La llista de Puigdemont: qui cotitza a l'alça i qui a la baixa?

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

Quan Carles Puigdemont, des d'una habitació d'un hotel de Brussel·les i envoltat de col·laboradors de la màxima confiança, va elaborar la llista de Junts per Catalunya a les eleccions del 21-D del 2017, els nervis recorrien l'espina dorsal dels dirigents del PDECat. Els hereus de Convergència havien atorgat plens poders a Puigdemont per elaborar una candidatura que transcendís les sigles, i en la confecció final es va veure com l'expresident preferia els independents als quadres orgànics, que van quedar desplaçats. Sis anys i mig després, amb el PDECat liquidat i Junts estructurat com un partit que orbita al voltant de Puigdemont tot i no tenir-hi cap càrrec orgànic, torna a ser l'expresident qui té la paella pel mànec a l'hora de configurar la candidatura, que porta per nom Junts+Puigdemont per Catalunya i tindrà com a número dos l'empresària Anna Navarro, establerta a Silicon Valley i especialitzada en tecnologia.

La llista aspira a anar més enllà de Junts, i això vol dir dues coses: que hi haurà independents i que, per tant, els llocs de sortida estaran renyits. L'expresident va signar la setmana passada un acord amb set forces polítiques a banda de la seva, i s'espera que tinguin presència -no tots en espais destacats- a la relació de noms del 12-M. Els caps de llista territorials ja estan triats, en tot cas: Salvador Vergés per Girona, Jeannine Abella per Lleida i Mònica Sales per Tarragona. Tots tres són de Junts, tots tres estan ben relacionats amb Jordi Turull -secretari general- i Albert Batet -president de grup parlamentari i cap de campanya-, i això indica que, per darrere, hauran de tenir perfils que lliguin amb l'esperit d'obertura que impulsa Puigdemont.

A Barcelona, qui acompanyarà l'expresident? Totes les fonts consultades per Nació indiquen que Josep Rull, que ja no està inhabilitat per l'1-O, i Anna Erra, presidenta del Parlament i figura amb ascendència dins la formació -també propera a Turull-, estaran dins dels primers llocs. La renovació, en tot cas, és obligada: a diferència del 2021, no hi seran Elsa Artadi i Jaume Alonso-Cuevillas, els dos fora de la política, i tampoc Damià Calvet o Jordi Puigneró, ara dedicats a la política municipal -el primer a Barcelona; el segon, a Sant Cugat i a la Diputació de Barcelona-. Qui ha demanat ser a la candidatura és Lluís Puig, que és diputat des de l'exili i que s'hauria de poder beneficiar de l'amnistia tan bon punt sigui aprovada del tot al Congrés. Diputats com David Saldoni i Quim Jubert també tenen opcions de repetir a l'hemicicle. Fonts consultades assenyalen que Jaume Giró, exconseller d'Economia, formarà part de la llista.

Es dona per fet que Toni Castellà, dirigent de Demòcrates -coaligat amb Junts el 12-M- i diputat, també anirà en un lloc de sortida assumible. Laura Borràs, candidata el 2021, no pot ser a les llistes per la seva situació -està condemnada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes-, però aspira a situar en un espai capdavanter Francesc de Dalmases, de la seva màxima confiança, i també David Torrents, secretari d'organització de Junts. Aurora Madaula, enfrontada a la majoria del grup parlamentari -i que ha perdut el favor, fins i tot, de dirigents afins a Borràs-, està més fora que dins de la llista. La legislatura es va tancar sense que el Parlament es pronunciés sobre la denúncia que va presentar per assetjament.

Una de les incògnites és què passarà amb Batet, que és un dels lloctinents de Puigdemont i que sempre havia anat a les llistes per Tarragona. Formarà part de la candidatura o bé en quedarà fora, pensant en assumir un lloc al Govern -el seu nom sempre ha format part de les travesses per entrar a l'executiu- en cas que Junts hi pugui ser? Un altre membre de l'entorn de Puigdemont, Josep Rius, combinava fins ara la plaça de regidor a Barcelona -on a la tardor s'haurà de decidir qui agafa el relleu de Xavier Trias en el dia a dia i a qui es promou de cara a les eleccions municipals del 2027- amb el Parlament. El mateix passa amb Ramon Tremosa, que va ser cap de llista per Lleida a les eleccions de fa tres anys i ara és regidor a la capital catalana.

Tant a les Terres de Ponent com a Girona hi haurà renovació de noms. A la demarcació gironina, per exemple, les números u i dos del 2021 -Gemma Geis i Marta Madrenas- no repetiran per les noves responsabilitats que tenen: la primera és vicealcaldessa de Girona i la segona és diputada a Madrid. A Lleida, alcaldesses com Anna Feliu i dirigents com Jordi Fàbrega, que havia de ser vicepresident de Junts en un nomenament que mai s'ha acabat de concretar, tenen números de continuar a l'hemicicle. La data límit per presentar la llista sencera és el 8 d'abril, i haurà de contenir tots els equilibris: el segell de Puigdemont, la representació de Junts i, dins d'aquest segment, la tria de noms ha d'obeir el repartiment de forces Turull-Borràs.

Quan es va fer la llista el 2021, a través de primàries, dirigents com Cuevillas o Canadell -que aspira a repetir, consolidat com un dels diputats amb més visibilitat a les xarxes i amb discursos esmolats en matèria econòmica-, identificats com a ànimes més independents, van obtenir grans resultats. En els últims anys, però, el grup parlamentari ha anat virant cap a posicions més pragmàtiques, arrenglerades amb Turull i allunyades de Borràs i dirigents afins a l'expresidenta del Parlament, com ara Cristina Casol -que ha acabat la legislatura al mixt-, Madaula o bé Dalmases quan va intimidar una periodista del FAQS. El desenllaç de la llista, aquesta setmana.