27
de març
del
2024
Actualitzat
a les
15:54h
Són unes postres típiques de Pasqua. Segur que te les saps de memòria. Però tot i que en siguis un veritable expert o experta, potser una cosa que encara desconeixes és el seu origen. Sí, parlem de les torradetes de Santa Teresa, un menjar que es donava a les dones després de parir per un motiu ben curiós. Te l'expliquem.
Per trobar la primera referència que es té d'aquestes postres ens hem de remuntar a unes receptes llatines del segle IV o V recollides pel gastrònom romà Apici. Així i tot, la seva recepta no es fa popular arreu fins a l'edat mitjana. És aleshores quan passa a ser coneguda no només a l'Estat, sinó també en altres països de l'entorn com Anglaterra o França.
Tal com les coneixem avui dia, les torrades de Santa Teresa irrompen en el segle XVI. Aleshores, però, no se les menjaven per Setmana Santa, sinó que era típic donar-les a les embarassades per ajudar-les a recuperar-se del part i de l'esforç ingent que aquest comporta. Això sí, no es menjaven soles, sinó que anaven acompanyades d'una bona copa de vi.
En el seu origen, eren petites llesques de pa que es farcien amb ou, llet i sucre. De mica en mica, en ser una recepta d'alt contingut calòric i haver nascut en una època de vaques magres en què no es podia menjar carn, va gaudir ràpidament de gran popularitat en la Quaresma a moltes cases. I és que encara avui és fàcil que enganxi: és una manera ben fàcil d'aprofitar el pa dur amb altres aliments que podem trobar, pràcticament, a qualsevol casa.
Per trobar la primera referència que es té d'aquestes postres ens hem de remuntar a unes receptes llatines del segle IV o V recollides pel gastrònom romà Apici. Així i tot, la seva recepta no es fa popular arreu fins a l'edat mitjana. És aleshores quan passa a ser coneguda no només a l'Estat, sinó també en altres països de l'entorn com Anglaterra o França.
Tal com les coneixem avui dia, les torrades de Santa Teresa irrompen en el segle XVI. Aleshores, però, no se les menjaven per Setmana Santa, sinó que era típic donar-les a les embarassades per ajudar-les a recuperar-se del part i de l'esforç ingent que aquest comporta. Això sí, no es menjaven soles, sinó que anaven acompanyades d'una bona copa de vi.
En el seu origen, eren petites llesques de pa que es farcien amb ou, llet i sucre. De mica en mica, en ser una recepta d'alt contingut calòric i haver nascut en una època de vaques magres en què no es podia menjar carn, va gaudir ràpidament de gran popularitat en la Quaresma a moltes cases. I és que encara avui és fàcil que enganxi: és una manera ben fàcil d'aprofitar el pa dur amb altres aliments que podem trobar, pràcticament, a qualsevol casa.