La Moncloa tanca la porta al referèndum d'Aragonès: «Va en contra de la política del govern espanyol»

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

La Moncloa ha sortit al pas de la proposta del president Pere Aragonèsde fer un referèndum sobre la independència i l'ha situat en el context electoral. La ministra portaveu, Pilar Alegría, ha afirmat que "el 12 de maig hi ha eleccions a Catalunya i molts d'aquests plantejaments tenen aquest objectiu". Alegría ha assenyalat que "la posició que ha traslladat el senyor Aragonès és la seva, no la d'aquest govern ni la majoritària de la societat catalana".

El president de la Generalitat i candidat d'ERC el 12-M, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts un informe elaborat per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) que desplega com ha de ser la proposta de referèndum acordat amb l'Estat. El document planteja que la pregunta seria "Voleu que Catalunya sigui un Estat independent?" i assenyala que la millor via per convocar-lo és l'article 92 de la Constitució, ja que no implica cap modificació legal. L'article 92 permet al rei convocar referèndums a proposta del president del govern espanyol, de tipus consultiu i amb l'autorització del Congrés dels Diputats.

Pilar Alegría ha destacat que la proposta del president de la Generalitat va "en contra de la política d'unitat, diàleg i reencontre" de l'executiu espanyol a Catalunya, una política "que ha estat recolzada per la majoria de la societat catalana". Ha deixat clar que el referèndum "no està en el full de ruta del govern" i que en aquesta línia aquesta proposta "no condicionarà de cap manera la legislatura". "Ens queden encara tres anys per davant de legislatura", ha reblat Alegrí.

"Reencontre, convivència i seguir avançant" han estat els principis que ha refermat la portaveu de l'executiu espanyol. Pilar Alegría ha posat com a exemple de la política de la Moncloa la llei d'amnistia que s'està debatent en el Senat i que "neix d'aquest esperit que defensa el govern espanyol".

Defensar la memòria democràtica

El govern espanyol ha aprovat un informe jurídic previ a recórrer al Tribunal Constitucional les noves lleis de memòria aprovades pels governs del PP i Vox de l'Aragó, el País Valencià i Castella-Lleó, per considerar que vulneren la llei estatal de Memòria Democràtica. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, n'ha donat els detalls i ha criticat que, amb l'argument d'"eixamplar" el nombre de víctimes, s'equipara en els textos aprovats a les comunitats un període de règim dictatorial com el franquista amb el règim de la Segona República. Ha deixat clar que les normes de les lleis autonòmiques que xoquin amb els valors de la llei estatal seran incloses d'ofici en el text estatal.  

Torres ha assenyalat que intentaran dialogar amb els governs del PP, i en primer lloc amb l'executiu aragonès "perquè els seus textos retornin al camí constitucional", malgrat que el govern de l'Aragó ja ha expressat que no obrirà cap negociació. i ha explicat que el consell de ministres que se celebrarà el proper 23 d'abril avançarà en el desenvolupament de la llei de Memòria Democràtica amb mesures com la resignificació del Valle de los Caídos i de reconeixement del poble gitano. El ministre ha destacat que es continuarà amb les exhumacions. Se n'han dut a terme ja 4.500 i ha recordat que Espanya és, després de Cambodja, el país amb més fosses comunes del món.