Arnaldo Otegi: «Hem d'anar cap a Euskal Herria, nou estat d'Europa»

El líder de l'esquerra abertzale planteja un canvi d'estratègia per abandonar la via nordirlandesa i acostar-se al que planteja el sobiranisme català

per Salvador Cot , 14 d'octubre de 2012 a les 18:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dirigent de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, a la banqueta de l'Audiència Nacional espanyola durant el judici del juny del 2011. Foto: Angel Díaz/ACN.

Aquest dissabte va fer tres anys exactes que Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) va ser empresonat per pertànyer a Batasuna, una organització que el sistema polític i judicial espanyol va començar a considerar que pertanyia a una mena d'ETA global a finals dels anys noranta. A hores d'ara, Otegi està reclòs al centre penitenciari de Logronyo. És des d'allà que respon, en exclusiva, a les preguntes de Nació Digital.


- Un filòsof basc que vostè deu conèixer, Xabier Zubiri, escrivia que "la intel·ligència no veu la realitat impassiblement, sinó impressivament". En aquest sentit, el procés de pau sembla avançar, però la imatge d'Arnaldo Otegi empresonat genera una impressió molt determinant...

- Zubiri parlava d'"intel·ligència que sent"... I la impressió que cita reflecteix amb claredat evident que els enemics de la pau tracten de sabotejar o fins i tot col·lapsar el nou temps que l'esquerra abertzale ha obert a Euskal Herria. Els enemics de la pau, que són molts i molt poderosos (i que estan instal·lats en els llocs clau tant de la jerarquia policial o militar com en els consells d'administració de grans empreses, entitats financeres i mitjans de comunicació) estaven còmodes en un escenari de confrontació armada de baixa intensitat del qual n'extreien grans beneficis tant polítics com econòmics. El nostre delicte -el meu i el dels meus companys empresonats- és haver estat els responsables de la desaparició d'aquest escenari i la seva substitució per un escenari exclusivament pacífic i democràtic. I per això ens van empresonar i se'ns manté a la presó.


- Les enquestes, fins i tot una del diari El Mundo, anuncien un tomb inèdit en el mapa electoral basc, amb un percentatge superior al 60% per a la suma de PNB i l'esquerra abertzale. ¿Fins a quin punt és un mèrit de les diverses forces d'àmbit basc i en quin percentatge es tracta d'una reacció contra un govern que té una base social insuficient?

- El govern PSOE-PP només va ser possible en termes d'aritmètica parlamentària perquè la voluntat democràtica de la ciutadania de la Comunitat Autònoma Basca (CAV) va ser amputada amb la nostra il·legalització. Tracten de fer creure a l'opinió pública de l'estat que la nostra ciutadania havia optat, finalment, per donar la confiança majoritària al constitucionalisme espanyol. No ha estat sinó un intent, absurd, d'ocultar la realitat a través de la utilització sostinguda d'una gran mentida, que tinc la impressió que han acabat per creure's. Ara, quan el conjunt de les sensibilitats polítiques del país hem concorregut en les últimes cites electorals tota la seva realitat virtual s'ha enfonsat com un castell de cartes. Així que les pròximes eleccions de la CAV tornaran a posar negre sobre blanc el caràcter cada cop més minoritari de les posicions constitucionals espanyoles en aquesta part del nostre país.


- De confirmar-se aquesta tendència, quin és el seu pronòstic per conformar una majoria en el parlament de Vitòria?

- Permeti'm primer una predicció: les forces polítiques sobiranistes a la cambra depassarem amb escreix la majoria absoluta, si se'm permet ser generós i incloure el PNB com a força decididament sobiranista. I, a més, crec que també hi haurà majoria absoluta sumant l'esquerra, essent, si se'm permet, ja extremadament generós en considerar el PSE com a força d'esquerra. Així que abans de parlar de majoria necessitem fixar les grans prioritats d'aquesta nova legislatura, que per a mi són, fonamentalment, tres: consolidar la pau, dissenyar un nou marc polític i fer front a la crisi econòmica. Per a les dues primeres necessitem el concurs de tothom, sense exclusió. Per a la tercera, des del nostre punt de vista, només podem conformar majories amb aquells que es plantegin, amb claredat política, alternatives a les que plantegen els saquejadors de l'estat del benestar.

"Hem de posar tot el nostre esforç de caràcter unilateral en la construcció d'un nou estat independent a Europa"

- L'esquerra abertzale contempla algun itinerari cap al dret a decidir que no inclogui el PNB?

- El dret a l'autodeterminació forma part del bloc dels drets humans elaborat per Nacions Unides. No és un dret que pugui ser sotmès a transacció, és una reivindicació gairebé prepolítica. És sobre el seu exercici que cal arribar a un acord i nosaltres no excloem ningú. Però permeti'm que li avanci una reflexió. Portem dècades plantejant aquest acord i l'estat sempre ens ha respost amb un cop de porta. Així que crec que s'ha obert el temps en el qual totes les nostres energies han de ser utilitzades en l'exercici pràctic d'aquest dret i en la configuració pacífica i democràtica d'una gran majoria que reivindiqui i materialitzi aquesta proposta: Hem d'anar cap a Euskal Herria, un altre nou estat d'Europa.

- Pel que fa al procés de pau, què li sembla l'actitud del govern de Madrid? Com interpreta la reacció de l'executiu al cas Uribetxebarria?

- El PP ha fet de la no solució la seva aparent alternativa. Així que en definir-los com a enemics de la pau estem essent absolutament rigorosos i proporcionats amb el nivell de provocació i irresponsabilitat que estan demostrant. En el cas del Iosu aquesta actitud ha estat, a més, extremadament cruel i venjativa. Els problemes no poden solucionar-se si hi ha una inclinació permanent i deliberada per ser esclaus de les més baixes posicions i els instints més primaris. Avui l'alternativa del PP és l'amenaça i la decadència econòmica.

- Quina mena de progressos simbòlics es planteja l'esquerra abertzale en l'àmbit de les víctimes d'ETA? Les trobades entre presos i víctimes contribueixen al procés de pau?

- L'esquerra abertzale, en un acte solemne celebrat al febrer al Kursaal de Sant Sebastiàva manifestar la seva desolació per les conseqüències doloroses derivades de l'acció armada d'ETA i per la nostra posició política en la mesura que hagi suposat -no de forma intencionada- un dolor afegit o un sentiment d'humiliació a les víctimes. Ara, en el llibre que he publicat, jo he assumit en primera persona aquesta reflexió, la qual cosa implica un nou gest en un camí que tingui la certesa que recorrerem fins el final. Sobre les trobades que s'han produït entre alguns presos i algunes víctimes, que jo respecto profundament en l'àmbit personal, em fa l'efecte que en la mesura que han format part d'una determinada estratègia poden perdre una part del seu valor. Dit això, jo he fet una proposta a l'esquerra abertzale per a què obri vies de comunicació, directes o indirectes, amb totes les víctimes per buscar una atmosfera humana que ens permeti avançar en nous compromisos com un escenari de pau i justícia per a tothom.

"El govern del PP ha rebutjat reiteradament la invitació d'ETA al diàleg"

- Per a quan una entrega d'armes verificable per part d'ETA? Cal escenificar una dissolució definitiva com a punt i final del procés de pau?

- ETA ha efectuat permanentment una crida a l'Estat Espanyol per començar converses que permetin el desarmament i la dissolució de les estructures militars de la seva organització. El govern del PP ha rebutjat reiteradament aquesta invitació al diàleg que, a més, em consta, té el vist-i-plau d'una bona part de la comunitat internacional. I és una actitud que no em sorprèn perquè per als enemics de la pau l'escenari de la dissolució i el desarmament d'ETA forma part dels seus pitjors malsons polítics. Perquè, al cap i a la fi, sense ETA actuant com el gran enemic interior ja no existeixen excuses ni arguments democràtics per oposar-se als nostres drets nacionals i democràtics. I aleshores només els queda la força, l'amenaça i la imposició. I en això estan.

- Existeixen contactes estables entre l'actual govern espanyol i l'esquerra abertzale o ETA?

- Fins on m'arriba la informació no existeixen, a dia d'avui, cap tipus de contactes pel que fa al govern espanyol.

- Després de tants anys de conflicte amb violència, vostè es consideraria un lehendakari acceptable per al conjunt de la ciutadania basca?

- Comprendrà que parlar de mi en primera persona em causa un cert rubor i és un exercici de vanitat que sempre procuro evitar. Així que li respondré en termes col·lectius. L'esquerra abertzale conformarà un dia, amb absoluta certesa, un govern basc d'esquerres que sigui acceptat i acceptable per a la immensa majoria del poble basc.

- Passada la Diada, totes les enquestes detecten una majoria social independentista a Catalunya. Creu que un procés com el català, sense presos ni violència, pot recollir més simpatia internacional o avançar més ràpid en l'opinió pública?

"Sí que penso que, aparentment, el ritme
català s'ha accelerat"

- Per a mi, els processos de recuperació de la nostra sobirania per part de bascos i catalans formen una mena de vasos comunicants en termes polítics. En qualsevol cas, la no existència de presos, refugiats i víctimes a Catalunya facilita enormement el desenvolupament d'un procés exclusiu de demanda de sobirania. Nosaltres, per contra, necessitem invertir una gran part de les nostres energies en la solució del que anomenem les conseqüències del conflicte. Solució en la qual, a més, el concurs dels governs espanyol i francès és absolutament necessari. Dit això, li diré que aquest factor no crec que tingui una especial incidència en les posicions de la comunitat internacional. Quant als ritmes, sí que penso que, aparentment, el ritme català s'ha accelerat, però no tingui cap dubte que aquest ritme es contagiarà al nostre, i a la inversa.

- Quines diferències observa entre ambdós processos?

- A més de l'existència de presos que comentava abans crec que hi ha dues diferències notables que també es faran presents en el nostre país amb el temps. Un envejable protagonisme de la societat civil catalana i l'extensió de la base popular independentista per motius de caràcter econòmic. Aquests dos ingredients han de fer irreversible el procés iniciat.

- El nacionalisme basc sempre ha mantingut una relació estreta amb el moviment republicà irlandès. Superada la violència, aquest model giraria cap a Escòcia?

- Nosaltres seguim mantenint una relació estretíssima amb el moviment republicà irlandès, però vull aprofitar aquesta pregunta especialment interessant per tractar de respondre en termes estratègics. Irlanda era per a nosaltres un mirall tant per l'existència d'una confrontació de caràcter político-militar, amb presos i víctimes, com per la reivindicació d'un marc intermedi, tàctic, que permetés al poble irlandès exercir el dret a l'autodeterminació. Nosaltres també portem dècades defensant aquest acord polític intermedi amb l'estat, que seria autonomia més dret a decidir. Però avui -i això és el que és substancial- en termes estructurals, necessitem fer-nos aquestes preguntes: És possible aquest acord amb l'actual estat espanyol? És possible encara un acord intermedi que no contempli la plena sobirania en matèria econòmica? I la resposta, a dia d'avui, és no. Així que, sense renunciar a la mà estesa per a aquest acord, hem de posar tot el nostre esforç de caràcter unilateral en la construcció d'un nou estat independent a Europa. Ells no ens respecten, nosaltres marxem.

"Bascos i catalans som part de la realitat europea i és en aquest marc on hem de veure satisfets els nostres drets nacionals i democràtics"

- La resolució política dels casos basc i català ha de ser assumida exclusivament des de Madrid i París? Europa hauria d'implicar-se en una hipotètica ampliació interna?

- Bascos i catalans som part de la realitat europea. I és en aquest marc on hem de veure satisfets els nostres drets nacionals i democràtics. I jo no tinc cap dubte que així serà si som capaços d'articular majories populars sòlides en defensa d'un estat propi en les nostres respectives nacions. I més veient les amenaces de vetar la pertinença de Catalunya a la Unió Europea en el cas d'independitzar-se es multipliquen. Per cert, existeix un grau més alt de violència que amenaçar tot un poble amb un veto que podria tenir greus conseqüències socials i econòmiques per al conjunt de la població?. Li comentaré una anècdota que em va passar fa més d'una dècada durant una trobada amb un personatge molt influent de la socialdemocràcia alemanya que em va dir, literalment, el següent: "Alemanya no farà res per afavorir la independència del poble basc. Però si la proclamen pacíficament i democràticament tampoc no farà res per defensar la unitat d'Espanya".

- L'estat espanyol té dos focus d'inestabilitat territorial tradicionals, articulats per opcions polítiques basques i catalanes de llarga trajectòria, a les quals s'ha afegit un fenomen nou a Andalusia. Creu que el moviment que lidera Sánchez-Gordillo pot afegir un nacionalisme andalús sòlid al mapa polític?

- Tinc un enorme respecte pel poble treballador andalús i un grau intens de simpatia per Marinaleda, on hi ha una plaça amb el nom de Santi Brouard, company i mestre de la Mesa Nacional assassinat pel terrorisme d'estat. També tinc aquesta simpatia pel SOC, Sánchez Gordillo o Julio Anguita. Dit això, desitjo que també s'articuli a Andalusia un nacionalisme d'esquerres sòlid, perquè això contribuiria, sens dubte, a la consolidació d'una gran aliança popular i plurinacional que impulsés la definitiva modernització de l'estat espanyol, tant en termes polítics com econòmics.

- M'agradaria preguntar-li una impressió personal. Vostè ha entrat a la presó sis vegades (1987, 1991, 2005, 2006, 2007 i 2009), les dues primeres com a membre d'ETA i les últimes quatre fruit de la seva activitat política. Creu que aquesta condemna serà l'última?

- Li seré sincer. Mentre no es produeixi la democratització de l'estat, tots els que, essent coherents, participem en una estratègia pacífica i democràtica, però de confrontació desobedient hem de saber i estar preparats perquè la presó seguirà estant en el nostre horitzó vital. I en això, vaig a a Thoreau: "Sota un govern que empresoni a algú injustament, el lloc adequat per a una persona justa és també la presó".

- Ha rebut algun tipus de tracte diferent per part del sistema penitenciari?

- No he rebut cap tracte diferenciat, ni jo l'acceptaria.

- Imagini un estat basc. Els ciutadans identitàriament espanyols haurien de tenir alguna consideració col·lectiva?

- En l'àmbit de la que, sens dubte, serà la República Basco-Navarresa -Euskal Herriko Errepublika/República de Navarra- tota la ciutadania tindrà els mateixos drets i obligacions, independentment de quin sigui el seu origen, raça, ideologia o religió. Dit això, i si així ho demanessin els ciutadans que vostè menciona, podrien disposar de les consideracions de caràcter col·lectiu necessàries i ajustades a les normes constitucionals de les que ens haguem dotat. Sempre estarem oberts al diàleg i a l'acord. Aquests ciutadans no han de tenir cap por, entre d'altres coses perquè aquesta identitat forma part, en major o menor grau, d'una gran part de la família i ciutadans que avui conformen Euskal Herria.

- Què és el primer que farà quan surti de la presó? En l'àmbit polític i en el personal, si m'ho permet...

- En l'àmbit polític tornaré a prendre'm un temps per parlar amb el màxim nombre possible de persones i militants de tota Euskal Herria per reprendre el pols al país i posar-me després a disposició de l'esquerra abertzale. En el pla personal, necessito recuperar el temps robat a la meva família per tornar-ne a gaudir. I, si puc, vull emprendre amb ells un viatge a alguna ciutat o país que tinc pendents de visitar. Cuba, Praga o Jerusalem, per exemple.


El dirigent de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, en una imatge d'arxiu. Foto: N.D.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació