Micos, Mossos o sindicalistes?

per Quico Sallés, 13 de gener de 2012 a les 23:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de gener de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La natura és sàvia... quan vol. Ho demostren els papions gelades, uns micos que viuen al sostre d'Àfrica, a Etiòpia. A quatre mil metres d'alçada, els papions només tenen herbetes per menjar. Així que per no gastar calories ni ferir-se innecessàriament, quan es barallen només fan ganyotes. Ensenyen les dents i eviten el contacte a cops i esgarrapades perquè el seu entorn és dèbil, pobre i delicat. Els micos, conscients que formen part d'un equilibri feble, no juguen a fer-se mal. Els micos, també quan volen, són intel·ligents.

Una mica més al nord d'Àfrica, lluny de les muntanyes altes i fredes d'Etiòpia, també hi viu una espècie de primat.  És més alt, camina sobre dues potes amb facilitat i enraona en una llengua perseguida, castigada però resistent.  De fet, és un ramat que viu en un entorn dèbil, escarransit i que aguanta amb estoïcisme les envestides de la ramada de primats que tenen per veïns. Gràcies a la constant pressió a què han estat sotmesos des de fa uns 300 anys, aquests primats han desenvolupat un extravagant concepte de la resistència. Fins i tot, han creat estructures d'estat avançat com és establir el principi del monopoli de la força.


Per fer-ho, han triat uns primats que vestits d'uniforme, placa i armats vigilen que els drets dels altres primats no siguin manllevats per altres primats desaprensius. Una feina que hauria de ser vocacional, respectada i seriosa, sobretot en un país feble com el que representen i pel qual treballen. Però ve t'ho aquí, que sense solta ni volta i, a canvi de tiquets per menjador, els primats que vigilen han decidit malbaratar el principal recurs, tresor i ADN d'una ramada perseguida, asfixiada i extorquida. I de retruc, passen de protegir els drets a atacar el principal dret que tenen tots els membres de la tribu, enraonar en la seva llengua.

Els papions gelades, allà a les muntanyes altes d'Etiòpia, ni se'ls passaria pel cap cremar les herbetes ni matar-se entre ells. Si s'han d'esbroncar, s'ensenyen les dents que prou feina tenen a resistir. La natura és sàvia, quan vol. I segurament, els papions gelades s'enrojolarien en veure què fan els seus cosins teòricament més avançats que viuen més al nord. "Uns sindicalistes que són Mossos fent de micos?", deuen pensar els papions mentre s'ho miren des de les muntanyes altes d'Etiòpia. Segurament, serien expulsats de la ramada i amb la cara caiguda per la vergonya.La natura és sàvia, quan vol.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació