Quan el món ens comprava motos

OSSA, Bultaco, Montesa, Sanglas i Derbi van crear un gegant industrial de potència mundial a Catalunya a la dècada dels setanta. Fins que van arribar els japonesos

per Gemma Aguilera/Barcelona, 31 de gener de 2011 a les 16:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Protestes contra el tancament de Yamaha Foto: ACN

Yamaha, Suzuki, Honda, Kawasaki, Ducati, Vespa, Piaggio... Les marques de motos que avui triomfen al mercat i als circuits de competició no parlen català. Però la història no sempre ha estat així. Quatre dècades enrere, les motos catalanes regnaven als mundials de trial i embadalien els fabricants internacionals amb la seva tecnologia puntera. Eren temudes, però respectades i admirades fins al punt que els japonesos van venir a Catalunya a prendre notes.


De les fàbriques catalanes en sortien, a principis dels anys setanta, més de 130.000 motos esportives i de carretera que lluïen els logotips del polze aixecat de Bultaco, el trèvol d’OSSA, l’ema gòtica de Montesa o l'essa quasi vertical de Sanglas. Era l'època daurada d'una indústria de nivell mundial que prometia un futur dolç. Fins que, de sobte, tot se'n va anar en orris. Una per una, les grans marques catalanes van deixar de produir. Deixaven enrere una història que s'havia començat a escriure als anys quaranta. Què va passar?

Els japonesos i els sindicats

“Va ser una coincidència nefasta de factors. Per una banda, el final del franquisme va fer que els  sindicats i els obrers s'aboquessin a fer vagues generals, la primera el 1976. Bultaco i altres plantes van aturar la producció durant molts dies i es van perdre molts diners. D'altra banda, la crisi del petroli de 1973 havia tocat l'economia dels Estats Units, que aleshores era un client molt important de les motos catalanes. A això calia sumar-hi un tercer factor demolidor, la irrupció de les motos japoneses, que ens havien copiat la tecnologia i que feien dumping , es a dir, venien per sota dels costos als EUA. Totes les marques catalanes ens vam ofegar”, recorda Joan Bultó, un dels tres fills del fundador de Bultaco, Paco Bultó.

 Efectivament, es va produir un efecte dominó i Bultaco i Ossa van tancar, mentre que Montesa i Sanglas es van vendre a les nipones Honda i Yamaha respectivament. El 1998, la família Bultó va cedir  la llicència a la catalana Derbi, propietat d’Andreu Rabassa, amic íntim de la família, amb l'esperança de fer reviure la marca. Però quan Derbi va caure a mans de la italiana Piaggio, va quedar clar que no era possible.


Amb l'anunci de Yamaha de marxar de la planta de Palau Solità i Plegamans, que dóna feina a 430 persones, per traslladar-se a París, no només es perd una peça clau de la indústria del motor a Catalunya, sinó que marxa també una referència indirecta al passat daurat de la moto catalana. Yamaha conservava la marca Sanglas. El 1981, després d'invertir molts diners en tecnologia i apostar per una moto de 500cc amb un fre de disc abord -exclusiu de Sanglas-, els empresaris no van poder afrontar el pagament de l'ajuda financera que havien rebut de Prodinsa, perquè la moto va tenir poca sortida al mercat, i no van tenir més remei que entregar la marca a Yamaha. L'episodi va ser molt traumàtic per a la família Sanglas. Avui, trenta anys després, un dels dos fundadors, Xavier Sanglas, prefereix “no recordar aquell episodi, que ens va causar moments molt dolorosos a mi i el meu germà”.

Oportunitats de futur

Queden lluny les 130.000 unitats de motos made in Catalunya dels anys setanta. Però les primeres 1.250 OSSA TR280 que ja han sortit de la nova planta de Girona són el primer pas per a reconstruir una indústria que Catalunya es va deixar perdre. Quatre empresaris han apostat per OSSA, i sobretot, per la indústria auxiliar catalana fent una moto 100% elaborada a casa nostra. El potencial hi segueix essent, no només per fabricació sinó per l'excel·lència en enginyeria que ja ha demostrat OSSA amb un primer projecte innovador a nivell mundial.
 
Mentre Yamaha ha comptat amb l'ajuda de la Generalitat, i ara de sobte fa la maleta i marxa de la planta més rendible de la multinacional, només per darrera d'Indonèsia, projectes com el d'OSSA poden acabar fora de Catalunya. El director general d'OSSA Factory, Joan Gurt, parla clar en aquest sentit: “hem de rebutjar comandes molt grans perquè no tenim el finançament per començar a fabricar-les. Les entitats no donen crèdit i la Generalitat no ens avala. No volem que ens regalin res, només treballar. Si no hi ha un mínim interès de la Generalitat perquè Ossa es quedi a Catalunya, ens n'haurem d'anar”.

Catalunya podria erigir-se en clúster de motos de nivell europeu i fins i tot mundial. A més d'OSSA, la indústria auxiliar segueix viva, i hi ha també Rieju i Gas Gas. I qui sap si en un futur hi torna a ser Bultaco. “Avui no pot ser, però potser demà sí, perquè quan passi la tempesta de la crisi hi haurà tots els mitjans: tenim la marca i tenim un fabricant amb llicència. I estic convençut que si avui, tot i la crisi, sortís un model de Bultaco, tindria un retorn comercial brutal”, assegura Joan Bultó, que no s'està de titllar de “vergonyós” que OSSA no rebi l'impuls necessari per tirar endavant el seu projecte mentre que “s'ajuda en tot les multinacionals perquè no marxin, i després donen el cop de porta igualment”.

Jeroni Fajardo entrenant amb la nova OSSA a Camprodon. Foto: Noassar Trial

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Arxivat a:
Economia
Participació