Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Ballar «El llac dels cignes» sense contracte i per menys de 600 euros

El 48% dels ballarins cobra menys d'aquesta quantitat i només un 60% està assalariat

per Redacció/ACN, 30 de novembre de 2011 a les 13:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de novembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Unes ballarines interpreten «El llac dels cignes». Foto: Arxiu ND

Ballar l'obra del compositor rus Piotr Ilich Txaikovski El llac dels cignes no és un ofici tan romàntic ni idíl·lic com podria semblar a simple vista. L'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) ha presentat aquest dimecres els resultats del primer estudi sobre les condicions laborals dels professionals de la dansa de Catalunya, que indica que els que aconsegueixen feina en el seu ram tenen un sou mitjà que se situa en poc més de 800 euros nets al mes i un 48% n'ingressa menys de 600. L'estudi també indica que més del 40% treballa sovint de manera irregular en algun projecte relacionat amb la dansa.


Aquest informe també considera que el sector no compta amb ajudes per l'obligada formació continuada dels professionals, i no ofereix bones cobertures mèdiques ni assegurances. Així mateix, només el 60% són assalariats quan treballen en projectes relacionats amb la dansa i el 40% és autònom. El ballarí, coreògraf, actor i representant de l'APdC, Xevi Dorca ha assegurat que "la precarietat existeix i a la gent li costa tirar endavant".

A més a més, el 65% dels professionals del sector ha de treballar en més d'un projecte simultàniament per arribar a final de mes. "La gran majoria no es pot dedicar exclusivament a la dansa", ha explicat la sociòloga Montserrat Martínez, qui ha afegit que ho compaginen amb el món de la pedagogia (35,3%) i amb altres activitats artístiques sobre tot en les arts escèniques.

Sobre les característiques de la relació laboral, el més freqüent és que siguin assalariats (60,4%), és molt infreqüent que siguin relacions de caràcter indefinit (15%); així mateix, és tant freqüent ser autònom o treballador per un altra (38,8%) com no tenir cap tipus de relació laboral formal amb el projecte o durant part de projecte (41,5%).

La majoria de professionals que viuen algun període d'atur en una temporada normal no reben cap prestació per desocupació (51,7%). El document també recalca que només el 5,2% dels professionals de la dansa a Catalunya declara disposar d'algun tipus d'assegurança privada per als períodes d'atur.


Una formació de 10,5 anys de mitjana

Segons el document, el perfil d'un professional de la dansa a Catalunya és d'una dona (83,1%), de 37 anys de mitjana i nascuda a Espanya en un 83,1%. Així mateix, han volgut destacar durant la roda de premsa que el novell formatiu dels professionals de la dansa és superior al del conjunt de la població activa. De fet, segons l'estudi, els professionals de la dansa han invertit en formació reglada una mitjana de 10,5 anys.

Els representants de l'APdC també han lamentat que la majoria de professionals de la dansa de Catalunya, un 51,7% està disposat a marxar per desenvolupar la seva carrera professional. En concret un 65,5% han marxat alguna vegada fora de Catalunya per exercir la seva professió.

Martínez ha explicat que han entrevistat a 290 persones a través d'enquestes on line i telefòniques i estan treballant en un marge d'error de 4'89. De fet, ha indicat que segons el Ministeri de Cultura hi ha uns 800 professionals a Catalunya.

Un 2012 "pitjor" que el 2011

Dorca, també representant de l'APdC a SindicArt, és pessimista de cara el pròxim any i ha considerat que "serà pitjor" que aquest. Ho ha dit perquè "les companyies agafen menys personal, no hi ha 'bolos' perquè els ajuntaments estan escanyats. Ha dit que s'haurà de veure què es proposa des de la Generalitat i Cultura.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Cultura, crisi, dansa, precarietat
Participació