El TSJC tomba l'ús «preferent» del català a l'Ajuntament de Barcelona

El tribunal pren com a referència la sentència del TC i considera que establir la preferència de la llengua catalana vulnera el principi de cooficialitat

per Redacció/ACN, 31 de maig de 2012 a les 15:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de maig de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Façana de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Arxiu ND

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat que el català sigui la llegua "preferent" a l'Ajuntament de Barcelona tal com estableix el reglament del consistori, i d'aquesta manera dóna la raó al recurs que va interposar el president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz.


El TSJC ha pres aquesta decisió fent referència a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut i assenyala que l'omissió del castellà suposa una violació del principi de cooficialitat de les dues llengües. A més, l'alt tribunal també estableix que l'administració es dirigeixi al ciutadà en la llengua que consideri oportuna i, en canvi, només estigui obligada a contestar les peticions en la llegua que el ciutadà esculli.

La sentència de l'alt tribunal estableix que les administracions es poden referir a l'ús del català sempre que "no incorporin referències a l'exclusivitat d'aquest ús", per tant, "mentre permetin un ús normalitzat paral·lel del castellà". Amb aquest argument, l'alt tribunal ha anul·lat l'article 2 del reglament aprovat pel Plenari del Consell Municipal. La sentència qualifica d'inadmissible aquest article perquè configura el català com a llengua d'ús preferent.
 
La sentència també declara nuls els articles 5.2, 5.3, 5.6 i 7 de l'esmentat reglament que fan referència a què els documents i comunicacions siguin en català a menys que el ciutadà també ho demani en castellà. I a què el personal de l'Ajuntament de Barcelona es dirigeixi oralment en català menys quan el ciutadà demani ser atès en castellà. 
 
En aquest casos, el TSJC estableix que l'administració ha de respectar l'elecció del ciutadà que"es manifesta en la llengua que utilitzi" i rebutja que es demani als ciutadans que facin una "opció formal" d'una llengua perquè considera que "no son acceptables les càrregues d'elecció que resultin feixugues o que situïn el ciutadà en una posició violenta". En aquest sentit, la sentencia diu que l'opció dels ciutadans ja queda evident en la utilització d'una o altra llengua a l'hora de dirigir-se a l'administració. 
 
La sentència també declara la nul·litat de l'article 13 que preveia la publicació de les normes municipals en català i també anul·la l'article 15 que establia que els càrrecs de l'administració municipal s'expressin normalment en català en els actes públics. Un aspecte que la sentència anul·la en considerar que "imposa" als càrrecs municipals la utilització del català "vulnerant el dret d'opció lingüística". 
 
D'altra banda, la sentència accepta aspectes com la utilització del català en l'àmbit intern de l'administració municipal, en les informacions i comunicacions generals dirigides a la ciutadania, en missatges institucionals, retolació i senyalització pública, toponímia i també en la selecció i formació del personal municipal.
 
L'escrit del TSCJ fa referència a la sentència del TC sobre l'Estatut i recorda que va considerar inconstitucional la qualificació jurídica del català com a llengua d'ús preferent. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació