Quan queda només un mes i mig per a les
eleccions del 12-M, els partits no només fan càlculs de cara a la cita amb les urnes, sinó també amb tot allò que té a veure amb l'endemà. I l'endemà dels comicis, en un context de fragmentació com l'actual, tothom anirà amb la calculadora a la mà per veure quines són les aliances possibles i si és possible
esquivar l'amenaça de bloqueig en funció dels vetos creuats. De moment, les
enquestes coincideixen en situar
Salvador Illa, candidat del
PSC, com a favorit per endur-se la victòria, però els precedents de les últimes dues eleccions indiquen que guanyar no equival a governar.
Quins són els escenaris que s'obriran després de les eleccions? Serà capaç l'independentisme de tornar a tenir
majoria al Parlament, un cop constatades durant els tres últims anys les dificultats per garantir l'estabilitat tot i disposar de
74 escons? Quin paper pot jugar
ERC, en tendència ascendent a les enquestes però central a l'hora de bastir qualsevol acord? Ho repassem.
Tripartit
Una de les sumes evidents a les enquestes és la del tripartit d'esquerres liderat pel PSC, que inclouria ERC -al voltant de la trentena de diputats- i els comuns, que estan en disposició de repetir els vuit actuals i de fer-los créixer. Es tractaria d'un bloc que va funcionar per tirar endavant els pressupostos del 2023, però que ha naufragat amb els del 2024
pel veto dels comuns al Hard Rock. Un dels punts a favor d'aquesta aliança seria que ja és més o menys operativa a Madrid, on els republicans són soci preferent del govern espanyol integrat pel
PSOE i per
Sumar, però el cert és que el veto als comptes de Pere Aragonès ho ha enrarit tot. Si ERC s'integrés en un tripartit, deixaria el discurs d'oposició independentista en mans només de Junts.
PSC i comuns, amb ERC fora
En cas que Illa obtingui un resultat superior als
40 escons -als
trackings interns d'ERC, per exemple, aquest tipus de guarismes no es veuen des de fa setmanes, sobretot des que l'amnistia ja és un fet-, podria aventurar-se a governar amb els comuns, a l'estil del que passa a l'Estat, i negociar el suport dels republicans al Parlament, però sense compartir Govern. Es tractaria d'una fórmula inèdita a Catalunya, perquè el PSC, sempre que ha tingut la presidència de la Generalitat -
Pasqual Maragall i
José Montilla- ho ha fet a través d'un tripartit.
PSC i Junts
Tot i que els socialistes i Junts comparteixen visions vinculades al model econòmic -
Hard Rock i
Jocs Olímpics d'Hivern, per exemple- i social -en seguretat no hi ha distàncies remarcables-, la irrupció de
Carles Puigdemont com a candidat dificulta qualsevol aliança entre els socialistes i Junts. Un pacte per governar Catalunya no és el mateix que establir aliances com les que hi ha en ajuntaments i consells comarcals, i en les últimes setmanes ha quedat avortat l'acord entre
Jaume Collboni i
Xavier Triasque s'estava negociant a Barcelona. Puigdemont, a banda, dissenya una campanya en forma de cara a cara amb Illa, el candidat constitucionalista més ben situat, i quan el procés és un dels eixos això dificulta aliances que vagin més enllà dels blocs del 2017. O, si més no, aquesta és el camí que ha triat Junts de cara al 12-M.
Majoria independentista
Després de més d'una dècada en què l'independentisme gaudia de majoria absoluta al Parlament -amb o sense la
CUP-, aquestes eleccions poden trencar la tendència. I, encara que ERC, Junts i els anticapitalistes reeditin una suma superior als
68 escons, tampoc hi ha cap garantia que aquesta majoria sigui operativa. En aquesta legislatura n'han tingut 74 i, entre el distanciament de la CUP -
que no va aprovar ni tan sols els primers pressupostos- i la
ruptura del Govern de l'octubre del 2022, en cap moment hi ha hagut unitat d'acció. I hi ha dues preguntes que impregnen l'ambient: ERC farà president Puigdemont després dels múltiples retrets de l'expresident si queda per davant seu? I, encara més rellevant: Junts portarà Aragonès a Palau si queda per sota d'ERC? Només es podrà sortir de dubtes a partir del dotze de maig.
I si hi ha bloqueig?
Els vetos creuats dels últims anys, la
mala relació entre ERC i Junts i els càlculs que es posaran en marxa -també en clau estatal- després del 12-M no fan descartable un escenari de
bloqueig. Què passa si el tripartit suma amb Illa al capdavant i els republicans no l'avalen com a president? En cas de majoria independentista, Junts farà costat a Aragonès si els supera en escons? I a l'inrevés? S'atreviria el PP a
fer com a l'Ajuntament de Barcelona per portar el PSC a la presidència de la Generalitat si els números ho permeten? Totes aquestes preguntes tindran resposta en els dies posteriors al 12-M. I, si el bloqueig persistís,
noves eleccions a la tardor.
