I l'anarquia va ser possible

Aquesta setmana es commemoren els 80 anys de la revolta de l'Alt Llobregat, els cinc dies d'anarquia icones de la lluita obrera catalana

per Quico Sallés , 24 de gener de 2012 a les 00:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Corda de presoners baixant de les mines de Sant Corneli. Foto: Memoria.cat

"Proclamada la Revolución Social en toda España, el Comité Ejecutivo pone en conocimiento del proletariado de esta villa que todo aquel que esté en disconformidad con el programa que persigue nuestra ideologia será responsable de sus actos.


Por el comunismo libertario

Sallent 21 de enero de 1932
"


Aquesta és una de les declaracions amb les que es va encetar una revolta històrica , que aquesta setmana compleix 80 anys. Una revolta amb tots els ingredients d'una lluita tan ideològica com romàntica: una conca minera i tèxtil, una república incipient que no albirava resultats ni immediats ni tangibles, la lluita obrera i el xoc que va suposar la fermesa dels sindicats anarquistes. Del 18 al 23 de gener de 1932, la conca de l'Alt Llobregat va esdevenir la primera república llibertària. Cinc dies de passió, de força, de lluita que Frederica Montseny va descriure com “la vida de una flor es tan breve como esos cinco dias de anarquía en Cardona, Berga, Fígols, Súria y Sallent”. Els Fets de Fígols o "l'experiència d'una gimnàstica revolucionària",van ser cinc dies on des de la Mina de Sant Corneli tota una esperança es va forjar.

En plena voràgine de retallades, d'un estat del benestar posat en dubte contínuament pel concepte, -sovint abstracte, sovint forjat d'un pragmatisme colpidor- anomenat mercats, l'aniversari recorda una de les icones de la lluita obrera catalana. De la llarga, crua i dura lluita de classes per assolir poc a poc millores en la vida dels adscrits a l'obrerisme.


La Revolta de la conca minera de l'Alt Llobregat té accent femení. De fet, es va encetar quan les treballadores de la colònia tèxtil del Carme, on treballaven les dones i les filles dels miners dde Sant Corneli, es van declarar en vaga per l'incompliment de les condicions laborals. La guspira que va encendre el foc fou la no aplicació del conveni que els fabricants del tèxtil del Llobregat havien signat l’any anterior. Les condicions de duresa del treball a la mina i les expectatives frustrades de l'arribada de la República van convertir les mines en camp abonat perquè els miners s'afegixin solidaràriament a la vaga.

Diversos testimonis recollits per Memoria.cat citen Manuel Prieto, un sindicalista de la UGT que desencantat amb al direcció del sindicat a Barcelona s'afilia a la CNT, com un dels impulsors de la revolta que va córrer com la pólvora per la conca del Llobregat portant la flama revolucionària fins a Balsareny, Sallent, Cardona i Súria.  Durant cinc dies, la premsa de l'època com "El Pla del Bages", "El Dia" o "La Vanguardia" recull com es va hissar la bandera negra i roja i les mines van esdevenir un experiment de treball autogestionat. La premsa recull fins i tot amb ardidesa revolucionària,  desarmaments de sometents, l'explosió del polvorí de les mines de Sant Corneli, a Cercs, així com tiroteigs amb la Guàrdia Civil i el seguiment "massiu" d'una vaga general a Manresa.

La lluita obrera, quan el concepte d'estat del benestar més que una quimera era alguna cosa inexistent, va acabar amb una resposta contundent per part del govern de la República. Manuel Azaña ordenà la intervenció de l'exèrcit. Les detencions i les deportacions van ser la solució provisional a una lluita que s'esdevindria més ferotge quatre anys després. Manuel Prieto, el sindicalista a qui les cròniques coetànies l'eleven a revolucionari incitador fou deportat a Guinea.

La revolta de l'Alt Llobregat fou més que una revolta, fou l'exemple de les diferències entre el sindicalisme i l'anarquisme. L'esgotament d'una classe obrera desencisada amb al República i alimentada amb pa, ceba i cansalada d'un sistema que notaven que els ignorava va encendre un foc que només una guerra va aturar. La revolta va ser possible. Vuitanta anys més tard, allò que molts d'aquells obrers van somniar a les dures mines del Llobregat es posa en dubte. En diuen crisi. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació