El pa de pessic «waka waka»

| 26/04/2012 a les 00:01h
Arxivat a: Un salsassec amb bolets..., salsassec, gastronomia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/04/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“És boníssim!” diu en Gerard Piqué. En el seu llibre, Viatge d'anada i tornada, el futbolista explica que quan visita la seva àvia a Sant Guim de Freixenet, a la Segarra, ella sempre li compra pa de pessic de Cal Mensa. “Quan era petit venia ell a comprar-ne”, recorda la Rosa Maria Huguet, la tercera generació que es fa càrrec d'aquesta pastisseria-botiga de queviures on encara hi ha també la seva mare, l'Antonia Closa. En un racó de la botiga el blaugrana hi ha deixat una samarreta dedicada. “Ara, el dia que l'àvia del Gerard en ve a buscar ja intueixes cap on anirà a parar aquell pa de pessic”, afegeix. A Cal Mensa, un establiment que acaba de fer els 100 anys, li estan molt agraïts al futbolista per la menció –no és l'única- que els fan venir molta gent d'arreu a la recerca del pa de pessic, realment irrepetible. I ves que ara un dia no els aparegui algú de Hollywood! “Suposo que ella també n'ha menjat”, diu la Rosa Maria referint-se a Shakira, la parella de Piqué.

La recepta del pa de pessic de Cal Mensa és el secret més ben guardat després de la fórmula de la Coca-Cola. El va començar a fer l'avi Gabriel, que era forner. “Cal Mensa era una botiga de queviures que venia de tot, des de cartutxos d'escopeta a farina, passant per llegums a granel o coses de neteja”, explica la néta, “però quan li van posar una altra botiga una mica més avall, va construir un forn on ara nosaltres hi tenim el menjador”. I segueix: “La iaia m'explica que va fer 50.000 proves abans de trobar la fórmula”. Més aigua, menys aigua, més farina, menys... La guerra va ser amb les proporcions perquè el llistat d'ingredients s'acaba aviat: farina, ous, sucre i aigua. “Hi ha gent que hi posa llevat o essències però nosaltres no”, confessa la pastissera. “És cert que de pa de pessic en pot fer tothom però que el nostre té un nosequè, suposo que també hi influeix molt que el coguem amb forn de llenya”, assegura. I aquí s'acaben les pistes: “La recepta és secreta, no l'hem publicada enlloc, i és cert que no n'he llegit mai cap altra d'igual”, diu la Rosa Maria. A banda del pa de pessic i els croissants, Cal Mensa és una pastisseria de les de tota la vida, de crema, nata i trufa, on el diumenge s'hi despatxen braços de gitano, lioneses o pals. “No hi trobaràs una mousse de llimona ni aquestes coses”, adverteix la Rosa Maria.

Cal Mensa ha fet 100 anys i a diferència d'Allan Karlsson, l'avi que ha arrasat aquest Sant Jordi, no pensa fugir de celebracions. Estan molt satisfets de ser centenaris i de conservar tota l'essència dels anys passats. “El terra de la botiga és el que hi havia quan es va obrir i els mobles també”, explica la Maria Rosa. L'ajuntament està preparant una petita celebració pel centenari, que faran coincidir amb la tradicional Fira de l'Ou del mes de juny. I hi ha altres gestos, a banda dels institucionals, com l'auca que els va fer el Jaume Roca, un veí que fa 70 anys que els compra la mona. A Cal Mensa hi és penjada i n'han fet còpies per als santguimencs: “Vols comprar saborós pa de pessic? No fa falta que ho dubtis, cap a Cal Mensa s'ha dit”. I és així. A Cal Mensa tenen tancat els dilluns i a partir de dimarts comencen a coure. Fan entre 30 i 90 pans de pessic cada setmana, depenent de la demanda, i el moment més fort és el cap de setmana, quan els arriba gent de fora expressament a buscar-ne. Un d'ells, el cuiner Fermí Puig.

“Recordar l'obrador dels meus parents de cal Mensa de Sant Guim no és només una foto fixa d'unes cares amb noms i cognoms, sinó que també és la flaire dels pans de pessic sortint d'un forn de llenya”. En el seu llibre Cuinetes, fruit de les seva col·laboració radiofònica amb El Món a RAC1, el xef Fermí Puig reviu l'olor i el tast d'aquest pa de pessic com un moment feliç, una magdalena de Proust. I no és l'únic. A l'escriptor Màrius Serra el pa de pessic de cal Mensa li recorda la seva infantesa. “Mon pare va néixer a Sant Guim i la meva padrina, que era d'allà, em portava pa de pessic per la mona”, ha explicat  al Salsassec. Li faig la broma fàcil: un anagrama? No són gaire positius: “Acideses PP (brrr) o capses de pi (glups)”.

Si menges bé, cuines bé. Nathan Outlaw és un dels xefs que aquesta setmana, a través de les pàgines de The Guardian, defensen la importància dels dinars de família. A l'estil del llibre de Ferran Adrià –molts l'han comprat o regalat aquest Sant Jordi- els britànics sostenen que tant important és l'alimentació dels clients com la dels companys de feina.

... la muntanya va a Mahoma. La dita serviria per l'última moda que s'està instaurant a Londres: els pop-up restaurants o restaurants temporals. Són grans xefs que obren un establiment a la ciutat per només per unes dies. Una mena d'estada amb més glamour. René Redzepi, un dels 100 homes més influents del món segons Time i el xef del millor restaurant del planeta a l'hora que escric aquest Salsassec, serà el tercer xef que s'apunta a aquesta aventura. Serà entre el 28 de juliol i el 6 d'agost, uns dies que al restaurant Noma tancaran i aprofitaran per fer reformes.

Si teniu algun comentari o un bloc de cuina o un esdeveniment que vulgueu fer arribar a aquesta secció, ho podeu fer a l'adreça [email protected] o, via Twitter, a @annamurgadas.

P.D. Si us he recomanat el pa de pessic de cal Mensa ho he fet amb coneixement de causa. Gràcies a la Maria Josep Guitart per descobrir-me'l i per facilitar-me la feina per escriure aquest article.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Per molt anys
Xina, 27/04/2012 a les 10:52
+2
-0
He tingut la sort gràcies a una companya de treball veïna de Sant Guim de provar el pa de pessic de Cal Mensa. I és una meravella. Té el toc just. Ni massa espès, ni massa ensucrat, té alguna cosa d'eteri. Us puc donar fe que ja li he fet alguna comanda perquè els de casa el poguessin tastar.
Felicitats!
Gastronomía tradicional de Catalunya
Observant, 28/04/2012 a les 02:28
+2
-0
Certament un dels millors pans de pessic que he provat, i si us el dónen sortint del forn ja és "el no va más". Quí tingui la sort de viatjar prop de Sant Guim, poble de la Terribas, que ho aprofiti.

Ara que jo l'establiment no l'anomenaría pastissería com si ho és Casa Tuyarro de Santa Coloma de Farners de la família Trias (la branca que no fa les galetes comercials ambdols locals recomanables), té més aviat productes típics d'una tenda de barri, desde salsa de tomàquet a vi d'ampolla.
no tinc por
Anònim, 30/04/2012 a les 14:30
+0
-1
Carta blanca poteu 30 anus donant-li al gover espanyol, no penso pagar cap peatge mentres al costat no hi hagi una autovia paral.lela gratuïta
Felicitats pels 100 anys
Conxita Santolaria i Arderiu, 02/05/2012 a les 21:45
+5
-0
Un establiment no dura 100 anys perquè sí, segur que us ho heu guanyat a pols. Cal molta professionalitat, constància i dedicació per aconseguir-ho.

EL VOSTRE PA DE PESSIC ÉS DELICIÓS

però el vostre bon caràcter no queda pas enrera. A la vostre bonica botiga, sempre s'és ben rebut, fa que un s'hi trobi molt agust. Felicitats!
Fórmula d'aquest pa de pessic
Anònim, 03/05/2012 a les 00:57
+2
-0
És:
- un pessic de creativitat,
- un pessic (gran) de voluntat,
- un pessic de dolçor i saviesa,
- un pessic de sabor
i un grapat de records sortits del forn.

Per molts Ants!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Inés Arrimadas, baixant les escales de l'hemiscicle del Parlament | Adrià Costa
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
Les candidatures han intentat anar més enllà de les seves sigles davant les eleccions més polaritzades
01/01/1970
Miquel Mateo serà responsable de centres concertats i privats
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
Guillem Genovès | 2 comentaris
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D