Junqueras ven esperança

El republicà s'erigeix com el garant de la justícia social que s'identifica amb l'independentisme

per Quico Sallés/Barcelona , 16 d'octubre de 2012 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, durant la conferència 'L'esquerra d'un nou país' Foto: ACN

Envoltat de primeres estrelles de la biosfera nacional catalana com ara Lluís Llach, dels caps de llista d'ERC per a les properes eleccions, de tot el ventall d'ex-consellers així com l'exlíder dels republicans, Joan Puigcercós, i del mig miler de persones que omplien l'auditori ONCE de Barcelona, Oriol Junqueras ha posat de llarg la seva candidatura a president de la Generalitat per les eleccions del proper 25 de novembre.


Junqueras ho ha fet aquest vespre de forma sòbria, però solemne. Ho ha fet pronunciant una conferència sentida, personal i amb un component intel·lectual difícil de trobar en el pim pam pum polític de cada dia. Junqueras no ha fet res més que explicar, amb mà d'orfebre però amb contundència de taller, el seu pensament polític: l'independentisme inclusiu, l'independentisme en el que "no hi sobra ningú", perquè és l'instrument de la justícia social. "Els que volen la justícia social són dels nostres", ha estat la divisa d'un Junqueras inspirat en el dens fonament de l'esquerra catalana, en el pes de la responsabilitat històrica que, com un camàlic castigat, ha patit l'esquerra d'aquest país.

Junqueras ha fugit de l'efectisme d'un titular clar en un acte de pòsit filosòfic i polític, dirigit a explicar als seus una idea d'un independentisme allunyat del dogmatisme. Un independentisme amarat de diverses ideologies i moviments que han marcat l'evolució social de Catalunya. Citant des dels remences als carlins d'Olesa de Bonesvalls, als soviètics del Baix Llobregat, als assemblearis anarquistes que van entronitzar la figura de Salvador Seguí, als practicants de l'empirisme britànic i del racionalisme francès o els descreguts de l'estat que defensaven una esquerra liberal tintada d'individuaisme compassiu Junqueras ha bastit una arquitectura complexa de formació però molt simple en l'objectiu: fer la vida fàcil a la gent.


Inclusió, justícia social i la virtut de la compassió són els ingredients que Junqueras vol cuinar per oferir-los com a plat electoral independentista i que avui ha escorxat amb destresa pedagògica, identificant futur amb independència i esperança. Convençut que els començals saben que el 25 novembre es decideix alguna cosa més que les eleccions, Junqueras vol ser el garant d'aquesta cosa més que es decidirà. "Aquí no hi sobra ningú", ha insistit recordant la seva persistent idea de donar al castellà carta d'oficialitat en una futura República Catalana.

Junqueras s'ha investit com un independentista útil, heterodox en les idees, pragmàtic en el fer i resolutiu en l'objectiu. Sense messianismes, amb un discurs sinuós, carregat de matisos que dibuixen un univers tan complex com és l'entramat de la societat catalana, Junqueras ha dibuixat en la pissarra mental d'un independentisme que ara tasta el plaer de ser majoritari, el discurs que tothom entén: "La independència és esperança". I aquesta vegada, l'esperança es pot fer realitat. Junqueras té ganes de provar-ho.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació