David Fernàndez: «La CUP no compartimenta les indignacions»

per Arnau Urgell , 1 de novembre de 2012 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
David Fernàndez, cap de llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres. Foto: Adrià Costa

David Fernàndez (Barcelona, 1974) és el cap de llista –independent- amb el qual la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres concorrerà per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Periodista i activista social, vol esdevenir el megàfon de les lluites populars a la cambra catalana en un context on considera que han esclatat definitivament dues indignacions: la independentista i la que respon als efectes de la crisi. Fernàndez assumeix el repte de ser la cara visible de la CUP després de mesos treballant en un llibre –Cop de CUP. Viatge a l'ànima i les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular (Edicions62)- que, coses del destí, veurà la llum coincidint amb la campanya.


- Què canviarà a partir del 25N si la CUP entra al Parlament?

- La irrupció de la veu de les classes populars, una veu que actualment està ofegada i silenciada i no té cap presència a un discurs polític i mediàtic dominada per les elits d'aquest país. Hi haurà un altaveu del país de les desigualtats, de les injustícies i d'aquesta part del país que reclama la seva llibertat nacional. Som un contrapès al risc de frau, d'un nou pacte que converteixi el cicle sobiranista accelerat en una cortina de fum així com esdevenir una lupa a les tupinades de les elits.


- Vostès apel·len a un votant indignat. És la darrera oportunitat per demostrar que allò que representava el 15M no era flor d'un dia?

- Hi havia 15M abans del 15M. Aquest moviment té unes circumstàncies de temps i espai, abans de les eleccions municipals, però es llaurava molt abans. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va néixer la tardor del 2010; la marea groga de l'ensenyament prové de les primeres retallades d'Ernest Maragall... La foto del 15-M és un esclat d'indignació però que es va covava des de feia molt temps en tres sentits: el cicle sobiranista que engega amb el frau de l'Estatut; el rebuig a les retallades i la degradació de la democràcia representada per la implosió de la corrupció als Països Catalans.


- Però aquesta indignació general o sectorial no s'ha acabat mai de traduir electoralment...

La virtut de la CUP és que no compartimenta les indignacions


- Crec que la virtut de la CUP és que no compartimenta les indignacions. Hi ha gent que està molt indignada nacionalment i té molts motius per fer-ho –que deu jutges manin més que tot un poble és una mostra d'absència de democràcia-; i també hi ha una indignació social que li ha costat entendre que l'absència de democràcia no és només en matèria socioeconòmica sinó també de llibertat política nacional. La virtut no només de la CUP, sinó de l'Esquerra Independentista des de la seva fundació el 1968, és que nacionalitza la qüestió social i socialitza la qüestió nacional. De fet, el gran resultat de les municipals no s'entén sense la cruïlla de l'eclosió del sobiranisme i el de la indignació.

- En aquest mes i mig d'efervescència sobiranista una de les discussions, fins i tot en el si de CiU, ha estat entre Dinamarca i Baviera. En canvi vostès aposten per Islàndia. Per què?

- Què significa independència quan el país està rescatat? Què significa independència quan el conseller d'Economia del 26 de novembre ja està decidit es diguin homes de negre, Draghi, Monti, Banc Central Europeu o Merkel? La sobirania avui no està en els parlaments sinó en els mercats. I en aquest context Islàndia ha fet el gest de declarar-se'n independents: s'ha negat a pagar el deute privat, ha jutjat banquers i els ha empresonat, ha processat polítics per la complicitat amb la bombolla financera, ha anul·lat el deute hipotecari de milers de famílies –una cosa que voldríem fer aquí el primer dia-, i ha tirat endavant un procés constituent –nosaltres també estem en un escenari similar- amb una nova carta magna que prohibeix  l'especulació financera i torna a parlar de drets civils. Aquest país serà molt més just per la via islandesa que per la via bavaresa.

Aquest país serà molt més just per la via islandesa que per la via bavaresa


- Bildu, l'Alternativa Gallega d'Esquerres, Syriza, el Front d'Esquerres francès... han estat exemples d'una emergent “nova” esquerra. Quins són els vostres referents?

- La CUP busca un model propi però evidentment amb un ull posat a les experiències de reconstitució de l'esquerra d'arreu del món. En l'àmbit de la radicalitat democràtica aplicada al segle XXI segurament es pot dir que som zapatistes urbans. És una forma de fer política des de baix a l'esquerra i en la qual el poble mana i el govern obeeix. Personalment buscaria els referents en el nostre mateix país, en el cooperativisme obrer dels segles XIX i XX en la qual van disputar i guanyar l'hegemonia. També cal tenir en compte els referents de l'Amèrica Llatina quan als anys 80 l'FMI va escanyar i empobrir les poblacions –com passa ara al sud d'Europa- i d'on van sorgir alternatives d'empoderament popular. Actualment, cal tenir molt en compte les experiències properes de l'esquerra basca i gallega, el model islandès així com les economies cooperatives que tanta força tenen al Quebec, entre altres. Tot plegat tenint clar, evidentment, que “cada poble fa sa guerra”.

- En el benentès que el procés sobiranista avanci. L'espai a l'esquerra de la social-democràcia al nostre país s'haurà de recompondre?

- Espero que l'escenari sigui el que planteja la pregunta.... però també podria ser que no s'avancés. En qualsevol dels dos casos l'esquerra s'haurà de recompondre i plantejar com respon a una realitat social amb tres milions de pobres als Països Catalans, 1,7 milions d'aturats i 80.000 desnonats. I respecte la CUP, crec que sí, i tirar-ho endavant amb una mirada molt ampla perquè la unitat popular que pregona està molt més fora de l'organització que a dins. De fet, som una reacció profunda a unes esquerres que ens han desencisat i que avui estan dient que el seu programa econòmic és el de la Merkel.

- Vostès són dels que creuen que Artur Mas va de debò?

- Nosaltres pensem que la memòria és un antídot. Ara que es parla tant de l'exèrcit com el garant de la unitat d'Espanya, en 34 anys el garant de la unitat d'Espanya al nostre país ha estat CiU. I si ara a Badalona governa el feixista García-Albiol és per un pacte nacional amb la federació. Dotze de les 18 lleis més importants les han votat conjuntament el PP i Convergència; els pressupostos de l'empobriment els han aprovat amb els populars; CiU ha donat suport a la reforma laboral... És cert però que ara estem en un col·lapse històric de l'autonomisme i l'Estat espanyol ni té respostes ni les tindrà tant per una lògica financera –està en fallida- com política perquè el nacionalisme espanyol hegemònic no permetrà cap pacte.

En 34 anys el garant de la unitat d'Espanya al nostre país ha estat CiU


- Vostè parla de la memòria però segurament, fent un refrany, sense Convergència no hi ha independència...

- Sí, és cert. Nosaltres fa 34 anys que reivindiquem un referèndum, benvinguts al club els que el demanen des d'un mes ençà. Malgrat l'oposició de les elits, sí que hi un moviment tectònic, no tant a Convergència sinó al carrer. I el que no se'ls hi pot negar als convergents és la capacitat de canviar el relat del país en poques setmanes i convertir Artur Mas en una mena de Braveheart que ens porta cap a la llibertat. Ara bé, si no són conseqüents amb el que va demanar el poble a la Diada tindran un problema. En tot cas és cert que en l'actual correlació de forces l'esquerra està en minoria i tal com hem dit més d'una vegada només coincidirem amb la nostra burgesia nacional la fracció de segon en què es convoqui el referèndum.

- L'Onze de Setembre vostè ha dit que es va manifestar un poble però la CUP va convocar una marxa a banda de la de l'Assemblea. Va ser un error?

- No, va ser una realitat, un fet. I també és cert que va convocar a les dues manifestacions. El que és obvi és que molts militants de la CUP estan adherits a l'ANC –Blanca Serra, candidata per Barcelona, forma part del secretariat- però també hi ha un sector que veu les contradiccions del procés sobiranista. En tot cas, teníem una cama a cada banda transmetent un vot de confiança i, al mateix temps, un cert gest d'alerta perquè tots recordem la traïció a l'Assemblea de Catalunya.

- En aquesta campanya un dels seus lemes és el “ho volem tot”. I això vol dir independència, socialisme i Països Catalans. Fins a quin punt suposarà per la CUP i les organitzacions que hi donen suport que si s'acaba plantejant un referèndum serà només del Principat de Catalunya?

- És evident que ens generarà maldecaps. Nosaltres estem per uns Països Catalans lliures i solidaris i tenim clar que la burgesia i les elits han girat l'esquena al País Valencià i a les Illes. És una realitat irrenunciable però també és cert que la llibertat mai és una institució i que els hem de vertebrar al carrer. Això sí, el referèndum provocarà una compartició que salvant les distàncies ens recorda Irlanda però també hem de tenir els peus a terra i entendre-ho com una realitat confederal en què cada territori ha de fer el seu procés.

- Parla de maldecaps interns però els votants segurament voldran saber la postura de la CUP en un hipotètic referèndum i la possibilitat que no es demani el “sí”...

- Jo crec que no, la pregunta quasi ofèn. L'Esquerra Independentista porta 34 anys de combat i no fallarà al seu poble. Nosaltres votarem a favor de la independència, això esta claríssim. Ara bé, el que veig és la CUP pressionant perquè el procés no s'oblidi de la resta dels Països Catalans.

La CUP pressionarà perquè el procés no s'oblidi de la resta dels Països Catalans


- En els darrers dies el debat s'ha europeïtzat bastant tant des d'aquí com a Madrid i Brusel·les mateix. Segurament, vostès són l'únic partit independentista que prefereixen quedar-se fora de la Unió Europea...

- No ens fa cap por si passa. Nosaltres som europeus i mediterranis però tenim una lectura absolutament crítica de com s'ha construït la Unió Europea. L'euro ha estat un projecte d'imposició neoliberal i se'ns governa amb la por com mostra el xantatge constant amb una Grècia que està transferint rendes als inversors alemanys. Apostem per una altra unió política, econòmica i social i, sobretot, ens neguem a pagar el deute privat i a rescatar cap banc.

- Tornem el 25N. Fins ara s'han publicat moltes enquestes i en cap la CUP hi apareix ni tant sols amb una projecció de 0-3 diputats. Desanimats?

- No. Fem tres reflexions demoscòpiques. A les municipals del 2011 la CUP es presenta al 10% de municipis i obté 62.000 vots, un 2,2% dels sufragis. Segon, els avals són un element d'esperança perquè amb tres dies aconseguim uns 30.000 suports –malgrat que tenim en compte que gent d'altres sensibilitats ens ha avalat per una qüestió democràtica-. I, finalment, no tenim maquinària electoral però sí molts sensors al carrer que ens indiquen que hi ha una gran mobilització. A més, malgrat que fa dues setmanes que vam anunciar que ens presentem ja se'ns dóna una intenció de vot directa que en l'estimació ens fa estar a prop de la barrera del 3% (uns valors que en anteriors conteses donaven representació a Ciutadans i Solidaritat). Estic segur que la CUP assolirà un molt bon resultat i l'objectiu és que la unitat popular tingui grup parlamentari propi.

Estic segur que la CUP assolirà un molt bon resultat, l'objectiu és que la unitat popular tingui grup parlamentari propi


- Al llarg d'aquests dies s'ha debatut molt perquè no anaven junts amb altres partits independentistes però han explicat per activa i per passiva que tenen un funcionament i una ideologia molt diferents a la d'ERC o a la de SI. Més enllà d'això, no serà un gran fracàs en l'actual context sobiranista si la CUP més Solidaritat sumen 100.000, 120.000 o, fins i tot, 140.000 vots i no aconsegueixen cap diputat?

- No, serien 140.000 vots que segueixen comptant perquè la democràcia va molt més enllà de votar cada quatre anys. Serien 140.000 persones que aposten per la llibertat del país. De fet, encara que la CUP aconsegueixi tres, quatre o cinc diputats, la clau de la llibertat continuarà en com els agents socials i el carrer activen el canvi polític i social en aquest país.

- Més enllà de la consigna, si vostè esdevé diputat quines seran les primeres propostes que plantejarà al Parlament?

- Afortunadament, les que decideixi l'assemblea nacional de la CUP. Però si n'hagués d'apuntar algunes segurament serien en l'eix nacional precipitar el temps polític per assolir la independència del país i, en l'àmbit social, donar veu a la PAH i aconseguir una moratòria de desnonaments; donar la veu al tercer sector i tirar endavant un pla de xoc contra la pobresa i la crisi.

David Fernàndez. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació