Carles Puigdemont s'està enduent bona part del protagonisme en l'arrencada de la precampanya cap a les
eleccions del 12-M. Després d'anunciar que seria el candidat efectiu de
Junts i que
tornaria a Catalunya en cas de tenir els suports suficients per ser investit, l'expresident de la Generalitat es troba immers en la construcció d'una candidatura que aspira a anar més enllà de les sigles del partit que va fundar. Aquesta vegada ha optat per posar el seu nom a la llista, que farà servir aquesta fórmula:
Junts+Puigdemont per Catalunya.
Des que va presentar-se
per primera vegada en unes eleccions catalanes, l'any 2017, l'expresident ha anat apareixent a les urnes amb marques diferents en funció de les necessitats i de les aliances, i també de la situació interna del partit. Són aquestes.
Catalanes 2017: Junts per Catalunya
Quan Puigdemont assumeix la presidència de la Generalitat després del
pas al costat d'Artur Mas, una de les primeres coses que deixa clares davant dels quadres de Convergència és que no serà candidat a les properes eleccions. Les vicissituds de la tardor del 2017 -referèndum, DUI i aplicació del 155, amb posterior sortida a l'exili- el fan variar d'opinió. Davant les tensions existents amb el
PDECat, el seu partit, s'inclina per una candidatura que vagi més enllà de les sigles postconvergents que s'acabarà anomenant Junts per Catalunya. Li serveix per ser el candidat independentista més votat,
però no per guanyar les eleccions davant de Ciutadans.
Europees 2019: Junts i Lliures per Europa
L'expresident, establert a Bèlgica, encarrega dos informes per saber si, en la seva situació jurídica, podrà ser eurodiputats. Els dos documents li garanteixen que se'n pot sortir, i
decideix presentar-se a les eleccions europees. Junts encara no és un partit -de fet, Puigdemont posa en marxa la
Crida per superar el PDECat, però no hi ha manera que s'unifiquin-, però donarà nom a la candidatura, que queda així: Junts i Lliures per Europa. L'acompanyen
Toni Comín i
Clara Ponsatí, que ara ha posat en marxa el partit Alhora al costat de
Jordi Graupera. L'aposta és guanyadora: obté
més d'un milió de vots i, al cap d'uns mesos, els tres són eurodiputats.
Municipals 2019: Junts per Catalunya
Les europees se celebren el mateix dia que les municipals, a les quals el PDECat -que és la propietària, encara, de la marca- hi concorre sota el paraigua de Junts per Catalunya. A diferència del que passa a l'Eurocambra, el resultat és més discret: en nombre de vots, queden tercers per darrere d'
ERC i del
PSC, tot i que ocupen la segona plaça en regidors. A Barcelona, per exemple,
Elsa Artadi només és capaç d'obtenir cinc representants en una candidatura que liderava simbòlicament
Quim Forn, en aquell moment pres polític i jutjat al
Tribunal Suprem.
Catalanes 2021: Junts
El setembre del 2020, Puigdemont estripa el carnet del PDECat. Només uns mesos abans, l'expresident ja havia fundat Junts com a partit, un cop aconseguit el control sobre la marca. Les eleccions catalanes del 14 de febrer són les primeres en les quals la nova formació, sense drets electorals però amb la gran majoria dels quadres postconvergents integrats, concorre a les urnes. Ho fa amb Puigdemont
com a cap de cartell simbòlic i amb
Laura Borràs com a candidata efectiva. Queden tercers, per darrere de
Salvador Illa i de
Pere Aragonès.
Municipals 2023: Trias per Barcelona
A tot Catalunya, Junts fa servir la seva marca en les municipals de l'any passat. A Barcelona, però, dissenyen una fórmula específica feta a mida per al candidat
Xavier Trias. L'exalcalde aconsegueix el control total sobre la llista -en la qual hi integra noms del PDECat com
Joana Ortega, i també de Demòcrates, com
Maria Assumpció Laïlla- i també del discurs, més pragmàtic. El
triomf a les urnes no li permet governar, però suposa un experiment reeixit a l'hora d'elaborar marques específiques en funció del context. En aquest cas, Barcelona.
Catalanes 2024: Junts+Puigdemont per Catalunya
Tot i haver indicat que no seria mai candidat a la Generalitat quan va substituir Mas, Puigdemont s'encamina ara cap al
tercer round en uns comicis al Parlament. Ho farà amb una candidatura anomenada Junts+Puigdemont per Catalunya, que reforça el seu rol com a principal actiu electoral del partit. L'acompanyen
set formacions més: Demòcrates, Reagrupament, Acció per la República, Estat Català, Moviment d'Esquerres, Joventut Republicana i Alternativa Verda.
