És inevitable que, quan un partit enfoca la campanya amb l'objectiu de tornar al poder, es multipliquin les travesses sobre un hipotètic aterratge institucional. Encara més quan les llistes electorals es fan públiques, perquè permeten saber qui puja, qui baixa i qui ja ha estat sacrificat abans que arrenqui la partida. Junts viu aquests dies moments d'ascens a rebuf de l'efecte generat per Carles Puigdemont i, de portes endins, es dona pràcticament per fet el sorpasso a ERC, que malda per mantenir la presidència amb Pere Aragonès com a candidat. Puigdemont, per desempallegar-se l'etiqueta de projecte personalista -posarà la cara a les paperetes, com va avançar Nació-, va dir dissabte a Elna que l'equip que l'acompanya el 12-M està pensat "per l'endemà". Què vol dir? Qui té més números de fer-li costat si recupera el poder?
El fitxatge estrella de la campanya, Anna Navarro, està pensat per obrir les fronteres de Junts i, de passada, contribuir a consolidar el discurs favorable al teixit empresarial que es va perdre sensiblement durant els anys del procés. Navarro porta tres dècades establerta a Silicon Valley, ocupant càrrecs de responsabilitat en companyies tecnològiques, i té un perfil més procliu a entrar al Govern -en cas de poder-hi posar els peus- que no pas al grup parlamentari. De moment, la número dos no està sent oferta per l'equip de campanya per formar part dels debats en els quals no participa Puigdemont, la qual cosa dona pistes sobre quin perfil se li reserva. El número tres de la llista, Josep Rull, sí que participarà en debats: la seva experiència com a conseller i com a diputat el converteixen en un comodí per a Junts.
Segons diverses fonts consultades per Nació, el fet que Albert Batet, director de campanya i tradicionalment el candidat a Tarragona, sigui ara el número cinc per Barcelona indica que està "ben posicionat" a l'hora d'ocupar un espai al Govern. Al llarg dels últims anys, el seu nom ha aparegut en travesses per formar part de l'executiu, però al final sempre s'ha acabat quedant com a president del grup parlamentari. En cas que Batet acabés fent el salt a l'executiu, una de les veus amb ascendència cridada a ocupar més responsabilitats és Mònica Sales, portaveu en els últims anys i que ha substituït Batet com a candidata a la demarcació tarragonina.
En cas que Junts pugui reeditar la presidència del Parlament, el nom més ben situat és Anna Erra, que ja ocupa el càrrec després de substituir Laura Borràs. Erra és la número quatre de la llista, per darrere de Rull i just abans de Batet. Des del 2017, la presidència de la cambra correspon al segon partit independentista més votat. En aquesta legislatura corresponia a Junts, perquè la presidència de la Generalitat estava en mans d'ERC. Si hi ha majoria independentista, Puigdemont és el més votat i les dues formacions es posen d'acord, el més probable és que Junts hagi de cedir als republicans aquesta possibilitat, de manera que Erra podria ser optar a ser consellera. Seria la mateixa trajectòria que ha seguit Roger Torrent, president del Parlament entre el 2018 i el 2021, any en el qual va aterrar a la conselleria d'Empresa i Ocupació.
Amb la tria dels caps de llista territorials també s'han volgut premiar perfils amb ascendència. El més destacat, a banda de Sales, és Salvador Vergés, candidat per Girona i un dels més aplaudits en l'acte d'Elna. Amb protagonisme durant les mobilitzacions de la pagesia i encarregat de marcar de prop el Govern amb la sequera, el nom de Vergés apareix en les travesses per ocupar responsabilitats a l'executiu vinculats al primer sector. Va ser una de les sorpreses en les llistes del 2021 -hi va concórrer com a desconegut, però dos anys abans havia fet costat a la campanya d'Elsa Artadi a Barcelona-, i ha anat guanyant perfil institucional. S'ha anat alineant amb els afins al secretari general, Jordi Turull, dins del grup parlamentari.
Dins del grup, en aquesta ocasió, també hi serà Jaume Giró, exconseller d'Economia i que ocupa el lloc número onze per Barcelona. Fa uns mesos va intentar ser candidat a Madrid, però es va acabar retirant de les primàries perquè Puigdemont preferia un perfil com el de Míriam Nogueras, la seva dona de confiança a Madrid i implicada ara en la negociació amb el PSOE. Giró també hauria pogut ser candidat a l'alcaldia de Barcelona, però va preferir continuar al Govern i finalment es va acabar obrint la finestra per a Xavier Trias. L'exconseller, en tot cas, és un dels perfils més institucionals del partit i Puigdemont li va demanar formar part de la llista.
Abans d'abordar totes aquestes carpetes, però, l'expresident ha de convertir-se en el candidat amb més suports de cara a la investidura. Si no els té, però, s'ha compromès a tornar igualment a Catalunya per participar en el debat que triï nou president. Així ho ha manifestat aquest dimarts des dels micròfons de RAC1, on també ha ressaltat que deixarà la política activa si no aconsegueix ser restituït. Un missatge pensat per mobilitzar encara més l'electorat propi? L'any 2016, quan va arribar a la Generalitat, va comprometre's davant dels quadres de CDC a no ser candidat a la presidència. I, el 12-M, sumarà les terceres eleccions com a cap de cartell. Mentrestant, això sí, ja perfila els detalls de cara a l'endemà dels comicis.