27
de març
del
2024
Actualitzat
a les
16:46h
El 28-M del 2023 les Illes Balears es tenyien del blau del PP. De la jornada electoral en què van coincidir els comicis municipals i autonòmics se'n va derivar, al parlament autonòmic, una majoria de dretes que va situar la popular Marga Prohens com a presidenta de l'executiu balerar amb l'ajuda de Vox. Però enmig d'aquest cop dur per les esquerres illenques, van existir alguns oasis. Un d'ells és Manacor. Per tercera vegada consecutiva els habitants d'aquesta ciutat mallorquina, de 46.000 habitants i escaig, van fer confiança a Miquel Oliver (nascut a la localitat l'any 1974), candidat de Més-Esquerra Republicana, com a alcalde de la ciutat. És també, membre de l'executiva de Més per Mallorca. Ens rep a l'Espai Mallorca, estructura d'estat pels illencs que viuen a Barcelona, en una nit en què es prepara una 'manacorinada'. És a dir, una trobada de manacorins, concerts i xerrada amb l'alcalde.
En la conversa, manifesta seriosos dubtes que el govern de Prohens pugui aguantar quatre anys a causa de la mala entesa entre el PP i Vox, per la qual cosa no descarta un avançament electoral. En cas que es produeixi, assegura que Més no es presentarà amb Sumar, com va fer a les espanyoles. De fet, no augura cap futur a la força de Yolanda Díaz al territori. També és crític amb el passat. En els últims vuit anys de govern socialista de Francina Armengol, ara presidenta del Congrés dels Diputats, Més per Mallorca ha format part de l'executiu. Oliver considera que alguns pactes van ser massa "conformistes", perquè buscaven evitar un mal major, i defensa que això no ha de tornar a passar en el futur, si es donen les circumstàncies. Si no es poden canviar les coses des del govern, millor condicionar-lo des de l'exterior.
Tres eleccions seguides guanyant després de dues dècades de victòries de la dreta. Passa poc. Com ho explica?
La sorpresa va ser quan vam guanyar les eleccions del 2015. Vam tenir una estratègia molt clara per explicar que avui en dia no es tracta de votar dretes o esquerres, sinó algú que es preocupa per la ciutadania. Si ens va votar tanta gent va ser perquè vam ser creïbles. I és cert que governar desgasta, però la gestió que vam fer en pandèmia, en moments difícils i sobretot estant a prop de la ciutadania, va ser decisiva.
Fins i tot en aquestes eleccions han tingut més votants que mai. Han posat l'accent en el sobiranisme o en l'eixamplament de la base?
Es pot fer una cosa i l'altra. És compatible fer sobiranisme i eixamplar la base. Quan tu et dirigeixes a la gent i als seus problemes dient-li clarament que no depens de ningú per poder-los millorar, és quan ets creïble. Per això el sobiranisme és implícit en totes les preses de decisions, però no és la punta de llança. Quan fem polítiques que es poden encaixar dins el sobiranisme, com la defensa del català i les tradicions, ho fem amb naturalitat, sense un ús partidista. Simplement fent-ho.
Des del 28-M governen en minoria, però els contactes amb el PSIB són constants, tant per la negociació pressupostària com per l'entrada al govern municipal. Es veu quatre anys en solitari?
Les converses no han deixat d'existir en cap moment. Estem en condicions de dir que existeix una possible entrada del PSIB al govern de Manacor, però també hem de dir que des del primer moment vam començar l'aventura convençuts que tenim capacitat per governar amb minoria.
Marga Prohens es nega a declarar Balears com a zona tensionada d'habitatge, per la qual cosa no pot entrar en vigor la regulació dels lloguers. Què poden fer per l'emergència habitacional?
Manacor ha estat una de les ciutats grans on més ha crescut el nombre d'habitants. Hi ha infrahabitatge, més gent de la que tocaria vivint en un pis, i això ho tensa tot. En una situació normal faríem feina conjunta amb el govern de les Illes Balears, que és el que té competències per convertir terrenys en habitatge de protecció oficial, però això no és possible. A més, una de les conseqüències que pateix Manacor dels governs de dretes que ha tingut és que els habitatges de protecció oficial estan mal vistos socialment. Ara treballem per poder rehabilitar i convertir en pisos de protecció oficial edificis que amb la crisi del 2008 van quedar inacabats. Amb això podríem tenir més de 200 habitatges de protecció oficial.
Des de Més també defensen restringir la compra d'habitatges a persones no residents perquè cada vegada més els estrangers compren l'illa. El PSOE ho ha vetat al Congrés.
Fer-ho és vital, perquè un dels principals perills que afrontem és la gentrificació d'una sèrie de barris. A Manacor hi ha nuclis com Cala Murada, on la majoria dels residents són alemanys adinerats que han comprat habitatges. I aquesta gentrificació ara s'està escampant per tots els racons del municipi. En qualsevol cas, tenim clar que és preferible que les construccions de nous habitatges, sense que sigui un incentiu fer-ne, es facin a la ciutat i no fora vila o a les parts rurals com ha passat en els darrers 50 anys.
Però al centre de la ciutat és pot continuar construint? Quin urbanisme projecten per Manacor?
La línia és frenar el desenvolupament de nous habitatges i en tot cas, aprofitar els que ja existeixen. Avui dia ja no es necessiten pisos de 120 metres quadrats, i per tant podem crear habitatges més petits. A banda, el model pel qual apostem és de petita ciutat que posi l'accent en l'espai públic. Volem ajudar a transitar d'una manera més segura i incrementar la zona de vianants el màxim possible amb zones pacificades. Com diu el regidor Tià Llodrà, el cotxe es comporta com un llaç. Si tu li dones molt d'espai l'ocupa, i si li dones menys, ocupa el que té.
Com pot ser que a Manacor la gent no pugui beure aigua de l'aixeta l'any 2024?
No és una realitat només de Manacor, sinó d'altres llocs de Mallorca. Els aqüífers tenen tal acumulació de nitrats que no és recomanable pel consum humà. Ara mateix estem fent una prova pilot amb una potabilitzadora perquè tot el municipi pugui tenir accés a l'aigua potable. La situació té repercussions sobre la salut i suposa un impacte ambiental enorme per la gran quantitat d'envasos que es generen.
De qui és responsabilitat la situació dels aqüífers?
Ha existit una sobreutilització de l'activitat agrària i industrial, però més que culpables hem de buscar solucions.
Una altra de les senyes d'identitat de Més-Esquerra a Manacor és la regidoria d'Igualtat. El feminisme ha desaparegut de moltes administracions mallorquines, després de les últimes eleccions
La regidoria, encapçalada per Carme Gomila, és una de les que ha fet més feina, amb més perseverança i insistència. Però sobretot amb naturalitat. Si el que fas és aixecar una bandera en lloc de fer polítiques, el que provoques és la reacció de l'altre, que té l'excusa perfecta per intentar-te enderrocar i fer una lluita de banderes. Però fer polítiques d'igualtat vol dir tenir clarament interioritzat dins l'equip de govern el feminisme de manera transversal i defugir de la utilització partidista.
En un context d'atacs al català, quin paper pot exercir l'ajuntament de Manacor?
El mateix que amb igualtat. Manacor ha de ser un centre de cultura i del català, i projectar-ho de dins cap a fora. Aquí tenim dues puntes de llança importants: l'Escola Municipal de Mallorquí i la Institució Pública Antoni Maria Alcover, que projecten el català. L'Escola de Mallorquí s'ha convertit en un referent, amb accions que tenen impacte sobre l'ús social, amb iniciatives com utilitzar el rap per defensar el català. Amb aquest moviment s'arriba a les xarxes socials i a franges d'edat que no sabíem ni com arribar-hi. Els joves han de veure que el català té màxima visibilitat i utilitzar-lo amb normalitat.
Quina és la salut actual de Més per Mallorca?
Ara es troba en una situació d'impàs. Suposo que molts dels polítics de Més, igual que els del PSIB, teníem intenció de continuar governant després del 28-M i ens hem trobat que la dreta governa amb l'extrema dreta. Però la situació és complexa pels malentesos entre el PP i Vox, i no descartaria un possible avançament de les eleccions autonòmiques, quan hagin passat les europees o fins i tot fent-les coincidir amb les europees. Davant d'això, a Més hem d'intentar generar el màxim debat intern com més aviat millor per tenir tota l'estructura a punt per sortir amb força.
Quina és la salut del sobiranisme en general?
Hem de tenir clares quines són les eines d'estat. Són l'Obra Cultural Balear (OCB), el Grup Balear d'Ornitologia (GOB), els Sanitaris per la Llengua, la Plataforma per la Llengua i tots els agents que generen imputs positius pel país. L'OCB ha incrementat en mig any 700 socis i això és un indicador de responsabilitat al país. Ens tocarà picar pedra, molta, sense deixar de banda els individus.
Ha faltat autocrítica per part de les esquerres després de la desfeta del 28-M?
N'ha faltat abans. Els acords als quals va arribar Més per Mallorca amb el PSIB per governar van ser molt conformistes, sobretot en el darrer mandat. Es van fer per evitar que entressin altres forces com el PP. Quan el que fas és rebaixar-te, després quan arriben les comeses electorals ets poc creïble. Si el nostre futur passa per tornar a governar, hem de ser molt clars amb les polítiques en les quals no podem cedir: educació, sobirania i català. Soc de l'opinió que si no tenim una posició de força per marcar el govern des de dins, ho hem de fer des de fora. Aquest és l'escenari que s'ha de plantejar, com ha fet Més per Menorca en diverses ocasions. Si no, dona la sensació que estem fent una política de cadires. Per altra banda, és cert el que el vot és molt poruc i que molta gent va votar Francina Armengol i no a Més per la por a l'entrada del PP.
Aquesta és la primera vegada que al Congrés hi ha una veu sobiranista de Balears, la del diputat Vicenç Vidal. S'ha obtingut l'escó arran d'un pacte entre Més i Sumar. Ha valgut la pena l'entesa?
Personalment no em sento orgullós d'aquest pacte. Si vaig donar suport a aquestes decisions va ser amb el nas tapat. Però estic convençut que en Vicenç no ubicarà Més en el servilisme ni a l'Estat ni a Sumar. Ha de quedar clar que el projecte de Més per Mallorca no és Sumar, ni ara ni tampoc a les europees.
Temen que, després d'haver situat Sumar al centre del tauler polític en les espanyoles, ara els pugui treure electors en unes autonòmiques?
Tenint en compte d'on venim i que en les darreres autonòmiques es va estavellar Podem, m'atreviria a dir que el projecte de Sumar a les Illes Balears està més que acabat.
A les Illes Balears, a diferència de Catalunya, el sobiranisme de dretes és molt residual. A què ho atribueix?
Possiblement perquè el PP va fer una política molt intel·ligent d'autonomisme: només fa falta recordar les polítiques de Gabriel Cañellas, que fins i tot va anar a Madrid a demanar que el deixessin fer mentre guanyés les eleccions. Això va provocar que projectes com Unió Mallorquina i el PI (Proposta per les Illes) sortissin debilitats, i el repte serà veure si la dreta nacional té capacitat per articular-se després de tant de temps sent residual a les institucions. Això anirà molt vinculat amb les polítiques estatalistes que es duguin a terme, i és que hi ha molta gent del PP que se sent incòmoda amb les polítiques nacionals i que prefereix un projecte de les Illes. Per sentit de país, m'encantaria que Unió Mallorquina i el PI tinguessin capacitat per articular-se.
Ha impactat d'alguna manera sobre el sobiranisme illenc la desinflada del procés a Catalunya?
El retorn de Carles Puigdemont i l'efecte d'Oriol Junqueras poden revifar els sentiments a les Illes, i si les estructures d'estat s'articulen per anar-hi en contra, és quan la gent reacciona i deixa de votar el PSIB per la por al PP i vota Més. La por canvia de bàndol. Més per Mallorca ha tingut els millors resultats quan el procés començava a fluir i hi havia un cert sentiment que seria possible alguna cosa nova al Principat.
Com han vist des de les Illes Balears el Govern de Pere Aragonès?
No ha estat un Govern fàcil perquè ha existit una falta de sentit nacional per part de totes les forces, amb la intenció claríssima de desgastar el president. Aragonès ho ha fet bé, però el meu desig és que hi hagi de nou un govern independentista, deixant els comuns i el PSC a banda.
En la conversa, manifesta seriosos dubtes que el govern de Prohens pugui aguantar quatre anys a causa de la mala entesa entre el PP i Vox, per la qual cosa no descarta un avançament electoral. En cas que es produeixi, assegura que Més no es presentarà amb Sumar, com va fer a les espanyoles. De fet, no augura cap futur a la força de Yolanda Díaz al territori. També és crític amb el passat. En els últims vuit anys de govern socialista de Francina Armengol, ara presidenta del Congrés dels Diputats, Més per Mallorca ha format part de l'executiu. Oliver considera que alguns pactes van ser massa "conformistes", perquè buscaven evitar un mal major, i defensa que això no ha de tornar a passar en el futur, si es donen les circumstàncies. Si no es poden canviar les coses des del govern, millor condicionar-lo des de l'exterior.
Tres eleccions seguides guanyant després de dues dècades de victòries de la dreta. Passa poc. Com ho explica?
La sorpresa va ser quan vam guanyar les eleccions del 2015. Vam tenir una estratègia molt clara per explicar que avui en dia no es tracta de votar dretes o esquerres, sinó algú que es preocupa per la ciutadania. Si ens va votar tanta gent va ser perquè vam ser creïbles. I és cert que governar desgasta, però la gestió que vam fer en pandèmia, en moments difícils i sobretot estant a prop de la ciutadania, va ser decisiva.
Fins i tot en aquestes eleccions han tingut més votants que mai. Han posat l'accent en el sobiranisme o en l'eixamplament de la base?
Es pot fer una cosa i l'altra. És compatible fer sobiranisme i eixamplar la base. Quan tu et dirigeixes a la gent i als seus problemes dient-li clarament que no depens de ningú per poder-los millorar, és quan ets creïble. Per això el sobiranisme és implícit en totes les preses de decisions, però no és la punta de llança. Quan fem polítiques que es poden encaixar dins el sobiranisme, com la defensa del català i les tradicions, ho fem amb naturalitat, sense un ús partidista. Simplement fent-ho.
Des del 28-M governen en minoria, però els contactes amb el PSIB són constants, tant per la negociació pressupostària com per l'entrada al govern municipal. Es veu quatre anys en solitari?
Les converses no han deixat d'existir en cap moment. Estem en condicions de dir que existeix una possible entrada del PSIB al govern de Manacor, però també hem de dir que des del primer moment vam començar l'aventura convençuts que tenim capacitat per governar amb minoria.
Miquel Oliver, en un moment de l'entrevista. Foto: Ricard Novella
Marga Prohens es nega a declarar Balears com a zona tensionada d'habitatge, per la qual cosa no pot entrar en vigor la regulació dels lloguers. Què poden fer per l'emergència habitacional?
Manacor ha estat una de les ciutats grans on més ha crescut el nombre d'habitants. Hi ha infrahabitatge, més gent de la que tocaria vivint en un pis, i això ho tensa tot. En una situació normal faríem feina conjunta amb el govern de les Illes Balears, que és el que té competències per convertir terrenys en habitatge de protecció oficial, però això no és possible. A més, una de les conseqüències que pateix Manacor dels governs de dretes que ha tingut és que els habitatges de protecció oficial estan mal vistos socialment. Ara treballem per poder rehabilitar i convertir en pisos de protecció oficial edificis que amb la crisi del 2008 van quedar inacabats. Amb això podríem tenir més de 200 habitatges de protecció oficial.
Des de Més també defensen restringir la compra d'habitatges a persones no residents perquè cada vegada més els estrangers compren l'illa. El PSOE ho ha vetat al Congrés.
Fer-ho és vital, perquè un dels principals perills que afrontem és la gentrificació d'una sèrie de barris. A Manacor hi ha nuclis com Cala Murada, on la majoria dels residents són alemanys adinerats que han comprat habitatges. I aquesta gentrificació ara s'està escampant per tots els racons del municipi. En qualsevol cas, tenim clar que és preferible que les construccions de nous habitatges, sense que sigui un incentiu fer-ne, es facin a la ciutat i no fora vila o a les parts rurals com ha passat en els darrers 50 anys.
"Restringir la compra d'habitatges a persones no residents és vital, perquè un dels principals perills que afrontem és la gentrificació"
Però al centre de la ciutat és pot continuar construint? Quin urbanisme projecten per Manacor?
La línia és frenar el desenvolupament de nous habitatges i en tot cas, aprofitar els que ja existeixen. Avui dia ja no es necessiten pisos de 120 metres quadrats, i per tant podem crear habitatges més petits. A banda, el model pel qual apostem és de petita ciutat que posi l'accent en l'espai públic. Volem ajudar a transitar d'una manera més segura i incrementar la zona de vianants el màxim possible amb zones pacificades. Com diu el regidor Tià Llodrà, el cotxe es comporta com un llaç. Si tu li dones molt d'espai l'ocupa, i si li dones menys, ocupa el que té.
Com pot ser que a Manacor la gent no pugui beure aigua de l'aixeta l'any 2024?
No és una realitat només de Manacor, sinó d'altres llocs de Mallorca. Els aqüífers tenen tal acumulació de nitrats que no és recomanable pel consum humà. Ara mateix estem fent una prova pilot amb una potabilitzadora perquè tot el municipi pugui tenir accés a l'aigua potable. La situació té repercussions sobre la salut i suposa un impacte ambiental enorme per la gran quantitat d'envasos que es generen.
De qui és responsabilitat la situació dels aqüífers?
Ha existit una sobreutilització de l'activitat agrària i industrial, però més que culpables hem de buscar solucions.
Una altra de les senyes d'identitat de Més-Esquerra a Manacor és la regidoria d'Igualtat. El feminisme ha desaparegut de moltes administracions mallorquines, després de les últimes eleccions
La regidoria, encapçalada per Carme Gomila, és una de les que ha fet més feina, amb més perseverança i insistència. Però sobretot amb naturalitat. Si el que fas és aixecar una bandera en lloc de fer polítiques, el que provoques és la reacció de l'altre, que té l'excusa perfecta per intentar-te enderrocar i fer una lluita de banderes. Però fer polítiques d'igualtat vol dir tenir clarament interioritzat dins l'equip de govern el feminisme de manera transversal i defugir de la utilització partidista.
En un context d'atacs al català, quin paper pot exercir l'ajuntament de Manacor?
El mateix que amb igualtat. Manacor ha de ser un centre de cultura i del català, i projectar-ho de dins cap a fora. Aquí tenim dues puntes de llança importants: l'Escola Municipal de Mallorquí i la Institució Pública Antoni Maria Alcover, que projecten el català. L'Escola de Mallorquí s'ha convertit en un referent, amb accions que tenen impacte sobre l'ús social, amb iniciatives com utilitzar el rap per defensar el català. Amb aquest moviment s'arriba a les xarxes socials i a franges d'edat que no sabíem ni com arribar-hi. Els joves han de veure que el català té màxima visibilitat i utilitzar-lo amb normalitat.
Oliver va arribar a l'alcaldia de Manacor el 2015. Foto: Ricard Novella
Quina és la salut actual de Més per Mallorca?
Ara es troba en una situació d'impàs. Suposo que molts dels polítics de Més, igual que els del PSIB, teníem intenció de continuar governant després del 28-M i ens hem trobat que la dreta governa amb l'extrema dreta. Però la situació és complexa pels malentesos entre el PP i Vox, i no descartaria un possible avançament de les eleccions autonòmiques, quan hagin passat les europees o fins i tot fent-les coincidir amb les europees. Davant d'això, a Més hem d'intentar generar el màxim debat intern com més aviat millor per tenir tota l'estructura a punt per sortir amb força.
"La situació de Prohens és complexa pels malentesos entre el PP i Vox. No descartaria un avançament de les eleccions autonòmiques"
Quina és la salut del sobiranisme en general?
Hem de tenir clares quines són les eines d'estat. Són l'Obra Cultural Balear (OCB), el Grup Balear d'Ornitologia (GOB), els Sanitaris per la Llengua, la Plataforma per la Llengua i tots els agents que generen imputs positius pel país. L'OCB ha incrementat en mig any 700 socis i això és un indicador de responsabilitat al país. Ens tocarà picar pedra, molta, sense deixar de banda els individus.
Ha faltat autocrítica per part de les esquerres després de la desfeta del 28-M?
N'ha faltat abans. Els acords als quals va arribar Més per Mallorca amb el PSIB per governar van ser molt conformistes, sobretot en el darrer mandat. Es van fer per evitar que entressin altres forces com el PP. Quan el que fas és rebaixar-te, després quan arriben les comeses electorals ets poc creïble. Si el nostre futur passa per tornar a governar, hem de ser molt clars amb les polítiques en les quals no podem cedir: educació, sobirania i català. Soc de l'opinió que si no tenim una posició de força per marcar el govern des de dins, ho hem de fer des de fora. Aquest és l'escenari que s'ha de plantejar, com ha fet Més per Menorca en diverses ocasions. Si no, dona la sensació que estem fent una política de cadires. Per altra banda, és cert el que el vot és molt poruc i que molta gent va votar Francina Armengol i no a Més per la por a l'entrada del PP.
"Els acords als quals va arribar Més per Mallorca amb el PSIB per governar van ser molt conformistes. Si no tenim una posició de força per marcar el govern des de dins, ho hem de fer des de fora"
Aquesta és la primera vegada que al Congrés hi ha una veu sobiranista de Balears, la del diputat Vicenç Vidal. S'ha obtingut l'escó arran d'un pacte entre Més i Sumar. Ha valgut la pena l'entesa?
Personalment no em sento orgullós d'aquest pacte. Si vaig donar suport a aquestes decisions va ser amb el nas tapat. Però estic convençut que en Vicenç no ubicarà Més en el servilisme ni a l'Estat ni a Sumar. Ha de quedar clar que el projecte de Més per Mallorca no és Sumar, ni ara ni tampoc a les europees.
Temen que, després d'haver situat Sumar al centre del tauler polític en les espanyoles, ara els pugui treure electors en unes autonòmiques?
Tenint en compte d'on venim i que en les darreres autonòmiques es va estavellar Podem, m'atreviria a dir que el projecte de Sumar a les Illes Balears està més que acabat.
A les Illes Balears, a diferència de Catalunya, el sobiranisme de dretes és molt residual. A què ho atribueix?
Possiblement perquè el PP va fer una política molt intel·ligent d'autonomisme: només fa falta recordar les polítiques de Gabriel Cañellas, que fins i tot va anar a Madrid a demanar que el deixessin fer mentre guanyés les eleccions. Això va provocar que projectes com Unió Mallorquina i el PI (Proposta per les Illes) sortissin debilitats, i el repte serà veure si la dreta nacional té capacitat per articular-se després de tant de temps sent residual a les institucions. Això anirà molt vinculat amb les polítiques estatalistes que es duguin a terme, i és que hi ha molta gent del PP que se sent incòmoda amb les polítiques nacionals i que prefereix un projecte de les Illes. Per sentit de país, m'encantaria que Unió Mallorquina i el PI tinguessin capacitat per articular-se.
"Per sentit de país, m'encantaria que la dreta nacionalista tingui capacitat per articular-se"
Ha impactat d'alguna manera sobre el sobiranisme illenc la desinflada del procés a Catalunya?
El retorn de Carles Puigdemont i l'efecte d'Oriol Junqueras poden revifar els sentiments a les Illes, i si les estructures d'estat s'articulen per anar-hi en contra, és quan la gent reacciona i deixa de votar el PSIB per la por al PP i vota Més. La por canvia de bàndol. Més per Mallorca ha tingut els millors resultats quan el procés començava a fluir i hi havia un cert sentiment que seria possible alguna cosa nova al Principat.
Com han vist des de les Illes Balears el Govern de Pere Aragonès?
No ha estat un Govern fàcil perquè ha existit una falta de sentit nacional per part de totes les forces, amb la intenció claríssima de desgastar el president. Aragonès ho ha fet bé, però el meu desig és que hi hagi de nou un govern independentista, deixant els comuns i el PSC a banda.
Miquel Oliver, la setmana passada a Barcelona. Foto: Ricard Novella