La ximpleria d'Ítaca

per Jordi Palmer, 22 de setembre de 2012 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El catalanisme i la seva avantguarda, l'independentisme, han viscut molts anys acomodats en un misticisme grandiloqüent en què la imaginació ha suplit la realitat i els somnis han substituït els fets. Com que mai arribàvem a port ens acontentàvem amb el subterfugi del viatge, ens convencíem que al capdavall, no importava arribar a destí, sinó gaudir del trajecte.
 
Collonades! No enfilem cap a Ítaca només per mirar el paisatge i culpar els altres dels endarreriments i les marrades. Hem perdut el temps durant anys i panys enredant-nos amb mentides que només servien per fer-nos creure que la derrota tenia la seva dolçor particular. Ens volien submisos i així ens tenien, creients com érem que només amb la raó guanyaríem la batalla. 
 
Ítaca és mentida i ja és hora que ens n'adonem. No volem un camí llarg ni ple d'aventures, no volem  arribar-hi de vells. Hem de forçar la travessia perquè, definitivament, el que importa és arribar a destí. I volem arribar-hi ja, perquè tenim pressa. Perdoneu, però algú ho havia de dir. D'una punyetera vegada.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Arxivat a:
L'article del dia
Participació