«Bon cop de fal·lus!»

L'etnomusicòleg Jaume Ayats publica el llibre "Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional"

| 16/10/2011 a les 18:30h
Arxivat a: Política, himne, Els Segadors, música
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/10/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El quadre «Corpus de Sang», d'Antoni Estruch i Bros (1907). Foto: Arxiu ND.

El músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Jaume Ayats acaba de publicar el llibre-CD Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional (L'Avenç), que sortirà a la venda dijous i es presentarà públicament el 26 d'octubre a Barcelona, en el qual assegura que l'himne de Catalunya "es basa sobre una melodia antiga, de caire eròtic, que cantaven els segadors d'arreu del país mentre segaven i volien fer-se veure davant de les pageses."


Els cabdills de les revoltes que els segadors van protagonitzar el 1640 a Barcelona, com el Corpus de Sang, haurien aprofitat aquesta melodia de temàtica pagesa i caire eròtic -"per tant, d'allò més popular", apunta Ayats- per afegir-hi una lletra similar a l'actual, que exaltés els ànims guerrers dels revoltats. "Des d'un punt de vista publicitari, podríem dir que va ser una gran estratègia de l'ideòleg d'aquesta fusió", exposa l'autor.

Segons Ayats, la versió eròtica que coneixien tant els segadors com la resta de la població abans de 1640 tenia estrofes tan picants com les següents:

"Segador bon segador,
voleu segar un camp de civada?
N'és sembrada en un hortet
la riera al mig hi passa.

De dies no hi toca el sol,
ni de la nit, la rosada.
N'és a sota el davantal,
la camisa me l'amaga.

Segador que hi segarà,
a genollons tindrà d'anar.
Entremig de dos comàs
i al mig de dues muntanyes."

D'altres variants de la mateixa cançó també contenien expressions com "Sega-me-la arran, tres pams enlaire!", d'altres explicaven amb tot de detall "com el segador se'n va a pixar i es troba la filla d'un argenter que li pregunta quantes garbes n'ha lligades, i aquest li respon que "38 ó 39, a la ratlla de 40"...".

Segons que ressalta l'autor de l'estudi, "totes aquestes lletres contenen unes metàfores molt boniques, d'un erotisme molt clar", en què es ressaltava que els segadors "eren gent ben dotada, perquè les noies se'ls miressin quan entraven a les viles".

Així, sobre la base melòdica d'aquesta cançó, els revoltats de 1640 hi haurien afegit una lletra molt similar a l'actual, així com la tornada, per aconseguir que les seves reivindicacions s'estenguessin per tot el país gràcies al boca-orella.


Recorreguts paral·lels

"La versió eròtica i la versió de guerra arriben perfectament vives al segle XIX, en paral·lel", explica Ayats a Nació Digital, per bé que la versió eròtica gaudia de molta més popularitat que la militar.

Per evitar que es perdés, a principis de segle, el filòleg Manuel Milà i Fontanals va publicar la lletra de la versió guerrera a partir del testimoni oral de la mare de Jacint Verdaguer, però sense especificar-ne la melodia.

Anys més tard, el 1880, el compositor Francesc Alió va topar-se amb l'escrit de Milà i Fontanals i va tornar a ajuntar aquella lletra guerrera amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. "Alió va veure que una i altra versió casaven completament, i les va tornar a mesclar", exposa Ayats. De fet, oficialment, es considera que Alió és l'autor de la música de l'himne actual.

És a partir de llavors, i sobretot gràcies a la intervenció del tipògraf d'ideals llibertaris, maçons i espiritistes Emili Guanyavents -que va fixar la lletra actual-, que Els Segadors van esdevenir un veritable himne nacional, difós sobretot pels cors obrers estesos arreu de Catalunya.

Així va ser com, ja a la I Guerra Mundial, La Marsellesa i Els Segadors van ser pràcticament himnes sinònims per als partidaris dels aliats, assenyala l'autor, i el Parlament va declarar-l'ho himne oficial de Catalunya el 25 de febrer de 1993.

Segons Ayats, la versió d'Els Segadors que es coneix com a històrica -la que a la tornada proclama "Segueu arran, que la palla va cara!"- en realitat data de 1951, sobre la base de la lletra de Guanyavents, "per mirar d'evitar la censura franquista".

Sigui d'una manera o d'altra, la versió primigènia de caire eròtic va anar perdent força durant tot el segle XX, fins ara. Tot amb tot, Ayats apunta, emocionat, que encara ara l'ha pogut sentir cantada de viva veu per part d'avis pagesos que la recorden. "Semblen elements d’una ficció, però són dades del tot certes. No és un objecte d’una història passada sinó que és un artefacte actiu en l’imaginari present", conclou.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
Anònim, 16/10/2011 a les 18:41
+5
-52
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
axis
Anònim, 16/10/2011 a les 18:52
+1
-1
Hi ha una canso jueva del s. XV que te exactament la mateixa musica, la podeu trovar pel utube, pero no en record el nom
Què més podríem tenir?
Anònim, 16/10/2011 a les 19:00
Interessant
+54
-4
Si no haguéssim patit tants saquejos i destruccions de biblioteques i arxius, quantes coses més podríem saber de la nostra història?

Per què espanya ha dedicat tants i tants esforços a cremar i confiscar documentació històrica de Catalunya?
...
Anònim, 16/10/2011 a les 20:21
+4
-1
WTF!?
caçó jueva
Jordi B, 16/10/2011 a les 20:43
+3
-0
Axis, al youtube hi han milers de cançons jueves.
Pots donar mes pistes, si us plau.
Ja que tu l'has trobat, digues el link, si us plau.
Ah, caram, caram....
Anònim, 16/10/2011 a les 21:19
+16
-0
deu ser per això que sempre ue la sento, em posa!
axis
Anònim, 16/10/2011 a les 23:07
+2
-1
Jordi B, la vaig trovar en un blog catala d'hasbara que ara ja no esta actiu. La versio jueva era religiosa.
Cançó jueva
Josep Fourier, 16/10/2011 a les 23:55
+8
-2
Aquest de la cançó jueva em sembla que és un gracioset. No recordeu que la música de l'himne espanyol és una còpia d'una cançó àrab?

Fourier, còpia no. Plagi de totes, totes
Anònim, 17/10/2011 a les 13:42
+9
-1
Els espanyols mai còpien, directament plagien. Com la bandera ejjpaÑola plagi descarat de la nostra senyera de la marina mercant catalana pel fet que com ja era prou coneguda per tota la Mediterrània, perquè n'havien de crear altra ells. L'himne com bé dius, és un altre plagi d'una cançó àrab i el seu chotis plagiat d'una dança popular de Bohèmia amb origen escocés, anomenat Schottisch (clar, per a ells, chotis amb chè de chulapo. Fins aquí arriban, no pas gaire més).




FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Reunió de la mesa del Parlament d'aquest dimarts | ACN
01/01/1970
L'òrgan rector de la cambra aplana d'aquesta manera una hipotètica investidura, perquè Junts per Catalunya i ERC no necessitarien la CUP en segona volta
01/01/1970
El portaveu Josep Vives nega que el club estigués assabentat de la mesura: "És rotundament fals que ningú ens informés d'això"
Leonid Andréiev, en una imatge d'arxiu | Arxiu
Xavier Serrahima
01/01/1970
Adesiara publica "La història dels set penjats", de Leonid Andréiev, un llibre que ens acosta "a l’absurditat, a la manca de sentit i a la inhumanitat" de la pena de mort
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format