només l'estelada
Per Amill el 20 d'octubre de 2015 a les 18:08
L'any 1968 el logo del PSAN no tenia una falç i martell, aquesta va ser incorporada cap a finals del 70' quan, després d'una escissió, es va fer una declaració marxista-leninista reivindicant-se com el partit comunista dels Països Catalans. És curiós però els que no van acceptar-ho van acabar a Iniciativa per Catalunya , via Nacionalistes d'Esquerra, amb els hereus del PSUC.
Nefast per a Catalunya
Per Comunisme? No gràcies el 12 d'abril de 2012 a les 15:39
Al congrés del PSAN s'hi veu la falç i el martell.
El partit-escola ha estat nefast per a Catalunya
Contra totes les dictadures
Per Pensador català, lliure i liberal el 12 d'abril de 2012 a les 15:37
Qualsevol moviment o partit amb la falç i el martell o la creu gamada han estat i són NEFASTOS per a Catalunya i per a la causa de la llibertat.
Estic content del fracàs del PSAN
Per Sense censura el 12 d'abril de 2012 a les 15:34
La falç i el martell és sinònim d'esclavatge i dictadura.
Afortundament el PSAN ha fracassat.
Ho dic com a català que vol la sobirania d'aquest país.
Tanmateix encara hi ha gent que no sap que el novembre de 1989 el mur de Berlín va caure. Per sempre!
Contra totes les dictadures
Per Pensador català, lliure i liberal el 12 d'abril de 2012 a les 15:31
Qualsevol moviment o partit amb la falç i el martell o la creu gamada han estat i són NEFASTOS per a Catalunya i per a la causa de la llibertat.
La desesperació del PSAN i semblants
Per Anticabòries el 12 d'abril de 2012 a les 15:26
El mur de Berlín va caure afortunadament l'any 1989.
Per a desesperació del PSAN i de tots els grupets amb cabòries marxistes i o comunistes.
Contra totes les dictadures
Per Pensador català, lliure i liberal el 12 d'abril de 2012 a les 15:22
Qualsevol moviment o partit amb la falç i el martell o la creu gamada han estat i són NEFASTOS per a Catalunya i per a la causa de la llibertat.
almogaver.cat
Per PSAN, IGUALTAT AMNISTIA LLIBERTAT I ESTATUT D'AUTONOMIA (Cridaren) el 12 d'abril de 2012 a les 13:05
SENSE PSAN'S IDEALISTES I ROMÀNTICS,
UNA NACIÓ, I LA NACIÓ, LA CATALANA EN ESPECIAL,
DEIXEN D'EXISTIR I ES MOREN; PER DEIXADESA I INTERESSOS; TRAÏCIONS I FALSOS PRAGMATISMES.
LLARGA I VENTUROSA VIDA, SOBRETOT DEL ANIMA, ALS AVIS, DEL PSAN'S.
http://youtu.be/GZynD4bx-V8
PSAN: sectarisme esquerranos
Per Anonim el 12 d'abril de 2012 a les 11:51
El PSAN sostenia que una Catalunya independent que no fos regida per un regim marxista, ja no li interessava gota. La CUP pensa igual. S'estimen mes continuar sota la ferula estrangera hispana. Josep Guia n'es una excepcio. PSAN i la CUP han prioritzat la ideologia sobre el deslliurament nacional; la lleialtat ideologica comptava mes que la lleialtat nacional catalana. El PSAN i la CUP refusen terminantment el mestratge del separatisme d'Estat Catala, Nosaltres Sols i del Partit Nacionalista Catala; al seu entendre eren burgesos i ells progres. Aixi els ha anat. Del PSAN no se'n canta gall ni gallina; de la CUP-MDT ja veurem.
L'últim onze de setembre
Per Anticomunista i antifeixista el 12 d'abril de 2012 a les 11:07
L'últim onze de setembre vaig passar un moment pel Fossar i vaig veure moltes falç i martells. Vaig fotre el camp corrents.
Cal dir la veritat
Per Contra la inutilitat de l'anomenada esquerra independentista el 12 d'abril de 2012 a les 11:03
L'anomenat independentisme d'esquerres ha estat i és la cosa més inútil per a aconseguir la sobirania nacional catalana.Ha anat sempre en la direcció contrària al món.
A Europa hi ha pobles que han aconseguit en els últims vint anys la sobirania. No ha estat gràcies a les cabòries marxistes i o comunistes, ans al contrari. Els pobles que han aconseguit la llibertat han tingut moviments pro Otan, pro Usa, pro Occident, pro lliure mercat i pro globalització.
L'independentisme d'esquerres fa literalment pena, és una inutilitat. Fa riure.I a fora del país no els fa cap mena de por.
La falç i el martell em fa fàstic
Per Catalanista de pedra picada i liberal el 12 d'abril de 2012 a les 10:56
La falç i el martell em fa tant fàstic i tanta por com la greu gamada.
Sóc catalanista de pedra picada. Tanmateix no en vull saber res d'independències amb falç i martells.
El comunisme i el feixisme em fan fàstic.
HONOR A LA GENERACIÓ DEL PSAN I ELS PPCC.
Per Almogaver.cat el 11 d'abril de 2012 a les 23:20
Sense PSAN i gent, avui Catalunya estaria en mortal perill.
Si no agües set per el PSAN i aquells idealistes i entusiastes joves, (avui avis), que amb el seu entusiasme, innocència valor i inclús vides segades per la castella colonial, avui Catalunya, estaria com València i València com Alacant i Alacant, incorporada a Múrcia.
Fitxat que d'important fou aquell PSAN, i aquells joves, (avis avui), que entre lluita i frustracions; il·lusions i amor; et concebien, valent, treballador, lluitador i Català.
HONOR A LA GENERACIÓ DEL PSAN I ELS PPCC.
Sense PSAN i gent, avui Catalunya estaria en mortal perill
Per Almogaver.cat el 11 d'abril de 2012 a les 23:14
Si no agües set per el PSAN i aquells entusiastes joves avui avis, que amb el seu entusiasme, innocència valor i inclús vides, avui Catalunya estaria com València i València com Alacant i Alacant ja estaria incorporat a Múrcia.
Fitxat se d'important fou aquell PSAN en els nostres joves, avui avis, que entre lluita i frustracions; il·lusions i amor; et concebien, valent, treballador, lluitador i Català.
HONOR A LA GENERACIÓ DEL PSAN I ELS PPCC. jent
Primer d´esquerres i despres catalanistes
Per Anònim el 11 d'abril de 2012 a les 18:45
Triar abans al PSOE ( parlem clar , el PSC no existeix ni ha existit mai ) abans que Ciu , demostra que prefereixen a una espanyolista d´esquerres ( per molt que faci riure considerar d´esquerres als sociates ) que a un catalanista de dretes , encara que els de ciu siguin una dreta molt i molt light . A Euskadi l´esquerra te molt clar tot el contrari , van preferir pactar amb el PNB ( que es infinitament mes de dretes que Ciu ) abans que pactar amb la filial basca del PSOE . Pero clar ni ERC te resa veure amb EA i encara menys IC amb EB
Comentari de l'autor
Per Roger Buch (autor del llibre) el 11 d'abril de 2012 a les 17:48
En relació als debats que apareixen als comentaris, dir-vos que en el llibre es matisa més el tema de les trajectòries. Tres coses a tenir en compte;
1) molta tradició prèvia al PSAN sobre independentisme i esquerres era desconeguda per la pròpia gent del partit que al principi va haver de fer molta tasca de recuperació de la memòria històrica.
2) Com a exemple de la dificultat d'establir generacions del partit, cal dir que a l'any 1977 al PSAN ja no hi quedava pràcticament cap dels fundadors
3) En una taula rodona sobre els fundadors del PSAN que vaig presentar a l'Òmnium fa un parell d'anys, el que en va ser el principal dirigent els primers anys (ara a ICV) va donar suport total al tripartit, com a expressió de la doble lluita catalanista i d'esquerres característica del PSAN. Els altres dos ponents van dir que per a ells l'esperit del PSAN quedava MOLT però que molt lluny...
En tot cas, en el llibre he intentat dibuixar el calidoscopi del major nombre d'herències que va deixar aquest partit, Espero que us agradi i que contribueixi a enriquir debat
Més sobre l'herència del PSAN a:
http://blocdenroger.blogspot.com
Afegits
Per Anònim el 11 d'abril de 2012 a les 17:01
Hi ha un sector possibilista del PSAN que va acabar a esquerra i certament coincideix amb el grup dirigent durant els tripartits.
Un altre sector que s'ha mantingut sempre estàtic, amb Guia al capdavant, i que avui és dins de SI.
El tercer és el que malgrat els canvis ha adaptat el discurs al seu temps sense renunciar als seus principis inspiradors i que és indistintament independentista i d'esquerres sense haver de triar si un pesa més que l'altre. Aquest sector és l'Esquerra Independentista que té la major expressió en la CUP.
Hi ha altres sectors i derives personals que no han estat representatives del que en el seu moment va ser el PSAN, per molt d'èxit personal que hagin tingut a nivell individual o amb d'altres formacions.
El PSAN alhora recollia l'herència que des de finals del XIX esbossava Roca i Farreras, passant per sectors d'Estat Català (EC-PCP)els anys 30 i finalment el FNC, d'on va sortir.
PSAN
Per Anònim el 11 d'abril de 2012 a les 14:10
El PSAN ja era vell als 70. I si la seva projeccio es el tripartit, potser que pleguin.
L'antifranquisme hauria de ser l'antimodel
Per Jordi M el 11 d'abril de 2012 a les 11:23
Això de l'Assemblea Nacional em fa iuiu perquè sona a Assemblea de Catalunya. I el que és pitjor encara: diria que el nom pretén remetre-hi.
Excuses retrospectives
Per Jordi M el 11 d'abril de 2012 a les 10:06
Aquesta tesi em recorda els esforços de reconstrucció autobiogràfica del protagonista de La Muchacha de la Bragas de Oro, un de tants premis Planeta concedits pel franquista Lara a l'antifranquisme progre. Una cosa són les derives personals concretes -Bru de Sala traginant-li la palangana a Jóse Montilla- i una altra la invenció de la memòria: durant bastants anys i bastants panys Bru de Sala va ser una bèstia negra pels sociates arran el seu rol a les tertúlies de Catalunya Ràdio. O és que potser l'ideari del Front Nacional de Catalunya també va cristal·litzar en el Tripartit pel fet que Joan Cornudella acabés militant en la sucursal del PSOE? I la LOAPA per tant ja s'intuïa en el programa del FNC?
O sigui l'odi a Convergència
Per Anònim el 11 d'abril de 2012 a les 10:00
els va fer acabar fent possible el Montillisme.
Una mica curts de vista perquè per al PSOE i el PP, quan convé, no hi han dretes i esquerres, sinó només Espanya.
Algú els hi havia d'haver dit: "que el sectarisme no us faci traïdors"
hmm
Per Tomppa el 11 d'abril de 2012 a les 08:38
Problema del tripartit es que la gent dintre PSOE i ICV són la gent relativament mal educats i estupids. Es com imaginar que passaria a una empresa a on els treballadors faria decisions més importants sense cap coneixement global. A un país normal la gent a política ha de ser la gent més ben educat i més ben informat, no es pot manar únicament amb els sentiments encara si són molt i molt importants quan es fan decisions però sentiments sense intel·ligencia no porta en cap lloc.
PSAN, puntualitzacions escaients
Per Blai el 11 d'abril de 2012 a les 08:27
L'ideari del PSAN no te res d'original. No fa mes que ser l'hereu d'Estat Catala-Partit Proletari de Jaume Compte Canelles, un partit que abandona de mica en mica el separatisme i abraca el materialisme dialectic fins al punt que fou un dels fundadors del PSUC-PCE. L'Assemblea de Catalunya era un intrument creat pel PSUC-PCE per controlar la resta de partits de l'oposicio. Catalunya Lliure era interclassista, transversal, frontista; no marxista, a despit de ser creada pel PSAN. La substitucio de l'estel blanc pel roig de la bandera la va fer personalment Carles Castellanos en el seu pis-escola que tenia al carrer Malats del barri de Sant Andreu. Us en dono fe, jo hi era present; el va dissenyar en una pissarra. El PSAN entra a l'Assemblea de Catalunya, pero el PSAN-Provisional s'hi nega en rodo perque no volia fer de comparsa, de teloner i de lacai del PSUC-PCE.
quina pena!
Per joan33 el 11 d'abril de 2012 a les 02:04
7 anys de tripartit= 0 col.lectivitzacions.
Ni seat ni cap gran.
això es diu cristalitzar en la poltrona.
Ni rioja ni oli andalus
Per Anònim el 11 d'abril de 2012 a les 01:40
"Venien de la lluita marxista revolucionària, i se la creien. Quan trien PSC, és perquè tenen claríssim la lluita de classes. És a dir, amb el tripartit, els ideals del PSAN dels anys 70 -esquerra i alliberament nacional- és quan acaben cristal·litzant". "Pregunta: Decid, niños, ¿Que es la fe?. Respuesta: La fe, padre, es creer lo que no vemos". Doncs aixo, que molt marxisme revolucionari pero s'havien empassat el catecisme socialfeixista d'una glopada.
és que la burgesia catalana és la responsable de 500 anys d'Espanya
Per Anònim el 11 d'abril de 2012 a les 01:37
és que la burgesia catalana és la responsable de 500 anys sota el "paraïgües" Espanya. La burgesia catalana és la que ajuda a intronitzar els trastàmara, i és la que manté les estructures de l'imperi Espanyol. L'imperi espanyol d'ultramar es va fer amb els paràmetres de la burgesia catalana (atenció burgesia catalana fa 500 anys vol dir burgesia de Barcelona, València i Mallorca). i això ho diuen els hsitoriadors però l'anomemen burgesia espanyola, que era la catalana, bàsicament.
Si n'ha fet de mal, l'antifranquisme!
Per Jordi M el 11 d'abril de 2012 a les 01:31
El tret distintiu dels PSAN no era pas l'esquerranisme sinó l'independentisme perquè l'esquerranisme no era una opció sinó quelcom obligatori. Recordo que fins i tot la democràcia cristiana espanyola es pronunciava a favor del socialisme. Si de cas el que cridava l'atenció era l'èmfasi en els Països Catalans. Però, ja dic, l'esquerranisme no significava gran cosa. El FNC, que explicitava clarament la prevalença de l'eix nacional, també es definia d'esquerres. Que els PSAN ho feien amb major èmfasi? No dic que no. Però mandanga: el tema central de la seva militància política, de les seves sessions d'adoctrinament i de les seves converses era sempre l'alliberament nacional. I si atacaven Samaranch no era pas per ser de dretes sinó per ser un 'català geogràfic', com m'argumentava aquell mahara.
L'error de l'EI
Per Anònim el 11 d'abril de 2012 a les 00:59
L'error de l'esquerra independentista és aquesta alarmant tendència a introduir la questió nacional a la darrera línia del darrer paràgraf
D'un temps, d'un manicomi
Per Jordi M el 11 d'abril de 2012 a les 00:47
Dins el manicomi que va ser l'antifranquisme era comprensible la falç i el martell i també semblava normal la vindicació de 'la revolució'. Mantenir ara tant una cosa com l'altra més aviat desperta commiseració.
Marca negra
Per Anònima el 11 d'abril de 2012 a les 00:39
Anònim d'esquerres: SI no és marca blanca de CiU sinó més aviat el seu gra al cul. I si el PSAN forma coalició amb SI com a coalició serà per alguna cosa. Abans de subestimar és bo informar-se. Visca Catalunya lliure!
Memòria creativa
Per Jordi M el 11 d'abril de 2012 a les 00:29
No és així com recordo jo els militants dels PSAN que vaig conèixer. Tots els que vaig conèixer preferien una i mil milions de vegades Jordi Pujol als sociates. I això que en aquella època el PSC no havia fet encara la seva deriva botiflera i lerrouxista ni havia acumulat tantíssimes cabronades a Catalunya com les que portava fetes quan Esquerra va perpetrar el Tripartit! Els independentistes dels PSAN no només preferien Pujol sinó que hi simpatitzaven obertament: oh com els agradaven els eslògans electorals de CDC!, fins al punt que els comunistes no independentistes els consideraven 'molt perillosos' precisament per aquest fet. Perquè preferien Convergència a l'esquerra sucursalista i això afeblia l'eix dreta-esquerra. Els PSAN ni de conya cristal·litzen en el Tripartit. Però sí que recordo algun palanganer de Jóse Montilla que assegurava tenir com a referència retrospectiva uns PSAN que nomes coneixia de sentides.
L'error del PSAN
Per Anònim d'esquerres el 11 d'abril de 2012 a les 00:20
El PSAN, a l'igual que moltes altres forces d'esquerra nacionalista, ha acabat supeditant l'esquerra a la qüestió nacional; ha acabat fent coses tan idignes com aliar-se amb un impresentable com Laporta i amb la marca blanca de CiU, SI. Quan es prioritza la qüestió nacional sobre l'esquerra, per molt que això es vulga disfressar d'aquiparació de prioritats, quan es prioritza el nacionalisme sobre la lluita de classes, s'abandonen les posicions obreres, les posicions proletàries i s'entrega el partit a la ideologia petit-burgesa, a ser la rèmora de la burgesia. A ser un partit incapaç de ser el Partit de la Revolució, a fer el joc a la burgesia, a renunciar a combatre-la.
La història del PSAN és la història del fracàs de conjugar l'alliberament nacional amb el marxisme prioritzant la qüestió nacional.
EL PSAN NO HA D'OBLIDAR QUE ELS COMUNISTES ASPIREM A DESTRUIR LA BURGESIA CATALANA.
Un moment del primer congrés del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, l'any 1978. Foto: PSAN.
A més, el PSAN també va ser un "partit escola", un "partit passarel·la", que constantment patia escissions però que constantment es refeia. Per aquest motiu, van acabar passant-hi molts militants, simpatitzants i dirigents que, al cap dels anys, han ostentat altes responsabilitats en la política dels Països Catalans, des de l'exvicepresident català Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) a l'exdiputat al Congrés espanyol Joan Josep Amet (ICV), l'exconseller Josep Huguet (ERC), l'exconseller primer Josep Bargalló (ERC), el diputat al Congrés espanyol Joan Valdoví (Coalició Compromís) o l'exportaveu del PSM al Parlament balear Pere Sampol, però també l'exdirector general de Promoció Cultural Xavier Bru de Sala (CiU) i l'exalcalde de Molins de Rei Casimir Boy (PSC), així com els intel·lectuals Maria Mercè Marçal, Quim Monzó, Jaume Fuster i Carles-Jordi Guardiola, entre d'altres.