La bandera espanyola es prepara per tornar als ajuntaments osonencs

La delegada del Govern espanyol, Llanos de Luna, exigirà el compliment de la llei. La comarca d'Osona, i la ciutat de Vic, en els llocs de preferència de la seva ofensiva

per NacióDigital, 6 de març de 2012 a les 00:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Grups de joves cremant banderes espanyoles, el maig de 1992, a la plaça Major de Vic (Arxiu Osona.com).


La bandera espanyola pot tornar a formar part del paisatge habitual de la comarca d'Osona si tira endavant l'ofensiva anunciada per la delegada del govern de Madrid, Llanos de Luna, per obligar al compliment de la llei que regula la presència de les banderes als edificis oficials.

Aquesta comarca, i en concret la seva capital, Vic, es troben al principi de la llista dels llocs per on la delegada pensa començar les seves notificacions, adreçades en especial als ajuntaments. Llanos vol aprofitar l'èxit aconseguit a Sant Pol de Mar (El Maresme) on va imposar fa unes setmanes que la bandera espanyola fos instal·lada al balcó de la casa consistorial, tot i la resistència que hi havia oposat l'alcaldessa nacionalista.

En aquest context, aconseguir que la bandera espanyola tornés a Osona -quan es compleixen uns vint anys de la seva pràctica desaparició dels edificis municipals- constituiria una important demostració d'autoritat en una comarca en què molts ajuntaments s'han adherit a posicions independentistes en els darrers anys: Associació de Municipis per la Independència, desvinculació moral de la Constitució, insubmissió fiscal, campanya "Un país, una bandera" als anys noranta, mocions per l'autodeterminació i el dret a la independència, etc.

El darrer ajuntament que va hissar la bandera espanyola a Osona -segons les dades de què disposa Osona.com- hauria estat el de Montesquiu, el 1991, any en què tots els altres consistoris en van prescindir amb motiu de la Diada Nacional: alguns van posar la catalana i prou -una opció que ja aleshores era il·legal-, i d'altres no en van posar cap.


A Vic, la presència de la bandera espanyola va ser el detonant dels incidents de la nit de l'arribada de la flama olímpica, el juny de 1992, quan milers de ciutadans van xiular-la en el moment que va ser hissada en un màstil durant l'acte oficial. L'escridassada va impedir que es poguessin sentir els discursos, tot i la presència de dotzenes d'agents de la policia espanyola -especialment desplaçats des d'Andalusia- dins la plaça Major. Poc temps després, l'Ajuntament va prescindir definitivament de l'ensenya.

Unes setmanes abans d'aquests fets, grups de joves van cremar banderes espanyoles a la plaça Major (veure foto), durant les celebracions de la victòria del Futbol Club Barcelona a la copa d'Europa.

Per ara és una incògnita la reacció que podrien adoptar alguns dels alcaldes que rebin les notificacions de la Delegació del govern espanyol. No hi ha massa on triar: o desafiar la legislació, amb els riscos penals que podria comportar, o obeir i mirar a un altre costat. Una tercera opció que s'ha comentat en ambients municipals podria consistir en penjar la bandera, però fent constar des de l'ajuntament que la seva presència constitueix el símbol de l'opressió.

A la comarca del Maresme, el Partit Popular ha demanat a la delegada del govern espanyol que exigeixi a tots els ajuntaments que segueixin les passes de Sant Pol de Mar i col·loquin la bandera en un lloc destacat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació