Armand de Fluvià: «Garcia és català, com Garriga»

Tots dos cognoms tenen un origen toponímic al país, tot i que “García” també es va originar en d’altres punts de l’Estat, i fins i tot com a nom a Castella

per Gemma Aguilera, 13 de novembre de 2012 a les 08:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Garcia, a la Ribera d'Ebre, és l'origen del cognom. Foto: Ajuntament de Garcia

En Joan, militant del PP, ha tingut un malson. Somia que va al Registre Civil i una funcionària de l’Estat català li comunica que no cal que es canviï el cognom, perquè Garcia és ben català. Haurà de marxar a casa i fer-li saber a la seva dona que és un català de la ceba. Aquesta hauria de ser la versió ajustada a la història heràldica de l’espot electoral que el PP català ha difós per demanar el vot als ciutadans que no vulguin patir la humiliació de dur un cognom català com Garriga, que al vídeo apareix com el paradigma de la catalanitat.


L’expert en heràldica Armand de Fluvià aclareix que “el cognom Garcia és tan català com Garriga, perquè ambdós tenen un origen toponímic, el municipi de Garcia, a la Ribera d’Ebre, i la Garriga, al Vallès Oriental. El mateix succeeix amb Solsona, per exemple”. En el cas de Garriga, la seva etimologia reforça aquesta catalanitat: “Garriga, o garric, és un arbre de la família dels roures i les alzines, i per tant, efectivament Garriga és un cognom català, com diu el PP, però també ho és Garcia, sense accent”. Armand de Fluvià considera que “és molt possible que el cognom Garcia ja estigués documentat al segle XIII a Catalunya, quan tots els catalans ja teníem cognom. I potser abans i tot, perquè entre els segles X i XIII comencen a formar-se els cognoms”. A Catalunya, 345.050 persones es diuen Garcia de primer o de segon cognom. De fet, als segles XIV i XV hi ha documentats escrits de notaris, escriptors i poetes catalans, mallorquins i valencians de cognom Garcia. I el catalaníssim Garriga s’ha escampat arreu de l’Estat. Hi ha un miler de senyors i senyores Garriga a Badajoz, Sevilla, Màlaga, Jaén, Albacete, Madrid, Saragossa, Osca i Ourense, entre d’altres províncies. És previsible que l’Estat espanyol els permeti mantenir un cognom d’origen català, i que en cap cas aquests ciutadans no es vegin obligats a anar al Registre Civil a demanar un cognom amb pedigrí espanyol.

En general, és acceptada la teoria per la qual Garcia té un origen basc relacionat amb la paraula “gazte” (jove), tot i que també se li ha atribuït una etimologia germànica. L’heraldista recorda que García també es va formar com a cognom en d’altres indrets de la geografia espanyola, i a Castella també s’ha emprat com a nom masculí. Actualment, hi ha 80 persones majors de 46 anys a Castella la Manxa i Castella i Lleó que es diuen García de nom de pila. Per tot plegat, Armand de Fluvià sentencia que “és evident que qui ha fet el vídeo, i els seus responsables polítics, no tenen ni idea de res, diuen absurditats i aberracions històriques”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política, Garcia, PP
Participació