Mali: els tuareg amenaçats, els colpistes abandonen

La CEDEAO amenaça amb l'ús de la força contra els independentistes d'Azawad

per Xavier Borràs , 7 d'abril de 2012 a les 15:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En una entrevista amb Le Monde, el capità Sanogo, cap de la junta al poder Bamako, no es mostrà contrari a la intervenció d'una força internacional, però sota certes condicions. Foto: Jean-Philippe Rémy/Le Monde.

Mentre la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (CEDEAO) va amenaçar, aquest divendres, 6 d'abril, d'usar la força per preservar la "integritat territorial" de Mali després de la declaració d'independència del territori d'Azawad, al nord, per part del Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad (MNLA) -junt amb el rebuig de la Unió Africana, els Estats Units i França–, la mateixa diplomàcia gal·la ha "saludat" dissabte l'acord per posar fi a la crisi signat la vetlla entre la Junta al poder a Mali i la CEDEAO, i n'ha demanat l'aplicació "sense demora ", ha declarat el ministre d'Afers Exteriors Alain Juppé.


Efectivament, al voltant de les nou de la nit de divendres (a Bamako), el capità Sanogo, líder de la junta, es va resoldre finalment a signar un acord marc amb el mediador de la CEDEAO, representada pel burkinabès Djibril Bassolé, amb què els colpistes lliuravenn el poder i permetien una tornada a l'ordre constitucional.

Una vegada constatat el buit de poder –en absència del president Amadou Toumani Touré–, el president de l'Assemblea Nacional serà investit com a president. A continuació, se li assignarà un primer ministre, qui tindrà l'autoritat absoluta, i dirigirà un govern d'unitat nacional, per atendre les emergències: preparar les eleccions, fer front a la crisi humanitària, i trobar una solució que posi fi a les rebel·lions en el nord.


Un país partit en dos

Precisament, el Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad (MNLA), un component important de la rebel·lió tuareg maliana, divendres va proclamar la independència del territori de que va prendre el control el cap de setmana passat, en un comunicat publicat a la seva pàgina web i per un dels seus portaveus, Mossa Ag Attaher, al canal de notícies France 24. Aquest últim va dir que l'MNLA tenia la intenció de respectar "les fronteres amb els estats veïns".


La d'Azawad és una regió considerada el bressol natural dels tuareg. El cop d'Estat contra el règim del president Amadou Toumani Touré, fa dues setmanes, va sumir Mali en el caos mentre els rebels tuareg i els grups islàmics prenien aquest cap de setmana passat el control de les tres ciutats del nord –Kidal, Gao i Tombouctou– i van tallar el país en dos, sense la resistència d'un exèrcit malià mal equipat, desorganitzada i en desordre.

Els islamistes d'Ansar Dine, dirigits pel cap tuareg Iyad Ag Ghaly, i els elements d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) s'han fet càrrec des de llavors del MNLA, que de manera unilateral va anunciar dijous a la nit la fi de les seves "operacions militars".

Divendres, el portaveu de MNLA va denunciar les "forces terroristes que han aprofitat aquesta situació", en al·lusió als islamistes. El portaveu va condemnar el segrest del cònsol d'Algèria dijous a Gao "per un comando terrorista".

Mali: 15 dies sense poder

Abans "apreciada i adorada," Mali era, fins ben bé avui, "infreqüentable", subratllava amb pesar Info-Matin. Des del 22 de març, amb el derrocament del president Amadou Toumani Touré per un grup de colpistes cansats de la feblesa del poder davant dels rebels tuaregs del nord, el país estava sumit en la incertesa.

Els amotinats van pensar que ho tenien fàcil, però després es van trobar en una posició incòmoda. Després de la caiguda de Gao el dissabte 31 de març, el Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad (MNLA) va prendre el control la nit de diumenge a la ciutat de Tombuctú, segons relatà la BBC. Desconcertat per l'avanç de MNLA, i sota la pressió de la CEDEAO (El Watan), el líder de la junta, Amadou Sanogo, va anunciar un pèl massa aviat el "restabliment" de la Constitució, alhora que prometia "l'establiment d'òrgans de la transició per a la celebració d'eleccions pacífiques, lliures, obertes i democràtiques" (al-Jazeera).

Tanmateix, al nord, vast pandemònium obert a tots els vents, la situació empitjorà per al poble. Des del gener, prop de 200.000 persones es van veure obligades a fugir a causa dels combats, segons el Guardian. Fins i tot a Bamako, la capital, el clima es deteriora, deia La Liberté.

En aquest context, el cop d'estat estava condemnat al fracàs?, s'interrogava la BBC. Per a Le Quotidien d'Oran, en qualsevol cas, era urgent que els estats veïns es mobilitzessin perquè Mali "no basculi cap a l'ignot, on s'arrisquen de precipitar-s'hi els militars inconscients de llur gesta". I el diari algerià concloïa, alarmista: "El que més angoixa, és que els grups terroristes d'AQMI estan simplement a punt de conquerir el país".

La pressió contra la Junta colpista

El Consell de Seguretat de l'ONU va demanar dimecres un cessament del foc immediat al nord de Mali, on el component secular de la rebel·lió tuareg, ara suplantada pels grups islamistes, ha anunciat la fi de les seves operacions "militars". El Consell va demanar, també, el retorn a un govern legítim a Bamako, on la junta militar va enderrocar el president Amadou Toumani Touré fa dues setmanes.

Aprofitant el cop d'Estat, els rebels tuareg i els grups islamistes han pres el cap de setmana el control de les tres metròpolis del nord de Mali, Kidal, Gao i Tombouctou, sense trobar-hi resistència per part d'un desorganitzat exèrcit malià sense equipament i desorganitzat, tallant de fet el país en dos. El nord de Mali s'ha convertit ara en totalment inaccessible a la premsa i les organitzacions internacionals.

A Bamako, els colpistes van anunciar dimecres l'ajornament de la "convenció nacional", que havia de ser oberta aquest dijous, sota llur iniciativa, primer pas per a la "transició" que ells haurien volgut. Un front antijunta, que aplega més de cinquanta partits polítics, ha rebutjat qualsevol participació en aquesta convenció.

Sotmesa des de dilluns a un embargament diplomàtic, econòmic i financer imposat pels seus veïns, la junta va veure dimarts com se li infligien noves sancions per part de la Unió Africana i els Estats Units.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació