28
de març
del
2024
Actualitzat
a la
13:30h
Fa unes setmanes, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) plantejava que el robatori de telèfons mòbils fos castigat amb penes de presó d'un a tres anys. És una de les mesures que queden recollides en la proposició de llei orgànica en matèria de reincidència que ha registrat Junts aquest dijous al Congrés dels Diputats. Una reforma del codi penal que arriba a les portes de la campanya electoral del 12-M, en la qual per primera vegada hi competirà a nivell nacional l'extrema dreta catalana que lidera Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, que té un discurs dur sobre seguretat i que vincula sense embuts la delinqüència amb la multireincidència.
En la proposició de llei de Junts s'hi estableix una modificació a l'article 235.1 que estableix que, en cas que un furt inclogui "dispositius mòbils informàtics o de comunicació, o dispositius electrònics o tecnològics", això serà castigat amb penes d'un a tres anys de presó. A banda, en una redacció alternativa a l'existent, el partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid proposa que el furt sigui castigat amb peenes de presó d'un a tres anys en cas que el culpable hagi estat "condemnat executòriament" per tres delictes menys greus o greus, "sempre que siguin de la mateixa naturalesa". "No es tindran en compte els antecedents cancel·lats o que haurien de ser-ho", completa la proposta de Junts, que també demana ampliar el nombre de jutjats a 70.
En un moment en què el partit de Carles Puigdemont està negociant el traspàs de competències en immigració -i en què dirigents de la formació han apostat perquè Catalunya tingui la potestat d'expulsar immigrants multirecidents-, l'exposició de motius és especialment diàfana pel que fa a seguretat. Diversos alcaldes, diu el text, sostenen que els autors de fets delictius són "deixats en llibertat" i continuen "delinquint impunement un cop i un altre" un cop passen a disposició judicial. "Es trasllada visiblement a la ciutadania la impunitat amb la qual actuen i una sensació d'inseguretat cada vegada més gran", assenyala el primer paràgraf de l'exposició de motius.
La situació als carrers, manté el text, està "empitjorant gradualment". "El treball policial, en molts casos, no és efectiu fins que una sentència ferma condemnatòria amb pena de presó obliga a l'ingrés dels delinqüents. Procés que pot durar anys o, fins i tot, pot no produir-se", assegura la proposició. La ciutadania "percep" i les dades "confirmen" que "certs individus i determinats grups organitzats de delinqüents viuen de la pràctica sistemàtica del furt", segons Junts. En ocasions, això deriva cap a "robatoris amb violència i intimidació", i també cap a "baralles multitudinàries", que també s'explicarien perquè els grups "se saben impunes".
En l'apartat cinquè de l'exposició de motius, el partit indica que "evitar tractar amb rigor el fenomen de la multireincidència" provoca "armar" el discurs de l'extrema dreta, que és un "llast" per a qualsevol societat democràtica i de progrés. "Per tot aixo, és peremptori abordar amb rigor aquest fenomen [la multireincidència] per reduir-ne els seus efectes nocius, tant en termes de seguretat com de salut democràtica", remarca Junts al final de la part expositiva.
En la proposició de llei de Junts s'hi estableix una modificació a l'article 235.1 que estableix que, en cas que un furt inclogui "dispositius mòbils informàtics o de comunicació, o dispositius electrònics o tecnològics", això serà castigat amb penes d'un a tres anys de presó. A banda, en una redacció alternativa a l'existent, el partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid proposa que el furt sigui castigat amb peenes de presó d'un a tres anys en cas que el culpable hagi estat "condemnat executòriament" per tres delictes menys greus o greus, "sempre que siguin de la mateixa naturalesa". "No es tindran en compte els antecedents cancel·lats o que haurien de ser-ho", completa la proposta de Junts, que també demana ampliar el nombre de jutjats a 70.
En un moment en què el partit de Carles Puigdemont està negociant el traspàs de competències en immigració -i en què dirigents de la formació han apostat perquè Catalunya tingui la potestat d'expulsar immigrants multirecidents-, l'exposició de motius és especialment diàfana pel que fa a seguretat. Diversos alcaldes, diu el text, sostenen que els autors de fets delictius són "deixats en llibertat" i continuen "delinquint impunement un cop i un altre" un cop passen a disposició judicial. "Es trasllada visiblement a la ciutadania la impunitat amb la qual actuen i una sensació d'inseguretat cada vegada més gran", assenyala el primer paràgraf de l'exposició de motius.
La situació als carrers, manté el text, està "empitjorant gradualment". "El treball policial, en molts casos, no és efectiu fins que una sentència ferma condemnatòria amb pena de presó obliga a l'ingrés dels delinqüents. Procés que pot durar anys o, fins i tot, pot no produir-se", assegura la proposició. La ciutadania "percep" i les dades "confirmen" que "certs individus i determinats grups organitzats de delinqüents viuen de la pràctica sistemàtica del furt", segons Junts. En ocasions, això deriva cap a "robatoris amb violència i intimidació", i també cap a "baralles multitudinàries", que també s'explicarien perquè els grups "se saben impunes".
En l'apartat cinquè de l'exposició de motius, el partit indica que "evitar tractar amb rigor el fenomen de la multireincidència" provoca "armar" el discurs de l'extrema dreta, que és un "llast" per a qualsevol societat democràtica i de progrés. "Per tot aixo, és peremptori abordar amb rigor aquest fenomen [la multireincidència] per reduir-ne els seus efectes nocius, tant en termes de seguretat com de salut democràtica", remarca Junts al final de la part expositiva.
Proposta de Junts sobre mul... by Naciodigital