Suïssa, primer estat condemnat per inacció climàtica

Decisió històrica del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Suïssa s'ha convertit aquest dimarts en el primer estat condemnat per inacció climàtica. El tribunal amb seu a Estrasburg ha acceptat amb fons i forma la demanda interposada per una associació de dones grans que considerava que la manca de polítiques efectives per reduir emissions estava afectant el seu dret humà a la vida. "El canvi climàtic existeix i suposa una amenaça greu, actual i futura per als drets humans", afirma la sentència

En canvi, el mateix tribunal ha tombat les altres dues demandes pioneres de justícia climàtica que havia de resoldre. Per qüestions de forma, no ha admès ni el cas dels sis joves portuguesos que van portar al TDEH una trentena d'estats europeus, ni de l'exalcalde que acusava l'estat francès de posar en perill el seu municipi per no reduir les emissions d'efecte hivernacle.

Aquests són els tres casos que ha sentenciat el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg.

• Joves portuguesos contra Portugal i 31 estats més (39371/20). El punt de partida eren els incendis de Portugal del 2017 que, només a la regió de Leira, van provocar la mort de 66 persones. La denúncia al·legava que van ser “una conseqüència directa del canvi climàtic que suposa riscos per a la salut”. La demanda tenia dos elements singulars: va arribar a la justícia europea directament -sense passar per les instàncies estatals- i es va interposar contra 32 estats -tots els de la Unió Europea, però també Noruega, Regne Unit, Suïssa, Rússia i Turquia-.
• KlimaSeniorinnen contra Suïssa (53600/20). El cas impulsat per l'Associació de Dones Grans per a la Protecció del Clima de Suïssa denunciava la inacció del país helvètic davant el canvi climàtic que, segons les demandants, viola el dret a la vida i a la salut, pels efectes desproporcionats que les onades de calor tenen sobre la salut de la gent gran i, especialment, de les dones.
• Carême contra França (7189/21). Demanda de l'eurodiputat francès Damien Carême. Alcalde Grande-Synthe durant 19 anys, considerava que aquest municipi litoral a tocar de Dunkerque restarà molt exposat als impactes del canvi climàtic i que no va rebre una resposta adequada a la petició al govern francès d'aplicar mesures per reduir les emissions que va fer el 2018. El cas va arribar al TEDH tres anys després per considerar que era una violació de l'article 2 del Conveni de Drets Humans.

Suïssa no ha protegit el dret a la vida

El TEDH ha acceptat l'admissibilitat del cas Klimaseniorinnen i, posteriorment, ha considerat per un total de 16 vots contra només un que s'havia violat l'article 8 de la Convenció dels Drets Humans, per no respectar el dret a la vida i familiar. En aquest sentit, el tribunal d'Estrasburg ha considerat que el govern suís no ha actuat adequadament i tampoc ho va fer la justícia helvètica, perquè no oferir un judici just a les demandants (article 6 de la mateixa convenció).

Es tracta d'una decisió clarament històrica. Tant per fons com per forma, que hauria d'obligar Suïssa a moure fitxa i que també afectarà la resta de països europeus, ja que estableix jurisprudència. En aquest sentit, hi ha fins a sis casos similars que han quedat ajornats al mateix tribunal i que ara, previsiblement, tindran sentències favorables.

El tribunal no ha entrat al fons dels altres dos casos

El Tribunal Europeu dels Drets Humans també ha sentenciat sobre dues altres demandes pioneres. La més mediàtica -coneguda com a David contra Goliat- entre la de sis joves i adolescents portuguesos que van portar 32 estats a Estrasburg.

Aquest fet era una de les singularitats del cas i ha estat l'element que ha suposat que caigués. En aquest cas, el tribunal ha considerat que no s'havien esgotat la via de les justícies estatals -el fet que fossin més de 30 països havia fet que haguessin optat per anar directament al TEDH-.

També ha caigut per una qüestió de forma el tercer cas, el de l'exalcalde Damien Carême. En aquest sentit, s'ha considerat inadmissible per rebutjar la condició de "víctima". Els jutges han considerat que els 19 anys com a batlle només suposen "vincles limitats" amb el municipi on es produeixen els danys.