonitzat un mini cara a cara amb Artur Mas del que n'ha sortit amb lluïment, mostrant unes maneres de cap de l'oposició que sens dubte desenvoluparà en la propera legislatura, encara que no sigui el titular d'aquest càrrec.

Junqueras, el professor absent; per Albert Balanzà

El candidat d'ERC ha estat en alguns moments desaparegut del debat, potser com un professor que enxampa els alumnes en una guerra de guixos, perquè no ha entrat en el guirigall ocasional de la resta de candidats. Només s'ha enfrontat en dues ocasions a Rivera i una a Navarro per recriminar-los el seu unionisme, i ha defensat Mas donant-li la raó quan Alícia Sánchez-Camacho ha negat que l'Estat espanyol hagi pressionat la Comissió Europea perquè es pronunciï contra la independència de Catalunya.

López Tena, fora del quadrilàter; per Carles Batalla

Fidel a la seva indumentària habitual (corbata vermella, camisa blanca i el pin de l'estelada cada cop més visible), López Tena ha quedat enfosquit per la resta d'adversaris polítics, com si el fet de no implicar-se en els enfrontaments l'hagi condemnat a l'ostracisme. En els pocs moments de protagonisme de què ha gaudit (se l'ha vist incòmode amb Pellicer i ha arribat a dir: “començo amb els zero segons que tinc”), ha intentat ser constructiu i, en lloc d'encetar picabaralles personals, ha etzibat alguns comentaris irònics. No ha rebut interpel·lacions o atacs directes i igualment les seves preguntes han caigut en un forat negre. Durant la campanya no ha escatimat crítiques a les polítiques econòmiques de Mas però al plató de TV3 López Tena ha cedit aquest rol.

Rivera, l'indignat de vellut; per Bernat Ferrer

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha sorprès bona part de l'audiència transmetent dos missatges fins ara poc associats a la seva formació: la lluita contra “la classe política”, “els poderosos” i els bancs, i una proposta de reforma a fons de l'Estat espanyol, una mena de “tercera via” entre el PP i el PSOE. Lluny queden les demandes d'escolarització en castellà i d'una TV3 bilingües. Ja se li pressuposen. Força tuitaires han quedat descol·locats.

Enfundat en el vestit més elegant del debat, ha buscat una vegada i una altra el cos a cos amb Alícia Sánchez-Camacho, que l'ha esquivat en tot moment. Volia fer entrar-la en contradiccions davant el votant unionista, sense èxit. Veient-ho, ha optat per mirar de vendre el seu producte a una audiència molt concreta: aquell ciutadà que, si fóssim a Valladolid, estaria dubtant entre votar IU, UPyD o en blanc. Herrera, que no s'esperava que ningú li disputés aquest flanc, amb prou feines ha sabut reaccionar.  Amb el seu estil sempre afilat, Rivera ha fet emprenyar als qui sempre s'emprenyen amb ell. El nou votant que perseguia, possiblement no estava mirant el debat de TV3.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política, 25N, debat
Participació