Quintana: «Units es farà realitat el somni de Pau Casals»

El cantant reflexiona la seva "arribada" a l'independentisme "des de la raó i el sentit comú" coincidint amb els darrer concert de Sopa de Cabra

| 02/10/2011 a les 09:00h
Arxivat a: Cultura, Sopa de Cabra, música, Gerard Quintana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/10/2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gerard Quintana reflexiona sobre la necessitat de la independència. Foto: Jordi Play/El Temps

Sopa de Cabra ha tornat per a celebrar el seu 25è aniversari amb tres concerts al Palau Sant Jordi de Barcelona, un a Palma i un a Tarragona. Aquesta cap de setmana es torna a acomiadar amb dues actuacions a Girona, el 30 de setembre i l’1 d’octubre. El cantant Gerard Quintana (Girona, 1964) recorda el naixement del grup, explica la seva evolució personal i pronostica un bon futur per a la música catalana.

― Tres palaus Sant Jordi no els omple qualsevol. A més, Palma, Tarragona i Girona. Esperàveu tanta atenció quan vau convocar un concert al Sant Jordi?

― No n’hi havia cap precedent. No havíem fet mai un Sant Jordi sols. N’havíem fet un amb Sau, Sangtraït i Els Pets, el 1991, i algun altre de col·lectiu, com el concert per la sida. Però no teníem cap referent. I no sabíem com respondria la gent. Qui tradueix això, el món del periodisme i els mitjans, no feien aquesta sensació. Podem sonar en alguna emissora que fa oldies, però entre els cronistes de la història de la música, n’hi havia que ens havien enterrat absolutament. Jo havia sentit coses com que érem el pitjor que havia passat en aquest país musicalment i que ara els nous corrents reprenien el fil perdut dels 70. Que havíem estat un parèntesi. El mèrit ha estat del públic i de les cançons, que van arrelar a la memòria de la gent.

― I va funcionar tan bé que heu fet tres palaus Sant Jordi consecutius.

― Després tot es va precipitar. No teníem dates per a fer-ne més perquè els dos dies següents eren reservats a Maná, i finalment vam aconseguir que ajornessin la seva gira a Barcelona.

― Alguns crítics especialment crítics amb vosaltres i el rock català diuen que vivíeu de subvencions. Déu n’hi do els redits que donen deu anys després, aquests ajuts.

― Sí, sí. Això ha estat una història només entre el públic i nosaltres. No hi ha hagut cap
subvenció. Això de les ajudes ve marcat per aquell Sant Jordi del 1991. Era una convocatòria que podíem fer els quatre grups sols, però els managements van caure en la temptació de recórrer a Ressons, l’oficina acabada de crear en aquell moment i que comandava Ramon Muntaner. A nosaltres no ens ho van dir fins uns dies abans, quan va sortir el cartell i s’hi llegia: “Organitzat per Ressons.” Va semblar que això oficialitzava tot aquell moviment, però no era en absolut cert. Subvencionats? Els músics mai no érem interlocutors. La indústria rebia subvencions que a nosaltres ens comptaven com a despeses, de cara a royalties, etcètera. Per això sempre demano que un dia es facin públiques les subvencions de Cultura dels últims trenta anys i trencaríem uns mites acollonants. Fins i tot molts d’aquests periodistes que juguen a dividir el panorama català, són periodistes que han rebut més subvencions que nosaltres, perquè han treballat en mitjans públics més de vint anys. Crec, fins i tot, que respon a una estratègia –no sé si inconscient, fruit d’un provincianisme o d’una síndrome de colonització de franquícia de les grans propostes anglosaxones...

― Potser perquè cantàveu en català?

― Quan cantàvem en català ens deien que això no podia ser, que el català no servia per al rock, que el català és arcaic, que no té argot. S’havia fet tanta feina per a recuperar la llengua des de la música, que tot sonava sempre absolutament culte, ortodox. Nosaltres sorgíem en aquell moment en què havia arribat la democràcia i la moguda musical se n’havia anat a Madrid perquè la indústria havia marxat a Madrid.

― La movida madrilenya?

― La movida madrilenya sí que va ser realment subvencionada, a través d’una ràdio pública, Ràdio 3, i a través de Tierno Galván, des de l’Ajuntament de Madrid. I va donar fruits. En principi eren grups que tenien escassa qualitat però molta actitud –era l’època del punk amb Kaka de Luxe o Parálisis Permanente–, però es va jugar fort perquè hi hagués una escena pròpia. I això va fer d’aspirador fins i tot de gent de qualitat que sortia d’aquí i veia que el camí era allà. Va passar amb El último de la Fila, Loquillo o els Rebeldes.

― Tot passava per movida madrilenya fossin d’aquí o d’allà.

― Sí, i Ilegales eren d’Astúries... Tant feia. Mentrestant, aquí va quedar un buit. No era total perquè encara hi havia grups bons –Grec, N’gai n’gai, Duble Buble–, però tenien un cert posat molt correcte. Molta qualitat musical, però fins i tot quan eren políticament incorrectes –com els Duble Buble quan fan aquells discos amb lletres del Quim Monzó o la Maria Jaén–, eren correctes.

― No eren destralers.

― No. Calia fer baixar la llengua a les clavegueres, a la incorrecció, als llocs més pudents, provocar-la perquè fos viva. I sorgeix a Constantí: Els Pets –el nom ja era una provocació, ara ens hi hem acostumat–, nosaltres, Sopa de Cabra, amb un primer disc amb moltes cançons –“Tenia 18 anys”, “No tinguis pressa”, fins i tot “L’Empordà”–, en què ho dèiem tot pel broc gros. Té aquesta frescor del llenguatge més col·loquial i adaptant frases fetes molt populars però donant-hi aquest punt una mica límit. Igual ho hauria pogut fer l’Springsteen parlant d’un personatge popular d’allà. Aquest punt sense complexos...

― Voleu dir que hi havia hagut el format The Beatles, políticament correcte, però no els Stones?

― Faltaven els Stones i el punk. L’actitud d’un cantautor com l’Albert Pla és definitiva. Va a l’arrel i fot el cop baix. Era el més radical, fins i tot parlant i plantejant situacions: A “La sequia” diu: “Tinc paper de vàter enganxat al cul.” Quina manera de dir que hi havia sequera! Totalment explícit i esfereïdor i provocador i molest. Això havia de passar i va passar. Tot allò va ser com una pèrdua de la innocència i, fins i tot, de guany de normalitat. I forma part de molta gent. Això, malgrat que a alguns els semblés frívol, eren els començaments d’una gent que naixia a comarques, feia tot el seu recorregut i arribava a Barcelona quan ja tenia molta feina feta.

― Tots sortíeu de comarques. Vosaltres, de Girona; Els Pets, de Constantí; Sau, d’Osona...

― Perquè Barcelona estava descol·locada. No vivia amb normalitat que Madrid li hagués pres la corona de la música. De sobte, ser modern era cantar en castellà i Barcelona volia ser moderna.

― Al carrer dels torrats de Girona teníeu una casa okupada. Era un cau de bohemis allò?

― Girona era una ciutat apartada del mapa. Durant molts anys havia estat una ciutat de càstig per a funcionaris. La típica ciutat on no et podies posar un barret o uns pantalons estripats, perquè al cap de cinc minuts la teva mare ja ho sabia. La carnissera o la senyora Lolita ja li ho havia dit. El barri vell era com un petit poble que s’observava a si mateix. Anaves al teatre i ningú no volia aplaudir més del compte per a no destacar. Els 80 tot canvia. La gent anava a Perpinyà a veure les pel·lícules porno! Volíem formar part del món. I en aquest procés s’emmarca també l’okupació del carrer dels torrats. Això dels squatters venia d’Alemanya i d’Anglaterra i havia arribat amb els punkies, que eren els que més es movien. Allà en aquell carrer, com que era un carreró on pràcticament només hi havia bars, ningú no et deia com havies d’anar vestit i què podies fer o què no. Hi vam trobar un espai de llibertat. Igual hi havia heavys que punkies...

― Era l’època de les tribus?

― Sí. I els que no eren a cap tribu, també eren allà. Recordo que al Freaks, un dels locals on anàvem a fer cerveses i jugar als dards, hi havia sempre en Javier Cercas amb els seus col·legues, que era una altra bohèmia. Nosaltres sortíem a fora a seure a les escales, a beure i a fumar petes i ells eren de vas llarg i un altre tarannà generacional més antic. Però hi convivíem tots. Tot i que eren d’una generació més jove, hi venien la gent de Sui Generis o Umpah-pah, la gent d’unes altres bandes. El germà del Ninyín tenia un bar i hi posava música, i això feia venir tot de gent.

― I d’aquí va sortir Sopa de Cabra?

― Al principi, quan es va formar, tot el nostre equip tècnic era la gent del carrer dels torrats. Durant ben bé quatre anys. No sabien fer de tècnics, però al final en van aprendre, com nosaltres vam aprendre a tocar. Jo tampoc no cantava a cap grup: estudiava periodisme, era aprenent d’actor a l’Institut del Teatre, escrivia en un fanzine que es deia No hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro, amb l’Isidre Pallàs i el Macias, que era el tècnic de so i havia estat baixista a l’antic grup del Josep. El tècnic de llums era un col·lega que havia fet jo a la mili i que venia del País Basc. Entre tots vam conformar el grup i ens va canviar la vida a molta gent, no només a nosaltres cinc.

― Com vau formar el grup?

― Aquests dies m’he adonat que va ser una aposta arriscada. En Josep Thió tenia un grup abans, el Copacabana, amb en Jaume Rufí, que era el lletrista que va escriure “L’Empordà” i el “Mai trobaràs”. En Jaume, que havia estat company meu de pupitre a l’institut, anava a Londres cada estiu i li encarregàvem els discos que no trobàvem. Tornava carregat d’LP que devoràvem amb fal·lera. Rufí era una mena de Rimbaud, perquè escrivia de collons, segurament perquè sabia anglès i entenia realment els grups que nosaltres no enteníem. Nosaltres acompanyàvem els Copacabana als concerts, ens en sabíem les lletres, ens enamoràvem i repetíem “L’Empordà” de memòria. Jo coneixia aquestes cançons de cantar-les entre el públic. De sobte s’acaba l’institut, el COU i s’acaba també la casa okupada, perquè ens fan fora: ens tallen l’aigua, la llum, fan una batuda al barri xino i tots els ionquis venen cap allà i enrareixen l’ambient; les bandes es desfan... Hi ha un gran sotrac. I en Jaume Rufí decideix deixar el Copacabana, que es desfà. Ell va venir-me a dir que havia estat una bogeria de joventut, però s’havia acabat i volia estudiar. I jo recullo la seva bogeria de joventut. En Josep em passa un cinta de casset amb unes cançons i jo faig una lletra, “Fes la maleta”, i una altra que es diu “El boig de la ciutat”. Al cap de no res ja les cantàvem al local d’assaig. I ara, després de 25 anys, m’adono que haver començat escrivint “El boig de la ciutat” és molt curiós perquè d’alguna manera, inconscientment, parlava d’en Rufí i de mi. La cançó diu “Jo era el boig de la ciutat,/ tu em vas matar./ M’hauràs de substituir/ d’ara endavant.” En Rufí m’havia dit “passo de ser més el boig en aquesta història”, i jo em quedo fent de boig. I encara dura.

― Al primer concert del Sant Jordi ja vau dir: “Fa vint anys no ho tenia clar, ara veig que només hi ha un camí.” L’independentisme s’estén com una taca d’oli?

― Fa vint o trenta anys érem als 80. Hi havia hagut el cop d’estat del Tejero, que havíem viscut molt directament tot i que érem molt joves, però s’havia superat. “Vinga, va, som un país modern”; sempre amb la promesa de ser un país plurinacional; amb l’esperança de ser un estat federat, com pot ser Alemanya, on puguis ser tu i no et diguin res i es pugui conviure. Però en els últims temps...

― Quan comenceu a canviar?

― L’època Aznar em va sotragar molt, però l’època Zapatero ha estat decebedora, criminal. Tota l’experiència de l’Estatut! Ja vaig donar suport a la manifestació del 10 de juliol a través del vídeo que va fer Òmnium Cultural i em vaig sentir molt orgullós de participar-hi. La sentència era una traïció: atacar la convivència i la voluntat legítima i democràtica d’un col·lectiu. I després un altra sentència i ara l’ensenyament. Això és brutal.

― Reaccioneu?

― Jo no sóc nacionalista, el meu sentiment és universalista. Però la meva arribada a l’independentisme és absolutament des de la raó i el sentit comú. Penso: a què pertanyo? Què sóc? Per a aquesta gent la normalitat és que jo deixi de ser jo? I he de renunciar a tot el meu llegat –el que m’ha passat i el que he de passar–? No. Aquí falla alguna cosa. Qui vol estar amb una persona que diu que t’estima però et vol canviar del tot? Amb aquest procés arribes a la conclusió que aquesta suposada normalitat és fruit d’una estafa, que és la transició, i d’un dret de conquesta. Vivim una realitat contaminada per una transició tramposa. Tot això i el fet de viure a Eivissa i haver-ho patit en la pròpia pell m’ha influït.

― Heu viscut a la pròpia pell la pressió de l’estat?

― He viscut un judici per haver pres posició contra les autopistes d’Eivissa, que es van fer de manera urgent i fraudulenta. Per aquesta posició he viscut una colla d’atacs, alguns des de mitjans de comunicació, acusant-me de ser un borroko que s’havia fet famós no pel seu treball musical sinó per haver cremat banderes espanyoles als escenaris. I, finalment, m’he trobat que el jutge ha valorat la llibertat d’expressió dels qui m’acusaven.

― No heu cremat mai cap bandera.

― No he cremat mai cap bandera però se suposa que jo, com que cantava en català, ho havia fet. Aquest país va enrere i, si no prenem posició, malament. Com vols ser federalista en un país on no hi ha federalistes? En Zapatero també era federalista i ara ja va dient que Espanya és Espanya. Curiosament, al concert vaig dir que es preparessin que ara vindria “el de la barba” i tothom va entendre Rajoy, però en Rubalcaba també té barba. No se l’ha afaitada. I parlen i negocien entre ells. Fem servir el cap. En el cas de les autopistes d’Eivissa, qui governava era el PP però qui manava a la delegació del govern que va enviar tots els antiavalots i va cometre atrocitats –perquè eren invasions de propietats privades sense ni una ordre–, era el PSOE.

― La delegació del govern espanyol depenia del govern Zapatero, és clar.

― El sergent de la Guàrdia Civil em deia: “Que nos han mandado los vuestros, eh!” El meus, de què? Sembla que només hi hagi dues opcions i totes dues volen el mateix estat: una, grande y libre . Els valors queden però el pensament pot evolucionar. Jo tinc dret a evolucionar i ara penso que, si alguna cosa es pot millorar, és des de nosaltres, no des d’un país que es gasta 40 milions en aeroports que estan tancats, només per satisfer un paio que ha de guanyar unes eleccions allà. O un AVE radial mentre estem desconnectats d’Europa. Som a les mans d’un estat que no només té una concepció jacobina, sinó que és irresponsable i perillós.

― Quina és la vostra recepta?

― Hem d’estar units. Després es podrà realitzar el somni de Pau Casals. No veig Catalunya independent si la meitat de Catalunya no ho vol. Tampoc no veig Catalunya amb un exèrcit defensant-se d’Espanya o de França. O ho som convencent el món o no ho serem. Però veig que és l’única sortida per a construir alguna cosa millor. Després serem més a prop de la utopia.

― La diferència del panorama musical actual amb els vostres millors moments és que ara hi ha molt més ventall?

― La diferència és que, féssim què féssim –encara que no tenia absolutament res a veure allò que feia Sangtraït amb allò que fèiem nosaltres o feia Sau o feia Umpah-pah–, tot era rock català. Ara l’escena és tan diversa que no poden dir que això és rock catalán. Si no, també ho dirien. També ha passat que grups que havien estat molt ben tractats per la crítica –i defensats contra aquest gust més majoritari–, com tot allò que es deia indie, eren grups que venien poquíssim; els que tenien transcendència a tot l’estat, com els Australian Blonde, venien 4.000 discos.

― I han acabat...

― ...oblidats. Però molts grups que, per generació, van viure aquella escena i van anar cap allà –com el Refree, que tenia els Corn Flakes, o els Mishima– han acabat cantant en català i integrant amb normalitat la llengua. Vull dir que al final això ha trencat aquest bloc monolític del rock català, que pressuposava una ideologia concreta i una militància i gairebé un partit polític. Ara és molt diferent. Ara no hi ha una marca i hi ha coses genials que passen desapercebudes, però estem en un moment de repte. Per això seria molt bo que els mitjans fossin intel·ligents i còmplices i sabessin creure tant en la música com en els bolets.

― Veieu el panorama actual menys rocker?

― No. El veig més plural. Sí que és cert que allò que té incidència en els mitjans majoritaris, i sobretot darrerament, és l’escena pop. Però n’hi ha, de rock, i passen moltes més coses. Hi ha bandes que fan rock amb actitud: una, els Very Pomelo, i precisament per això vam agafar en Xarim per als concerts [Xarim Aresté, compositor i guitarrista de Very Pomelo, és el segon guitarra de Sopa als concerts de reaparició]. Hi ha molta gent que fa rock...

― Els Obrint Pas han viatjat al Japó amb èxit.

― Exacte. Perquè aquí, si prens posició, sembla que passes a ser clandestí. Això li ha passat a Obrint Pas. Segurament és un dels grups que més funciona en aquest país i dels que més surten a fora i, en canvi, no se’n parla tant com d’uns altres que potser reuneixen molta menys gent. No vull enfrontar uns grups amb uns altres perquè no és culpa seva. És qui fa d’altaveu que decideix “només passa això, d’aquí a aquí, i la resta no ens interessa”. Els músics també hem d’estar molt units. Si no hi ha sales on guanyar-se el públic a peu d’escenari, és perquè no ens hem organitzat prou. La gent del circ té una Llei del circ perquè, segurament, són més pocs i s’han sabut organitzar. Hi ha llei del circ, del cinema i no hi ha llei de la música.

― És culpa vostra?

― Sí, però anem pel camí de resoldre-ho, perquè cada vegada hi ha més consciència i menys desunió. I no caurem en el parany de la desunió. Quan vam sorgir, semblava que sortíssim com una agressió a la Nova Cançó i ens veien d’una manera gens amigable. Recordo que el dia que em van fer la primera entrevista a Barcelona, mentre ens entrevistaven, la gent de la Nova Cançó eren tancats a la conselleria de Cultura queixant-se que no existien per als mitjans públics. I d’allà va néixer l’ACIC, l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana.

― La coincidència era simptomàtica.

― Va ser com un xoc de trens. Hem de deixar de caure en aquests paranys. I ara es pot fer. Amb els músics d’ara, tant els Manel com els Antònia Font, els Mishima, el Petit de Ca l’Eril, Mazoni o Sanjosex, hi ha respecte. A nosaltres ens agrada el que fan. A Els Pets els agrada el que fan Manel. A mi m’agrada el que fan Els Amics de les Arts o Pau Vallvé o El Petit de Ca l’Eril. I els ho dic i ens escrivim. I diem al Xarim, de Very Pomelo, si vol venir al concert, i no som una cosa tancada. I la gent de la cançó que queda, igual. Ara hi ha un projecte de crear una Acadèmia Catalana de la Música que es va treballant de fa anys. Hi ha molta gent implicada i de tots els estils: l’Amargós, gent de la Dharma, gent d’ara, és molt plural. Ho aconseguirem.

― El model és l’acadèmia de cinema?

― La paraula acadèmia imposa una mica, però és clar que la seva feina ha de ser dignificar la nostra feina, crear un espai que aplegui associacions de músics ja existents: un lloc de trobada, intentar crear un marc laboral i ser altaveu del que fem.

― Això com lliga amb la SGAE?

― Això s’acaba. El futur de la gestió dels drets d’autor a Europa depèn d’una legislació europea que ara es fa i el model de la SGAE espanyola no s’hi ajusta. Vivim en un temps en què seria molt fàcil de gestionar els drets d’autor via internet. Es necessiten palaus per a cada seu? A qui serveix la SGAE? A l’autor?

― Ho poseu en dubte?

― En aquest país, els anys 90, hi va haver un canvi importantíssim que va passar desapercebut per a tots perquè no van canviar les sigles. La SGAE va passar de dir-se Sociedad General de Autores de España a dir-se Sociedad General de Autores y Editores. Això passa quan la indústria comença a perdre pistonada i es venen més videojocs que no discos. En aquell moment la indústria comença a fer trampa a l’autor, també. “Si vols que t’editi un disc, m’has de donar un percentatge dels drets d’autor.” A partir d’aquell moment la indústria es queda el 50% dels drets d’autor i, si fas actuacions, també els has de passar diners. Ja no és un tracte de soci, sinó que cada cop és més un esclavatge. A partir d’aquests anys, la SGAE passa a representar els interessos de les discogràfiques. L’autor té les seves cançons i el 50% dels drets d’autor, però les discogràfiques tenen el 50% de tots els autors. Qui marca el camí, després? Per què comencen a fer campanyes: “Tu, delinqüent, per què fas una còpia”? Per què es neguen a evolucionar amb la tecnologia que la mateixa indústria posa a les mans de la gent? És un gran despropòsit. Per tant, la SGAE no té futur. Ja s’han començat a fer reunions per a estudiar la possibilitat de fer una futura societat de gestió catalana, perquè respon més al model de futur que plantejarà la legislació europea: petites entitats de gestió que poden fer la seva feina en un territori, sense haver de crear una gran infrastructura que provoqui despeses i coordinada amb la resta. La SGAE grinyola. I al final acabarà malament. I l’Associació d’Internautes s’ha fet forta a costa de la SGAE, però els músics també som internautes.

― No us semblen justes les seves reivindicacions?

― Diuen que la cultura és lliure, però qui ha fet més negoci amb la música són les operadores de telefonia que cobren una tarifa plana abusiva. Per què l’Associació d’Internautes no exigeix que l’accés a internet sigui lliure també? Es posen contra l’autor, que només té el 50% dels drets de les seves cançons. És que el músic no té dret a guanyar-se la vida? Per què es posa la diana en l’autor i, en canvi, a les operadores que fan negoci amb això ningú no els diu res?

El Grup Nació Digital i el setmanari El Temps us ofereixen un tast -en línia i gratuïtament- dels continguts de la revista que podreu trobar als quioscos de tots els Països Catalans        

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ha arribat el moment
Elisa, 02/10/2011 a les 10:13
+45
-1
Per quant de temps els nostres polítics aguantaran aquesta injustícia que pesa sobre els catalans des de fa 3 segles? Ara els de CiU i ERC ens tornen a demanar paciència. Per quant de temps? 50 anys més? Quin mal hem fet els catalans? hem treballat més que ningú amb la pastanaga que un dia seriem lliures. Hem pencat com cap altre poble d'Europa i ara ens veiem arruïnats i sense cap esperança de llibertat? Som els catalanoparlants, però comencem a rebre l'ànim i les ganes de remar plegats de molta gent vinguda d'altres terres que ja parlen català a la seva mainada. Serà també el país dels seus fills. Polítics catalans, ha arribat el moment.
optimisme
Anònim, 02/10/2011 a les 11:26
+28
-1
No perdis l'esperança, estic totalment d'acord amb tu, malgrat tot, potser anirà més ràpid del que ens imaginem. Ja no es pot aguantar més! Siguem optimistes!


Ha arribat el moment

Elisa, 02/10/2011 a les 10:13
Per quant de temps els nostres polítics aguantaran aquesta injustícia que pesa sobre els catalans des de fa 3 segles? Ara els de CiU i ERC ens tornen a demanar paciència. Per quant de temps? 50 anys més? Quin mal hem fet els catalans? hem treballat més que ningú amb la pastanaga que un dia seriem lliures. Hem pencat com cap altre poble d'Europa i ara ens veiem arruïnats i sense cap esperança de llibertat? Som els catalanoparlants, però comencem a rebre l'ànim i les ganes de remar plegats de molta gent vinguda d'altres terres que ja parlen català a la seva mainada. Serà també el país dels seus fills. Polítics catalans, ha arribat el moment.
DELINCÜENTES
Anònim, 02/10/2011 a les 11:44
+6
-40
En el consistorio de Vallirana (Bajo Llobregat) y gobernada por el PSOE-PSC junto a los marginales separatístas, se incumple la Ley 39/1981, de 28 de octubre, por la que se regula el uso de la bandera de España y el de otras banderas y enseñas.

¿Por qué tengo que pagar impuestos a un consistorio que viola la ley y que escupe sobre la Constitución?

DENUNCIALOS.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA
Anònim, 02/10/2011 a les 11:55
+27
-3
//*//
JODEROS 1000 VECES, ESTAÍS ACABADÍSIMOS
Anònim, 02/10/2011 a les 11:57
+3
-39
Hola chicos, hace semanas que no salen "noticias" sobre como la Generalitat va a conservar la declarada ILEGAL e INCONSTITUCIONAL inmersión linguística al catalán, ¿alguien sabe algo al respecto?


JUAS JUAS JUAS.



VIVA ESPAÑA ENTERA, Y LOS SEPARATÍSTAS FRIKIS, QUE SE LARGUEN A FRANCIA.
QUE TRIST!
JOSEPA, 02/10/2011 a les 12:03
+23
-2
Cada cop que desapareix una cultura que aquest món, tots perdem una part de la nostra riquesa cultural. Jo puc fer ben poca cosa per evitar que una llengua asiàtica sigui suprimida. Però, SÍ que hi puc lluitar per la meva. Que llàstima fan els espanyols tractant, per tots els mitjans, acabar amb tres llengues i tres cultures que estan esforçant-se per romandre vives dintre del seu Estat.
NO HI HA PARAULES
NO HI HA PARAULES, 02/10/2011 a les 12:30
+22
-2
En un article d'aquest diari he trobat aquest comentari, ÉS AL.LUCINANT, NO TINC PARAULES:

Despreci total

Anònim, 02/10/2011 a les 09:09
Un parell de dirigents del PP, PROU CONEGUTS dinaven en un restaurantet petit, que ofereix cuina catalana al 100%, “una autèntica ironia”. I ara es quan m’esvero. Un li pregunta, com ho farem amb l’atur juvenil, que està creixent d’una manera preocupant a l’àrea metropolitana de Barcelona i la poca formació, l’altre li contesta, que no s’amoïni, tu aconsegueixes el vot dels pares: “i tota aquesta púrria l’envies a França o Alemanya i el problema està solventat”, ja no consten a les estadístiques”. No vull fer més comentaris!
Que educadets que són!
Són un encant!, 02/10/2011 a les 12:37
+2
-33
JODEROS 1000 VECES, ESTAÍS ACABADÍSIMOS

Anònim, 02/10/2011 a les 11:57
Hola chicos, hace semanas que no salen "noticias" sobre como la Generalitat va a conservar la declarada ILEGAL e INCONSTITUCIONAL inmersión linguística al catalán, ¿alguien sabe algo al respecto?


JUAS JUAS JUAS.



VIVA ESPAÑA ENTERA, Y LOS SEPARATÍSTAS FRIKIS, QUE SE LARGUEN A FRANCIA.




DELINCÜENTES

Anònim, 02/10/2011 a les 11:44
En el consistorio de Vallirana (Bajo Llobregat) y gobernada por el PSOE-PSC junto a los marginales separatístas, se incumple la Ley 39/1981, de 28 de octubre, por la que se regula el uso de la bandera de España y el de otras banderas y enseñas.

¿Por qué tengo que pagar impuestos a un consistorio que viola la ley y que escupe sobre la Constitución?

DENUNCIALOS.
JODEROS 1000 VECES.
Anònim, 02/10/2011 a les 12:39
+2
-35
Són un encant!, 02/10/2011 a les 12:37


SI, SOMOS UN ENCANTO, PERO OS TENEMOS OSMETIDOS Y PISOTEADOS, JA JA JA.

Y PRONTO OS DILUIREMOS.

VOSOTROS SEGUID ENTRETENIDOS EN EL ROCK CATALÀ Y EN LOS "SOMNIS", QUE NOSOTROS SOMOS MÁS LISTOS Y EFICACES.

Y VAMOS AL GRANO, SE ACABÓ EL SEPARATÍSMO Y EL AUTONOMÍSMO.
JODEROS 1.000 VECES, ESTAÍS ACABADÍSMOS
Anònim, 02/10/2011 a les 12:46
+5
-36
YO SOY ÚN PATRIOTA ESPAÑOL, Y A LOS SEPARATÍSTAS NI AGUA, A RATAS QUE CONSPIRAN CONTRA NUESTRA PATRIA COMÚN E INDISOLUBLE, NO SE LAS TIENE NI QUE RESPETAR, NI QUE TENER EN CUENTA PARA NADA, SÓLO SE LAS PUEDE Y SE LAS DEBE PISOTEAR Y MARGINAR. POR QUE QUIEREN EL MAL, LA GUERRA CIVIL Y LA DESTRUCCIÓN.

ME ENCANTA SER ESPAÑOL Y CATALÁN, Y ES MI OBLIGACIÓN MORAL Y LEGAL DENUNCIAR A LAS RATAS MINORITARIAS PSEUDO-ETARRAS Y FACINEROSAS, QUE CONSPIRAN CONTRA LA UNIDAD DE ESPAÑA, LOS DERECHOS HUMANOS DE LOS NIÑOS A SER EDUCADOS EN SU LENGUA MATERNA( ADEMÁS DE SER LA OFICIAL DEL ESTADO ), LOS QUE INCUMPLEN LA LEY DE BANDERAS, Y LOS QUE ORGANIZAN MANIFESTACIONES CONTRA EL ESTADO DE DERECHO, LA SEPARACIÓN DE PODERES Y LA DEMOCRACIA.

A LOS SEPARATÍSTAS NI AGUA, SÓLO PALOS HAY QUE DARLES Y NI UN PUTO DURO EN SUBVENCIONES DE DINERO PÚBLICO. ANTES ESTÁN LOS HOSPITALES.

ESPAÑA NO PAGA A TRAIDORES.
JODEROS 1.000 VECES, ESTAÍS ACABADÍSMOS
Anònim, 02/10/2011 a les 12:52
+4
-25
RATAS MAL NACIDAS, ¿ME PODEÍS DECIR CON QUÉ DINERO SE ESTÁ FINANCIANDO ESTE PANFLETO SEPARATÍSTA? LO DIGO POR QUE HAY GENTE MURIÉNDOSE ESPERANDO UNA OPERACIÓN, POR LOS RECORTES SANITARIOS.
ÉS UN ENCANT
ÉS SIMPÀTIC, OI?, 02/10/2011 a les 12:53
+2
-21
És tot un senyor, la seva educació i les seves maneres son impecables!

JODEROS 1.000 VECES, ESTAÍS ACABADÍSMOS

Anònim, 02/10/2011 a les 12:46
YO SOY ÚN PATRIOTA ESPAÑOL, Y A LOS SEPARATÍSTAS NI AGUA, A RATAS QUE CONSPIRAN CONTRA NUESTRA PATRIA COMÚN E INDISOLUBLE, NO SE LAS TIENE NI QUE RESPETAR, NI QUE TENER EN CUENTA PARA NADA, SÓLO SE LAS PUEDE Y SE LAS DEBE PISOTEAR Y MARGINAR. POR QUE QUIEREN EL MAL, LA GUERRA CIVIL Y LA DESTRUCCIÓN.

ME ENCANTA SER ESPAÑOL Y CATALÁN, Y ES MI OBLIGACIÓN MORAL Y LEGAL DENUNCIAR A LAS RATAS MINORITARIAS PSEUDO-ETARRAS Y FACINEROSAS, QUE CONSPIRAN CONTRA LA UNIDAD DE ESPAÑA, LOS DERECHOS HUMANOS DE LOS NIÑOS A SER EDUCADOS EN SU LENGUA MATERNA( ADEMÁS DE SER LA OFICIAL DEL ESTADO ), LOS QUE INCUMPLEN LA LEY DE BANDERAS, Y LOS QUE ORGANIZAN MANIFESTACIONES CONTRA EL ESTADO DE DERECHO, LA SEPARACIÓN DE PODERES Y LA DEMOCRACIA.

A LOS SEPARATÍSTAS NI AGUA, SÓLO PALOS HAY QUE DARLES Y NI UN PUTO DURO EN SUBVENCIONES DE DINERO PÚBLICO. ANTES ESTÁN LOS HOSPITALES.

ESPAÑA NO PAGA A TRAIDORES.
ESPANYOLS GENOCIDES
Anònim, 02/10/2011 a les 12:54
+13
-3
Per història i per què s'ho mereixen.
JODEROS 1000 VECES LADRONES
Anònim, 02/10/2011 a les 12:59
+6
-25
¿CUANTO DINERO PÚBLICO NOS CUESTA MANTENER LA MIERDA DE PANFLETOS SEPARATÍSTAS COMO ESTE? POR FAVOR, QUE ALGUIÉN DE "NACIÓ DIGITAL" ME LO RESPONDA, QUE SERÍA INTERESANTE HACERLO PÚBLICO Y SOBRETODO CONTÁRSELO A LOS FAMILIARES DE PERSONAS QUE SE ESTÁN MURIENDO ESPERANDO UNA OPERACIÓN QUE CADA DÍA SE ALARGA MÁS, Y MÁS, POR QUE NO HAY DINERO PARA LA SANIDAD, PERO SÍ PARA PANFLETOS PARA MANTENER ENTRETENIDA A LA PIARA MINORITARIA DE RATAS SEPARATÍSTAS, CON EL DINERO DE TODOS.

VERGÜENZA SEÑORES, ¡¡¡VERGÜENZA!!! HAY QUE ABOLIR LA AUTONOMÍA, QUE SÓLO SABEÍS ROBAR Y TIRAR EL DINERO.
JODEROS 1000 VECES LADRONES
Anònim, 02/10/2011 a les 13:06
+7
-22
INTERECONOMÍA, ANTENA 3, EL MUNDO, LA RAZÓN, ABC Y TODAS ESTAS TV'S Y PERIÓDICOS SE MANTIENEN CON DINERO PRIVADO, POR QUE SON PRIVADAS Y NO ROBAN DINERO A LOS HOPITALES.

NACIÓ DIGITAL, AVUI, TV3, E-NOTICIES, RACÓ CATALÁ Y TODAS ESAS TV'S Y PERIÓDICOS DE PROPAGANDA, SEPARATÍSTAS, SE MANTIENEN CON DINERO PÚBLICO, Y ROBAN DINERO A LOS HOSPITALES.

¿QUIÉN ES LE MALO Y EL CRIMINAL? VOSOTROS, QUE ROBAÍS DINERO PÚBLICO A LA SANIDAD PARA VIVIR DEL CUENTO, POR QUE SOÍS INVIABLES.
Quillamen a Cuerno Allà= Ciudad de Vacaciones
Anònim, 02/10/2011 a les 13:06
+5
-0
Quillamen cap Cuerno Allà = Ciudad de Vacaciones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Comisaria
Anònim, 02/10/2011 a les 13:07
+12
-3
Este que escribe en mayusculas y a los catalanes nos llama ratas, pues que domingo os estais pasando en la comisaria, no?
En vez de perseguir terroristas, venga a darle al teclado. Os ¿pagan las horas dobles si escribís contra Catalunya?
Quillamen a Cuerno Allà= Ciudad de Vacaciones
Anònim, 02/10/2011 a les 13:08
+9
-0
Quillamen cap Cuerno Allà = Ciudad de Vacaciones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I tant que hi ha diners
Anònim, 02/10/2011 a les 13:11
+15
-3
Amb la Independència, 22.000.000.000 d'euros cada any de tots els catalans que no marxaràn cap el forat negre per pagar el tinglado espanyol (FAES, Cervantes, toros, duplicitat de ministeris, etc, etc, etc).
JODEROS 1000 VECES.
Anònim, 02/10/2011 a les 13:14
+4
-27
Anònim, 02/10/2011 a les 13:07


Los catalanes separatístas y traidores, soís una minoría despreciable en Cataluña, así que no generalices, y me remito a los resultados electorales-

¿Qué te crees que la gente es tonta o qué?

Los "fachas" vivimos de nuestros negocios privados o por cuenta ajena, los "separatas" sólo sabeís mendigar subvenciones, soís los parásitos de Cataluña.
VISCA GIBRALTAR BRITÀNIC
Mr Smith, 02/10/2011 a les 13:16
+19
-1
Spain, the party is over
JODEROS 1000 VECES, la COMISIÓN EUROPEA OS TIENE EL EL OBJETIVO
Anònim, 02/10/2011 a les 13:17
+4
-28
Sabeís muy bien que se acabarán quitando las autonomías, por que desde fuera lo están pidiendo y exigiendo, pero una cosa que os voy a decir...yo tengo apuntados los nombres de todos esos que se han dedicado a insultar a España y a todos los españoles y a renegar de las leyes, durante todos estos años, los tengo apuntados con nombres y apellidos, para cuando vengan a cambiarse de chaqueta, denunciarlos y decirles a los demás:

Eh, quieto parado, que este hace unos añitos decía eso de "Catalonia is not Spain" o cosas por el estilo, a ese no hay que darle ningún cargo administrativo, que es un TRAIDOR.
Escolteu els arguments de Jordi Bilbeny.
Anònim, 02/10/2011 a les 13:25
+24
-2
Escolteu els arguments de Jordi Bilbeny... Tota la cultura, la història la literatura dels segles d'or català XV-XVI ha estat manipulada pels castellans, tota la literatura que aparaeix com a castellan del segle d'or castellà del segle XVI en ealitat és una mala traducció d'originals catalans censurats i destruïts, els seus autors i les seves obres, com tot l'imperi espanyol és l'imperi català robat per Castella... a Madrid i a París que és el mateix projecte polític no s'hi va crear res ... s'hi va controlar les colònies... la inqusició castellana era la maetixa que la francesa...
Petició
Anònim, 02/10/2011 a les 13:25
+19
-2
No veig relació entre la entrevista a Gerard Quintana i els comentaris que apareixen en un idioma que diria que sembla castellà. Agrairia a Nació Digital si els pot eliminar per meres qüestions estètiques i de bon gust. Gràcies.
SOu UNS CUCS I UNS QUILLOS
Una àvia catalana, 02/10/2011 a les 13:26
+14
-2


Sou uns cucs i uns quillos. Perquè heu vingut a Catalunya? Nosaltres ho hem compartit tot. Ja està bé la dita espanyola: "Mordeís la mano que os da el pán"
Un grapat de gràcies
Anònim, 02/10/2011 a les 13:26
+15
-1
El xusqueru que vomita per aquí, no sap el bé que ens fa per no voler tenir res en comú amb gentussa com ell.
...
Anònim, 02/10/2011 a les 13:30
+13
-1
Que deixeu opinar la cadellada espanyolista us honora. El que no us honora és que no borreu immediatament tots els comentaris fets tots en majúscules. Embruten els fils de discussió innecessàriament. I son l'equivalent a la xarxa de parlar a crits. Les opinions son lliures, però la mala educació no ho hauria de ser.
2014
Anònim, 02/10/2011 a les 13:33
+15
-3
fotre'ns no ho crec, si ens lleven l'autonomia, qualsevol, al dia següent es proclamarà la república, Espanya se l'ha ben guanyada per quedar-se tot soleta.

ERC+SI+RCat+CUP = Alliberament nacional 2014
Això sí hi té a veure
Anònim, 02/10/2011 a les 13:36
+22
-1
Tinguem-ho present. Li devem al Pau Casals i a tants com ell.

El seu discurs:





vaja
Anònim, 02/10/2011 a les 13:38
+12
-2
ja... per què li diuen moguda, si comptava amb tot el suport institucional possible? què té això d'alternatiu.
la idiotesa i submissió de les elits catalanes
Anònim, 02/10/2011 a les 13:39
+7
-1
la idiotesa i submissió de les elits catalanes, la manca d'un lideratge polític, la manca d'un projecte d'estat i expansió de catalunya és una malaltia crònica. l'altra malaltia catalana és la mania de col·laborar i supeditar-se a Castella, contínuament.
la idiotesa i submissió de les elits catalanes
Anònim, 02/10/2011 a les 13:40
+10
-2
la idiotesa i submissió de les elits catalanes, la manca d'un lideratge polític, la manca d'un projecte d'estat i expansió de catalunya és una malaltia crònica. l'altra malaltia catalana és la mania de col·laborar i supeditar-se a Castella, contínuament.
castelladres, que lladran
Anònim, 02/10/2011 a les 13:50
+12
-2
Els espanyolets mai furten res. Els vam pagar part la conquesta de les Amèriques amb la taula de canvis del regne, pel que van fer finalment, com d'idiotes vam ser. Els ciutadans els vam pagar totes les guerres que se'ls van ocórrer, no hagués sigut millor rendir-se davant el francès, per exemple. Tenen centenars de batlles processats i totes les administracions amb xuplerots i fundacions dels amics, però ells mai furten res. Tan de bo dissolguen les autonomies, les diputacions i es done per acabat el seu estat.
esquerdes
cencer, 03/10/2011 a les 09:02
+1
-4
La música que fa i toca el grup que canta en Gerard Quintana, m'agrada, però aquest xicot te el cap una mica espatllat, ja que gràcies a les esquerdes estem com estem i a sobre encara aquest xicot vol que continuin desgobernant.uerses
INDEPENDÈNCIA!
Anònim, 03/10/2011 a les 11:39
+3
-1
Cada vegada hi ha més gent que desperta i pren consciència d'on malvivim, això sí alguns ja fa molt, massa temps que som independentistes i tenim molta, molta pressa.


ENDEVANT
Anònim, 03/10/2011 a les 12:59
+3
-0
MOLT BÉ GERARD, TOTS ELS QUE TINGUEM QUELCOM QUE DIR AMB PRO DE L'INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, ES BO QUE PARLEM, SOBRE TOT ELS POPULARS
INDEPENDENCIA DE CATALUNYA //*//
MARC-SABATES.COM, 07/10/2011 a les 21:38
+2
-1
ES L ' HORA D ' ARRIBAR A ACORDS ENTRE TOTS ELS INDEPENDENTISTES ! ! * ! !
INDEPENDENCIA DE CATALUNYA //*//
MARC-SABATES.COM, 07/10/2011 a les 21:41
+1
-1
ES L ' HORA D ' ARRIBAR A ACORDS ENTRE TOTS ELS INDEPENDENTISTES ! ! * ! !
Nacionalistas sin vergüenza
Anònim, 19/10/2011 a les 17:33
+3
-1
Paletos....quereis seguir viviendo de los demás españoles y seguir en vuestro oasis de fango como los gorrinos...allá vosotros y vuestras pajas mentales. Hala que os den...
Sobre l'independencia
Maria Dolors Cruells, 08/07/2012 a les 11:01
+0
-0

Som molts els que creiem que l'encaix amb España era possible,un gran error que ha durat massa anys!tot el que els españoles toquen ho enfonsen,si badem acabaran amb nosaltres,que ens ha tractat i ens tracten com una colonia més,el seu nacionalisme insufrible es excloen,no entenen rés
més que el seu "imperio hacia Dios"in la unidaZ de su patria.Fugim-ne d'aquesta gent...ser español es no poguer ser cap altre cosa(aixó ho deia algú)que tenia dos dits de front.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»