José Montilla: «Catalunya pot ser independent»

"Però la qüestió és saber si a banda de ser factible és, també, desitjable. Jo crec que no", afirma per primer cop l'expresident de la Generalitat en una conferència a Manresa

per B.F., 23 de setembre de 2011 a les 21:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'expresident José Montilla, en l'acte d'avui organitzat per Òmnium Cultural del Bages, a Manresa. Foto: Rosa Clarena.

Qui va ser el 128è. president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha reconegut avui, obertament, que Catalunya "pot ser independent", però tot seguit ha assegurat que "no creu" que sigui l'horitzó polític que convé al país. "És clar que un país de 7 milions d’habitants, amb les capacitats i l’estructura productiva de Catalunya pot ser independent. Naturalment que sí. Ho són Andorra, Lituània o Kosovo, que són més petits!", ha reconegut en un acte organitzat per Òmnium Cultural del Bages.


L'expresident ha donat la raó al conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que la setmana passada va assegurar que la independència era econòmicament viable: "No es tracta de discutir sobre si la independència és, en termes econòmics, viable. El propi conseller Mas-Colell deixava clar fa uns dies que aquesta és una reflexió situada en l’àmbit acadèmic. I en aquest àmbit caldrà discutir-la."

Però Montilla creu que el quid de la qüestió rau en "saber si [la independència] a banda de ser factible és, també, desitjable". I s'ha preguntat: "És el que ens convé? És el que convé a la majoria de ciutadans i ciutadanes? És el que convé al nostre teixit empresarial?" I, amb rotunditat, ha afirmat: "Jo crec que no."

"Risc de fractura"

L'expresident opina que l'existència de "més adeptes a la independència no ens acosta a la pròpia independència sinó que ens acosta més al risc de la fractura", perquè "hi ha una part molt important del país que no segueix aquesta proclama. És veritat que és la part del país que no es veu. Que no forma part de la cultura oficial, que no és present amb igual mesura als mitjans de comunicació. Però això no la fa menys real, menys autèntica".


Per superar aquesta situació, considera que cal revaloritzar "el patriotisme tenaç que vol que Catalunya esdevingui una potència econòmica i industrial", el patriotisme "que compta amb tothom, encara que no sigui tan cridaner i no vagi tan de pressa. I el patriotisme social que sap que el benestar i el prestigi dels catalans es juga molt més en el terreny econòmic i cultural. Nosaltres hem de voler tornar a ser la màquina d’Espanya, i sent-ho, convertir-nos en una de les locomotores d’Europa".

"L'adversari no és Espanya"

Montilla, que s'ha proclamat "catalanista", opina que "el nostre adversari no és Espanya", sinó que ho és "una determinada concepció d’Espanya", perquè "a Espanya –i a Catalunya– hi ha persones i sectors que no veuen les coses com nosaltres volem".

També ha assenyalat quin creu que és "el principal repte" que té el país "pel que fa a la llengua i la cultura catalanes: que els nouvinguts copsin i entenguin que utilitzar la llengua pròpia de Catalunya els cal, els convé, els afavoreix, els fa sentir millor com a membres d’una comunitat que treballa pel seu progrés econòmic, social, polític i cultural".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació