29
de març
del
2024
Actualitzat
a les
11:00h
Les llibreries i editorials que vulguin posar una parada per Sant Jordi a Barcelona hauran de pagar una quota de servei. Ho va comunicar la Cambra del Llibre als seus agremiats el febrer passat i, per ara, les ordres no han canviat. Així, en el cas de les parades petites -de fins a sis metres-, els membres de la Cambra hauran d'abonar 80 euros (IVA no inclòs), mentre que els que no formen part del gremi pagaran un mínim de 100 euros. Què ha canviat respecte als anys anteriors perquè ara s'hagi de pagar per tenir una parada al carrer?
La pandèmia de la Covid-19 va canviar substancialment la celebració de la diada de Sant Jordi a Barcelona, tot i que aquest canvi ja s'havia començat a forçar en les edicions prèvies a l'arribada del coronavirus. L'any 2016, l'Ajuntament de Barcelona i els cossos policials que patrullen la ciutat -Policia Local i Mossos d'Esquadra- van demanar a la Cambra del Llibre redissenyar la diada del llibre del 23 d'abril. "No pot seguir com fins ara per una qüestió de seguretat", van clamar. I, tenint en compte que només entre el 15 i el 25% de les parades eren de llibres, la Cambra es va proposar reduir-ne la quantitat als carrers així com les seves dimensions.
"Es van eliminar parades de més de cinquanta metres, que ara serien impensables, però que no fa tants anys envaïen la Rambla de Catalunya cada Sant Jordi", detalla a Nació el secretari tècnic del Gremi de Llibreters, Marià Marín. Així, des del 2016 i fins al 2019 -amb l'atemptat del 17-A pel mig, es va consolidar aquesta reducció de paradistes i es va diversificar l'oferta de Sant Jordi a la resta de la ciutat. La diada del 2021, encara amb moltes restriccions per la Covid, tenia moltes limitacions i es va destinar només al sector del llibre, i no va ser fins al 2022 que es va estrenar el model actual.
La creació de la superilla literària al centre de la ciutat va suposar una nova dimensió de la diada. Amb encara algunes restriccions pandèmiques, calia reduir la densitat i repartir els paradistes en un espai més gran. Per primera vegada a la història de Sant Jordi s'assalta el Passeig de Gràcia i s'abandona la Rambla de Catalunya, s'ocupa la calçada i es deixen lliures les voreres. A més, Barcelona va guanyar altres espais ideats per a paradistes; en total, la Cambra del Llibre té presència a 7 districtes de la ciutat amb un total de 12 punts.
Què canvia entre aquestes parades i les d'anys anteriors a la pandèmia? Fins al 2019, els paradistes eren els encarregats de buscar-se la vida a l'hora de muntar-se la carpa, les taules i tenir llum a la parada. Tot s'ho pagaven de la butxaca, sense cap ajuda i, sovint, amb grups electrògens sense llicència per poder tenir electricitat al seu punt de venda. El 2022, el Govern va donar un ajut "important" -emmarcat en els fons Covid- perquè la diada de Barcelona es pogués fer "amb seguretat".
I el 2023, què? La Cambra del Llibre va decidir mantenir el model iniciat l'any abans amb els punts professionals arreu de la ciutat -més enllà de la superilla literària de l'Eixample, l'entitat promou espais segurs al carrer Gran de Gràcia, la plaça Universitat, la plaça de Sarrià, la plaça Orfila de Sant Andreu, el Passeig Lluís Companys i les Rambles-, per als quals s'elaboren planímetres i es contracten generadors, s'hi instal·len tanques i se'n gestiona la seguretat. I el Govern accedeix a mantenir el mateix ajut econòmic als organitzadors de la diada per garantir un model segur. Aquesta aportació de Cultura suposa "el 80% del pressupost total del Sant Jordi a Barcelona", assegura el Departament. Això és, en xifres, 175.000 euros invertits en la diada del 23 d'abril. I és que el cost total de l'organització dels espais professionals és de 245.000 euros.
Ni l'Ajuntament de Barcelona ni el Govern s'oposen a l'ampliació de l'espai i els garanteixen el mateix ajut econòmic que l'any anterior. Ara bé, amb els 205.000 euros rebuts entre les dues administracions, la Cambra no en té prou per pagar totes les despeses que comporta l'organització d'aquests espais professionals i demana als paradistes el pagament d'una quota que permeti fer front a, almenys, el 16% del cost de l'organització. "No hi ha privatització de Sant Jordi", insisteix Marín, davant les acusacions que han rebut de part d'alguns venedors particulars del sector. Més d'un centenar d'editorials, llibreries, autors i col·lectius socials van signar a mitjans de març un manifest contra l'Ajuntament de Barcelona i els aparells gremials del sector del llibre, als quals acusen de "tergiversar l'esperit" i convertir el 23 d'abril en una "fira de pagament".
Tot i aquest nou model, en el gruix de la ciutat es manté el sistema d'organització tradicional de Sant Jordi: qualsevol que vulgui demanar una llicència per instal·lar una parada ho pot fer de manera lliure i gratuïta sol·licitant els permisos i llicències municipals de l'Ajuntament. "Es posen a disposició de qui vulgui parada un total de 7.000 llicències repartides per tota la ciutat", expliquen fonts municipals. Són, però, espais en què els venedors no disposaran ni punt de llum ni vigilància de seguretat -l'estil de parada convencional-, com sí que es garanteix a les 350 parades ubicades als espais professionals organitzats per la Cambra del Llibre.
Així, si una cosa tenen clara les tres parts implicades en la celebració de la diada del llibre és que el Sant Jordi és una "festa popular". En aquest sentit, l'Ajuntament garanteix les parades tradicionals arreu de la ciutat, com sempre s'ha fet, i la Cambra hi incorpora els punts específics per fer valdre la tasca dels professionals del sector del llibre i la rosa, els autèntics protagonistes de Sant Jordi.
La pandèmia de la Covid-19 va canviar substancialment la celebració de la diada de Sant Jordi a Barcelona, tot i que aquest canvi ja s'havia començat a forçar en les edicions prèvies a l'arribada del coronavirus. L'any 2016, l'Ajuntament de Barcelona i els cossos policials que patrullen la ciutat -Policia Local i Mossos d'Esquadra- van demanar a la Cambra del Llibre redissenyar la diada del llibre del 23 d'abril. "No pot seguir com fins ara per una qüestió de seguretat", van clamar. I, tenint en compte que només entre el 15 i el 25% de les parades eren de llibres, la Cambra es va proposar reduir-ne la quantitat als carrers així com les seves dimensions.
"Es van eliminar parades de més de cinquanta metres, que ara serien impensables, però que no fa tants anys envaïen la Rambla de Catalunya cada Sant Jordi", detalla a Nació el secretari tècnic del Gremi de Llibreters, Marià Marín. Així, des del 2016 i fins al 2019 -amb l'atemptat del 17-A pel mig, es va consolidar aquesta reducció de paradistes i es va diversificar l'oferta de Sant Jordi a la resta de la ciutat. La diada del 2021, encara amb moltes restriccions per la Covid, tenia moltes limitacions i es va destinar només al sector del llibre, i no va ser fins al 2022 que es va estrenar el model actual.
La creació de la superilla literària al centre de la ciutat va suposar una nova dimensió de la diada. Amb encara algunes restriccions pandèmiques, calia reduir la densitat i repartir els paradistes en un espai més gran. Per primera vegada a la història de Sant Jordi s'assalta el Passeig de Gràcia i s'abandona la Rambla de Catalunya, s'ocupa la calçada i es deixen lliures les voreres. A més, Barcelona va guanyar altres espais ideats per a paradistes; en total, la Cambra del Llibre té presència a 7 districtes de la ciutat amb un total de 12 punts.
Què canvia entre aquestes parades i les d'anys anteriors a la pandèmia? Fins al 2019, els paradistes eren els encarregats de buscar-se la vida a l'hora de muntar-se la carpa, les taules i tenir llum a la parada. Tot s'ho pagaven de la butxaca, sense cap ajuda i, sovint, amb grups electrògens sense llicència per poder tenir electricitat al seu punt de venda. El 2022, el Govern va donar un ajut "important" -emmarcat en els fons Covid- perquè la diada de Barcelona es pogués fer "amb seguretat".
I el 2023, què? La Cambra del Llibre va decidir mantenir el model iniciat l'any abans amb els punts professionals arreu de la ciutat -més enllà de la superilla literària de l'Eixample, l'entitat promou espais segurs al carrer Gran de Gràcia, la plaça Universitat, la plaça de Sarrià, la plaça Orfila de Sant Andreu, el Passeig Lluís Companys i les Rambles-, per als quals s'elaboren planímetres i es contracten generadors, s'hi instal·len tanques i se'n gestiona la seguretat. I el Govern accedeix a mantenir el mateix ajut econòmic als organitzadors de la diada per garantir un model segur. Aquesta aportació de Cultura suposa "el 80% del pressupost total del Sant Jordi a Barcelona", assegura el Departament. Això és, en xifres, 175.000 euros invertits en la diada del 23 d'abril. I és que el cost total de l'organització dels espais professionals és de 245.000 euros.
Però totes les parades són de pagament?
Els llibreters no tenen ara les parades escampades per la ciutat, les roses i els llibres no estan en punts dispersos, sinó que la majoria es concentren en punts neuràlgics dels diferents barris i districtes de la capital. Mentre que el 2022 va estar tacat per les pluges i pedregades, l'edició del 2023 va ser un èxit rotund. Més llibreters que mai, més vendes que mai i, sobretot, més públic que mai. Davant les xifres rècord obtingudes, la Cambra del Llibre ha sol·licitat enguany ampliar els espais professionals de la ciutat, sobretot a la superilla literària i a les Rambles, que tornaran a estar plenes de parades des de Canaletes i fins a Santa Mònica.Ni l'Ajuntament de Barcelona ni el Govern s'oposen a l'ampliació de l'espai i els garanteixen el mateix ajut econòmic que l'any anterior. Ara bé, amb els 205.000 euros rebuts entre les dues administracions, la Cambra no en té prou per pagar totes les despeses que comporta l'organització d'aquests espais professionals i demana als paradistes el pagament d'una quota que permeti fer front a, almenys, el 16% del cost de l'organització. "No hi ha privatització de Sant Jordi", insisteix Marín, davant les acusacions que han rebut de part d'alguns venedors particulars del sector. Més d'un centenar d'editorials, llibreries, autors i col·lectius socials van signar a mitjans de març un manifest contra l'Ajuntament de Barcelona i els aparells gremials del sector del llibre, als quals acusen de "tergiversar l'esperit" i convertir el 23 d'abril en una "fira de pagament".
Tot i aquest nou model, en el gruix de la ciutat es manté el sistema d'organització tradicional de Sant Jordi: qualsevol que vulgui demanar una llicència per instal·lar una parada ho pot fer de manera lliure i gratuïta sol·licitant els permisos i llicències municipals de l'Ajuntament. "Es posen a disposició de qui vulgui parada un total de 7.000 llicències repartides per tota la ciutat", expliquen fonts municipals. Són, però, espais en què els venedors no disposaran ni punt de llum ni vigilància de seguretat -l'estil de parada convencional-, com sí que es garanteix a les 350 parades ubicades als espais professionals organitzats per la Cambra del Llibre.
Així, si una cosa tenen clara les tres parts implicades en la celebració de la diada del llibre és que el Sant Jordi és una "festa popular". En aquest sentit, l'Ajuntament garanteix les parades tradicionals arreu de la ciutat, com sempre s'ha fet, i la Cambra hi incorpora els punts específics per fer valdre la tasca dels professionals del sector del llibre i la rosa, els autèntics protagonistes de Sant Jordi.