De CiU a CiE

per Salvador Cot, 19 de novembre de 2012 a les 00:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És una mancança democràtica, sens dubte. Però, ara i aquí, Artur Mas és l'únic president possible per a aquest país. I sobre aquesta certesa política es va fonamentar el debat d'ahir, amb set candidats que miraven de posicionar-se com podien en relació a l'actual president de la Generalitat, no pas entre ells.

I, ahir al vespre, això ho va pagar especialment Pere Navarro, en teoria el cap de l'oposició i -fins que no es demostri el contrali- el responsable màxim del segon partit de Catalunya, és a dir, el líder que té la responsabilitat de construir una alternança de govern articulada i creïble. El candidat socialista va escapar-se com va poder quan li recordaven l'herència de Zapatero o Montilla i va marcar mínims quan es va declarar hereu de si mateix al capdavant de l'Ajuntament de Terrassa.


La resta, previsible. Alícia viu en l'Espanya de les meravelles; Herrera al país de les retallades i Rivera i López Tena es van dedicar a saludar les parròquies respectives, amb l'habilitat dialèctica que els caracteritza. Cas a banda va ser Oriol Junqueras que, com sol dir ell mateix -amb infinita mala llet-, sembla molt més lleial al projecte del president que no pas aquell senyor que acostuma a voltar per l'Hotel Palace. O sigui que tot indica que guanya Convergència i Esquerra (CiE).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
L'article del dia
Participació