Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


PSOE, PP i CiU tanquen la porta a jutjar els crims del franquisme

per Q.S./Redacció, 20 de juliol de 2011 a les 07:20 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juliol de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Treballs d'exhumació de la fossa comuna de Can Cadet a Gurb. Foto: Adrià Costa

75 anys després del començament de la Guerra Civil i després de més de 30 anys d'ordre constitucional, el Congrés de diputats espanyol va rebutjar aquest dimarts obrir la porta a jutjar i investigar els crims comesos pel franquisme.


El PSOE, el PP i CiU van rebutjar tramitar una proposició de llei del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) per tal de reformar la Llei d'Amnistia amb l'objectiu que aquesta norma no es pugui seguir utilitzant com un impediment per perseguir i jutjar els crims del franquisme i fins i tot serveixi per reobrir causes ja arxivades en virtut d'aquest argument, com la que va intentar obrir en el seu dia el jutge Baltasar Garzón.

L'encarregat de defensar la iniciativa, el portaveu del BNG al Congrés, Francisco Jorquera, va justificar la proposta amb la "incomprensió que significa que a hores d'ara encara hi hagi resistències a revisar les atrocitats que es van cometre durant la dictadura franquista".

Pel diputat del BNG, la Llei d'Amnistia del 1977 ha patit una interpretació "perversa" al llarg d'aquest anys. Segons va exposar Jorquera l'"objectiu fonamental" de la llei era ser aplicada a les persones que haguessin estat "perseguides o condemnades per fets considerats delictius per les lleis del règim franquista, quan aquests tinguessin com a fi la defensa de la democràcia i el fi de la dictadura". Pel BNG, la llei "només ha servit de coartada per amnistiar els responsables dels crims i violacions dels drets fonamentals del règim franquista". A més, segons Jorquera "la llei resta al marge de la normativa internacional dels drets humans i dels crims de lesa humanitat".

Els grups del PSOE i el PP van coincidir en qualificar la iniciativa "d'inoportuna" i fins i tot van defensar la seva operabilitat pragmàtica com a "peça clau de la Transició".Per part de CiU, Jordi Xuclà, va defensar la llei d'Amnistia i va assegurar que "ha permès fer aportacions positives" com la pròpia Constitució i la declaració d'il·legitimitat de les sentències polítiques de la dictadura inclosa en la llei de memòria històrica. Ans al contrari que el diputat d'ERC, Joan Ridao, que va insistir en la idea que la "Transició no va ser modèlica pel que fa a la memòria històrica perquè va contribuir al fet que "els feixistes es disfressessin de demòcrates i els botxins quedessin absolts".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política, franquisme
Participació