«Un actor ens ha fet creure que érem independents»

Sergi López inflama al públic amb un abrandat discurs sobre l'alliberament nacional a l'ANC

per Quico Sallés/Palau Sant Jordi, 10 de març de 2012 a les 15:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
López en la seva arenga al públic. Foto: Jordi Borràs

Palau Sant Jordi. Sis mil persones a les graderies. Part final d'una jornada metòdica de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana, l'entitat que organitza l'independentisme civil per assolir que Catalunya sigui un Estat propi. L'actor vilanoví, Sergi López, queda sol a l'escenari. Agafa força.


La seva presència només resta escortada per la senyera de la històrica Assemblea de Catalunya i l'estelada que cada 11 de setembre hissa Gent de la Terra a l'Arc de Triomf de Barcelona. Pren aire. Aixeca els braços i modula la dicció. Juga, professional, amb el to, el volum i les emocions. Parla d'independència amb normalitat. Diu que la independència "és el principi, no el final".
 

Naturalitat. Extraordinària naturalitat la de l'actor López que poc a poc anima un públic esmorteït per la burocràcia detallada de l'organització. L'aplaudeixen. L'interrompen. La gent l'escolta. Salvador Cardús, el sociòleg de capçalera dels catalans l'escolta i assegura: "Això s'anima". Efectivament, s'ha animat. López enfila un discurs precís i emotiu. Mesura, certa ironia i frescor. Clar, català endolcit amb dramatúrgia francesa sentencia: "Ho tenim massa aprop per deixar-ho estar, no ens podem fer enrere, hem de ser un nou estat d'Europa".  

Convicció. Paraules treballades. Res no és ociós. Silenci al Sant Jordi. Una parella de Torelló l'escolten i abaixen les parpelles. Volen aplaudir però esperen el moment just. Cada frase, un lema;  cada lema és escoltat com una il·lusió. No és cap miratge és un actor convençut i convincent que aquest dissabte alguna cosa s'ha mogut. No s'allarga. Tempo i glòria controlada.


"Queda constituïda l'Assamblea Nacional Catalana per l'Estat propi!", expressa solemne, amb oratòria dura i ferma. Aplaudiments. Atura el públic amb un gest volàtil, que només percep la complicitat que genera l'art. Respira i clama :"Visca la terra, visca els Països Catalans lliures i independents". Extasi. Crits d'independència, independència. Dos nois de Granollers xalen i xiuxiuegen que "López, per uns moments, ens ha fet creure que érem independents"

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació