TV3 i l’Ateneu Barcelonès difondran un documental ple d’errors històrics

per Gemma Aguilera, 7 de juny de 2012 a les 15:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El documental s’inventa que els franquistes llançaven llibres censurats de l’Ateneu pel balcó Foto: Jordi Play

Una de les institucions culturals i literàries de més prestigi del país, l’Ateneu Barcelonès, celebra enguany els 150 anys de la seva fundació. I per a commemorar l’efemèride, el passat 23 de maig, l’entitat amb seu al carrer Canuda va projectar un documental que TV3 té previst d’emetre a la tardor. 'Ateneu. La porta de les idees' -una idea original del periodista de BTV i vicepresident primer de la junta de l’Ateneu, Lluís Reales- és una coproducció de Televisió de Catalunya i la productora Goroka TV, que promet “un apassionant viatge a través de revoltes, revolucions, guerres, períodes d’esplendor i decadència d’una entitat que ha sabut reflectir els grans canvis socials i culturals que han succeït en els darrers 150 anys”, com s’explica en la caràtula del documental.
 
Però en aquest “viatge apassionant” hi ha també errors i imprecisions importants que afecten no només la història de l’Ateneu Barcelonès, sinó també del país. I tot plegat, amb el vist-i-plau dels responsables de l’Ateneu, de la productora i de TV3, fins al punt que no es retirarà el documental ni es corregiran els errors, que entenen que el treball periodístic segueix essent apte tant per a la seva distribució en DVD, que ja es pot comprar per 12 euros, com per difondre’l a TV3. La televisió pública entén que, malgrat els errors, “el documental és una bona eina per divulgar la història de l’Ateneu entre els públics relativament amplis que dóna la televisió, per donar una visió de conjunt i homenatjar, merescudament, els 150 anys d’història d’una entitat cabdal”.

Pel que fa a la junta de l’Ateneu, hi ha hagut crítiques per part d’alguns membres per la falta de rigor, però la decisió final ha estat tocar el violí.
 
Desconeixement i espectacularització
 
El setmanari EL TEMPS publica aquesta setmana el reportatge I un be negre amb potes rosses!, en què el periodista Lluís Bonada, soci de l’Ateneu des de fa quatre dècades, ressegueix minut a minut el documental i en detecta diversos errors que considera greus. I ha estat a partir de la publicació d’aquesta anàlisi que s’han disparat les alarmes, fins i tot en historiadors que van fer un primer assessorament i que després ja no van tornar a ser consultats.
 
El documental explica que recentment es va fer una troballa reveladora als arxius de l’Ateneu Barcelonès, un centenar de fotografies la Gran Guerra corresponents als aliats que combatien al Somme. Encara s’investiga com van arribar a l’Ateneu, però la veu en off del documental diu que “sabem que el 1914 un grup d’ateneistes va anar-hi a combatre, a les ordres del mariscal Joffre”.


En aquest sentit, Bonada ironitza assegurant que “el fet força a revisar la composició de la massa social de l’Ateneu, i també aquell enfrontament, atès que la batalla del Somme comença l’1 de juliol del 1916”. I encara més en aquest episodi: “Si el guionista i els assessors de l’Ateneu no pensessin que amb la república la casa ‘s’omple de gent nova’ procedents del periodisme, llavors ‘una professió de moda’, potser haurien trobat una pista que pot explicar, amb més versemblança i pes, la presència de les fotografies."

Com tothom sap –o sabia–, durant les tres dècades anteriors al 1931, l’Ateneu Barcelonès és, fet i fet, la sala de redacció de moltes publicacions. És el lloc on els periodistes i articulistes llegeixen la premsa de Barcelona, de Madrid i de l’estranger, i hi escriuen els seus articles, amb paper facilitat per la casa. I és el cau on podien recollir i intercanviar informació. També és el lloc on el periodista i escriptor català més important del segle XX, Josep Pla, troba feina”, sentencia Bonada.
 
Arriba la guerra civil i el documental obliga a refer la història del 18 de juliol, atès que l’historiador a qui la junta encarregà de supervisar el guió, Jordi Casassas, no creu que sigui un error afirmar que quan esclata la guerra, “durant setmanes sembla que no ha passat res” i “els diaris es continuen publicant amb llibertat”. Fins al mes d’octubre, quan un escamot de la FAI entra a l’edifici amb la voluntat de comissar-lo. Tot el que s’ha dit sobre la desaparició, o decomís, el primer dia, de La Veu de Catalunya, El Correo Catalán, L’Instant, El Matí o el Diario de Barcelona, s’ha de revisar, doncs. Si per diaris el guionista entén la premsa, també cal revisar el cas dels setmanaris que es redacten a l’Ateneu, Mirador i El be negre, com explica el reportatge d’EL TEMPS.
 
Sobre l’acció de la primera junta franquista de l’Ateneu, el documental escenifica que alguns llibres prohibits es llançaven pel balcó. “Perquè els pogués llegir el poble? I diu que els altres es van amagar el soterrani, anomenat “infern” pels socis, com si els socis s’haguessin inventat l’expressió. I al soterrani? Quin? A l’Ateneu no n’hi ha. Només, sota l’actual restaurant, una petita sala soterrada de difícil accés i un túnel. Els llibres retirats van ser traslladats als pisos superiors, tancats amb clau”, rebla Lluís Bonada.
 
Una de les manipulacions més greus afecta l’històric debat sobre el darwinisme. Dos historiadors diuen que el cas va demostrar que l’Ateneu era obert “a totes les tendències” (Teresa Torns) i un “forn de tolerància” (Casassas). Però el debat es va saldar amb prohibicions, per part de la junta, i una escissió, encapçalada per Valentí Almirall, que va deixar la casa per fundar l’Ateneu Lliure.

El documental parla sovint de fets que no tenen res a veure amb l’Ateneu –enderroc de les muralles, sortida amb tren de Primo cap a Madrid, arribada del cinema o Exposició Universal–, cosa que roba espai a esdeveniments que relacionen la institució amb la història política i cultural del país. Per tot això, i per la manca de rigor històric, l’historiador Joaquim Coll, membre de la junta durant l’etapa d’Oriol Bohigas, va exigir que se suprimís la seva participació en el documental, tot i haver estat la persona que n’havia suggerit el títol.
 
Una baixa significativa

El rebombori que ha generat el documental, a més de crear perplexitat entre alguns historiadors i socis de l’Ateneu empipats, ha provocat que el periodista Joan de Sagarra, fill de l’il·lustre ateneista, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra, hagi sol·licitat la baixa de l’entitat cultural després de conèixer el contingut del documental.

De fet, Joan de Sagarra va ser entrevistat i apareix en el treball, però la productora ha obviat les referències i anècdotes que el periodista considera més importants respecte a la vinculació del seu pare amb l’Ateneu Barcelonès. Josep Maria de Sagarra va formar part de la Penya Gran de l’Ateneu sota el padrinatge de Quim Borralleras, el qual el va introduir a les tertúlies literàries de l’època.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació