Andreu Francisco: «La marca ERC està cremada, s'ha de canviar fins i tot el logotip»

L'alcalde republicà d'Alella avisa que el poder municipal està “expectant” i si cal “farà un pas endavant”. “No em quedaré mirant si el congrés és només un procés de maquillatge”, assegura

per Quico Sallés/Alella , 23 de juny de 2011 a les 01:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de juny de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Andreu Francisco, l'alcalde d'Alella, davant el consistori municipal durant l'entrevista. Foto: Q.S./ND

Andreu Francisco (Alella,1971) és llicencitat en Direcció i Administració d'Empreses, i enceta el seu tercer mandat com alcalde d'Alella, homologat amb el 38,8% dels vots assolits el passat 22M, un municipi que, en principi, hauria de ser més que difícil per a ERC. Té idees clares, pròpies i molt interessants. I el que és millor, no s'està de dir-les. Al capdavall treballa a la trinxera de la política, la local, i té disc dur de reserva.


Mentre prenem un cafè tot gravant  l'entrevista, una senyora se li acosta i el felicita pel resultat. “Vaig venir de Montserrat expressament per votar-te, havies de sortir tu”, li diu riallera. “No estava preparat”, m'assegura, també rialler. Molta altra gent el saluda i li pregunta coses. Entremig comenta: “Hem de tenir clar que per una vegada ens caldria un secretari general que no tingués l'aspiració de ser president del partit”.  “En aquests moments dubto que si algú toqués el xiulet pogués mobilitzar gaire militància”. Potser els habitants de Calàbria -la seu nacional d'ERC- haurien de passar una tarda per Alella i preguntar-li secrets i misteris de la política. Qui sap si d'aquesta manera, les coses els hagueren anat millor.  

- ERC està en una cruïlla. De moment, s'han postulat dos militants: Carles Bonet i Oriol Junqueras. Amb aquests dos noms, i malgrat que Junqueras sigui eurodiputat i ara alcalde, no troba que hi ha poc pes en general dels càrrecs electes en el projecte que sembla que s'hagi encetat?


- Tot i que ERC s'autoanomena partit municipalista, no ha tingut molt en compte el món local i els seus electes, per la gent que està al territori, treballant pels seus pobles i ciutats i que dóna la cara pel partit en la primera línia de la política i que per tant té un coneixement de la realitat social més proper i ajustat... Més enllà del pes que hagi tingut fins ara seria un error que a partir d'aquest punt d'inflexió no tingués un paper destacat en el futur del partit.

- Per exemple, Marta Rovira apunta com a secretària general. El fet que es postuli per la segona sindicatura del partit quan en el seu currículum mai no ha ostentat un càrrec electe no deixa coix aquest sentit municipalista?


- Seria fonamental que tothom que es dediqués a aquesta política que, per exemple, exerceix un diputat hagués passat per alguna responsabilitat en el seu poble. Això, però, no inhabilita ni Marta Rovira ni ningú a optar a la secretaria general com a tal -no sé si al final s'ha postulat-. Aquesta experiència prèvia seria molt recomanable. Però, d'altra banda, hem de tenir clar que per una vegada ens caldria un secretari general que no tingués l'aspiració de ser president del partit.

- ?

- La persona que hagi de ser el proper secretari general hauria de modernitzar i organitzar les estructures del partit i donar-li una musculatura per afrontar les conteses electorals futures. Rovira podria ser-ho, però també prové l'actual direcció, des d'una segona línia. Però com dèiem, amb el món municipal s'hi ha de comptar per intentar afrontar uns anys transcendents com els que venen.

- Molts càrrecs municipals van donar suport a un manifest a Montblanc que no deia res. Corre la brama que altres alcaldes i quadres territorials volen un manifest o moviment que vagi més enllà, en seria partidari?

- Jo crec que el manifest que es va aprovar a Montblanc, -jo hi donava el meu suport-, era necessari com un primer posicionament: escolteu, anem a treballar en benefici del projecte, no repetim els errors previs, intentem obtenir el màxim de consens possible en allò que hagi de sortir. Però també deia bàsicament que s'hauria de tenir present, i molt present, els electes municipals i alcaldes a l'hora d'afrontar el proper període. Tenim molt a dir en aquest procés, i tinc la sensació que podríem estar caient en el que ha passat fins ara: anar a parlar i transaccionar acords entre diferents sensibilitats però sense comptar amb el poder territorial. Si anem per aquesta via, ens equivoquem.

- Perden l'oportunitat?

- Sí, tenim una gran oportunitat per poder fer foc nou. No haver d'estar lligat de mans a situacions o equilibris previs perquè en aquests moments la militància d'ERC vol que el partit vagi endavant, passi pàgina i vol tornar a il·lusionar-se. En aquests moments dubto que si algú toqués el xiulet pogués mobilitzar gaire militància. Ara és l'oportunitat única, aprofitant allò de bo que s'ha fet fins ara, però també partint amb nous esquemes i comptant amb el món municipal des del principi i amb persones que han estat legitimades el passat 22 de maig.

- I a més han guanyat eleccions...

- En alguns casos han guanyat eleccions i coneixen la realitat i la proximitat i que,  per tant, alguna cosa d'experiència i coneixement podem transferir al partit per rellançar-lo. Si això no ho aprofitem, en aquest congrés podem acabar de prendre molt de mal com a partit en els propers anys.

- Creu que s'aprofitarà?

- Jo crec que no podem desaprofitar aquest estat d'ànim entre la militància, aquest consens - ni parlat ni estudiat- sobre Oriol Junqueras com a líder d'ERC perquè sigui només un canvi de la primera cara perquè tot continuï igual; si és així prendrem molt de mal. Ara la marca ERC està cremada.

- Tant?

- Està cremada, sí. I el que cal és fer una renovació d'aquesta marca, cal un nou producte basat en el que hi ha amb un discurs clar, realista i il·lusionador. La mateixa marca s'ha de renovar. Per exemple, el logotip que un moment es va canviar, ara s'ha de tornar a renovar, el logotip està associat a variables negatives -potser no del tot culpa nostra- i sobretot cares noves capaces de generar il·lusió.

- Déu n'hi do

- A més hem de ser exemplars en les formes. La ciutadania, a nosaltres, sí que ens ho exigeix. Ens hem d'obrir. Cal un nou discurs clar sense oblidar que som un partit d'esquerra independentista.

- Ha de ser un “aixoplugador” de l'independentisme?

- No,...crec que no... Miri, l'independentisme en aquests moments és- gràcies al que ERC ha treballat en aquests anys- transversal. Per ser un partit de majories cal fer un discurs en què es plantegin solucions reals de les persones sense perdre els orígens, fent-nos valedors d'allò que defensem nosaltres: l'interès de les persones. Altres partits defensen, siguin de dretes o d'esquerres, interessos d'uns pocs - sia de poders econòmics que no volen canvis, sia altres- la nostra diferència és que treballem per interessos generals. El nostre fons, assolir un estat propi, és un objectiu per millorar la qualitat de vida de la gent que viu a Catalunya. La gent que viu a Catalunya està perjudicada pel nostre encaix amb Espanya. El dèficit fiscal ens afecta en els nostres serveis públics com educació, sanitat o seguretat. Nosaltres ens hem de posicionar com el partit que defensa aquests interessos de la majoria de la gent, aportar solucions a través del nostre objectiu principal. Si ens fem entendre, la independència caurà pel seu propi pes per la seva evident necessitat. Jo sóc del parer que no només podem vetllar per la unitat de l'independentisme.

- Queda clar

- Abans de les consultes -per buscar un referent- l'independentisme era una minoria ubicada en un extrem del diagrama de les forces polítiques. En el moment que tu et desplaces cap a la centralitat política - cosa que ha fet ERC- a l'extrem d'allà on vens quedarà un grup de persones que ja estan bé on estan, i intentar mantenir-los integrats en el nostre projecte és ancorar-nos en l'extrem i, per tant, no arribar a la majoria social. El camí seria l'objectiu -fa 18 anys que col·laboro amb ERC-, la independència de Catalunya. En el moment que es voti al Parlament la independència no només hi haurà ERC aixecant la mà, l'aixecarem de manera conjunta, però caldrà una força política majoritària que sigui capaç  de fer veure quina és la proposta.

- ERC faria de camàlic de la independència cap a la centralitat política

-M'agradaria formar part al llarg de la meva vida d'un partit de majoria social. A més d'independentistes, som independents del poder econòmic, fet que ens permet ser una força transformadora. Això ens converteix en una amenaça perquè no som controlables. I això ens ha castigat, s'ha anat a castigar el pes que va obtenir el 2003.

- Però escolti, vostè està dient que s'ha de canviar fins el logotip?

- Sí, sí

- Té la sospita que els moviments que ara es perfilen són canvis lampedussians?

- Perquè crec que és una oportunitat, m'agradaria pensar que no serà així. Podem acabar d'entrar la UVI o sortir-nos-en. No per la militància, sinó pel votant que el 2003 ens va prestar el seu vot per fer les coses de manera diferent. Aquests votants han de veure que hi ha un canvi i que hem entès el missatge dels darrers anys. Han de veure que anem a fer les coses diferents a com s'ha fet fins ara. Per tant, és imprescindible perquè la gent visualitzi el canvi, cal que nosaltres siguem capaços de transmetre'l: discurs, cares noves i recuperar les tres lletres, Esquerra, Catalunya i Republicanisme. Volem transformar, jo estic en política per canviar les coses, no per anar tirant.

-A vostè no li agradaria participar de manera més directa, a través d'una candidatura per exemple?

- La meva única aspiració en tot aquest procés és col·laborar per tal que el projecte se'n surti. I com jo, molta de la gent amb què he parlat aquestes darreres setmanes -alcaldes, gent del territori-. Tots tenim clars que s'ha de produir un canvi, que les coses no poden anar com van. Vull que hi hagi un canvi i una renovació, i per això treballaré. No em quedaré mirant si només li fan un maquillatge per a què res no canvii.

- Per exemple, quan diu que el poder territorial ha de ser escoltat quin com proposa? Com poden escoltar a la gent que guanya eleccions?

- Miri, un 20% o un terç del consell nacional haurien de ser alcaldes. Replantejar el consell assessor municipal, que no té cap tipus de pes real. Però aniria més enllà: els alcaldes han de tenir representació directa a l'executiva nacional, on es decideix en dia a dia i la tàctica del partit. Si considero que l'estratègia de fa vuit anys va ser encertada, també haig de dir que no hem estat encertats en la gestió de la tàctica d'aquesta estratègia. Si som un partit municipalista, ho som de veritat.

- Vostè ha parlat amb l'Oriol Junqueras?

- Vaig parlar a principis d'any. No hi he tornat a parlar. També manifesto que té una oportunitat de liderar un procés, per l'ampli consens de les bases, però l'ha d'aprofitar per fer un canvi necessari.

- Però sí que s'ha reunit amb quadres territorials i alcaldes de certa biografia o bagatge. Pensa organitzar un lobby?

- Hi pot haver un lobby territorial i d'alcaldes i electes amb voluntat d'influir el procés. L'inconvenient dels alcaldes de donar una passa endavant és que, en general, som gent que treballa el poble, i aquesta és la nostra prioritat, i això fa que moltes vegades no ens vulguem implicar en batalles que semblen etèries, i entenem la nostra implicació en el partit en el treball en el nostre municipi, en la base. Però també està clar que en aquest procés ens hi va molt, donem la cara pel partit i hem d'intervenir per sentir-nos el 100% identificats amb el partit pel qual donem la cara. Els electes estem expectants, hi ha voluntat ferma de canvi, i  hem de comptar. Ara bé, caldrà veure com evolucionen els moviments durant les properes setmanes perquè potser sí que s'haurà de fer un pas endavant i dir: senyores, senyors, estem aquí i aquest partit no es pot jugar sense nosaltres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació