La Fundació Bofill ha desplegat aquest dimarts la llista de prioritats que llança als partits polítics que aspiren a arribar al Parlament de Catalunya perquè les incorporin als seus programes electorals. Amb un document anomenat "La legislatura de l'educació: reptes i propostes per millorar l'equitat educativa", l'entitat ha posat sobre la taula una llista de reclamacions "concretes i factibles". L'objectiu principal és que prenguin el compromís "d'avançar cap a l'equitat educativa" en una legislatura que veuen com a determinant. Especialment, després que els resultats de l'informe PISA evidenciessin que la desigualtat socioeconòmica entre alumnes empitjora l'aprenentatge dels més desfavorits. En total, són 40 propostes repartides en vuit eixos.
Entre els plantejaments presentats per la Fundació Bofill, que també subratlla que els compromisos siguin sostinguts en el temps per evitar els cops de volant, hi ha la millora de les competències que s'avaluen en els informes com PISA o les proves de competències bàsiques. Així, es planteja que hi hagi agrupacions reduïdes per aprendre matemàtiques, així com fer programes de suport a la llengua catalana i a les matemàtiques fora de l'horari lectiu, i ampliar les aules d'acollida. De moment, aquestes idees queden fora de l'abast del pla dissenyat pel Govern per millorar el nivell acadèmic dels alumnes catalans, després que aquest mateix dilluns la consellera d'Educació, Anna Simó, hagi explicat els primers passos previstos per al curs vinent.
Un altre front és el de l'abandonament escolar. La Fundació Bofill fa temps que adverteix de la necessitat de plans específics contra la finalització prematura dels estudis, sobretot després d'haver analitzat que la fuita principal és a 4t d'ESO. En aquest àmbit es planteja un programa de beques que vagin des de 3r d'ESO fins al segon curs de batxillerat o el grau mitjà, entre altres mesures.
També s'adverteix que Catalunya no disposa de cap estratègia global per atendre els prop de 600 centres socialment desfavorits. En aquesta línia, mentre es desenvolupen noves accions, es planteja que el pla contra la segregació estableixi arriba a reduir l'alumnat segregat d'un 34% a un 18% en la pròxima legislatura. Així, resituen les paraules de la consellera Simó, que havia arribat a dir que en "tres o quatre anys" la segregació escolar ja "serà història" a Catalunya. En el mateix sentit, reclamen començar per reservar més places per a alumnat vulnerable a les escoles i instituts sense complexitat.
Pel que fa a les ambicions més enllà de l'horari escolar, es demana que els partits polítics es comprometin a establir una activitat extraescolar a la setmana i dues setmanes de lleure a l'estiu com a mínim per a tot l'alumnat, amb la mirada posada en els més vulnerables. Aquests plans, a més, haurien d'incloure l'ús social de les instal·lacions educatives quan no s'hi faci classe.
En la carpeta de l'àmbit digital es proposa un pla de xoc que implementi "suport a la salut mental vinculat a les addiccions" vinculades a les pantalles, així com "avaluar l'impacte del es tecnologies als centres" i fer una xarxa de "mentories o refugis digitals" als CAPs o centre o cívics.
També es planteja que s'estenguin les escoles bressol públiques als entorns i municipis amb menys cobertura. Amb aquesta estratègia es vol revertir la paradoxa que els infants que més necessiten el suport educatiu fora de la família hi tinguin menys accés.
Ara bé, tot això beu de la disponibilitat pressupostària. Per això, la reclamació potser més políticament imprescindible és la que fixa la necessitat d'ampliar la despesa pública. En aquest camp, la Fundació Bofill assenyala que la inversió que s'està fent per estudiant a Catalunya està per darrere de la mitjana estatal i molt allunyada de comunitats com el País Basc. En aquest sentit, anima els partits catalans a assegurar una priorització pressupostària i plantegen una prova pilot de "finançament per fórmula" que permeti distribuir millors els recursos.