Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


Les festes d'Algemesí, patrimoni de la humanitat

La UNESCO ja reconeix el Misteri d'Elx, la Patum de Berga, el Cant de la Sibil·la de les Illes, el Tribunal de les Aigües de València i els castellers

per B.F., 28 de novembre de 2011 a les 09:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de novembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La muixeranga és un conjunt de quadres plàstics d’origen religiós. Foto: Flickr.

Les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (la Ribera Alta), que tenen lloc cada 7 i 8 de setembre en honor a la patrona de la vila -trobada el 1247 dins el tronc d’una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos-, han estat declarades anit per la UNESCO patrimoni immaterial de la humanitat "pel seu valor cultural que passa de generació en generació". Durant les festes és quan la muixeranga es mostra en tot el seu esplendor.


La cultura catalana, doncs, ja compta amb sis manifestacions de cultura popular reconegudes per part de la UNESCO. Conjuntament amb les festes de la Mare de Déu de la Salut, també són patrimoni de la humanitat el Miserti d'Elx (des del 2008), la Patum de Berga (2008), el Tribunal de les Aigues de València (2009), el Cant de la Sibil·la de les Illes (2010) i els castellers (2010).



La muixeranga

En totes les processons de les festes es realitzen una sèrie de balls originaris del municipi, el més genuí dels quals és la muixeranga, un conjunt de figures plàstiques compost per torres humanes i figures representatives.


Més que no pas una una dansa, és un conjunt de quadres plàstics d’origen religiós, molt estesa arreu del País Valencià (Sueca, l’Alcúdia, Peníscola, l’Olleria…), per bé que Algemesí ha sigut l’única vila que n’ha mantingut la continuïtat històrica.

Documentada de manera fefaent ja al 1724, durant la celebració de les primers festes solemnes en honor a la Mare de Déu de la Salut, els seus integrants realitzen balls, torres i figures vestits amb una indumentària d’allò més característica: brusa cenyida i recta, botonada per davant, i pantalons llargs, ambdues peces són de tires verticals vermelles i blaves sobre fons de ratlles blanques, amb disposició arlequinada. D’aquests mateixos colors és el barret amb orelles que duen els muixeranguers, que calcen espardenyes de sola prima.

Els muixeranguers evolucionen al so de dolçaina i tabal, que executa dues tornades bàsiques: una per a la dansa del ball i l’altra, més coneguda popularment com a muixeranga , senzilla i emocionant, amb ritme molt pautat, que serveix de guia en l’alçament de les torres.



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació