La CUP planteja el 12-M com un «plebiscit» entre l'agenda de Foment i els «drets per la majoria»

Els anticapitalistes presenten la candidatura liderada per Laia Estrada i s'erigeixen com a peça clau per decantar la balança independentista davant l'estratègia negociadora d'ERC i Junts amb el PSOE

Laia Estrada, aquest dimecres a la seu de la CUP.
Laia Estrada, aquest dimecres a la seu de la CUP. | ACN
27 de març del 2024
Actualitzat a les 18:23h

Tot greixat a la sala de màquines de la CUP per afrontar l'avançament electoral. La formació anticapitalista ha presentat oficialment aquest dimecres les llistes pel 12-M, després d'un procés de votació interna en què es van presentar fins a dues candidatures per encapçalar la llista, una liderada per Laia Estrada i l'altra per Laure Vega. Finalment, les bases han decidit que sigui Estrada, tarragonina i actual diputada que ha abanderat durant aquesta legislatura la lluita contra el Hard Rock. Al seu costat, Dani Cornellà per Girona, Bernat Lavaquiol per Lleida i Sergi Saladié per Tarragona. En una breu intervenció des de la seu del partit, Estrada ha assegurat que els comicis representen un "plebiscit" entre unes polítiques marcades per l'agenda de Foment o la conquesta de drets per la majoria.

Ha situat en una banda de la balança al PSC, ERC i Junts. Partits que ha assegurat que representen el model dels "macroprojectes, privatitzacions i un turisme desbocat". En contraposició, l'aposta anticapitalista: un "canvi de rumb" que aposti per la transició ecològica i l'aposta pels recursos que generin benestar. "En aquestes eleccions es decideix si la patronal i l'Estat continuen aplicant el seu programa d'empobriment i desmantellament dels serveis públics, o si els plantem cara per defensar el dret a l'habitatge i els serveis públics", ha afegit. També ha assegurat que socialistes, republicans i juntaires representen una política "subsidiària" a Espanya. "O agenda de l'Estat o agenda independentista per autodeterminar-nos", ha reblat.

Estrada ha remarcat que les persones que incorporen la llista representen la voluntat de donar resposta als reptes de país: la sequera, l'emergència social i la necessitat de desplegar d'una vegada per totes una agenda pròpia "cap a l'autodeterminació i la independència". Persones, ha dit, que participen en diferents lluites com la de la pagesia, la salut pública, l'educació i el dret a l'habitatge. "El Govern ha acabat fent seva l'agenda del retrobament a Espanya i l'impuls de les macroinfraestructures i macroesdeveniments per falcar un model a favor del turisme". 

Ha carregat contra els pactes del president Pere Aragonès amb el PSC. Uns socialistes que ha assegurat que han "marcat el ritme de tota la legislatura", el que ha provocat un executiu i un Parlament que s'han mantingut "passius" davant les mobilitzacions dels sectors, sense donar resposta a les demandes de les mobilitzacions i "ignorant les reclamacions del poble". Un Parlament, ha afegit, que s'ha mantingut en una actitud "subsidiària" i que ha "aparcat" la independència" en sintonia als interessos de l'estat espanyol.