Bon foc, el teu, Berga!


per Cesk Freixas , 16 de febrer de 2012 a les 00:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de febrer de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Berga des del santuari de Queralt. Foto: Wikicommons

S'enfada quan la primera “e” de la ciutat no sona tancada. I ho fa amb un somriure còmplice. Sospito que aquesta correcció és una feina que repeteix constantment. D'aquelles que ja es fan de forma mecànica, sense perdre-hi gaire el temps, però amb l'atenció justa per convèncer. Sí, és fill de Berga, ho ha pregonat per allà on ha pogut, i ha acostat la Catalunya del fred i del foc a l'imaginari del nostre país. En Francesc Ribera és en Titot. Que és, entre moltes altres coses, regidor de la seva ciutat i cantant del grup Brams, impresentables i berguedans.


Pots explicar un argument no gaire creïble sobre l'origen del teu nom? “De fet, me'n diuen perquè és un malnom que ve de família. Sóc de cal Titot, malnom que prové del cognom francès Didot. El jove François Didot, acabada la Guerra del Francès, es va quedar a Berga, on es va casar, va exercir de notari i va editar la publicació quinzenal El Llobregat , referència intel·lectual de l'època que es publicava en trilingüe: català, castellà i francès”. Moltes gràcies. I un que sigui més o menys creïble? “El mot ve de quan jugava amb els cadets del Sant Andreu. A les dutxes, els meus companys es van adonar que tenia un fal·lus exageradament enorme i em van posar aquest sobrenom”. Sí, ja... d'acord. Amb el dubte de saber si comencem amb una bona presa de pèl, afegeix que “una lesió al genoll va estroncar la meva carrera de futbol, era un extrem esquerra velocíssim”. I em sembla que tindrem una estona divertida, si més no, passejant per la capital del Berguedà. Som-hi!

La coneixem per la Patum, però estic convençut que hi ha atractius que a les persones que no hi vivim se'ns escapen, no? “Et podria fer un inventari de patrimoni immaterial, certament. Però el que hi trobo jo només li troba la gent de Berga”. Ja t'entenc. Tot és molt relatiu, de fet qui ha mantingut fermes les seves arrels ha après a respectar-les i saber-les valorar. “Vull dir que, en tot cas, seria un guia poc fiable perquè el que realment trobo atractiu no ho sé definir amb plenitud”. Agraeixo la teva sinceritat, Titot. Ja m'agrada, tot això. Que cadascú ho vegi amb els seus propis ulls.


Berga, amb més de 17.000 habitants, és una de les ciutats més importants del Prepirineu català. Situada als primers contraforts de la serralada, la trobem a 704 metres sobre el nivell del mar. Exerceix de capital, i també té certa influència vers el Lluçanès, la Vall de Lord i, fins i tot, Navàs. “Antigament, les capitalitats venien definides sobretot pels mercats, i també pels partits judicials. Avui en dia, eixamplen una carretera i canvien l'ordre de relacions entre els pobles en dos anys”. Per cert que, parlant de capitals i de coses importants, a Berga hi teniu el primer carrer del món amb el nom de carrer del Programari Lliure, arran d'una visita de Richard Stallman. “Bé, a veure, es va posar aquest nom al carrer on hi ha ubicat el telecentre. Jo, personalment, ho trobo una frivolitat si tenim en compte que l'ajuntament que li va fer aquest honor no treballa amb programari lliure”. També tens raó. Ara que ets regidor, ho haurem de començar a treballar, eh?

I així, que és el que més t'agrada de Berga? “Les dimensions de la ciutat, que te n'ofereix la propietat solidària, que pots conèixer a tothom o a ningú”. I el que menys? “Mai faria mala propaganda de Berga (disculpin el patrioterisme...), les coses que no m'agraden miraré de canviar-les (...i disculpin la demagògia)”. Ja veig que hi ha certes coses que són prou íntimes. Així que decideixo canviar d'estratègia i anar a parar a la gana, que sempre acaba sent un tema interessant.


Què em recomanes, del menjar d'aquí? “Pésols negres, així, amb e tancada”. Sou ben estranys amb això de les “e”, eh? M'informa que aquesta varietat de pèsol es va començar a cultivar al Berguedà al segle XVIII, provinent de la Vall de Lord. Es tracta d’una lleguminosa que es cultiva en zones de muntanya, en quantitats molt petites i en descens, ja que és una varietat delicada pel corc, sobretot si es conrea al pla. Té molt bona pinta, sí senyor. I per beure, alguna debilitat amb alguna beguda que porti e tancada? Riu. I després contesta: “aquí vam perdre la vinya quan la fil·loxera. L'única beguda genuïna, ara per ara, seria l'aigua del canal industrial”. Verga Santa del Roser! Jo estava acostumat a quedar perplex quan em recomanaven frankfurts a Terrassa i al Carmel. Però mai m'havien dit que podria fer un bon glop de l'aigua d'un canal industrial. Torna a riure, i em comenta que “per beure barreja, t'hauràs d'esperar que sigui Patum”. Sí, serà millor que m'esperi. Tens raó. Em penso que sí.

Quan tanques els ulls i penses amb Berga, quina és la imatge que et ve al cap? “El portal de la plaça Santa Magdalena. És collonut, perquè no hi vaig mai, per aquells verals”. En Titot té respostes per a tot. I quan s'ha de posar seriós, no té problemes. Hi ha alguna plaça o algun carrer que, per a tu, sigui especialment important? “La plaça del Forn. L'ajuntament la va esguerrar volent fer-se els moderns, però encara conserva aquella essència de racó de món”. Les va fotent, a poc a poc, i incrusta la crítica en la conversa, mesclant-la amb la passió, es fa evident, que sent per aquest lloc. Li pregunto si les persones de Berga es caracteritzen per ser d'una determinada manera. I em contesta que no. “És el fet de ser berguedans el que, en acabat, ens determina”. Silenci.

Abans de marxar, parlem abastament sobre la distància, geogràfica i psicològica, que els separa amb Barcelona. La seva resposta s'allarga i no em veig amb legitimitat per interrompre-la, ni tan sols per escurçar-la en aquesta transcripció. Sí, és un home de reflexions. “A veure, el meu pare quan anava a comprar peces de roba per la sastreria a Barcelona hi havia de fer nit. El carrilet trigava cinc hores. Ara, si només afluixes als radars de Cal Rosal i Balsareny, amb poc més d'una hora t'hi plantes. Menys del que s'està segons a quina hora entre L'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. La majoria de gent en algun moment hi fa vida, o estudiant, o treballant, o assistint assíduament a activitats. Això vol dir que nosaltres podem dir de memòria les estacions de metro de la línia vermella. Pot, la gent de Barcelona dir, en ordre, els rius i rieres tributàries del Llobregat? La relació és aquesta”.

Una mica impressionat per la contundència educada, li dic si se sap la lletra de l'himne del club de futbol, i la sorpresa s'eixampla quan em deixa anar un “és clar! La vaig fer jo!”. Després d'un primer moment d'eufòria, em confessa que no sap si és l'himne oficial. “Ho vaig escriure i hi vaig posar música fa molts anys, una vegada que vaig anar a veure cinc partits seguits. Al cap de 10 anys, després de no tornar-hi, me la va cantar un jugador, que no sabia que l'havia fet jo. Fa: “Blanc com la neu del Cim d'Estela, / roig com la plaça per Patum, / són els colors del nostre Berga, / són els colors del nostre club”.

Berga és de color verd, amb tocs de roig i negre. M'assegura que no fa olor de res, que fins i tot l'he fet sortir a fora a ensumar per comprovar-ho. Per en Titot la música és la víctima del seu intrusisme. L'últim llibre que ha llegit és L'home manuscrit , de Manuel Baixauli, i sap que ser cantant li ha donat la possibilitat d'explicar-se. Aniria a sopar amb l'alcalde de Navàs, i si hi hagués una cançó perfecte, seria “Pretèrit imperfet”, d'en Miquel Pujadó.

A vegades la bellesa se la fa cadascú. I creure molt fort en allò que desitges converteix en quelcom palpable allò que un dia va ser somni. Berga és aquell espai de calma, un parèntesi de boscos, prats, torrents i fonts. Per molts anys, i gràcies. Que el temps i el record de la gent et guardin en un bon lloc de la nostra història. Bon foc, el teu, Berga!

El passeig de la Indústria de Berga. Foto: Wikicommons

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació