Despolititzem el castellà

| 08/10/2012 a les 23:59h
Arxivat a: L'article del dia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/10/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els arguments dels que volen un estat per a Catalunya són il·lusionants, inclusius, regeneracionistes i, a més, tenen prou capacitat i coherència per superar els límits a la democràcia que va imposar el pacte entre franquistes i antifranquistes de finals dels anys setanta. Per això és l'independentisme qui concentra la simpatia de les classes mitjanes d'aquest país, saturades per un estat autoritari i una classe política amb una gran tendència a la repartició i l'immobilisme.

Però l'independentisme català té alguns forats doctrinals difícils de resoldre. Un dels més clamorosos és que no té un discurs clar sobre el castellà. Tradicionalment, els independentistes han considerat que defensar el català equivalia a combatre la influència de la llengua castellana i la seva presència social. Però, darrerament, també han acceptat de bon grat -i amb una certa sorpresa- el suport d'una gran quantitat de castellanoparlants que van col·laborar a omplir els carrers de Barcelona durant la Diada. Castellanoparlant no vol dir espanyolista, això és una obvietat que fins fa poc no era tan evident. Ni tan sols per als que tenim una part dels origens familiars a l'Espanya meridional.

L'endemà de l'Estat Català ningú no pretendrà utilitzar el castellà per excloure el català. La guerra lingüística perdrà tot el sentit i els tribunals catalans no combatran la capacitat de decidir del Parlament. Així que el domini de la llengua castellana per part de la totalitat de la població catalana serà un actiu a fomentar i un exemple a seguir en l'àmbit de l'anglès. Així que, en un context com aquest, no se m'acudeix quin avantatge tindria eliminar l'oficialitat del castellà a la República Catalana.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Oficial
Anònim, 09/10/2012 a les 00:20
Interessant
+57
-3
Que s'aprengui el castellà no vol dir que hagi de ser oficial. No ho és pas l'anglès i s'estudia a totes els escoles.Estic d'acord que quan més llengües se sapiguen millor, però no totes han de ser oficials.
Fer el castellà oficial és despolititzar-lo?
Elisabeth, 09/10/2012 a les 00:25
+46
-4
Jo tampoc no entenc aqeusta insistència en què el castellà sigui oficial a la Catalunya independent. Perquè el castellà si i no l'amazig? NO fa pas més de quaranta anys que la meitat dela població el té com a pròpia. I encara que digeuu que el castellà s'ha de despolitizar, no serà així quan ens indeènditzem. A més, heu pensat en tots aqeulls castellanoparlants de pares que han decidit parlar català, i ara donarem privilegis (sí, que es castellà sigui oficial és un privilegi) a aquells que mai han fetl'esforç per parlar català? L'oficialitat del castellà vol dir oblidar-se de l'immersió lingüística, que la Generalitat tingui dos idiomes, que les televisions puguin ser en castellà o català, etc. Realment creieu que en aquest context, per molt que tinguem un estat, serà el millor pel català? Perquè teniu tant d'interès per l'oficialitat del castellà? L'altra cosa és que el perseguim o que hi pugui haver uncert temps per adaptar-se, però si el castellà és oficial, voldrà dir que els castellanoparlants continuaran sent monolingues? segur que sí, i llavors, quin sentit té? No ho entenc, francament.
Siguem pràctics. Només català i espanyol?
Anònim, 09/10/2012 a les 00:28
+8
-25
L'estat espanyol ha fet servir el castellà com un arma per combatre contra Catalunya i ha intentat fer-lo servir per dividir la societat catalana en dues comunitats.

No ho ha aconseguit. Ni el català ha desaparegut ni hi ha hagut cap mena divisió social ni dificultat de convivència per raó de llengua.

Penso que quan siguem un país lliure hem d'enfocar aquest afer des d'un punt de vista pragmàtic. EL català ha de ser la llengua pròpia i comuna de tots els catalans. Tant dels de Catalunya com dels de la Catalunya nord o de L'Alguer. Tant dels que fa anys que som aquí com dels que vinguin d'Espanya o qualsevol altre estat del món.

A partir d'aquí hem de tenir la ment oberta a reconèixer com a oficials altres llengües d'acord amb el que més ens convingui com a societat. Penso que seria molt bona idea tenir tres llengües oficials més: l'aranès, l'espanyol i l'anglès.
Castellà
Pedrillo, 09/10/2012 a les 00:37
Interessant
+72
-7
No tinc res en contra del castellà. A més, molts dels nostres compatriotes tenen el castellà com a llengua materna: concretament, el 70%. És evident que discriminar d'entrada aquesta part de la població, que és tan catalana com l'altra, seria un error fundacional que arrossegaríem tota la vida (igual que España s'ha basat en un error, el de negar Catalunya, que l'ha portat al desastre).

Només vull fer un toc d'atenció sobre una cosa que s'esmenta poc: el que quedi d'España serà un estat extremadament pobre, similar a Grècia o el Marroc. Versemblantment, milions d'españols emigraran cap a Catalunya, on molts tenen familiars. Si el castellà és oficial a Catalunya, aquests 3 o 4 milions d'espanyols que vindran faran una pressió molt forta sobre el català, que la llengua no serà capaç de resistir.

Repeteixo que no tinc res contra el castellà ni contra els meus molts amics castellanoparlants, que estimo o odio en la mateixa proporció que els catalanoparlants. Però hem de vetllar perquè el català, com a patrimoni de tots (castellanoparlants i catalanoparlants) no desaparegui, precisament amb l'estat propi.
TVE qualificava de lladrucs de gos l'anglès a Puerto Rico
Jordi M, 09/10/2012 a les 00:37
+34
-1
El castellà només podria començar a despolititzar-se quan el català s'hagi normalitzat sense perill de marxa enrere. I remarco el condicional.
El millor seria ni parlar-ne
Jordi M, 09/10/2012 a les 00:46
+14
-1
Algú es pensa que hi haurà algú que sentint-se espanyol acceptaria la independència si cedim en la normalització del català? Que no veieu que és a l'inrevés, que acceptarien mil milions de vegades abans el català que deixar de 'viure a Espanya'? De totes maneres, tragar amb la cooficialitat em sembla menys repugnant que tragar amb el bilingüisme. Bàsicament perquè cooficial també ho és el català a Alacant o el gaèlic a Irlanda.
Importante
Anònim, 09/10/2012 a les 00:50
+18
-2
No confundir Castellano con Español.
Ni castellano parlante con españolista.
//*//
No correu tant flower-powers!
johan, 09/10/2012 a les 00:52
+33
-2
No correm tant collons! El castellà ha de tenir un estatus especial a Catalunya ara que sigui oficial de per vida és massa d'hora per decidir-ho, això ja ho veurem més endavant. És una llengua útil el castellà? Sí, d'acord. S'ha de seguir ensenyant a les escoles un cop independents? Sí, perquè no? Ara bé, que sigui oficial 20 anys després de la independència..No ho tinc tant clar. Bé que el rus que és una llengua super important, no és oficial a Letònia, Estònia i Lituània! I això que els russoparlants a Estònia son vora un 40-45% de la població!
Com a Andorra.
S. Estrada, 09/10/2012 a les 01:21
+37
-1
El català, llengua oficial en un Estat propi. Ja sabem que el castellà és emprat per molts conciutadans, però en vistes al futur, el català ha de gaudir d´estatus oficial, ja que no se ser així, persistiria la seva subjugació al castellà, i això seria un contrasentit en una Catalunya Lliure.
La Independència, no assegura la pervivència del català. Fins i tot, podria esdevenir contraproduent, precisament pels arguments que explica Pedrillo (OO:37).
Respongui'm, senyor Cot
Enricmm, 09/10/2012 a les 02:04
+47
-4
Respongui'm la següent pregunta de forma honesta senyor Cot: Quants estats té darrere seu com a suport el castellà i quants el català?

El català només ens té a nosaltres i el donar la cooficialitat al castellà a la república catalana només acceleraria el procés de substitució lingüística ja encetat. Només per això ja hauria de quedar clar que el català i l'aranès han de ser les úniques llengües oficials.
constitució catalana
innisfree, 09/10/2012 a les 06:29
+19
-3
Constitució catalana

Article x. La llengua

El català, com a llengua històrica i nacional de Catalunya, és l'idioma oficial de la República Catalana. Al territori de la Vall d'Aran, l'estatus equivalent correspon a la variant de la llengua occitana anomenada aranès.

Per raons demogràfiques i històriques, el castellà té la consideració d'idioma preferent.

Tot ciutadà català té el dret i el deure de saber el català.

El català és la llengua d'ús de l'administració i la llengua vehicular de l'ensenyament.

Els ciutadans es poden adreçar normalment a l'administració en castellà.

El sistema educatiu ofereix ensenyament del castellà a tothom que ho vulgui.

Tota persona que ocupi un càrrec en l'admistració o un lloc d'atenció al públic en l'empresa privada s'ha de saber expressar en català.
Normalitzar
Anònim, 09/10/2012 a les 07:48
+17
-0
Que li cal al català per tenir un futur oficial, normal i general com totes les llengües amb estat si mai assolim la independència? Per mi aquesta és la primera pregunta, no la que es planteja ara.
Algún lingüista
Anònim, 09/10/2012 a les 08:03
+32
-2
Que ho digui algú. El bilingüisme és una situació transitoria on una de les llengües s'imposa a l'altre. Ni tant sols Andorra pot asegurar la pervivencia del català. En hi haurà per pixar-se de riure que sigui el propi estat català que es carregui la seva llengua. Pregunteu als lingüistes. Aneú als patis d'escola i escolteu que s'hi parla.
indignat 2.0.
Reusenc v.2.0., 09/10/2012 a les 08:07
+5
-38
Entonces, y siguiendo la lógica de su último apartado, sólo en una Cataluña independiente se podría rotular en los comercios únicamente en castellano o cualquier idioma sin ser multados por no rotular en catalán. Muy coherente , si señor. Como diría Fernando Fernán Gómez, ¡a la mierda!
Si
Anònim, 09/10/2012 a les 08:17
+8
-17
Estic d’acord, la primera llengua de molts catalans, més del 50%, no pot tenir el mateix estatus que l’anglès que és una llengua d’aprenentatge a l’escola o de treball. Cal que el castellà tingui alguna cooficialitat.
D’aquesta manera també es talla d’arrel divisions i discursos de la por del PP i Ciutadans, de dir a gent gran castellanoparlant que en una Catalunya independent estaria obligats a parlar-lo.
Parlem clar
Oriol (Montreux), 09/10/2012 a les 08:20
+16
-4
Que ERC digui que l'espanyol serà també oficial a la nova República Catalana és simplement una eina de prevenció de la segona fase de la guerra que Espanya lliurarà contra la secessió.
**************************************************
Espanya - els Espanyols - té una darrera arma que utilitzaran com a darrer recurs per minvar el vot espanyol de CAT per a la Independència.

Serà la utilització de la por entre la comunitat lingüística espanyola a la pèrdua d'oficialitat de la seua llengua. Posaran l'exemple de Letònia on la llengua russa parlada pel 40% de russos - allà no en diuen la collonada russoparlants com a Catalunya - ha estat bandejada i una policia lingüística s'ocupa de control.lar tots els comerços per tal que llurs empleats utilitzin només el letó. No és pas casual que Rússia haja deixat sense Internet ni comunicacions amb atacs informàtics tot Letònia i que hagi hagut morts en manifs de russos no fa pas gaire.

********************************************************
Jo sóc simplement partidari de l'oficialitat provisional d'un màxim de 10 anys de l'espanyol fixat a la Constitució de la Confederació Catalana.

I dic Confederació Catalana perquè la nostra Constitució haurà de permetre la lliure associació per via federal de la resta de Països Catalans.

L'occità haurà d'ésser reconegut com a llengua nacional i oficial exclusiva a la Val d'Aran.

El francès també durant els 10 anys posteriors al traspàs del Nord a la nova Confederació.
********************************************************

Tot plegat és força patètic car cada visita a Catalunya des de fa gairebé 30 anys em fa sentir estranger. Fa anys que ho escric als fòrums: no em contesten en català ni a l'aeroport del Prat, ni a les benzineres, ni als quioscs, ni els taxistes, ni quan truco a les oficines de la Seguretat Social, ni a les recepcions dels hotels a Barcelona. I no són pas guàrdies civils, ni policies espanyols ni espanyols arribats fa una setmana a Catalunya.

Una espanyola amb 15 anys a CAT i directora d'un hotel no gaire lluny de Barcelona em deia l'any passat a la meva pregunta del per què no em contesten en català malgrat haver fet l'escola catalana: "Ells - ?????? - pensen que tenen tot el dret d'usar l'espanyol perquè són a Espanya i que no tenen pas cap obligació de parlar català". Així de contundent ! I després va afegir que en un referèndum d'Independència només haurien de votar els Catalans i no els Espanyols com ella. Jo li vaig dir que el primer que faria el Govern Espanyol és empadronar milions d'Espanyols per fer tombar el Sí a la Independència. Resposta d'ella: segur !
***************************************************
Em fa riure llegir "despolititzar el castellà" quan en Nebrija ja va dir fa segles que la llengua és la companya de l'Imperi. El d'ells.

Què faran els Catalans ? Canviaran llur comportament lingüístic de passar-se a l'espanyol ?

O es mantindran en català a tot arreu per forçar els hispanòfons a passar-se al català ?

No és pas tant l'oficialitat sinó el comportament lingüístic dels Catalans el qui ens durà o no a un conflicte post-Independència que el veig inevitable sinó comença ja abans amb l'empenta maquiavèlica del Poder Espanyol.
Quants complexos !
Joan Garcia, 09/10/2012 a les 08:22
+23
-2
Què pobres són els arguments Sr. Cot quan neixen del complex nacional. Una llengua que no és imprescindible i que sempre té una alternativa d'utilització, com és el castellà a Catalunya, va perdent espais d'ús, es converteix en una llengua minoritzada i acaba essent totalment residual o despareixent.

Després de fer el castellà oficial quan siguem independents no s'hi valdrà a queixar-se i a plorar com fem sempre els catalans, i serem els propis catalans els que haurem signat per pròpia voluntat la desparició de la nostra llengua.
Quants complexos !
Joan Garcia, 09/10/2012 a les 08:24
+24
-3
Què pobres són els arguments Sr. Cot quan neixen del complex nacional. Una llengua que no és imprescindible i que sempre té una alternativa d'utilització, com és el castellà a Catalunya, va perdent espais d'ús, es converteix en una llengua minoritzada i acaba essent totalment residual o despareixent.

Després de fer el castellà oficial quan siguem independents no s'hi valdrà a queixar-se i a plorar com fem sempre els catalans, i serem els propis catalans els que haurem signat per pròpia voluntat la desparició de la nostra llengua.
Llautó
Anònim, 09/10/2012 a les 08:29
+24
-6
Sr. Cot, si vostè defensa una bestiessa com aquesta no és pel seu criteri, és perquè defensa el líder d'ERC. Ara ja sabem de quin peu calça, i qui li paga les sabates.
Epic Fail
Anònim, 09/10/2012 a les 08:33
+29
-2
Mai entendré perquè moltíssims castellanoparlants no han fet mai ni el més mínim intent de dir ni tan sols un trist bon dia. Si de veritat estimessin Catalunya, millor dit, els que de veritat estimen Catalunya almenys ho intenten, o si més no ho respecten. Com diu en Partal jo tampoc vull una Catalunya a la Ucraïnesa coi.
El que al menys val un refrendum
Reagrupat, 09/10/2012 a les 08:41
+19
-2
Algu ha estudiat a fons el cas d'Andorra o de qualsevol país petit que rep influències de lléngües majoritàries veïnes ?. La llengua feble i petita sempre te trendència a disparèixer, fins i tot si és oficial per llei de mercats.
Quan s'està al servei d'un partit...
Anònim, 09/10/2012 a les 08:47
+26
-4
La raó és molt simple, Sr. Cot, com han demostrat tots els estudis i totes les realitats nacionals, dos idiomes només poden coexistir en un mateix estat en situació d'igualtat si cadascun es desenvolupa en un territori diferent i barrat lingüísticament (Suïssa). En cas contrari el més fort sempre s'acaba menjant l'altre. Això no és una opinió ideològica ni política, és un fet contrastat que cadascú té dret a ignorar si això el fa més feliç.
I per cert, la imposició del castellà fins ara ha contribuït a crear una actitud de resistència en els catalanoparlants que deixerà de ser-hi un cop no hi hagi imposició (exemple Transició). Pensar que un cop no hi hagi imposició el català ho té tot guanyat és no tenir cap capacitat d'anàlisi. Podria perfectament ser que el fet de passar d'una cooficialitat imposada a una de normalitzada accelerés la desparició del català a l'haver afeblit l'actitud de resistència.
En qualsevol cas la cosa és massa complexa i seriosa com per tractar-la a nivell de tertulia amb arguments tan febles com els que es poden llegir al seu escrit.
hmm
Tomppa, 09/10/2012 a les 09:52
+16
-3
Ser bilingüe es una manera a conservar llengües inútils o ensenyar els nens a parlar amb mare i pare que parlen diferents llengües. Es molt importar parlar moltes llengües, però es molt i molt patètic limitar un i mateix només parlar amb espanyols quan el món es molt gran. A Europa hi ha més gent que parla francès i italià que no pas que la gent que parla en castellà, perquè i amb quin motivació serià obligatori que 100%/TOTHOM per imposició a Catalunya hauria de ser lligat amb castellà parlants ? Estic ben segur que majoria absoluta preferia a escollir castellà com optatiu a l'escola perquè es més fàcil i natural, però TOTHOM!? No ha estat prou que feixistes etc. han imposat el castellà per TOTHOM que un estat lliure també demanaria que TOTHOM han de parlar en castellà ? Dic molt clar, avui dia, no tinc dret a anar a metge a catalunya i esperar que el metge sap parlar en català! Quin fàstic! I si el català serà oficial a estat català, vol dir que no tindrà dret a rebre metge que parli en català tampoc ? Que foteu el camp totes catalans de debò que me'n vaig si per canvi de parell de vots esteu capaços a destrossar el català. No ho se si enteneu, però a Catalunya independent serà obligatori a crear escoles en castellà al costat d'escoles en català si el castellà es llengua oficial ... ho enteneu ?
Avantatges cap
Guerau, 09/10/2012 a les 09:57
+20
-3
Quin avantatge tinria l'anglès oficial a Noruega quan el sap tothom? Quina dsaventatge té no tenir-lo?

El mateix amb el castellà, no trobo cap desaventatge no tenir el castellà d'oficial (ans al contrari crec que estalviaria molts problemes) sempre i quan el castellà com l'anglès i a poder ser l'alemany i el xinès siguin presents a les escoles.
La covardia acaba sortint cara
Anònim, 09/10/2012 a les 09:59
+30
-1
A Catalunya la situació colonial ens ha estovat tant el cervell que hem arribat a creure que cedir, renunciar, abaixar-nos els pantalons, sempre comporta beneficis. La manca de llibertat ens ha fet oblidar que, tot sovint, una renúncia implica en el futur molts més inconvenients que els que pot implicar al present mantenir-se ferm. Voler fer oficial l'espanyol a Catalunya implica posar les bases per una reacció xenòfoba entre la població catalana, humiliada en veure com és el propi estat català qui imposa l'espanyol. Perquè la covardia dels nostres polítics és tant gran que aquesta oficialitat serà una realitat efectiva, no es limitarà pas al camp de la retòrica. N'hi ha que viuen en ambients tant hispanitzats que s'han oblidat d'un fet fonamental: la llengua catalana és VIVA, viscuda i sentida intensament pels catalans (els de debò), i els catalans som prou forts per defensar la nostra llengua i la condició indispensable per tal d'assegurar-ne la supervivència: l'oficialitat única.
Crec que l'error pot ser garrafal.
petrus, 09/10/2012 a les 10:16
+30
-1
De cap manera. No ho dic per anti res sinó per pura lògica del què passa arreu del món.
En un mateix territori només hi pot haver una llengua oficial. Quan n'hi ha dues, la més feble mor. SEMPRE. És un equilibri inestàtic. La gent te tendència al mínim esforç. Si pot fer les coses en dues llengues però una l'enten tothom, inclosos turistes i l'altra no, en quina llengua ho faran?

Per altra banda, al País Valencià a les Illes, a la Catalunya Nord, el català desapareix.

Una Catalunya independent amb el català per única llengua oficial, faria que els valencians, balears i nordcatalans usessin obligatòriament el català en les seves relacions amb Catalunya, amb l'etiquetatge, etc. Això els ajudaria a recuperar la llengua.
Si a Catalunya el castellà és també oficial, ells ho faran tot en castellà, tant allà com aquí.

Per altra banda tenim la imatge que els castellanoparlants son uns sers intolerants que només ho volen tot en castellà. Fem un error garrafal. La majoria te el català com a llengua d'identificació amb Catalunya.

Ara estem usant aquests castellans que volen el català, per castellanitzar nosaltres mateixos el país. Estem suposant que aquests castellans voldran una Catalunya en castellà i això no és cert.
la campanya de cyu
Pep de Rubí, 09/10/2012 a les 10:16
+12
-9
Vaig estar al darrer consell nacional de ciu, a la pregunta de "us tremolaran les cames i us fareu enrera ? " Ningú dels que vaig preguntar em va respondre amb un rotund "segur que no"...tots deien : ja veurem dependrà...

Si ERC no és forta ( + de 20 diputats ja veurem que fara en Mas que ara tapa la mala gestió del seu govern dels miiiiiiyors amb l'estelada. Vull dir que ells tiraran si els empenyem l'Anc i la resta.

Després venen les hòsties a ERC :
1. per no pactar la llista única independentista. Cal recordar que ERC ho va proposar a cyu fa 2 mesos i cyu xiula ??? On són les hòsties a cyu ??

2. el castellà cooficial... hòsties a ERC, però srs és que cyu ho dona per descomptat i ells tindran al majoria absoluta que com usn babaus els donareu !

Hostiem ERC i mentre, cyu que ens ha estat frenant durant 36 anys explicant que espanya era una meravella i ens tractava de conya ara abandera el procés de manera immaculada.

Som idiotes tots plegats nois ?
Segur que això no passa
Anònim, 09/10/2012 a les 10:33
+15
-2
Jo no patiria tant. Em sembla una estúpida mesura populista d'ERC per aconseguir més votants i tenir tothom content.
A què em sona?
Anònim, 09/10/2012 a les 10:45
+19
-3
Aquest escrit em recorda als que diuen que cal despolititzar l'esport, quan el que realment volen dir és que cal deixar la politització del costat que ideològicament ja els va bé.
T''equivoques
Anònim, 09/10/2012 a les 10:49
+23
-2
A Suïssa els cantons son monolimgües, tot i que els ciutadans PARTICULARMENT domuinen varies llengües,per tant aquí únicament cal fomentr el català, i sevir-se de l' anglès, i PROU, amb total naturalitat i normalitat. Algú ho havia de dir... No siguem beneits!
Despolititzem les lleis, Cot?
Anònim, 09/10/2012 a les 10:50
+16
-2
Que jo sàpiga les lleis que regulen les llengües es fan des de la política. Aleshores com es pot escriure amb pretensions de seriositat que cal despolititzar allò que fa referència a l'ús d'una llengua en un futur estat?
I no es diu "castellà"
Anònim, 09/10/2012 a les 10:51
+12
-4
es diu, internacionalment, espanyol.. per alguna cosa serà. Paralar de "castellà" és fer-los el joc.
"En castellano por favor."
XX, 09/10/2012 a les 10:54
+7
-9
El castellà és la primera llengua de moltíssima gent a Catalunya i aquesta gent no s'ha de sentir perseguida o marginada. Per això cal que puguin triar l'idioma en les comunicacions amb l'administració o amb els tribunals, o a la TV (cal no regalar el monopoli de la TV en castellà a Espanya). Però també caldrà garantir l'obligatorietat d'entendre el català (especialment per a l'obtenció de permisos de residència a immigrants extracomunitaris) i potenciar molt l'anglès, que és l'idioma que ens obre les portes al món i a ser una economia de primer ordre. Per sobre de tot, el castellà ha de deixar de ser obligatori a les escoles per deixar pas a un aprenentatge eficient de l'anglès. El castellà ha de ser opcional i quedar equiparat al francès o l'alemany en el sistema educatiu, amb especial èmfasi a les universitats, on la presència del castellà encara és majoritària.
No volem acabar com a Irlanda
Anònim, 09/10/2012 a les 10:54
+21
-1
Això.
viure plenament en català
innisfree, 09/10/2012 a les 10:56
+26
-2
Si el futur estat català no garanteix als ciutadans el fet de poder viure plenament en català, lingüísticament serà un fracàs total.

Els peixos que podem pescar fent la gara-gara al castellà no ens interessen. De castellanoparlants que no parlen en català, n'hi ha de dues menes: els que no poden (per escassa aptitud i /o per falta de contacte) i els que no volen (anmb mentalitat d'ocupant). Els primers no veuran malament l'oficialitat única; dels segons, se'ns en refot.

A Catalunya hi ha dues llengües en conflicte: totes dues lluiten per ocupar la centralitat. Si les fem cooficials, enterrem la més feble.

Cal un gest de generositat per part del castellanoparlants de bona fe: el castellà no perilla al món; el català es juga la seva supervivència al seu propi territori natural.

Que tots els catalans sapiguem el castellà --després de segles d'imposició i de l'arribada de grans contingents migratoris-- és la principal trava perquè el català esdevingui realment la llengua comuna per a tots els ciutadans. Només quan hi hagi generacions que desconeguin el castellà --perquè, legítimament, han optat per altres idiomes com a segona llengua--, el català passarà a ser a Catalunya la llengua comuna, que és el paper que per dret li pertoca.
Sento dir-ho, sr. Cot
Anònim, 09/10/2012 a les 10:56
+33
-2
però vostè no té ni idea de sociolinguistica i de la dinàmica de les llengües.El bilinguisme implicaria la mort del català. Quina paradoxa que això passès en una Catalunya independent... Una independència així no la volem!
PODEM DIR QUE SIIII
Anònim, 09/10/2012 a les 11:02
+0
-1
Tú, Tú, Tú VOTARAS PER A QUE TINGUIN UNA BONA CADIRA PER QUATRE ANYS o per que tinguém la LLIBERTAT INDEPENDENCIA!!!!! perquè VOTARAS a uns que ja deurien d´estar FARTS del PARTIT, i nosaltres continuem en l´ESCLAVITUT? es veu mol clar necessitaran uns anyets per a fer el REFERENDUM!!! els pals a les rodes...ells culpables de...QUE!!! uns altres anyets per fer unes NOVES ELECCIONS...etc. etc. MIRA LA REALITAT VERDADERA ES QUE AVUI D´INDEPENDENCIA RES DE RES DEMA....SI!!!!aquesta i no una altra es la PRESA DE PEL QUE VOS, VOS, VOS, etc. aquesta presa de PEL la prens o te la fan!! tragaràs...o potser es obra VOSTRA!!!!.
Respectar les identitats dels ciutadans.
Anònim, 09/10/2012 a les 11:02
+5
-2
Les persones en el segle XXI, amb les seves carreteres, automòbils, trens i avions, tenen identitats múltiples. Una cosa que els castellans que no han surtit de la meseta o d'un poblet aillat en els seves tradicions només poden admetre si no tenen més remei, com Aznar que per enredar a Pujol parlava de nación de naciones per referir-se a Espanya quan el necesitava.

Ara quan es creuen que ja no necessiten a ningú totnen a les identitats exclusives, excluients: "Solo hay una nación y las nacionalidades solo son regiones con particularidades sin ninguna trascendencia".

Això ja no ens pasa als catalans, i parlo de tots, dels que venen d'aqui o d'allà, que pàrlen català, castellà, arab, hebreu, olaf, pular, suahili o quetxua. NOsaltres , tots, ja som com els catalans d'avans de la ocupació Trastamara. Gent que estima la llibertat, la convivencia entre diferents i el pacte.

Per Elisabeth; El que ha de fer el nou estat català respecta a la llengua és treure la obligació que tenim els catalanoparlants de saber castellà. Aquí esta el mal imperialista que ens hem de treure de sobre per recuperar la llibertat nacional lingüistica. El que no cal fer fer es girar la truita i obligar als castellanoparlants a entendre un policia o un jutge que només parlés català, que això seria negar-li a la llengua castellana el caracter oficial.

Per poder viure en català que és la nostra llibertat no ens cal treure la llibertat als castellanoparlants, i això és lo que hem d'ensenyar a l'atrasada Espanya quan nosaltres siguem lliures, perque deixi de discriminar lingüisticament als nostres germans de llengua valencians, aragonesos i balears obligant-los a saber castellà.
Aficionats a la sociolingüística
Indígena, 09/10/2012 a les 11:08
+15
-0
La llengua catalana encara no està normalitzada. Per què? Perquè ha tingut un obstacle que ho ha impedit: l'oficialitat del castellà, no només l'administració espanyola. Òbviament que el castellà haurà de continuar sent llengua d'ús a l'administració, i llengua d'estudi a les escoles en una Catalunya independent, però la llengua oficial ha de ser únicament la catalana, altrament en perpetuarem la seva marginalitat i desaparició definitiva. Voleu de veritat la normalització del català sí o no?
Aquesta pel·lícula ja l'hem vista un munt de vegades
Jordi M, 09/10/2012 a les 11:18
+15
-1
Això és com l'astracanada de l'operació Roca, com la genial idea de l'Esquerra del Tripartit, de fer-se els no nacionalistes per crèixer electoralment a Can Zam o com tantes altres barrabassades per l'estil. El procés d'aquestes xuminades és sempre el mateix. Baixar-se els pantalons pensant-se que així captarem immigrants per la causa amb el resultat que d'espanyol no se'n guanya ni un i l'únic que s'aconsegueix és que alguns catalanistes, per regla general els més burros, s'empassin la mandanga i ens vulguin convèncer a tots que amb els pantalons baixats es viu millor.
catanyol
Marc-àngel, 09/10/2012 a les 11:34
+4
-6
Aquest debat és estèril, no cal patir. Hi haurà una sola llengua: el catanyol.
Lengües en contacte
Jespersen, 09/10/2012 a les 11:35
+13
-0
La influència abassegadora de l'espanyol sobre el català és actualment evident i irrefutable.

L'única forma d'aturar aquest procès d'assimilació és limitar la presència de l'espanyol, tot i respectant els drets bàsics dels hispanoparlants, com el dret de defensa devant els tribunals.

Per això, l'aprenentatge de l'espanyol en el sistema educatiu català hauria de ser una opció, i no pas una obligació. Convé que la població catalana entri en contacte -a més d'amb l'anglès- amb altres llengues romàniques com (principalment) el francès o l'italià, que permetin contrastar les estructures sintàctiques i el lèxic d'aquestes llengues semblants al català, però diferents de l'espanyol.
democràcia
Anònim, 09/10/2012 a les 11:39
+12
-4
De la mateixa manera que catalunya serà independent si la gent ho vol, el castellà serà oficial si la gent ho vol; no cal que feu tantes teories. De moment votem independència i deixem les llengues com estan ara. Un cop independents si voleu es pot votar en referèndum si el castellà ha de deixar de ser oficial.

El país no serà com us agradaria, sinó com la gent ho vulgui a cada moment.
Y yo voy y me lo creo.
Anònim, 09/10/2012 a les 11:42
+7
-18
Es curioso que ahora que van a haber elecciones y probablemete un referendum , independentistas radicales como usted, Sr. Cot, estén diciendo que el castellano debería ser oficial.

Supongo que eso es la estrategía para conseguir el SI a la independencia de los castellano hablantes.

Primero con la cuestión del expolio y por si alguno tiene miedo de perder su cultura e idioma, con propuestas como ésta ¿no, Sr. Cot?

Pero no cuela,por lo menos yo no me lo creo. Solo hace falta leer los artículos y posts de Nació Digital para darse cuenta el odio y ánimo de rebancha contra todo lo que sea español.
Oficial, no vehicular
Jesús (Xess), 09/10/2012 a les 11:55
+8
-6
És molt senzill: al castellà se li dóna l'anomenació que sigui (cooficial o el q sigui) però no se la declara ni se la usa com a vehicular.

Se la declara com es vulgui, però se la tracta de facto com el català a l'Aragó i llestos.
Ja ho sabiem: Maniobra electoralista
Joana d'Arc, 09/10/2012 a les 11:59
+14
-4
A Pep de Rubí, de les 10.16.

Es veia ben clara la maniobra electoralista. Ja es veu què és prioritari per ERC: La quota, el poder i remenar -aixó sí, a l'hombra de CIU- tant com pugui les cireres. Ha tret un debat que pot fer més mal que bé, encara que aixó tant li fa!
EL REY ATACA EL PRESIDENT DE LA DIPÙTACIO DE BCN
Anònim, 09/10/2012 a les 12:05
+2
-2
La Fal.làcia del Bilingüisme Social
Oriol (Montreux), 09/10/2012 a les 12:10
+11
-4
Quina serà la situació sociolingüística post-independència si l'espanyol continua oficial ?

Us en faré cinc cèntims perquè no cal ésser un geni ni un vident ni un profeta, car la Humanitat té comportaments perfectament previsibles si l'observem.

1-El comportament lingüístic dels Catalans continuarà igual passant-se a l'espanyol amb cada volta més gent mantenint-se parlant només català per pur voluntarisme com ara.
2-Com no hi haurà cap incentiu ni pressió social per utilitzar el català i els Catalans agraïrem als espanyols de Catalunya haver votat amb nosaltres, el resultat serà ben galdós.
3-Us poso un exemple suís que us farà veure que ens estan entabanant: un suís de l'Appenzell ve a viure a Montreux (Vaud). Ell és suís alemànic i parla suís alemànic. El Cantó de Vaud té com a ÚNICA LLENGUA OFICIAL el francès. El xicot haurà d'aprendre ràpidament el francès si no el domina. El 98% de la població de Vaud ni tan sols entén el suís alemany ni l'alemany malgrat haver estudiat a escola aquest darrer.
4-Si l'Appenzellois NO TENIA L'OBLIGACIÓ LEGAL I SOCIAL d'aprendre i parlar el francès, aleshores NO L'APRENDRIA NI UTILITZARIA MAI !!!!!
5-Amb el català i l'espanyol esdevindrà el mateix si no hi ha pas obligació LEGAL I SOCIAL.

- Qualsevol sociolingüista amb bona fe i no pagat per Francesos ni Espanyols us dirà que el BILINGüISME SOCIAL NO EXISTEIX, és un mite inventat pels qui cerquen la desaparició de la llengua "subordinada".

- Però ara no interessa que el debat sobre el futur de l'espanyol aparegui. Malgrat això els Espanyols el faran eixir ràpidament com a eina per fer por - real aquesta - i empènyer-los a votar contra la INDEPENDèNCIA.
Què ??
Anònim, 09/10/2012 a les 12:20
+15
-4
Hem resistit tants d'anys front l'espanyol per acabar cedint al bilingüisme ? sincerament no ho entenc. L'objectiu ha de ser que tothom sàpiga quants més idiomes millor, no excloure a ningú, però tenir present sempre que l'objectiu final ha de ser recuperar per al català el lloc que li pertoca i pertany
Greu error a Vilaweb sobre Suïssa
Oriol (Montreux), 09/10/2012 a les 12:39
+5
-0




"El cas de Suïssa no és pas el que considerem, perquè cada una de les tres llengües oficials de la confederació és hegemònica al seu territori i en cap no n'hi coexisteix cap de les altres dues. Això no obstant, i malgrat la protecció acordada per l'estat a cada llengua, aquests últims decennis l'alemany ha guanyat terreny en detriment de dues llengües tan sòlides com el francès i l'italià --i ja no diguem del romanx, que sí que es troba en situació de coexistència i que, a sobre, no és oficial a tota la confederació."
*********************************************************
NO hi ha pas 3 llengües oficials a CH. Hi ha 4 llengües NACIONALS a la Constitució Helvètica: alemany, francès, italià i Romanx. Només hi ha una ciutat barrejada i és al Jura Sud (o Jura de Berna): Biel/Bienne. I n'és la causa de la no reunificació del Cantó del Jura. Al Cantó dels Grisons hi ha 3 llengües oficials: alemany, italià i romanx. El romanx és parlat a algunes valls de forma exclusiva però l'arribada de suïssos alemanys l'ha fet minoritzar. Al cantó de Fribourg, la línia de separació lingüística és el riu Sarine i no hi ha barreja ni la volen francòfons ni germanòfons. La resta de cantons tenen llur llengua OFICIAL EXCLUSIVA !
****************************************************
Diu Vilaweb que el Romanx no és oficial a tota la Confederació.
NO HI HA PAS OFICIALITAT a tot el país de cap llengua. Renoi ! Que n'és de difícil d'informar-se bé !

Ni jo ni la dona hem hagut d'utilitzar mai l'alemany per a res. El problema del romanx i de l'italià és a l'ADMINISTRACIÓ FEDERAL a Berna. I encara és molt rar d'hi adreçar-s'hi perquè TOT HO FA EL CANTÓ.

Però si t'hi adreces directament els italòfons tindran dificultats a trobar funcionaris que els parlin italià i ja no et dic els romanxs. Aquest és el problema, a la Berna federal on l'alemany (el suís alemany) és esclafant.

Sobta el desconeixement flagrant de la nostra realitat.
N'Alfons López Tena, favorable a la oficialitat del castellà.
Anònim, 09/10/2012 a les 12:40
+5
-11
Es important que tothom conegui l'opinió d'aquest independentista català, que li ha costat alguna tensió en reunions i trobades amb gent que pensa una altra cosa.
Perseguirt el castellà? d'on ho heu tret?
Elisabeth, 09/10/2012 a les 12:56
+10
-0
l'anònim de "Respectar les identitats dels ciutadans.", perquè pressuposem que, si el castellà no és oficial serà perseguit? perquè el castellà ha de tenir me´s estatus que l'amazig o el romaní (que per altra part fa segles que és a Catalunya). Perquè en son més? O bé perquè no podem treure'ns els complex de colonitzats? D'on ho heu tret que el 70% dels catalans tenen el castellà com a llengua mare? Per començar, ja n'hi ha un 17% que no tenen ni el castellà ni el català (això sense comptar els seus descendents que tampoc la tenen), o sigui qque només un 13 % tinguin el català com a llengua mare.
En tot cas, caldrà buscar fórmules imaginatives per a que els castellanoparlants de catalunya no se'ns posin en contra, pero això no vol dir fer que el castellà sigui oficial.
En tot cas, el que em sembla molt estrany és que, els qeu avogueu per a que el castellà sigui oficial, ens digueu a noslatres que no ho volem que perseguirem el castellà!!! D'on ho heu tret? Qui ho ha dit? Des de quan els catalans ens imposem als altres? I la raó que "obligaríem" als castellanoparlamnts a entendre el català ja cau pel seu propi pes. Perquè una persona que parla amazigm, swahilli o rus se'l pot "obligar" a saber català i a un castellanoparlant no? Peruqè voleu donar privilegis a gent que durant desenes d'anys no han fet res per integrar-se? L'altra cosa és un període de transició i tenir un cert sentit comú, però res més. Jo vaig viure a Australai i ningú em va "obligar" a saber anglès, ni tan sols quan em vaig nacionalitzar australiana (a Espanya sí que ho fan), i això no treia que l'anglès era la llengua que em calia entendre. I punt. No estava "discriminada" perquè no entenien el català!
hi ha graus d'oficialitat
Anònim, 09/10/2012 a les 13:12
+15
-2
S'hauria de veure quin grau d'oficialitat se li dona a l'espanyol. Una cooficialitat absoluta no. Penso que el que sí hi hauria d'haver el dret a adressar-se en espanyol a l'administracio i l'espanyol s'hauria d'ensenyar a les escoles. Però la llengua d'ús de l'estat: lleis, tribunals, l'administració, etc. hauria de ser només el català.
El castellà oficial?
Jordi Lògic, 09/10/2012 a les 13:31
+15
-2
Permeteu-me expresar un seguit de reflexions sobre la conveniència o no de fer del castellà idioma cooficial en una Catalunya independent.

Si el castellà fos oficial a Catalunya ... obriria la porta a què altres idiomes també ho fossin (àrab, tamazig, mandarí, idomes del Pakistan, etc.); ja que no hi ha cap diferència entre els catalans d'origen castellà o els d'altres origens. Tan uns com els altres són fruit de fluxes migratoris provinents de territoris foranis a Catalunya.

L´única diferència seria el nombre (a l'haver estat Catalunya sota la sobirania espanyola des de 1714, per posar una data emblemàtica). Aleshores ... Quin és el nombre de ciutadants d'origen aliè que determina que a partir d'aquest nombre, l'idioma d'ells o el dels seus pares ha d'esdevenir oficial a Catalunya? On es posa la ratlla?

En els "països normals" l'idioma oficial és el del país. És dir, s'atén a criteris de territorialitat, i no pas a criteris de sang, no pas a criteris quantitatius de fluxes migratoris rebuts.

Em podrieu dir quin estat del nostre entorn en què som inserits (Europa Occidental, primer món) no ha determinat l'idioma o idiomes oficials segons aquest concepte de territorialitat? Si s'hagués atès al concepte de sang, països com França, Alemanya, Gran Bretanya, tindrien un reguitzell d'idiomes oficials a banda del francès, alemany, anglès o gaèlic. Per exemple, oi que a Alemanya el turc no és cooficial amb l'alemany malgrat que hi ha molts alemanys d'origen turc?

I que me'n dieu d'Andorra, farcida d'andorrans nacionalitzats provinents de França, Espanya i Portugal. Però això no significa que el francès, el castellà i el protuguès esdevinguin idiomes oficials conjuntament amb el català, és dir, l'idioma del territori.

I el fet que hagi països del tercer món (bàsicament d'Àfrica i Àsia) on tenen com a idioma cooficial el de l'antiga metròpoli, aquest criteri no es pot aplicar a Catalunya. No pas perquè Catalunya no se la pugui considerar com a colònia d'Espanya, sinó perquè aquests països necessitaven i necessiten un idioma franc per relacionar-se amb el món desenvolupat. Per això van adoptar i conservar l'idioma de l'antiga potència colonitzadora, perquè ja el coneixien i els calia per obrir-se al món. Però Catalunya ja forma part del primer món, del món desenvolupat, de la Europa Occidental, per la qual cosa no li cal adoptar el castellà com a llengua cooficial.

El fet d'haver vist a la manifestació de la diada d'enguany força gent expresant-se en castellà reclamar la independència de Catalunya no té perquè induïr a ningú a fer del castellà idioma cooficial en la Catalunya independent. També havien estrangers d'altres nacionalitats (subsaharians, per exemple). I si algú se'n deixa d'induir, en el fons voldria dir que considera els catalans d'origen castellà com "els altres", és dir, bandejaria el concepte de "Catalunya, un sol poble" al fer una distinció dels catalans segons el seu origen.

Una Catalunya pròspera, amb o sense independència, sempre tindrà un fluxe migratori important, el què vol dir que sempre tindrà comunitats culturals nouvingudes. Com tots els països del nostre entorn europeu occidental.

Tot aquest assumpte em recorda els inicis de TV3. En aquells temps havia força gent que no veia amb bons ulls que TV3 emetés pel·lícules o sèries de TV doblades al català. I tot perquè aquestes persones no hi estaven acostumades a sentir, per exemple, al JR en català. Els resultava més còmode continuar sentint castellà a la TV.

Quan per exemple avui dia comparem TV3 (pel·licules en català) amb TVV o TVB (pel·lícules en castellà) ... a cas considerem que el model de TVV o TVB és millor que el de TV3?

O bé, recordeu l'inici de la immersió lingüística en català a les escoles, on havia gent que es queixava perquè molts nens no entenien els llibres de text perquè estaven en català.

En aquests dos exemples (el de la TV i el de la immersió lingüística) hom pot adonar-se de la següent conclusió: no podem traslladar els nostres prejudicis o les nostres inseguretats o debilitats a les generacions futures.

Aquesta conclusió també és vàlida pel tema que ens ocupa. Fer del castellà cooficial a Catalunya seria transmetre als nostres fills i nets els nostres fantasmes.

És normal que després de 300 anys d'ocupació estrangera hagi cert grau de confusió sobre com hauria de ser una Catalunya independent, ja que no hi ha cap català viu que hagi viscut en un estat català sobirà. Quan es produeix aquest núvol d'inseguretat, de no saber cap on s'ha de tirar, a fi de retrobar el camí correcte, és bo preguntar-se sobre quins criteris segueixen els "països normals", quins criteris s'apliquen a ells mateixos. I aplicar-nos a nosaltres aquests mateixos criteris que s'apliquen ells.

Per tot això, el castellà no pot ser oficial a Catalunya. Només el Català i l'Aranès a la Vall d'Aran. És dir, els idiomes territorials de Catalunya. Cap més, com a qualsevol altre país normal del nostre entorn.
Sense llibertat no hi ha amistat i sense amistat no hi ha poble.
Anònim, 09/10/2012 a les 13:34
+4
-2
Per Oriol (Montreux), 09/10/2012 a les 12:10

Suposo que al Quebec esteu influenciats per l'ideari nacionalista francés que és el que es va inventar això de una única llengua oficial.

Dius que no es posible el bilingüisme social i jo no sé d'on ho treus, però no m'ho crec doncs la meva experiencia m'ensenya que ha estat el bilingüisme social el que ha conservat el català en la nit criminal del franquisme. I també m'ha ensenyat l'experiencia que és el bilingüisme social el que ens ha portat a l'integració social en la llengua catalan tot i que estavem en un estat que encara ens obligava a tots a saber castellà.

A mi em sembla que això que dius ve de creure que encara estem en aquell mon del segle XVI en els que les persones només coneixien una sola llengua. Ara és diferent.

El que jo veig ara és que els estats que volen imposar una llengua a cop de lleis, sense comptar amb la seva competencia com a instrument de comunicació i cultura sempre son estats fracasats i no em parlis de l'exemple de l'estat francés que aquest va demostrà la seva incompetencia aboluta en el tractat de Versalles humiliant pels germanics i en la miserable claudicació de Petain qe si no l'hi haguessin tret les castanyes del foc, França ja no seria res.

El que jo veig que és imposible és construir una nació unida volent imposar una llengua per força. A Espanya porten 500 anys amb aquesta obsessió i res de res.

A França semble que ho han conseguit però jo veig que aquest estat francés encara a aquestes alçades ha de dictar lleis proteccionistes de la llengua com la prohibició d'emetre anuncis en anglés. Per que serà?

És la llibertat lingüistica el que pot fer que la gent que viu en un territori se senti lliure per construir una única nació solida i estable. Per això jo crec que en una Catalunya independent en la que ja no sigui obligatori sab er castellà no caldrà fer obligatori el coneixement del català, cosa més o menys semblant a fer del català única llengua oficial, perqué d'una manera la llengua que sobreviu sense haver-se imposat per llei mai sigui la que els ciutadans catalans acabin utilitzant com a llengua comú del país, perque lliurament, tinguin el origen que tinguin, ho vulguin.
Una llengua propia del país i una altra també oficial.
Charly Brown, 09/10/2012 a les 13:54
+6
-8
Estic d'acord amb Anònim, 09/10/2012 a les 13:12.
Les dues llengÜes haurien de ser oficials però amb el reconeixement del català com a llengua formada al país i propia del país.

La oficialitat del català i del castellà no haurien de ser exactament iguals. El català com a llengua propia de Catalunya hauria de ser la llengua d'us de l'administració, la llengua de l'estat, la llengua en la que s'ensenyés a les escoles.

Com a altres llengües s'en haurien de triar dos entre castellà, anglés i francés. Els que vulguessin ser funcionaris haurien de triar castellà per poguer atendre en l'altra llengua oficial del país als ciutadans que ho demanessin però els que no vulgussin ser funcionaris potser preferirien triar angles i francés més interesants internacionalment a Europa.

Ara bé el castellà hauria de ser oficial com el català, en el sentit de que l'administració, funcionaris, policies, jutges, haurien de ser capaços d'atendre en ambdues llengües als ciutadans que ho demanessin i de proporcionar la traducció castellana dels documents oficials a quí ho demanés.
Pel futur del català!
Anònim, 09/10/2012 a les 13:55
+13
-5
Si volem que el català aturi el seu procés de regressió és imprescindible que només la nostra llengua tingui l'estatus de llengua oficial de Catalunya.

La proposta d'ERC em sembla una solemna ficada de peus a la galleda.

El català necessitarà molts anys per refer-se de la interferència secular de l'espanyol. Per tant, convindrà tractar-la com a llengua preferent d'ús en tots els àmbits durant una pila d'anys; és allò que en diuen "discriminació positiva, si la volem salvar per al futur.
Els de l'oficialitat única esteu sols.
Lupiañez, 09/10/2012 a les 13:58
+9
-13
Les dues candidatures independentistes que es presentaran, ERC i SI, a través dels seus dirigents més destacats, s'han pronunciat a favor de l'oficialitat del castellà en una Catalunya independent.

Junqueras ha fet explícita una posició també defensada notòriament per Carod.

Pel que fa a López Tena, aquí hi ha un cas com un cabàs.

També ha fet explícit diverses vegades que naturalment el castellà ha de ser llengua oficial en una Catalunya independent, però ha anat més enllà, dient que és una qüestió de drets democràtics dels ciutadans castellanoparlants. Això és anar força més lluny, si us hi fixeu. Si us fèieu la il.lusió que aquest valent independentista tenia alguna altra posició, us equivocàveu.

Darrerament evita la qüestió dient que "primer, tenir la independència", cosa que permet als seus esbojarrats i una mica ximples seguidors (si són monolingüistes) "pensar el que vulguin".
Paraules de Tena.
Lupiañez, 09/10/2012 a les 14:05
+5
-7





PREGUNTA.-
Llavors creus que s’hauria de fer independentisme en castellà?

RESPOSTA.-
Sí. Jo en faig, d’independentisme en castellà. Entre altres coses, perquè és una qüestió de drets democràtics. I en el moment en el qual hi ha una part important de la població de Catalunya que tenen el castellà com a llengua primordial, igual que d’aquí uns anys hi haurà una part important de la població catalana integrada que té com a pròpia una d’altres llengües. És com els Estats Units, o com el Canadà, o com és Anglaterra, o com és Escòcia. En conseqüència, això s’ha de reconèixer, i se li ha de donar tots els drets democràtics que li correspon.


PREGUNTA.-
A la Catalunya independent el castellà hauria de ser oficial?

RESPOSTA.-
Al meu entendre això s’hauria de fer. Però perquè els propis catalans així ho decideixin, no perquè sigui una imposició feta des d’Espanya, sinó perquè els propis catalans tinguin la maduresa de reconèixer que el projecte de Catalunya no és un projecte lligat a una ètnia sinó que és un projecte lligat a la democràcia, a la llibertat i a una major prosperitat.
Me parto
Anònim, 09/10/2012 a les 14:17
+8
-30
Ayer el Real Madrid, hoy el castellano, ¿mañana los toros?. Me parto, pero no erais tan autosuficientes.
Les formes són opinables; no el fons
Jordi M, 09/10/2012 a les 14:26
+10
-0
Com els Estats Units? Perfecte. Ho compro. Com els Estats Units. Com els Estats Units, que, formalment no té l'anglès com a llengua oficial però cada vegada que una altra llengua ocupa més espai del que es considera acceptable -i aquesta llengua, oh, casualitat, sempre resulta que és el castellà-, es legisla per corregir-ho i combatre el perill. Recordi's la primera iniciativa legal de Ronald Reagan -la fi de la Guerra Freda podia esperar: el més peremptori era tenir a ratlla la castellanització de California-; o recordi's també la recent iniciativa legal per obligar els taxistes de Nova York a saber anglès perquè n'hi havia d'una determinada procedència, ja podeu imaginar quina, que imposava la seva llengua al client. Podem discutir el com i podem discutir el ritme. Podem discutir quina estratègia retòrica convé i quin llenguatge emprar. Però el que no pot discutir-se és que la Catalunya sobirana normalitzarà el català o que almenys ho intentarà. I no pot discutir-se perquè és aquesta, no altra, la raó fonamental per la independència. Que Catalunya, triomfant, torni a ser rica i plena. Objectiu que difícilment l'assolirem sense fer enrere aquesta gent tan ufana i tan superba.
Un gran somriure llegint els pro-espanyol llengua oficial...
Oriol (Montreux), 09/10/2012 a les 14:37
+10
-0
Recordeu benvolguts forumnistes: qualsevol sociolingüista us ho explicarà. Sense obligació legal i social, la llengua desapareix.

En el cas català tindrem les possibilitats següents:

1-Els partits pro-independència volen (o diuen, he he he !)que l'espanyol sigui oficial. I tots sabem que ho fan per aplegar un màxim de vots de la colònia espanyola. Només cal recordar el cas de Letònia per saber com aniran les coses. I Espanya no deixarà de posar el "mal" exemple letó, silenciat vergonyosament a Catalunya durant 20 anys tot per mantenir l'oasi català ... espanyolitzat a mort.

2-L'endemà de la Independència una bona part dels Catalans exigiran català arreu. Què faran els membres de la colònia espanyola ? Què farà el taxista del Prat, les empleades de les agències de lloguer de cotxes del Prat i els recepcionistes d'hotels de BCN ? Deixaran de parlar espanyol i es posaran a parlar català ?

3-Que us creieu tot això de la fraternitat entre "tots" els catalans "vinguin d'on vinguin" ?

4-El problema és que mentre els Catalans continuen baixant-se els pantalons amb la llengua seran ells mateixos els qui la faran desaparèixer.

Tot plegat és simplement un argument polític tàctic per tal de no fer por al taxista del Prat o a la gent de Bellvitge. I quan et trobes amb una noia de 17 anys de Bellvitge que no et vol parlar català havent fet tota l'escola catalana i quan insisteixes demanant-li si sap parlar català... et parla un català perfecte, sense accent i sense espanyolismes, aleshores, gent.... el tema és clau i ho serà l'endemà de la Independència i per un parell de generacions. I el qui ho negui el temps ens ho confirmarà.

Fa molts anys discutir d'aquest punt en una hipotètica República Catalana em valgué ésser qualificat d'extremista i xenòfob i "que no tocava" !

Com va dir la Terribas: "Hem de deixar de fer els imbècils". Però pel que veig als comentaris preferim el peix al cove i renunciar a la nostra llengua. Allò que ignorem és que així fent SEMBREM LA NOSTRA PRÒPIA DESTRUCCIÓ i la llavor del futur conflicte.

COMARQUES EXTERIORS
un valencià, 09/10/2012 a les 14:39
+7
-1
Si és clar, una Catalunya independent hauria de respectar el castellà. Però, també, hauria de fer que Espanya respectés el català de la Franja, les Illes i el País Valencià. Consideració i mirament per tothom!
Cataloniawatch
Candide, 09/10/2012 a les 15:02
+6
-2
Oficialitat significa escolaritzaciónen castellà per als que el tenen com a llengua materna.

@ Lupiàñez
Toni Arregui, 09/10/2012 a les 15:25
+6
-0
El català no és una ètnia, és una llengua. I com a tal s'estudia i s'aprèn #quenousenredin
El concepte d'ètnia és tradicionalment fet servir per Escanya per espantar els q se senten espanyols. Així de simpàtics són ells...
No és tan senzill...
Anònim, 09/10/2012 a les 16:11
+11
-1
Cot, tampoc cal que perdem el nord de vista, perquè els castellanoparlants que donen suport a la independència no ho fan per raons sentimentals o solidaritat amb els catalanoparlants, sinó perquè endevinen que la vida els pot anar millor sent catalans que no pas espanyols. Per altra banda, molts d'ells porten tota la vida aquí i fins i tot hi han nascut i són fills i nets de catalans, per no parlar dels que parlen castellà tot i dur el dos cognoms catalans i ser catalans de cent generacions. No ens enganyem, l'endemà de la independència el castellà continuarà sent tan habitual a Catalunya com el català, el que passa és que tard o d'hora haurem d'afrontar què passa amb la gent de Catalunya que sistemàticament rebutja la llengua del país, sigui quin sigui l'argument.
Ni parlar-ne.
Anònim, 09/10/2012 a les 16:19
+18
-1
Si Catalunya és independent, no ens enganyem, el castellà serà una llengua tan estrangera com l'anglès o el francès. Si tothom la sap, millor que millor, doncs de cop i volta tots els catalans sabrem perfectament una llengua estrangera. Ara bé, que ens hem begut l'enteniment? Si permetem que el castellà sigui llengua oficial a Catalunya, igual que el català, qui farà l'esforç d'aprendre i usar el català sabent que els mínim esforç li atorga els mateixos drets que l'esforç de normalitzar-se també en català? Estic d'acord en què cal respectar els castellanoparlants durant un munt d'anys, tota una generació, si convé, però si acceptem que els catalans que neixin en la república catalana puguin decidir lliurement entre ser catalanoparlants o castellanoparlants, estem morts a 80 anys vista, això està estudiat des de fa molts anys. Aleshores no cal ni que ens plantegem la independència, fem-nos tots espanyols directament ara ens estalviarem lluita, maldecaps, patiments i molta enfrontament.
PREFERENT EL CATALÁ
Anònim, 09/10/2012 a les 16:20
+4
-4
ELS IDIOMES IDIOMES OFICIALS TENEN QUE SER EL CATALÁ I EL CASTELLÁ, PRO PREFERENCIAL EL CATALÁ, SEMPRE AMB CATALÁ I OPCONALMENT EN CASTELLÁ
AMB TOTS EL DRETS PER LA GENT QUE PARLA EL CASTELLÁ, EL ANGLÉS, O ALTRES IDIOMES
COMERÇOS, ETIQUETATGE, PEL.LICULES, ORGANISMES OFICIALS, CORREU COMERCIAL DE LES EMPRESES I EL TRACTE AL PUBLIC SEMPRE D'ENTRADA AMB CATALÁ TANT AMB LLOC PUBLICS I PRIVATS
SEMPRE AMB CATALÁ, OPCIONALMENT AMB CASTELLÁ
Españuelo
Anònim, 09/10/2012 a les 16:21
+3
-4
Per jo l'espanyol ès el català.
El mot "espanyol" en llengües com portuguès, castellà,
gascó, català, provençal, italià, francès i anglès (Spaniard) se referia a la llengua que actualment té el
nom de català.
Si el castellà fos l'espanyol, ells anomenarien el
castellà "españuelo", però no ho fan per que des de
el principi els castellans empraven el mot "español"
per referir-se a la llengua que actualment té el nom
de català.
És molt senzill, llèngua pròpia
L'esidru, 09/10/2012 a les 16:26
+13
-1
Al meu entendre no ens podem posar en l'atzucac de les llengües oficials o cooficials, ja que sempre hi haurà qui utilitzi una llengua contra la convivència i a més alguns hi tenen molta pràctica. Fem foc nou, ara que podrem, i fixem el català llengua pròpia de Catalunya, dotem-la de la màxima protecció jurídica que la faci imprescindible. Totes les altres llengües que es parlin aquí tot el respecte i la possibilitat d'ésser ensenyada a l'escola per qui ho demani.
La resta de detalls ja ho determinarà el Parlament quant calgui.
D'aquesta manera desactivem un conflicte que pot arribar a ser un malson.
Que la prudència timorata no us faci traidors..
Andreu Serra, 09/10/2012 a les 16:52
+17
-0
Letònia, Lituània i Estònia no han oficialitzat el rus, tot i les pressions russes de tot tipus.
A USA el castellà no es oficial...ni ho serà.
A Gran Bretanya només l'anglès es oficial, com el francès ho es nomes a França. I molts milions de ciutadans parlen també l'altre idioma.
Als Països Baixos, no es oficial l'angles, la qual cosa no dificulta que tothom el sapigui i l'empri també.
I podriem seguir arreu d'Europa,Canadà, Quebec, Austràlia, etc.
Quina manía, perversa per errònia, en confondre l'oficialitat amb el coneixement. Res a veure. Absolutament res a veure.
Seguint el dissortat raonament del Sr. Cot, encara ens voldran convencer que també sigui cooficial la bandera espanyola, l'himne espanyol i altres simbols identitaris espanyols. No fotem. Si us plau, no voler -i oposar-nos a una absurda cooficialitat- la cooficialitat dels signes identitaris d'un altre estat no significa que no es coneguin, si són utils i convenients. Però de cooficialitat, niente, Sr. Cot, nient.
Diu una dita catalana, que...
un, 09/10/2012 a les 17:22
+15
-1
..."No es pot vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo". I vosaltres, ja esteu venent la pell, la carn, els ous. I heu fet abrics, i tot, ja, per les senyores. En què quedem? Fa dos dies i mig, no era el català el que estava en perill? segons vosatres? I ara aneu de perdonavides amb el castellà?. Preocupeu-vos del català, i deixeu el castellà en pau. Que una llengua que és la segona més parlada del mon (per dvant de l'anglès, inclús. I nomès per darrera del xinès), i que la parlen 450 milions de persones, no necessita que el Cot, i quatre fanàtics que el segueixen, perdin ni un segón del seu valuós temps en decidir si quan manin els seus, els catalans, si ens dona la gana, podrem dir: "Buenos dias" o no, a casa nostra.
ser natural
Anònim, 09/10/2012 a les 17:32
+16
-0
sóc d'una associació religiosa i cada any passen pel nostre centre unes 1.000 persones, residents a Barcelona o rodalies, i de totes les nacionalitats. Nosaltres només fem ús del català i us puc assegurar que tothom ho troba natural, que el problema no existeix i que de 1.000 persones potser 2 o 3 (sempre espanyoles, mai d'altres nacionalitats) han protestat. Tot depèn d'un mateix, de tenir-ho clar, ser natural i no entrar en discussions.
els setciències del català única llengua oficial
Anònim, 09/10/2012 a les 17:57
+3
-6
Hi ha tota una sèrie de setciències que pretenen saber-ho tot sobre les llengües i ens adverteixen de que, si la República Catalana donés cap co-oficialitat al castellà, per més que defensés el català com a llengua pròpia igual que fan tots els estats del món, el castellà acabaria irremeiablement substituint i eradicant el català. I es basen en la comparació amb Irlanda i Ucraïna (vegeu Vilaweb). Potser hauríem de deixar d'exagerar, de deixar de pretendre que aquests setciències han de tenir les respostes exactes, i d'entendre que Catalunya no és Irlanda i que en el món actual el que hem de fer és fer també co-oficials l'anglès i el francès (hem de preparar el terreny per la reunificació amb Catalunya Nord) enlloc d'expulsar el castellà tot relegant-lo al mateix nivell que el wolof.
SI no pot capitalitzar la posició de Junqueras,
Lupiañez, 09/10/2012 a les 17:57
+2
-1
SI es López Tena, i d'acord amb les declaracions que s'han transcrit més avall, està un pas més enllà de voler que el castellà sigui llengua oficial en una Catalunya independent.

A més, considera que no fer-ho convertiria els catalans en "etnicistes", i que la plenitud de drets dels catallanoparlants és qüestió de "drets democràtics".

Ara, SI podria capitalitzat això de Junqueras, i els seus líders podrien proclamar amb rotunditat que només el català serà oficial a Catalunya, cosa que tindria un públic, per cert en un 99% deu ser coincident amb el que pensa el votant de SI del 2010.

Però no ho farà, perquè encara que sembla que molt poca gent escolta el que diuen els dirigents polítics (la gent funciona per "clixés"), López Tena, per qüestió de convicció personal té la posició que té.

No li interessa enfrontar-se directament amb els monolingüistes i deixa que s'enganyin ells sols.
Espanyol oficial: fi de la immersió en català
Oriol (Montreux), 09/10/2012 a les 18:00
+5
-1
Com ja ha escrit més avall algú, l'oficialitat de l'espanyol com la presenta en Mas (patrimoni de Catalunya) i en Tena-Junqueras, implicarà de facto la destrucció de la immersió en català.

I tot plegat sense parlar de la nostra única via de salvació que seria la introducció massiva de l'anglès per tal d'assolir nivells com el de Suècia i Holanda. A aquest darrer país fa anys vaig demanar orientar-me a un escombriaire d'Amsterdam i em va contestar amb un molt bon anglès.

Així, doncs, oficialitat única del català i de l'occità amb provisionalitat per l'espanyol per 5 anys amb mesures d'integració (!!!???) per a la colònia espanyola i la resta, i acció massiva per al domini de l'anglès a les escoles i instituts. Films a la tv amb VO i subtitolades en anglès i/o català i accès a totes les tvs anglòfones amb insistència en les que ofereixen sèries i films com les angleses que utilitzen subtítols en anglès.

Tota altra solució ens durà a romandre miserablement al forat negre del tercermundisme espanyol.
Espanyol oficial: fi de la immersió en català
Oriol (Montreux), 09/10/2012 a les 18:03
+6
-2
Com ja ha escrit més avall algú, l'oficialitat de l'espanyol com la presenta en Mas (patrimoni de Catalunya) i en Tena-Junqueras, implicarà de facto la destrucció de la immersió en català.

I tot plegat sense parlar de la nostra única via de salvació que seria la introducció massiva de l'anglès per tal d'assolir nivells com el de Suècia i Holanda. A aquest darrer país fa anys vaig demanar orientar-me a un escombriaire d'Amsterdam i em va contestar amb un molt bon anglès.

Així, doncs, oficialitat única del català i de l'occità amb provisionalitat per l'espanyol per 5 anys amb mesures d'integració (!!!???) per a la colònia espanyola i la resta, i acció massiva per al domini de l'anglès a les escoles i instituts. Films a la tv amb VO i subtitolades en anglès i/o català i accès a totes les tvs anglòfones amb insistència en les que ofereixen sèries i films com les angleses que utilitzen subtítols en anglès.

Tota altra solució ens durà a romandre miserablement al forat negre del tercermundisme espanyol.
Català única llengua oficial
Xavi F, 09/10/2012 a les 18:25
+10
-2
A la República Catalana, la única llengua oficial hauria de ser el català. Òbviament, això no treu que cadascú pugui utilitzar la llengua que vulgui en cada moment, només faltaria... diuen que Londres és la ciutat del món (frec a frec amb Nova York) on es parlen més llengües; en aquest punt Barcelona, per exemple, no es queda curta, però, a diferència d'aquí, a Londres ningú posa en dubte que quan es troben dues persones de comunitats lingüístiques diferents la seva llengua vehicular és l'anglès. Això és el que voldria jo per la Catalunya independent: que tothom parli la llengua que vulgui però que la comuna i vehicular de tots sigui el català. Per aconseguir-ho caldrà que sigui la única llengua oficial, és a dir, que l'Administració només es comuniqui amb els ciutadans en català, doncs és la nostra llengua.
Catalunya ha de ser estable i no hem d'acceptar conflicrtes que -espanya ens voldrà exportar.
Charly Brown, 09/10/2012 a les 18:52
+3
-1
Per Jordi Lògic, 09/10/2012 a les 13:31

Si la llengua castellana tingués el número de parlants que té l'arab a mi no s'em ocurriria mai propoar que fos oficial a l'estat català. Alguns os penseu que defensem això per bonisme, "to er mundo e güeno", tots som germans, i tal,.

Defensem la cooficialitat del castellà a una Catalunya indepedent per sentit comú. I aixó vol dir perqué conseiderem qüestions que son importants. Una d'elles és que no volem que la nostra aspiració a la llibertat de l'imperi espanyol explotador la converteixi aquest mateix imperi en un enfronatment entre comunitats lingüistiques. I van per aquí, certament! O no estan la Camacho i la Chacón en les seves últimes declaracions volent portar la qüestió al terreny identitari i emocional.

Una altra qüestió és que a alguns catalans massa influenciats per l'exemple francés d'un estat una sola llengua (no cal oblidar que ha sigut l'estat francés el que ha portat quasi a l'extinció la llengua occitana, molt propera a la catalana) pensen que el nostre desig de llibertat té un fonament exclusivament identitari, i que l'estat ha de tenir exclusivament una única llengua. Això no es cert, un estat és una gent que vol administrar-se conjuntament i pot estar constituit per dues o més comunitats lingüistiques ben avingudes, que no es combaten entre si. Amb separació territorial com a Suïssa o Belgica si exceptuem Bruseles on les dues llengües conviuen, o barrejant-se dins un mateix territori com pasa a molts estats africans i als mateixos Estats Units on hi ha estats on tan es pot viure en castellà com en anglés sense que això representi cap enfrontament entre comunitats.
Prec
Anònim, 09/10/2012 a les 19:06
+5
-0
Els banyuts que fan apologies exacerbants en la llengua d’en Cervantes , recordeu que teniu mitjans digitals en castellà arreu el món i l’oportunitat d’emprar-los sense cap més anomalia que la manca de sentit , educació i oportunitat que arrosseguen les vostres dèries.

I si us plau no us amoïneu més , que ja ens hi anem aviat de la vostra administració colonial a l’empara del Conveni de Viena de 1978 .

La causa no es defensar una llengua sinó defensar la llibertat. La llengua es defensa sola si ningú la persegueix.
Charly Brown, 09/10/2012 a les 19:20
+2
-0
Els que diuen que el que opinem ara nosaltres no és molt important, que el que serà important és lo que decideixi el nou estat català tenen raò en certa manera. Però parlar-ho ara és necessasri perque anem profundint en lo que més interesarà al nou estat català i també en quina manera ens pot ser més fàcil arribar-hi i fer-lo estable.

Jo soc de la opinió que per arribar-hi i que sigui estable cal evitar qualsevol possibilitat de que l'estat espanyol per fer-nos fracasar introdueixi un conflicte entre les dues comunitats lingüistiques que els catalans en els últims 60 anys ens hem esforçat per fer conviure en pau i gràcies a això hem conseguit que la integració humana i nacional a Catalunya fos posible. si ens fixem l'estat espanyol ja va per aquí tot i que encara ens té sota el seu poder però si veu en risc la seva posesió de Catalunya i els altres estats li ho permeten, potser jugarà a fons l'estrategia de l'enfrontament entre habitants de Catalunya.

Que ningú cregui que això ens beneficiaria, només un eixalabrat ho pot pensar. Els altres països en una situació d'enfrontament entre habitants d'un mateix territori no es decantarien per Catalunya si Espanya fos prou llesta per simular que no es ella qui posa en marxa sino que és un conflicte social originat pels nacionalistes catalans que no saben governar-se sols.

Per això no cal fer cas als cants de sirena que ens intenten desorientar de la nostra lluita per la llibertat fent-nos creure que és una lluita per la conservació de la llengua. Una llengua bona en llibertat, el català en un estat català, no necessita ningú que la protegeixi i la promocioni, doncs ella sola conté les virtuts que la fan útil i atractiva en un país i jo crec que la llengua catalana té aquestes característiques a Catalunya i no necessita utilitzar les coaccions propies dels estats centralistes i nacionalistes.
ignorar l'espanyol és un dret inviolable
Anònim, 09/10/2012 a les 19:24
+7
-1
l'espanyol és una lyengua estrangera i com qualsevol altra lyengua així cal que sigui de coneixement voluntari i d'accessibilitat exactament igual a la que en sengle país tingui el coneixement del català. Als països espanyols -peninsulars i americans ensems- el català és gairebé inaccessible i absolutament abandonada a les circumstàncies i opcions individuals. Dons aquest i no cap més ha d'ésser el tracte que l'espanyol ha de tenir a la part de Catalunya lyiure.
Val a dir que només així podrem ajudar a fer del català la lyengua pública i comuna de la resta de Catalunya -encara depenent d'Espanya i França. Si a això hi afegim la cooficialitat de l'occità a tot el territori -un territori bilingüe, doncs, occità català-, també ho ajudarem a fer igualment a la resta del Lyenguadoc, tota depenent de França.
Un món on no es jerarquitzi per raons de lyengua -un racisme no pas menys repugnant que qualsevol altre- tan sols s'assoleix amb l'escrupolosa observança que les relacions internacionals es constitueixin en paritat de drets, reciprocitat de fets i equidistància de signes i presumpcions. És de tothom sabut que Espanya -enteneu-hi: espanyols supremacistes i botiflers- ja ha decidit que la relació amb un territori ocupat serà en tot cas de sobirà a subordinat: la metròpoli ignora el català; mentre que les províncies catalans, administrativament independents i tot, han d'imposar als seus habitants el coneixement obligatori i ineludible, universal i incondicional, perfecte i natiu, des de la primera escolartizació fins a la promoció formativa, laboral, social, de l'espanyol. Qui pensi en espanyol hi estarà d'acord i tindrà la porta oberta a tertúlies, diaris, al Parlament, entitats cíviques i polítiques. Qui pensi en català o lyenguadoc ho denunciarà com a apologia d'ideologia i praxi racista i es veurà foragitat de qualsevol altaveu social o polític.
Els drets humans, però, no són opinables. Ignorar l'espanyol sense haver de viure amb un sostre de vidre que t'hipotequi el desenvolupament de tota la personalitat, vocacions i lyeures de tal home -vulgui ésser captaire o neurocirurgià; pispa o capdavanter de Fundació per la pau; jutge o anarquista militant- és inviolable.
indigenes
Fransu, 09/10/2012 a les 19:25
+6
-1
Assistint a un miting l'any 1978-, un politic andalus, referint-se a la independència de Catalunya per un auditori català va dirnos: "... recordad que en Sudamérica y otras colonias españolas, las independencias jamás las hicieron los indígenas solos, sino con los españoles que emigraron y echaron raices". Estem en aquest punt. L'anti Espanya amb que amples poders fáctics-econòmics-mediàtics, no enten res. Ens volen per pagar i prou.
Menuda Majadería
Antonim, 09/10/2012 a les 21:59
+2
-5
Parece ser que su parroquía piensa de otra manera, y ese mundo idílico de patriotas todos acabaría mal, tal vez muy mal. Joder, Cot, te estás creyendo tus propias mentiras

Nota. los manifestantes españoles del 11S tal vez estaban drogados. No se entiende de otra manera
Castellà oficial ???
Preguntaire, 09/10/2012 a les 23:37
+1
-0
Cot, quedo bocabadat amb aquesta frase teva:
"No se m'acudeix quin avantatge tindria eliminar l'oficialitat del castellà a la República Catalana".
Jo em pregunto: ""No se m'acut quin avantatge tindria que el castellà continués sent oficial a la República Catalana".
Simplement, estructures pròpies de gestió de les llengües, començant pel castellà
SSB, 11/10/2012 a les 15:12
+0
-0
Fa anys que em dedico a l’estudi de les polítiques i ideologies lingüístiques entorn al castellà, i a la publicació d’assajos sobre el tema, i, tenint en compte aquestes polítiques, crec que hi ha raons de pes per no oficialitzar el castellà. Fer-lo oficial és bastir una porta d’entrada a les accions del pan-nacionalisme espanyol, darrere del qual hi ha forts poders econòmics i polítics, que instrumentalitzaria al seu servei els seus agents (unionisme) a Catalunya.
Tanmateix, és cert que el castellà té prou pes social, cultural, geoestratègic i econòmic perquè la Catalunya sobirana es plantegi com gestionar aquesta realitat i aquesta riquesa, ara que ho pot fer sense dependre de les polítiques centrals. Al meu parer, el més convenient per a tothom (perquè és un gest de reconeixement i alhora un avantatge per al país que exclou els perills de la oficialitat) és anunciar que es crearan estructures i legislació per a la gestió de la llengua castellana pel que fa al seu ensenyament, al seu ús en les comunicacions i els afers internacionals, i a la seva explotació econòmica; i aquestes estructures, per mantenir les distàncies amb les espanyoles i distingir-se com a alternativa preferent, haurien d’evitar les ideologies supremacista, uniformista i colonialista, que tant de rebuig causen a Amèrica Llatina. Un grup d’autors d’aquest llibre (

) hi estem treballant en aquest sentit, de moment sense suport oficial ni polític.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Miquel Iceta i Pedro Sánchez, durant un acte de campanya | PSC
01/01/1970
Fonts de la direcció federal "respecten" l'afirmació del líder del PSC però recorden que la proposta és només la "seva opinió" i no la del partit
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 19:48 
 19:48 6 de cada 10 europeus creuen que la imatge d'Espanya s'ha vist perjudicada per la crisi catalana. L'impacte al sector turístic podria arribar als 12.000 milions per la caiguda d'un 15,37% de visitants, segons un estudi.
 19:42 la numero dos de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, a Ciutadans: "Sabem d'on vénen i què volen fer amb Catalunya. Si Miquel Iceta no els investeix, jo els hi dic ben clar: No passaran!" 
 

Xavier Domènech i Elisenda Alamany, al míting de Sabadell Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:37 Joan Mena, diputat d'En Comú Podem, assegura que el model d'escola catalana l'ataquen el PP i Ciutadans "inventant mentides", però també el PDECat i ERC "imposant retallades" i mantenint "el concert a les escoles de l'Opus" 
 19:42 Concentració divendres a Barcelona per la llibertat dels presos polítics. Una convocatòria anònima ha corregut per les xarxes socials i ja compta amb el suport de l'ANC.
 19:34 Joan Mena: "Miquel Iceta, us volem al costat defensant el model públic de l'escola catalana i no de la mà de la dreta catalanòfoba. Hi ha alguns dels vostres alcaldes que s'avergonyeixen de compartir projecte amb la dreta"
 

El diputat d'En Comú Podem Joan Mena Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:35 Antoni Castellà, a l'acte d'ERC a Tarragona, assevera a Arrimadas, Iceta i Albiol que "el nacionalisme i populisme espanyol" que ells "defensen és la major amenaça d'Europa des de la segona guerra mundial".
 19:33 Joan Mena interpel·la a Miquel Iceta: "Creus de debò que la gent d'esquerres pot entendre que el PSC porta a la seva llista un número 3 que no permet que ni tu ni jo ens casem? Espadaler és incompatible amb el progrés social de Catalunya" 
 19:29 Joan Mena, al míting de Catalunya en Comú-Podem a Sabadell: "No hi ha eina que tingui més força per unir la gent comuna que les nostres escoles. Això és el que els fa por al PP i a Cs" 
 

El diputat d'En Comú Podem Joan Mena Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:21 
 19:20 Comença el míting de Ciutadans al Teatre Kursaal de Manresa, que s'ha omplert per escoltar la candidata Inés Arrimadas. Informa, des de la capital del Bages, Pep Martí.
 19:00 La CCMA recorrerà la sanció de la Junta Electoral contra Mònica Terribas. L'òrgan ha decidit obrir un expedient sancionador contra Catalunya Ràdio per dues editorials de la periodista.
 18:33 Òmnium atorga el Premi Muriel Casals a la redacció d'informatius de TV3 i Catalunya Ràdio. El jurat destaca "la professionalitat, vocació de servei i la posició referent en informació" dels mitjans públics catalans, que actualment es troben a l'ull de l'huracà.
 18:17 Els periodistes li regalen una samarreta d'"Els Impossibles" a Marta Rovira el dia que puja al bus i li'n donen una per a Junqueras, ja que ERC sempre defensa en els mítings que és un partit que ha evidenciat que és capaç de "convertir els impossibles en possibles".
 17:35 
 17:23 VÍDEO «Perquè torni el president, s'ha de votar el president»: nou espot electoral de JxCat. Carles Puigdemont demana el vot per la seva candidatura per restituir el govern legítim, la democràcia i la llibertat.
 17:23 El PSOE desautoritza Iceta per defensar l'indult dels presos polítics. Fonts de la direcció federal "respecten" l'afirmació del líder del PSC però recorden que la proposta és només la "seva opinió" i no la del partit.
 16:59 El síndic denuncia al Congrés que és "inadmissible" que els candidats al 21-D no tinguin igualtat de condicions. Acusa la Junta Electoral de no garantir la llibertat d'informació i critica els expedients oberts a Terribas pels editorials de Catalunya Ràdio.
 16:50 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 8 de febrer: la dreta tem que el tema de l'amnistia als presos doni vots al Front Popular. La Lliga Catalana anomena l'aliança de les esquerres com "la coalició del Sis d'Octubre". Nova entrega del diari (en blanc i negre) de la campanya del 36; per Pep Martí.
 16:37 Molt d'Iceta, autoconfiança i bon rotllo: l'estratègia del PSC per ressorgir el 21-D; Jordi Bes entra a la cuina de campanya dels socialistes. La carrera socialista a les eleccions gira entorn del candidat, que és hàbil a l'hora d'adaptar el discurs en funció de l'auditori. L'equip que l'acompanya en la campanya el pilota el secretari d'organització del partit, Salvador Illa, i acumula veterania.
 15:54 Els Avis per la Llibertat de Reus mantenen la pugna amb la Junta Electoral. El col·lectiu recull signatures contra la prohibició de manifestar-se per la llibertat dels presos i, ara, també per la defensa dels Drets Humans.
 15:34 Suspès el judici per l'agressió ultra a membres d'un CDR del Bages. Els acusats s'han presentat a la vista sense advocats i asseguren que no pertanyen a cap filiació política.
 15:14 Admesa a tràmit la querella de tres ajuntaments gironins contra les càrregues de l'1-O. Els advocats preveuen que el procés serà "llarg i complex" però confien que permeti aclarir que l'acció policial va ser fruit "d'un pla consensuat".
 14:40 LA CARAVANA Fachin omple el buit de Domènech. L'exlíder de Podem ocupa titulars amb la seva aliança amb la CUP en un matí en què el líder dels "comuns" no ha fet cap convocatòria mediàtica. Contracrònica de Sara González
 14:29 LA CARAVANA. El «bon Déu» independentista del pare Manel. El sacerdot, que ocupa un lloc simbòlic en la candidatura de Junts per Catalunya, apareix en un acte social de la llista. Per Oriol March.
 14:29 Els Mossos irrompen ara a les conselleries a la recerca de cartells pels presos polítics i llaços grocs. Treballadors públics denuncien que han anat pels despatxos i han aixecat acta.
 14:09 Rajoy mostra «voluntat de diàleg» per l'endemà del 21-D però adverteix que garantirà la unitat d'Espanya; informa Isaac Meler des de Badalona.
 13:17 Iceta s'ofereix als empresaris per intentar evitar «el desastre econòmic». El socialista assegura al Cercle d'Economia que, si es escollit president, es dedicarà "fonamentalment" a que "torni la confiança a la societat". Per Jordi Bes
 12:56 Junqueras, per carta a Rajoy: «A la presó no hi ha cap intern de la indústria de la corrupció». Tardà llegeix al Congrés la missiva líder d'ERC al president espanyol: li demana que accepti els resultats del 21-D i li desitja un "bon Nadal en companyia dels seus".
 12:53 Vic substitueix la pancarta prohibida per la Junta Electoral per una de nova: «Llibertat d'expressió». Ciutadans ha denunciat un total 13 ajuntaments d'Osona.
 12:54 L'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, manté el compromís per fer efectiu el dret legítim dels catalans a defensar els seus ideals. Es mostra estupefacte per rebre una denúncia per l'1-O i anuncia que l'Ajuntament ja ha recorregut la decisió de la Junta Electoral d'obligar a retirar la pancarta dels presos polítics.
 12:45 «L'exèrcit espanyol no està en condicions de controlar un país com Catalunya». El coronel retirat Amadeo Martínez Inglés dona detalls de la guerra psicològica de l'Estat, en una entrevista a TV3.
 12:42 Defensa investiga les amenaces de dos civils a Puigdemont des d'un tanc de l'exèrcit. El PDECat demana la compareixença de la ministra Cospedal al Congrés i ERC també reclama explicacions.
 12:39 Anonymous hackeja Indra, l'empresa encarregada del recompte de vots del 21-D
El grup hacktivista posa de nou en marxa l'#OpCatalunya i entra durant 20 dies a l'empresa que gestionarà el procés informàtic de les eleccions catalanes
.
 12:14 Fachin reforça la campanya d'ERC i la CUP per alimentar el vot sobiranista. L'exlíder de la CUP forja una aliança estable amb els anticapitalistes i Procés Constituent més enllà del 21-D. Ho explica Sara González
 11:54 Rajoy demana un diàleg «civilitzat» a Catalunya i pronostica que després del 21-D es recuperarà la «normalitat». El PDECat respon al president espanyol que el que seria "normal i de sentit comú" a Catalunya és "elevar a la categoria de llei la voluntat dels catalans de decidir en referèndum el seu futur polític".
 11:39 Puigdemont troba un «atracament» el dèficit fiscal i situa l'estat propi com la millor política social. El president de la Generalitat acusa Espanya de ser un estat que "torça el dret" i demana un país de "ciutadans lliures" a través de l'educació i drets democràtics. Informa Oriol March.
 11:39 Marta Rovira i Carles Mundó: els substituts de Junqueras als debats de TV3 i La Sexta. El cap de llista d'ERC, en presó preventiva des de fa un mes i mig, no participarà al cos a cos polític.
 11:36 Isabel Ferrer, número 15 per Barcelona de Junts per Catalunya, aposta per un sistema "integral" de serveis socials amb cinc àmbits: sanitari, educatiu, habitatge, laboral i econòmic. Reclama desplegar la renda garantida de ciutadania i un "pla de xoc" per als joves nouvinguts a través de la inserció social i laboral.
 11:37 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, vol ser prudent sobre els presos polítics i esperar a veure si hi ha sentència condemnatòria: en cas que sigui així, és partidari de demanar indults i descarta la via de l'amnistia. "Sens dubte demanaria l'indult perquè en aquest país haurem de tancar ferides que tenen un origen polític", ha destacat Iceta en una entrevista al Món de RAC1, i ha recordat que ell sempre ha qualificat de desproporcionats els empresonaments.
 11:26 Albano Dante Fachin subratlla la "lectura compartida" que fa amb la CUP i Procés Constituent de la situació actual, anuncia que faran actes de campanya plegats, i reivindica que des de la "pluralitat" es poden fer moltes coses
 11:22 La CUP presenta la Plataforma x la República de la mà de Procés Constituent i Som Alternativa, l'espai liderat per l'exesecretari general de Podem Catalunya Albano Dante Fachin
 
 10:55 El pare Manel, un dels candidats simbòlics de Junts per Catalunya, demana al "bon Déu" que sàpiga "educar la gent senzilla que no entén això de la independència". La candidatura de Puigdemont celebra aquest dimecres un acte per presentar el programa social des de l'auditori de l'edifici ONCE.
 11:16 ÚLTIMA HORA La Junta Electoral posa Mònica Terribas i Catalunya Ràdio al punt de mira i els hi obre un expedient sancionador.
 10:29 Arrimadas, sobre els consellers presos: «Ser polític no concedeix carnets d'impunitat»; informa Pep Martí. La candidata unionista també carrega contra Artur Mas: "Va dir que si buscaven responsables del 9-N, el busquessin a ell. Doncs ja l'han trobat". Ha demanat als comuns que, si es donen els números, "s'abstinguin" per facilitar un govern constitucionalista.
 10:08 
 10:00 La portaveu de Podem Irene Montero  s'embolica amb el cas Sixena: «Ara potser l'he cagat!».
 09:56 Ciutadans (Cs) «celebra» la retirada de la pancarta de Vic pels presos polítics. La formació taronja ha denunciat tretze ajuntaments d'Osona.
 09:53 Arrimadas assegura davant Nova Economía Fòrum que Catalunya "viu una fractura social sense precedents". Diu que Catalunya ha de recuperar "la veritat" i que "les empreses tornaran" si governa Ciutadans.
 09:19 Comença l'acte d'Inés Arrimadas a la Tribuna Catalunya de Nova Economía Fòrum, informa Pep Martí.
Entrades anteriors »
El lloc on ha tingut lloc el tiroteig, al carrer Sant Isidre de La Ràpita. | ND
01/01/1970
Els fets han passat en un bar cèntric poc després de les cinc de la tarda i els Mossos busquen l'autor dels trets, que s'ha donat a la fuga
Llançament de quatre satèl·lits des del Port Espacial de Kourou | ESA
Cristina Junyent | 1 comentari
01/01/1970
Aquesta setmana s'han posat en òrbita quatre satèl·lits que donaran servei de localització, navegació i rescat
Pancartes amb els lemes electorals de les tres candidatues independentistes, al centre de Vic | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 11 comentaris
01/01/1970
Les enquestes projecten un ascens de la llista del president, disposat a córrer el "risc" de trepitjar Catalunya i ser empresonat si guanya el 21-D | Els republicans tornen a reivindicar la figura del vicepresident com a cap de llista i donen protagonisme a Mundó i Romeva per enfortir el missatge de Rovira
Míting d'inici de campanya d'ERC a Vic. | Albert Alemany
Roger Tugas | 1 comentari
01/01/1970
El comitè de campanya, liderat per Sergi Sabrià, té dues reunions cada matí, però llavors ha de coordinar la tasca amb els dirigents exiliats o empresonats, els independents i els partits de la candidatura
Mercè Molist
01/01/1970
Un exhaustiu estudi internacional, de l'organització independent Freedom House a 65 països, constata que creix la interferència governamental a Internet | L'estudi puntualitza també la restricció selectiva de vídeos en directe per silenciar protestes