Per què Espanya va preferir Catalunya que Portugal?

'Corpus de Sang'. Pintura d'Antoni Estruch de 1907, que descriu la revolta de Corpus catalana del 1640.

"Catalunya romandrà a l'àmbit de la monarquia espanyola perquè les tropes destinades a la seva recuperació foren pagades amb la moneda encunyada de les remeses americanes, en plata bona, mentre que Portugal assoleix la independència, a part per mèrits propis, perquè els mercenaris encarregats de la seva recuperació van ser pagats, tard i malament, amb moneda devaluada". Aquesta és la teoria exposada en el llibre, extraordinàriament ben documentat, "España, proyecto inacabado" de l'historiador Antonio Miguel Bernal, (Ed. Marcial Pons,2005).

De fet, aquesta resposta històricament mercantil replicaria la dicotomia plantejada el passat dijous pel jurista i pare de la Constitució espanyola, Gregorio Peces-Barba, quan va afirmar que a Espanya li "hagués anat millor quedar-se amb Portugal que no pas amb Catalunya", quan van encetar sengles revoltes el 1640.

Però les circumstàncies, en política, com en la història, ho són tot. La voluntat dels espanyols de quedar-se amb Catalunya es va traduir a la pràctica en pagar una nòmina a la soldadesca amb més plata d'Amèrica que no pas amb més coure, com passava a la tropa que lluitava a Portugal. El comte Duc d'Olivares, ministre d'un rei en franca caiguda com Felip IV,  mantenia un exèrcit de "castellans, italians, irlandesos i valons en terres catalanes", com explica Ferran Soldevila en la seva "Història de España", Tom IV, Ed. Ariel,1972, que a més es treien un sobresou a base del pillatge.

L'imperi castellà a mans de Felip IV havia de tapar diverses fuites d'aigua al llarg de les seves colònies, i de moneda no n'hi havia per a tothom. Val a dir que la política monetària i fiscal de Felip IV és el paradigma, per als historiadors del pensament econòmic, del que no ha de ser una política monetària. Segons apunta Bernal, per la guerra catalana "ni tan sols estava prevista una consignació pressupostària determinada", però no els sabia gens de greu pagar amb bona moneda els mercenaris destinats al Principat com els destinats a d'altres contrades, malgrat que la guerra es va allargar, comptat i debatut, durant una dotzena d'anys.  

"Les tropes castellanes destinades a Flandes, Alemanya o Itàlia cobraven en plata, però les de Portugal es van finançar amb moneda de coure i, per tant, no prou estimulades, van desertar", apunta Bernal. Tècnicament, els mercenaris que lluitaven a Portugal cobraven un ressegellament de "moneda de billó", una moneda pobra, bàsicament de coure, amb una línia de plata. En canvi, els mercenaris destinats a aturar la revolta catalana estaven més incentivats gràcies a una moneda amb més proporcionalitat d'argent que procedia de l'espoli de les colònies americanes i era del tot bescanviable arreu d'Europa. Una situació que esperonava la tropa a lluitar amb més èmfasi a Catalunya que no pas a Portugal.

Catalunya, doncs, espanyola per un grapat de ducats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor