Moisès Broggi: «O tenim el pacte fiscal o Mas ha d'avançar eleccions»

El centenari doctor adverteix als partits polítics catalans que és l'hora "de ser valents", encara que això "els faci perdre la cadira"

per Gemma Aguilera, 30 de juliol de 2012 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juliol de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El doctor Moisès Broggi té 104 anys. Foto: Jordi Borràs

Amb 104 anys a l'esquena, el doctor Moisès Broggi (Barcelona, 1908), continua pendent d'una actualitat política que en els darrers mesos sembla encaminar-se decididament cap a un canvi de model polític. El doctor dóna per fet que el govern espanyol rebutjarà el pacte fiscal aprovat pel Parlament de Catalunya, i que aquest serà el moment de convocar unes eleccions anticipades per triar entre independència o autonomisme, "o blanc o negre".  

-Han passat dos anys d'ençà de la gran manifestació del 10-J, a la qual vostè va assistir. Considera que el país ha avançat?

-Sens dubte. Hem avançat, sobretot en la manera de pensar de la gent, de la societat, que ja ha interioritzat que no hi ha cap altra sortida que la separació. Pel que fa als partits polítics, acabaran seguint la ciutadania, no es podran quedar enrere. Amb tot, els costa molt representar la voluntat del poble català.
 
-A què ho atribueix?
 
-Perquè els polítics, o gairebé tots, tenen una acusada tendència a voler conservar el poder, i saben que demostrar valentia política comporta un risc: perdre la cadira. Però estic convençut que, tot i les resistències que posin alguns, l’onada popular els arrossegarà.
 
-N'hi haurà que mai no seran arrossegats.

-És clar, no podem comptar amb el PP, ni amb part del PSC, ni tampoc amb part d’ICV, però quan la societat els arraconi, si volen sobreviure, sobretot socialistes i ecosocialistes, canviaran el seu discurs poruc envers Espanya.
 
-Considera que el president Artur Mas té aquesta valentia política de què vostè parla?

-Hem hagut de demanar diners a Espanya perquè prèviament Espanya ens els deu, de manera que la situació és ja insostenible. En aquest sentit, penso que el president Mas fa el que pot, tot i que té majoria sobiranista al Parlament amb ERC i Solidaritat.
 
-Aleshores no fa prou.

-És complicat, perquè resulta que té el principal partit de l’oposició, el PSC, que en podem dir PSOE, que no para de posar pals a les rodes a la voluntat dels catalans, fins i tot de molts catalans que voten PSC. Al meu entendre, a Artur Mas li falta una mica de lideratge polític, no només dins el seu partit sinó al país. Però en tot cas, l’ambient popular cada vegada pesa més, i el president es veurà obligat a fer el pas.
 
-El pacte fiscal és la solució a curt termini per Catalunya?

-Tant és, Madrid no l’acceptarà. Ja podem demanar la lluna, o senzillament que hi hagi una justícia econòmica que ara és inexistent, que la resposta serà no. Però mireu, aquesta pressió i aquest anorreament ens condueix a una situació límit, que a Catalunya provocarà un sisme polític.
 
-Durant aquesta legislatura, hi haurà un sisme?

-La Generalitat no en té ni cinc i no para de retallar. Em costa de creure que el govern català pugui arribar fins a les eleccions del 2014 sense aturar-se i canviar de camí.
 
-Vol dir que hauria de convocar eleccions anticipades si a Madrid diuen no al pacte fiscal?
 
-No hi ha cap altra sortida, si no aconseguim el pacte fiscal que ha aprovat el Parlament de Catalunya, Mas ha d’avançar eleccions. Els catalans, i jo que tinc 104 anys si m’ho permeten encara menys, no ens queda massa més paciència per a esperar que a Espanya decideixin tractar-nos amb justícia. La situació és límit, i caldrà preguntar als ciutadans si l’estratègia que ha de seguir el seu govern és continuar lligant Catalunya a Espanya o iniciar el procés de separació. I això és decideix en unes eleccions, votant partits independentistes o autonomistes.
 
-O partits autonomistes que defensen encara el federalisme?

-No, el PSC que diu que vol ser federalista si el PSOE li deixa ja no tindrà opcions en les properes eleccions. O blanc o negre.
 
-Si en unes eleccions es decidís un govern independentista, la comunitat internacional hi donaria suport?
 
-Per descomptat. El fet diferencial Espanya-Catalunya és cada vegada més conegut a tot arreu. Europa s’ha anat fragmentant en petits estats progressivament, i fins i tot el Regne Unit té coll avall que Escòcia aconseguirà la independència, hi està molt a prop. A Europa la tendència és a respectar la democràcia i el dret d’autodeterminació, tret d’Espanya, que s’hi nega, és clar.
 
-Els partits en són conscients, que la situació és límit?
 
-Al meu entendre, els dos partits independentistes que hi ha al Parlament, ERC i Solidaritat, fan el que poden, però és clar, són minoria.
 
-I el PSC, té una actitud de defensa del país?
 
-És evident que no. O dit d’una altra manera, el seu país no és el meu, per tant, sí que deu defensar el seu país, Espanya. Segueix les ordres del PSOE, però ja està perdent molta pistonada, i més que en perdrà.
 
-Al PSC ja hi ha alguns diputats, i sobretot votants, que comencen a expressar-se en el sentit que cal replantejar la relació amb Espanya, com a mínim en termes econòmics. El diputat i exconseller d'Educació, Ernest Maragall, fins i tot ha trencat la disciplina de vot i ha votat a favor de la hisenda  pròpia per a Catalunya.

-Penso que molts més seguiran en Maragall, ha estat un home valent. I el PSC, si vol seguir tenint força a Catalunya, ha de trencar la seva dependència malaltissa i perjudicial per al país amb el PSOE.
 
-Pel que fa a CiU, també observeu un canvi substancial en les bases de la federació, com heu expressat en diverses ocasions. Però, i en la direcció?
 
-Els costa molt més, però els seus militants de base els estan empenyent, fins i tot a Unió, malgrat Duran i Lleida.
 
-A CDC hi ha qui diu que CiU serà independentista quan plegui Duran i Lleida.

-Sens dubte, és el principal impediment. Però en el seu cas és a la inversa, si vol conservar alguna cadira, haurà d’abandonar les seves postures espanyolistes i escoltar la militància. CiU farà el gest de dir que ja n’hi ha prou, i encara que sigui més per força que per voluntat, Artur Mas no tindrà més remei que plantar-se davant d’Espanya.
 
-Malgrat tot, com a país no ens va gaire bé. Penseu que Catalunya és a prop de poder decidir democràticament el seu futur polític?

-Sí, potser no tant per voluntat espanyola, sinó perquè la situació ja no es pot aguantar més, ha d’esclatar d’alguna manera. I com que som europeus, hem d’esperar que tots voldrem resoldre el conflicte democràticament, oi?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació